El Banc dels aliments
Fa 20 anys, es va constituir a Barcelona, el primer Banc dels Aliments del Estat espanyol. La iniciativa ha pres volada, i actualment hi ha un “Banc” a cada província, federats a nivell estatal i europeu, amb l’objectiu de ser interlocutors davant de les Administracions agràries i benestar social, i així eliminar puntualment els excedents, i paral·lelament participar en la lluita contra la pobresa. És un “Banc” molt especial, que no demana diners, sinó només aliments: el seu objectiu és el de recollir els excedents alimentaris, per tal de distribuir-los a entitats benèfiques reconegudes, que acullen els exclosos socials. En el món agrícola i en el món industrial i comercial és freqüent trobar-se amb excedents, que no només tenen un cost d’eliminació sinó que també incideixen a la baixa en els mercats.
El dret a espigolar 
La pràctica de permetre als pobres el recollir allò que sobra és molt antiga: va lligada a la nostra ètica i a la història de Catalunya... A la Bíblia ja es reconeixia el costum d’espigolar) propi d’una societat agrícola ja estabilitzada i permetria la integració d’una població en situació precària la única que encara es podia dedicar a una tasca tan penosa i poc fructífera. (Lv 19,9-10:23,22; Dt 24,19-21) “... No segaràs fins el límit extrem del teu camp ni recolliràs les espigues caigudes ... Les deixaràs per al pobre i l’estranger, per als orfes, per a les vídues ...”. En termes semblants es parla de la recol·lecció de l’oliva i del raïm.
A l’Edat Mitjana la fam castigava periòdicament una població que estava formada en gran part per pagesos. Es així que els usos i costums, protegien els pagesos sense recursos, establint el dret a espigolar, que consistia “en què un cop la collita estava aixecada, els pobres tenien el dret a recollir els fruits caiguts a terra, no sols espigues, sinó també olives, raïm i aglans”. Com a antecedent històric es pot citar una regulació de 1585 atorgada a les Corts de Monsó pel Rei Felip II on s’establia que: “ ....Per disposició divina, es permès als pobres entrar als camps i propietats alienes per aprofitar-se de les espigues que han caigut a terra ...”.
No fa tants anys que a Catalunya, especialment en els anys difícils de la guerra i postguerra, era encara una pràctica habitual, que era ha retornat; fa pocs mesos vaig veure una parella de magrebins que collien les ametlles que no s’havien batut. El 2.002 Agnès Varda, fa fer un preciós documental sobre Les espigadores (Les glaneuses) i la vigència d’aquesta acció de retorn a aquells que pateixen fam. Recentment ha estat publicada una versió de DVD en castellà que distribuïa El País.
Amb el Banc dels aliments també reivindiquem el dret tradicional dels pobres a “espigolar”. L’objectiu és el d’actualitzar aquest dret de consumir els productes que es malbaraten; els anomenats excedents de la cadena alimentària. Als Estats Units on es fundà el moviment, la federació dels “Food Bank” s’anomena la “second Harvest” (espigolar en anglès). Els principis que van generar els Drets Humans es troben en constant aposta per a la seva modernització i és per això que els Bancs dels aliments lluiten per que “Tot ésser humà tingui dret a una alimentació suficient i saludable”. Avui, èticament, no podem acceptar que es destrueixin aliments mentre, ben a prop de casa, hi ha gent que pateix gana..
Per una PAC que tingui en compte els Bancs dels aliments
La climatologia, així com els mercats, varien d’any en any i són causa freqüent d’escassetat i abundancia. A més estem dins un mercat cada vegada més globalitzat que obliga a fer retirades periòdiques de productes; quan l’oferta supera el consum i provoca caigudes de preus. El cas recent del conill n’és un bon exemple.
