Cerca en aquest bloc

18 de febrer de 2011

Presentació del Premi a la Solidaritat celebrat a la seu del Parlament de Catalunya.

El Director del Institut de Drets Humans de Catalunya presenta el premi a la solidaritat.


Un cop més, ens trobem reunits en la seu del Parlament de Catalunya per fer el lliurament del Premi Solidaritat i la menció especial als mitjans de comunicació. Un any més és motiu de gran satisfacció veure com diverses entitats de la societat civil desenvolupen un tasca silenciosa i, molts cops anònima, per tal que la garantia dels drets humans i la seva efectivitat no sigui només un eslògan polític que es repeteix de forma periòdica cada 10 de desembre. En aquest sentit, convé detenir-nos a reflexionar sobre alguns factors que qüestionen el principi que afirma que “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets”, ja que es configura com una afirmació abstracta per una gran majoria dels éssers humans.

Malgrat que d’un temps ençà els mitjans de comunicació semblen centrar tota la seva atenció en la crisi financera global que està enfonsant l’economia mundial, ens sembla més necessari que mai alertar sobre dues situacions que suposen greus violacions dels drets humans i que no estan tenint tant impacte mediàtic: la pobresa i la crisi alimentària. Sembla mentida que en un món globalitzat, el binomi pobresa-riquesa sigui en l’actualitat més extrem que mai. Això ens impulsa a buscar una solució més enllà de les mesures estrictament econòmiques, ja que la majoria de respostes han estat orientades a buscar remeis parcials a la pobresa i no a corregir els problemes estructurals. L’eradicació de la pobresa no ha de percebre’s com un gest de caritat sinó que és un acte de justícia: és la protecció d’un dret fonamental de l’ésser humà, el dret a la dignitat i a una vida decent.

La pobresa és, en últim terme, la negació de tots els drets fonamentals de la persona i, en conseqüència, una violació flagrant dels drets humans; potser és el procés més massiu de violació en el món contemporani. Com va dir Nelson Mandela a la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Social de Copenhaguen, “és la cara moderna de l’esclavatge”, i en aquest sentit és un deure de la societat moderna el fet d’abolir-lo i eradicar-lo. Entre les mesures urgents per pal·liar aquest llast és necessari invocar la plena efectivitat del dret humà a la alimentació, un dret reconegut de manera programàtica a l’article 25 de la DUDH i ja amb caràcter obligatori als Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics i de Drets Econòmics, Socials i Culturals, i al Dret Internacional Humanitari. Estem davant d’un dret que protegeix el dret de tots els éssers humans a viure amb dignitat i a no passar fam.

Malauradament, la fam ara té més boques i moltes persones d’aquí es troben en aquesta trista situació. Per aquest motiu, es fa totalment imprescindible el treball que realitza, des de fa molts anys, la Fundació Banc dels Aliments. Aquesta Fundació és una entitat benèfica sense ànim de lucre, independent de tota ideologia econòmica, política o religiosa, basada en el voluntariat, amb l’objectiu de recuperar els excedents alimentaris de les empreses i redistribuir-los gratuïtament entre les persones necessitades d’aquí, evitant tot malbaratament o mal ús dels aliments, per lluitar contra la pobresa alimentària i contribuir al desenvolupament sostenible per a un món més net. Per fer realitat aquesta utopia, el Banc dels Aliments es basa en diversos principis ètics:
- La primacia de la gratuïtat: els aliments són rebuts i distribuïts gratuïtament. El treball dels col·laboradors és voluntari, basat en el principi de la solidaritat.
- La seguretat d’una distribució justa: sempre a través d’entitats benèfiques reconegudes i homologades, que poden assegurar el destí correcte dels ajuts alimentaris.
- La contribució a la sostenibilitat i a la preservació del medi ambient, evitant la destrucció d’aliments als abocadors.
- I, la promoció de la solidaritat en vers les persones amb necessitats alimentàries.

En els darrers mesos, les bosses de pobresa i de col·lectius marginats creixen de forma exponencial i, en conseqüència, la demanda d’aliments que fan les entitats receptores que atenen en el darrer any quasi s’ha duplicat. En aquest sentit, la tasca del Banc dels Aliments ultrapassa la logística de rebre i lliurar aliments d’excedents agrícoles o de la producció del sector industrial alimentari. La lluita contra el malbaratament i la fam d’aquí va més enllà d’aquest treball: el Banc dels Aliments també es preocupa de conscienciar la societat i busca nous mitjans per involucrar-la en la seva lluita. Conscienciar sobre el fet, cada vegada més punyent, que la pobresa alimentaria no existeix només en països del tercer món sinó també en el quart món, al voltant de casa nostra. Sensibilitzar sobre les desigualtats socials i de la fam que es pateix al nostre entorn. Promoure la interiorització dels valors i aconseguir la implicació activa de tothom en les situacions de pobresa i fam que es pateixen en les nostres ciutats.

Conjuntament amb aquesta tasca de sensibilització i de conscienciació, es fa també necessari considerar que la justícia és absolutament essencial per a la satisfacció del dret a la alimentació, ja que en les relacions entre rics i pobres, la llibertat oprimeix i la llei allibera. Fer que el dret a la alimentació sigui exigible judicialment significa que la gent pot buscar reparació i exigir responsabilitats si el seu dret a l’alimentació ha estat violat. Així doncs, la lluita pels drets humans –entesa com un procés històric i continu, en permanent recerca del bé comú de la humanitat- que no ha fet més que començar, ha de seguir, però cal orientar els seus objectius cap a l’eliminació efectiva de la pobresa i de la crisi alimentaria.
És per tot això que l’Institut de Drets Humans de Catalunya va decidir atorgar el Premi Solidaritat de l’any 2010 a la Fundació Banc dels Aliments.
David Bondia
Director del Institut de Drets Humans de Catalunya

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada