La prevenció de la pobresa infantil

El Banc dels aliments és especialista en la distribució d’aliments.

En la seva fundació ara fa 26 anys, el Banc dels aliments es va posar a disposició de les entitats benèfiques, amb una voluntat

especialització en la captació d’aliments, perquè siguin distribuïts per les entitats benèfiques d’acord amb les seves necessitats. El primer punt de la carta fundacional del Banc dels aliments és el de lluitar contra el malbaratament alimentari, d’on treu el gruix dels aliments distribuïts. El sector agrari, les industries, la distribució dels aliments, són la principal font de subministra d’aliments, complementats per aportacions de la Comunitat Europe. Les aportacions d’Aliments d’Europa tenen unes clares perspectives de ser reduïdes a la meitat el proper any 2014.

El 2009 l’augment de la demanda va ser creixent, els beneficiaris sol·licitants entre 2008 al 2009 varen doblar. I és per això que el 2009 es va llençar el Gran Recapte com a crida a tota la societat catalana a participar de forma solidària a ajudar als més necessitats. Els resultats varen ser espectaculars, constatant que els catalans són solidaris i actualment ja representen el 10% de les entrades d’aliments al Banc.

Els rostres de la pobresa han canviat

La pobresa no es pot reduir a una noció econòmica: la de les famílies que estan per sota del 60% de la mediana de la renda que a Catalunya representen més del 20% de la seva població . És per això que la mateixa Comissió Europea ha proposat recentment un nou mètode de valoració la del AROPE (At Risk Of Poverty and Exclusion = Risc de Pobresa i Exclusió), en la que ho complementa amb una enquesta que inclou elements subjectius d’exclusió i formes de pobresa. El problema és que es mesura allò que es pot mesurar, no allò que realment compta. I qui ho coneix són les entitats benèfiques i els serves i municipals locals d’assistència social.

La realitat de la pobresa és multiforme, ja que inclou la dificultat de disposar de recursos essencials, com l’aigua, la sanitat, l’educació o l’habitatge, però també  els drets a la seguretat, el respecte dels drets del home o la participació en la democràcia. Això ens fa molt difícil per nosaltres que hi estem a prop comprendre aquest món tan multiforme i variable. Es pot parlar de pobresa econòmica en la que es te en compte l’atur, , però també de pobresa alimentària, aquella que ens defineix, de pobresa energètica, pobresa educacional pels més joves, variable segons barris o escoles, pobresa en el treball amb baixos salaris o el treball a temps parcial mal remunerat, de la pobresa en la formació dels caps de família i fins i tot pobresa de la soledat o la dels accidentats de la vida: malalties, addiccions o dependències.

El 1988, als inicis del Banc dels Aliments el grup més important de demandants eren les  viudes ja que tenien que subsistir amb el 60% de reversió de la jubilació del marit . Al incorporar-se les dones al treball assegurat aquest grup s’ha anat reduint. El 2007 les dones de més de 65 anys encara representaven el percentatge més alt de risc de pobresa, quan avui ja se situa al mateix nivell que els altres grups. Els joves de menys de 16 anys al llarg dels anys han assumit un % important de risc de pobresa, però actualment els joves tant pel que fa als homes com a les dones assumeixen el lideratge de persones a sota del nivell de la pobresa.

Les causes de la pobresa són multiformes: no es pot simplificar.

La manca de feina, l’atur és un de les causes més visibles, però el 2007 estàvem en taxes properes al 17% i la crisi encara no havia atacat de ple. La pobresa no es pot reduir a una noció econòmica amb indicadors globals. Es mesura allò que es pot mesurar no allò que realment cal tenir en compte.

La Comissió Europea ha establert un nou indicador, el AROPE. (At risk of Poverty & Exclusion = Risc de pobresa i exclusió social). En aquest cas Inclou en l’enquesta de condicions de vida, la baixa intensitat del treball i la privació material severa a fi de conèixer l’absència de recursos materials essencials on inclou nou preguntes, una d’elles sobre l’alimentació: realitza un àpat de carn, pollastre o peix cada dos dies?

Les estadístiques i enquestes tenen el seu risc i és encara més difícil incloure com caldria nocions de seguretat, de respecte dels drets del home, la participació a la democràcia.. En tot cas la evolució de la taxa de risc a la pobresa o exclusió social permet d’explicitar la tendència al creixement a partir del any 2008. El 2009 el Banc dels Aliments de Barcelona es va plantejar realitzar “El Gran Recapte” per tal de buscar recursos addicionals per tal de fer front a la demanda que s’havia doblat entre el 2008 i el 2009.

Quan és tracta de valors la qüestió ja no és senzilla. Hi pot haver-hi una pobresa alimentària, una pobresa educacional, una pobresa de treball, (amb atur, amb treball precari, o a temps parcial, o senzillament amb treball mal remunerat). Però també hi ha la pobresa de la soledat, i no només de la gent gran. I també simplement de manca de formació per tal de gestionar adequadament la família, el seu pressupost o les relacions amb la societat. Les entitats benèfiques o els serveis socials locals al treballar sobre persones poden actuar de forma més adequada i ràpida, especialment per detectar aquesta “pobresa invisible” intangible que envolta a aquells que ja no esperen res de la vida.

En els països mediterranis hi ha un factor que encara compte: el de la família, el poble, la solidaritat personal, el clan o la tribu, qualifiqueu-lo com vulgueu, però que explica el perquè no hi ha aldarulls, quan als països rics dels nord amb fortes transferències socials, passa ben be a la inversa. Aquest fet te un valor inestimable en el sentit de valors però també en la valoració dels estudis i les estadístiques.

La pobresa infantil no te entitat pròpia: és la dels infants que es troben en una unitat familiar.

Malauradament per Catalunya, que te un nivell de fecunditat inferior a la necessària per mantenir la seva població,  la relació és directa. Com més fill es tenen més possibilitats hi ha de situar-se en risc de pobresa. I si a més si la família és monoparental ja s'apropa al 50% i si tenen tres o més fills dependents  s'arriba al 64%.

És en aquest sentit en que per evitar la crisi de natalitat, caldria una primera proposta activa d’ajut a les famílies amb infants, per superar la maledicció del gran economista Josep A Vandellós, en la seva publicació editada el 1935 titulada “Catalunya Poble Decadent” en el que manifesta l’urgent necessitat d’augmentar la natalitat per tal aconseguir el progrés, recomanant que s’apliquin ajuts suficients per aconseguir-ho i “que el nacionalisme dels catalans no s’ha de resumir en discutir-ho al cafè, ha comprat un llibre en català cada més o ha assistir a una funció de teatre en català”.

 Quan els recursos manquen és fàcil caure si no es tenen més ajuts en una possible malnutrició estructural. Les entitats benèfiques, al estar prop del problema ho tenen en compte al moment de realitzar la distribució d’aliments. Però a més s’ha de tenir en compte als que ja han caigut en la exclusió social i que difícilment poden trobar el camí correcte. Com sempre és de difícil quantificació, no n’hi ha prou amb una enquesta aproximativa com és l’AROPE.

Una dada que pot ser significativa és la dels més de 7.000 infants que es troben en cases d’acollida. Això vol dir que aquests infants han passat per moments en que potser la seva alimentació no era correcte.

El patrimoni alimentari familiar.

El patrimoni alimentari familiar s’ha construït mitjançant la tradició. La cuina de l’àvia ha guardat les essències i l’alimentació equilibrada. El problema el trobem en les múltiples “des”: des estructuració, dessocialització, des institucionalització, des implantació horària, des ritualització. Avui es menja sovint un sòl àpat i la resta de la jornada es “rosseguen” aliments (patates fregides, “xuxes”...) fent que com a contradicció obesitat creixi  degut a la malnutrició entre la població amb menys recursos, convertint-se en un factor social negatiu, pel que cal lluitar contra la seva estigmatització. El Banc dels Aliments ha fet un gran esforç per distribuir fruita i verdura i fins i tot sucs de fruita, per tal d’anar complementant la dieta en vitamines, micra elements i fibra, o cercar noves fonts de proteïnes en productes de para farmàcia per complementar la dieta de la gent gran o els malalts.

S’han acabat els cincs àpats recomanats al dia: dos de forts i tres de lleugers sempre amb fruita.  Hi ha famílies i ètnies en que els infants ja no sopen.

És per això que cal donar tanta importància als menjadors escolars, que defineixen un ritme i una cultura almenys una vegada al dia. La precarietat fa també que per estalviar sovint es demani al migdia un “plat únic”, difícilment equilibrat i sense fruita. És per això que precisament el Banc dels Aliments ha donat tanta importància a subministrar “llet de continuació” als nadons, per tal d’assegurar un menjar equilibrat els primers anys de vida.

Necessitat d’una formació: campanyes a les escoles

El Banc dels aliments creu en els valors, especialment en el de la prevenció del malbaratament, la lluita contra la pobresa i la defensa del medi ambient al aprofitar els “aliments consumibles però no comercialitzables”. Aquests són els seus tres primers objectius explicitats en els seus estatuts. Per complir-los no n’hi ha prou en fer-ho sinó també cal sensibilitzar a la societat per fer-los realitat. És per això que ara farà 10 anys va iniciar una campanya a les escoles per tal de sensibilitzar als més petits. L’objectiu, sense anar més lluny, és el de donar-li a conèixer els problemes de la pobresa d’Ara i Aquí, .

Sensibilitzar-los en que no pot haver-hi malbaratament, mentre hi hagi pobresa, i sempre recordant que hem de vetllar per el medi ambient en el que ells mateixos viuran en el futur.

L’acollida de les escoles ha estat entusiasta, i no solament demanen el rebre el missatge sinó que també volen participar en les activitats pròpies del Banc dels aliments, fent col·lectes entre les seves famílies i fins i tot participant com a “mini-voluntaris” en les activitats del Banc dels Aliments classificant els productes que ells mateixos han recollit. En el cas de les col·lectes se’ls hi recomana menjar infantil, perquè recordin que hi han infants com ells que no tenen que menjar. (prohibides les “xuxes”).

Només cal dir que enguany hi ha 225 escoles que participaran en la campanya a les escoles i els mateixos mestres desitjarien que s’anés repetint any darrera any.

A la recerca del equilibri nutricional d’allò que distribueix el Banc dels aliments.

El 1998 el Comitè dels Drets econòmics, socials i culturals de les Nacions Unides reconeix que la violació del Dret a l’Alimentació és un crim contra la humanitat. Cal distingir entre la fam, com a sensació psicològica de una manca d’aportació temporal calòrica a la recerca de menjar, de la fam ,com a privació o desaparició d’aliments a gran escala per un període prolongat, com va succeir històricament a Catalunya però no és el cas actualment. O de la malnutrició relacionada sobretot a la qualitat i al equilibri dels valors nutricionals dels aliment ingerits.

Les fonts de subministrament del banc dels aliments és molt diversa i i de difícil enquadrament. És per això que el Banc dels Aliments de Barcelona des del 1995 valora els aliments distribuïts, tant des del punt de vista econòmic com del nutricional. El seu propòsit és el de subministrar informació suficient per tal de gestionar la capta d’aliments per tal d’aconseguir una dieta equilibrada pels beneficiaris del programa del Banc dels Aliments. S’han aconseguit en els darrers tres anys resultats esperançadors. L’aportació de les proteïnes no s’allunya gaire dels valors recomanats tot i les lògiques oscil·lacions. El percentatge de contribució dels lípids ha estat sovint per sobre de les recomanacions però s’aconseguit reconduir-ho i el dels glúcids sovint per sota s’apropa any darrera any al pràctic equilibri.

Entre les causes de que les aportacions de cada nutrient a l’energia total s’han apropat a la Recomanació Energètica Diària, pensem que hi ha  la millora en la cerca de noves fonts d’aliments, la consolidació de l’activitat a Mercabarna, l’aportació de fruites i verdures per les Organitzacions de Productors Agraris i, tal com ja hem dit, la recomanació del Banc que les recollides d’aliments en les campanyes amb participació ciutadana es centrin preferentment en productes bàsics (arròs, pasta, llegums,....) que són més rics en glúcids i proteïnes que en lípids.

El Banc dels Aliments de Barcelona ha repartit el 2013 entre els 7.950 nadons (0-2 anys) beneficiaris del banc dels aliments, uns 92.000 kg de llet de continuació, tipus B i C. . Aquest és un aspecte important ja que és un producte car, que sovint es deixa de donar pel seu preu. Pel que fa als 16.500 infants de 2 a 8 anys beneficiaris, s'han distribuit uns 119.000 kg de menjar variat, prioritzant la fruita i la verdura. 

El valor total estimat per tots els aliments repartits pel Banc (en Euros de 2012) ha anat pujant amb els anys, havent arribat el dos darrers anys a poc mes de  25 milions d’Euros.

Jordi Peix i Massip

Annex:

“La compradora” / Bertolt Brecht

“La compradora” / Bertolt Brecht

Sóc una anciana.
Quan Alemanya s’aixecava
retallaren les pensions.

Els meus fills em donaven, de tard en tard, uns dinerets.

Però jo ja no podia comprar gairebé res.

Al principi anava menys a les botigues on abans hi comprava a diari.

Però un dia m’ho vaig repensar i vaig tornar de nou,
a diari al forn i a la verduleria,
com a antiga clienta.

Escollia curosament entre els comestibles,
i no m’emportava ni més ni menys que abans:
afegia els panets al pa i els porros a la col de cabdell

i quan em passaven el compte llençava un sospir,
furgava amb els meus dits rígids en el portamonedes
i confessava, sacsejant el cap, que no m’arribaven els diners

per pagar aquelles poques coses i, amb nous moviments de cap,
sortia de la botiga, a la vista dels parroquians.
I em deia:

si tots els que no tenim res, deixem d’aparèixer on s’exhibeix el menjar,

podrien pensar que no necessitem res.
Però si venim i no podem comprar res, se sabrà com estan les coses.

Bloc de Josep Porcar

Agora, eu sei porque o Banco Alimentar, ele sempre pede feijãos

 O Banco de Alimentos, em todas as recolhas faz pedidos de lentilhas. Eu estou sempre procurando as razões: eu procuro saber as verdadeiras razões para a gestão do Banco. Reparei que era uma vontade firme de nosso presidente, Antonio Sansalvadó. Acho que a primeira razão foi a Nutrição: as lentilhas são um legume, típico da dieta mediterrânea, que se estendeu até a Índia e agora para o novo mundo, que as qualifica como um vegetal rico em proteínas e minerais. Os homens primitivos do Mediterrâneo, já as comeram, e começaram a secá-las. Assim eles podiam consumi-las durante os meses de inverno por muito tempo quando eles não podiam ter outros vegetais. As lentilhas é uma grande proteína, é um vegetal de fácil digestão, com um conteúdo de fibras vegetais por cerca de 11 gramas por 100 gramas de lentilhas secas.

Eu sou pois capaz de concluir que foi por razões práticas e valor nutricional, nosso presidente é um engenheiro. Mas não foi o suficiente: e fui a procurar outros motivos, as razões do comportamento humano. Levou-me muito. As lentilhas são caras (1,5 € / kg), mais do que o arroz (1,35 € / kg) ou as batatas que custam menos de um Euro, mas essa poupança não é, portanto, uma razão. Os pobres as consomem devido à sua tradição e ao seu alto valor nutritivo e quando não há proteínas animais, preenchem uma função adequada, e nisso coincidem com os jovens e os ricos, que querem salvar uma nova moda/ guardam a forma em proteínas vegetais. 

Mais a razão mais profunda para o fato a encontrei num livro de contos "Histórias Falsas de Gonçalo M. Tavares. 2005 Portugal. A Wiquipêdia diz "Gonçalo M. Tavares (Luanda, Angola, 1970) é um jovem narrador português dramaturgo e poeta. Sua voz e muito pessoa, críticos literários o consideram um dos escritores mais importante no idioma Português."

Na verdade, eu estava procurando um livro em Português para atualizar uma língua que eu não aprendi na escola, mas na rua. E eu esbarrei-me esse livro na livraria "La Central", onde se encontram livros em línguas estrangeiras É um livro de histórias falsas baseado em eventos reais. É a história do Lito, o comerciante. Situa a sua história, na época de Diógenes, que vivia como um pobre, dentro de um barril de vinho velho com um cachorro chamado "cínico" e era muito rico, mas em sabedoria. O filósofo que, quando o grande imperador grego Alexandre, o Grande, foi a ofrecer ajuda, ele lhe respondeu que primeiro tinha que se desviar um pouco, porque lhe bloqueava o sol que o esquentava e dava-lhe conhecimento.

Explico esta peça popular de sua vida porque a história é assim:.............Descia Mercator umas pequenas escadas quando deparou o filósofo, pobremente vestido, sentado no chão, contra a parede, a comer feijãos. Arrogante mais do que era seu costume, cheio de vaidade pela riqueza que ostentava, e com o estômago farto, disse, para Diógenes:

-Se tivesses aprendido a bajular orei, não precisavas de comer feijãos. E riu-se depois, troçando-se da pobreza evidenciada por Diógenes. O filósofo, no entanto o alhou ainda com maior arrogância e altivez. Já tivera à sua frente Alexandre, o Grande, e então quem era este, agora? Um simples homem rico? Diógenes respondeu assim:

-E tu - disse o filósofo - se tivesses aprendido a comer feijãos, não precisavas bajular o rei............

Esta é provavelmente uma razão pela qual o banco faz pedidos delentilhas. Um dos princípios fundadores do Banco de Alimentos é Dar e Partilhar. Dar comida gratuita aos mais necessitados, compartindo os seus problemas para assegurar o consumo de alimentos que eles gostam e que são muito nutritivos. Além disso, há outra lição adicional que faz chegar Gonçalo M. Tavares até a vos do Diógenes. A maioria ainda precisa de um modelo de alimentos tradicionais, que deve ser preservado, e é muito rico em sabedoria nutricional. Para perceber isso tivemos que compartir problemas e adicionar valores aceitados pelos pobres de aqui, como do Magrebe, sul da América ou Roménia. As flentilhas nos ensinaram a ser humildes, mas também ricos em valores que definem a cadeia de solidariedade. Agora realmente entendo porque o Banco Alimentar pede feijãos pelo seu valor nutricional, pela alta riqueza da dieta mediterrânea tradicional, mas também, e acima de tudo, pelos valores, especialmente pela humildade que tem preservado a cadeia de solidariedade.

 Jordi Peix

Ara ja se perquè el Banc dels Aliments sempre demana llenties

 El Banc dels Aliments, en totes les captes, demana llenties, i com soc un busca-raons: busco les raons de la gestió del Banc, vaig observar que era una voluntat ferma del nostre president, l’Antoni Sansalvado.

Vaig buscar la primera raó. La nutrició: les llenties són un llegum propi de la dieta mediterrània, que fins i tot s’escampa vers la India i ara en el nou món, que les qualifica com un llegum ric en proteïnes i sals minerals. Els homes primitius del mediterrani, ja les consumien i van aprendre a deshidratar-les. Així podien consumir-ne durant els llargs mesos d’hivern quan no podien disposar d’altres vegetals. La llentia, d’un gran valor proteic, és un llegum de fàcil digestió, pel contingut en fibra vegetal d’uns 11 grams per cada 100 grams de llenties seques. Vaig poder concloure que era per raons pràctiques i nutricionals, no en va el nostre president és enginyer. Però no en tenia prou: els busca-raons busquen totes les raons del comportament humà. Em va costar molt. Les llenties són cares (1,5 €/kg); més que l’arròs (1,35 €/kg), o les patates a menys d’un Euro, l’estalvi no és doncs una raó. Els pobres la consumeixen per tradició i pel seu alt valor nutritiu i quan no hi ha proteïnes animals, emplenen una funció adequada, i coincideixen amb els joves rics, que volen guardar la forma amb proteïnes vegetals.