En d’altres esglaons de la llarga cadena alimentària també és usual trobar aliments que “son consumibles, però no són comercialitzables”, per una multiplicitat de causes lligades a la demanda cada vegada més variable. Per exemple, al estiu no es mengen torrons, i al hivern, no es consumeixen les sopes fredes, que queden en el fons dels magatzems i no es poden guardar fins la temporada següent i sovint es llencen. El Banc dels Aliments, te com objectiu reciclar tots els aliments consumibles, estalviant diners a les indústries, plataformes logístiques i centres de distribució. Sovint és més car destruir, de forma mediambientalment correcte, que no pas elaborar un producte. A més les empreses o cooperatives gaudeixen de desgravacions fiscals. La Política Agrícola Comuna no es resumeix en repartir subvencions, sinó en fer viable un model d’agricultura al servei de la demanda. Un dels elements necessaris, davant una obertura de mercats en un món cada vegada més global, és el establir una xarxa de seguretat, pels preus de mercat. L’eliminació d’excedents de forma participada entre l’Administració i les interprofessionals organitzades sectorialment passa necessariament per l’ajuda alimentària, i especialment en el propi país, mentre substitueixin borses importants de pobresa, ja sigui de població arrelada o immigrada.
El Banc dels aliments, una peça clau de la cadena de distribució
La funció dels Bancs d’Aliments és la de seguir de prop els diferents esglaons de la cadena per captar els possibles desfases entre oferta i demanda tot evitant-ne la destrucció. Paral·lelament el Banc ha de detectar els nuclis d’exclusió i de pobresa, per definir necessitats i destí dels excedents alimentaris que s’han pogut recuperar.
Per aconseguir una millor eficàcia i seguir el mateix principi de lluita contra el malbaratament, els Bancs d’Aliments no distribueixen directament els aliments, sinó solament a través d’entitats benèfiques especialitzades en el mitjà en què actuen, en què l’aliment és solament un element més d’un treball a llarg termini per aconseguir l’eliminació de les bosses de pobresa i la reinserció dels exclosos.
Actualment, a Catalunya els Bancs dels Aliments distribueixen més de 11.000 tones d’aliments a entitats que lluiten per l’eradicació de la pobresa, consolidant-se com una eina valuosa dins de la Política Agrària Comuna.
Els agricultors han de conèixer i utilitzar aquesta eina, i les entitats benèfiques participar al seu reconeixement, com una eina més en l’esforç per la inclusió social.
La pràctica de permetre als pobres el recollir allò que sobra és molt antiga: va lligada a la nostra ètica i a la història de Catalunya... A la Bíblia ja es reconeixia el costum d’espigolar) propi d’una societat agrícola ja estabilitzada i permetria la integració d’una població en situació precària la única que encara es podia dedicar a una tasca tan penosa i poc fructífera. (Lv 19,9-10:23,22; Dt 24,19-21) “... No segaràs fins el límit extrem del teu camp ni recolliràs les espigues caigudes ... Les deixaràs per al pobre i l’estranger, per als orfes, per a les vídues ...”. En termes semblants es parla de la recol·lecció de l’oliva i del raïm.
A l’Edat Mitjana la fam castigava periòdicament una població que estava formada en gran part per pagesos. Es així que els usos i costums, protegien els pagesos sense recursos, establint el dret a espigolar, que consistia “en què un cop la collita estava aixecada, els pobres tenien el dret a recollir els fruits caiguts a terra, no sols espigues, sinó també olives, raïm i aglans”. Com a antecedent històric es pot citar una regulació de 1585 atorgada a les Corts de Monsó pel Rei Felip II on s’establia que: “ ....Per disposició divina, es permès als pobres entrar als camps i propietats alienes per aprofitar-se de les espigues que han caigut a terra ...”.
No fa tants anys que a Catalunya, especialment en els anys difícils de la guerra i postguerra, era encara una pràctica habitual, que era ha retornat; fa pocs mesos vaig veure una parella de magrebins que collien les ametlles que no s’havien batut. El 2.002 Agnès Varda, fa fer un preciós documental sobre Les espigadores (Les glaneuses) i la vigència d’aquesta acció de retorn a aquells que pateixen fam. Recentment ha estat publicada una versió de DVD en castellà que distribuïa El País.
