En record d’en Federico Riera-Marsa: de President dels Industrials de l’Alimentació a President dels Bancs dels Aliments d’Espanya

En Federico va ser un home emprenedor

En primer lloc era un empresari i va començar ben jove, tot just complerts els vint anys, i en plena escomesa de la guerra civil - calia donar de menjar a una població afamada aprofitant la seva inventiva i en plena carestia d’ous, va comercialitzar la primera truita sense ou aprofitant substituts dels cereals. Llavors ja va demostrar la seva valia amb especials dots pel màrqueting,r Realment va ser genial, primer amb la marca Oxford i després amb una segona marca, que va denominar Cambridge. En el 1940 ja acabada la guerra, i amb el seu germà Nicolàs va crear l’empresa “Industrias Riera Marsá S.A.” que fabricava cremes d'arròs i la marca de llevat i flam Royal, que encara ara es comercialitza. Riera-Marsa es va convertir, en plena autarquia, en una de les primeres industries del Estat, on seguia creant nous productes. Als anys 60, es va associar amb la transnacional nord-americana Nabisco (avui absorbida per Kraft), i en el bon moment va diversificar les inversions per entrar en altres negocis.

En Federico fou un representant nat de la indústria alimentària.

En Federico va ésser una persona amb un alt sentit cívic i associatiu. Pel seu caràcter treballador, moderat, dialogant i pactista se’l va escollir vàries vegades per tal de dirigir associacions sectorials. És així, que als anys setanta col·laborà en la creació de la Federació d’Indústries d’Aliments i Begudes (FIAB) i en fou el seu primer president. Calia que el sector d’indústries alimentàries estigués agrupat per tal de fer front a la modernització del sector i fer front als reptes de la demanda creixent d’aliments i la sempre esperada homologació amb el Mercat Comú. El 1982 fou president d’Alimentària i entre 1984 i 1996, de l'Associació de Codificació Comercial (AECOC), promotora a Espanya amb un èxit rotund del modern sistema de codi de barres que permet la traçabilitat i facilita la gestió de tota la cadena alimentària.

La seva segona vida al servei del Banc dels aliments

En Federico Riera-Marsa fou President dels Bancs del Aliments de Barcelona durant els anys 1999 i 2000. Federico Riera-Marsa fou també el primer President de la Federació Espanyola de Bancs del Aliments,.del 1995 al 2002. Va començar la seva acció en el món dels Bancs dels Aliments de la mà de Josep Torner, el primer president del Banc dels aliments de Barcelona. El 1990, un cop jubilat als 73 anys, comença una nova vida activa. N’assumeix la vicepresidència i ràpidament aporta una nova visió empresarial al servei dels desafavorits. Juntament amb en Manel Raventós es planteja renovar el sistemes de treball i proposa estar al servei dels pobres amb criteris d’eficiència i modernitat. Per això cal que els Bancs també siguin forts a nivell de tot l’Estat i constitueix el 1995 la Federació Española de Banc d’Aliments (FESBAL) que amb grans esforços personals aconsegueix que estigui representada a totes les províncies del Catalunya i de tot Espanya. El 2002 n’és anomenat President d’Honor. A nivell europeu participa en la Federació Europea de Banc dels Aliments que actualment està representada a la majoria d’Estats d’Europa i participa en la primera multinacional europea dels pobres. Es va fer seva la frase de la Mare Teresa de Calcuta. “Allò que m’escandalitza no és que hi hagi rics i pobres, sinó el malbaratament”.

Un Home amb principis

Era un Home humil, treballador, predicava amb l’exemple i personalment no malbaratava. Era un home de valors arrelats. Les reunions dels Bancs dels Aliments tan espanyols com europeus eren frugals i austeres- El banc dels pobres, tenia que donar permanentment testimoni de la pobresa en les seves accions, complint, això si, totes les normes de seguretat e higiene alimentària. Els desafavorits tenien que ser els millor tractats. Per ell, recollir els aliments excedents de les industries, era una solució moral però també pràctica. Si volíem rebre aliments teníem que ser útils a les empreses alimentàries, i calia introduir-se dins els seus esquemes de logística. En aquest món de les indústries era un excel·lent relacions públiques, era un cavaller, un bon conversador, coneixia ben be la conjuntura econòmica i sabia convèncer. Però per sobre de tot tenia paciència i era caparrut, i a “fe de Déu” que diuen al meu poble, que va ser necessari per constituir la Federació Espanyola de Banc dels Aliments. Finalment voldria dir que s’estimava molt la seva família, i amb honor puc dir que el Banc dels Aliments també formava part de la seva família.

El tindrem permanentment en el nostre record.

Jordi Peix i Massip