La raó més profunda la vaig trobar en un llibre fet de contes curts “Histórias Falsas de Gonçalo M. Tavares”, 2005 editat a Portugal, però imprès a Barcelona (!). Wiquipedia diu que “Gonçalo M. Tavares (Luanda, Angola, 1970) es un jove narrador, dramaturg i poeta portuguès. La seva veu literària molt personal ha fet que la crítica el consideri un dels més destacats escriptors en llengua portuguesa”.

En efecte, estava buscant un llibre en portuguès per refrescar un idioma que no vaig aprendre a l’escola sinó al carrer. I me’l vaig ensopegar a la llibreria “La Central”, que tenen llibres en idiomes forans, i per cert fan un descompte del 10% (tot l’any, no només per Sant Jordi) als que son socis de la Xarxa de Biblioteques de Catalunya, del Institut d’Estudis Catalans i uns altres que no recordo (suposo que a La Central de Madrid deuen ser unes altres!). És un llibre d’històries falses, basades en fets reals. En la història de Lito el mercader. Situa el conte en el temps de Diògenes, el que vivia com un pobre, dins una vella barrica de vi, amb un gos que anomenava “cínic” i era molt ric però en saviesa. Els cínics (Kinicos) era una corrent de pensament filosòfic que buscava les raons alternatives a les coses. Diògenes és aquell savi, que quan el gran emperador grec Alexandre el Magne, li va anar a demanar si podia fer alguna cosa per a ell, li va respondre si es podia d’apartar una mica, perquè li tapava el sol que l’escalfava i l’il·luminava. Alexandre va ser el gran conqueridor que va dominar l’orient mitjà, arribant per Afganistan fins la India i al tornar va fundar Alexandria, on diuen que hi va ser enterrat als 33 anys. Devia ser un bon guerrer, un mica salvatge, però intel·ligent, ja que va obrir el nus gordià que per provar-lo li feien desfer , tallant-lo amb l’espasa, que era el seu ofici i la seva força.

He explicat aquest tros popular de la seva vida ja que el conte traduït del portugès, passa així:

......Baixava el mercader unes petites escales, quan va veure el filòsof, molt pobrament vestit assegut a terra i recolzat a la paret, menjar llenties. ......................................... Més arrogant, del que era la seva costum, ple de vanitat, per la riquesa que ostentava, i pel estomac ben fart,va dir a Diògenes: Si haguessis après a adular el rei, no precisaries de menjar llenties. -I llavors es va posar a riure burlant-se de la pobresa evidenciada per Diògenes. El filòsof, a més el va trobar encara més arrogant i superb i va pensar. Vaig tenir al davant a Alexandre el Gran, com aquest ara? Aquest deu ser un home ric, però una mica ximplet? És per això que Diògenes li va contestar senzillament amb una sola frase: -I tu- va dir el filòsof - si haguessis après a menjar llenties, no caldria que adulessis al rei.

Segur que aquesta és una raó del Banc dels Aliments per comprar llenties. Un dels principis fundacionals dels Banc dels Aliments és la de donar i compartir. Donar aliments gratuïts als més necessitats, tot compartint els seus problemes per tal d’assegurar un consum d’aliments que els hi agrada i són molt nutritius. A més hi ha una altra lliçó addicional que ens fa donar compte en Gonçalo M. Tavares per la boca de Diògenes. Els més necessitats encara conserven un model d’alimentació tradicional, que cal preservar i és molt ric en saviesa nutritiva. Per comprendre-ho ha calgut compartir problemes i afegir-hi uns valors que accepten els pobres, ja siguin d’aquí, com del Magreb, de Romania o d’Amèrica del Sud. Les llenties ens han ensenyat a ser humils i a la vegada rics en valors que defineixen la cadena solidaria. Ara ja sé del cert, perquè els Bancs dels Aliments demanen sempre llenties, per el seu valor nutricional, per l’elevada riquesa de la tradicional dieta mediterrània, però per sobre de tot els valors que ens ha preservat la cadena solidària.

Jordi Peix i Massip.