Amb el Banc dels aliments també reivindiquem el dret tradicional dels pobres a “espigolar”. L’objectiu és el d’actualitzar aquest dret de consumir els productes que es malbaraten; els anomenats excedents de la cadena alimentària. Als Estats Units on es fundà el moviment, la federació dels “Food Bank” s’anomena la “second Harvest” (espigolar en anglès). Els principis que van generar els Drets Humans es troben en constant aposta per a la seva modernització i és per això que els Bancs dels aliments lluiten per que “Tot ésser humà tingui dret a una alimentació suficient i saludable”. Avui, èticament, no podem acceptar que es destrueixin aliments mentre, ben a prop de casa, hi ha gent que pateix gana..
Per una PAC que tingui en compte els Bancs dels aliments
La climatologia, així com els mercats, varien d’any en any i són causa freqüent d’escassetat i abundancia. A més estem dins un mercat cada vegada més globalitzat que obliga a fer retirades periòdiques de productes; quan l’oferta supera el consum i provoca caigudes de preus. El cas recent del conill n’és un bon exemple.
En d’altres esglaons de la llarga cadena alimentària també és usual trobar aliments que “son consumibles, però no són comercialitzables”, per una multiplicitat de causes lligades a la demanda cada vegada més variable. Per exemple, al estiu no es mengen torrons, i al hivern, no es consumeixen les sopes fredes, que queden en el fons dels magatzems i no es poden guardar fins la temporada següent i sovint es llencen. El Banc dels Aliments, te com objectiu reciclar tots els aliments consumibles, estalviant diners a les indústries, plataformes logístiques i centres de distribució. Sovint és més car destruir, de forma mediambientalment correcte, que no pas elaborar un producte. A més les empreses o cooperatives gaudeixen de desgravacions fiscals. La Política Agrícola Comuna no es resumeix en repartir subvencions, sinó en fer viable un model d’agricultura al servei de la demanda. Un dels elements necessaris, davant una obertura de mercats en un món cada vegada més global, és el establir una xarxa de seguretat, pels preus de mercat. L’eliminació d’excedents de forma participada entre l’Administració i les interprofessionals organitzades sectorialment passa necessariament per l’ajuda alimentària, i especialment en el propi país, mentre substitueixin borses importants de pobresa, ja sigui de població arrelada o immigrada.
El Banc dels aliments, una peça clau de la cadena de distribució
La funció dels Bancs d’Aliments és la de seguir de prop els diferents esglaons de la cadena per captar els possibles desfases entre oferta i demanda tot evitant-ne la destrucció. Paral·lelament el Banc ha de detectar els nuclis d’exclusió i de pobresa, per definir necessitats i destí dels excedents alimentaris que s’han pogut recuperar.
Per aconseguir una millor eficàcia i seguir el mateix principi de lluita contra el malbaratament, els Bancs d’Aliments no distribueixen directament els aliments, sinó solament a través d’entitats benèfiques especialitzades en el mitjà en què actuen, en què l’aliment és solament un element més d’un treball a llarg termini per aconseguir l’eliminació de les bosses de pobresa i la reinserció dels exclosos.
Actualment, a Catalunya els Bancs dels Aliments distribueixen més de 11.000 tones d’aliments a entitats que lluiten per l’eradicació de la pobresa, consolidant-se com una eina valuosa dins de la Política Agrària Comuna.
Els agricultors han de conèixer i utilitzar aquesta eina, i les entitats benèfiques participar al seu reconeixement, com una eina més en l’esforç per la inclusió social.
Allò que ens ha d’escandalitzar és que hi hagi malbaratament, mentre hi ha gent que passa gana.
Jordi Peix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada