El Banc dels aliments una multinacional alimentària.

La Federació Europea de Banc dels Aliments.

La Xarxa de Banc dels Aliments distribuïts entre 16 països Europeus disposa de 232 establiments que recullen prop de 350.000 Tones. Aquest model d’aprofitar “productes consumibles però no comercialitzables” va començar a França a mitjans anys vuitanta, a partir d’una iniciativa procedent d’Amèrica del Nord, i es va escampar a Bèlgica amb la que es va constituir la Federació Europea de Banc dels Aliments i a la que s’hi va adherir l’any següent Espanya (o millor dit Barcelona). El Banc del Aliments de Barcelona ha tingut una forta dinàmica en la implantació del model a tot Europa, ocupant càrrecs, en el Consell D'Administració de la Federació Europea, de la Federació Española, de la que a més fou precisament President d'Honor en Frederic Riera-Marsà. I en poc més de 20 anys hem passat a ser una multinacional de l’alimentació al servei de la pobresa i l’exclusió social. Els Bancs del Aliments del Estat espanyol se situen en tercera posició dins del rànquing de recollida i distribució d’aliments. Al Estat hi ha un banc a cada província.

Procedència dels aliments.
Les fonts de subministra són diverses, essent els excedents de la Unió Europea la primera font d’abasteixement. La indústria i la distribució alimentària es van consolidant com elements vitals pel creixement dels Bancs. Finalment diversos bancs realitzen una col·lecta anual que representa no només una alternativa de recollida d’aliments sinó sobretot una sensibilització dels ciutadans sobre la problemàtica de la pobresa. Al Banc de Barcelona la procedència és més o menys similar, ressaltant especialment les aportacions de les indústries i la recollida de MERCABARNA. El 2.006 la Federació Española de Bancs dels Aliments va rebre l’encàrrec de distribució dels aliments del “ Pla D’ajuda de la Unió Europea a les persones més necessitades”. 

Tipus d’aliments distribuïts
La logística de les entitats benèfiques dificulta la distribució de productes frescos i fins i tot congelats, és per això que aquests van directament a centre d’acollida i la resta es distribueix entre totes les entitats. El bancs dels Aliments distribueixen allò que reben. Els tres grans productes són els lleters, els cereals i pastisseria i la fruita procedent aquesta de la retirada o de Mercats de distribució regionals. És per això que es pensa impulsar la col·lecta per tal de disposar dels productes que manquen en una cuina, cada vegada més diferenciada. Cal tenir en compte les necessitats de cada col·lectiu ja siguin infants, avis o immigrants. En les assemblees anuals de la Federació europea, el tema que sempre està sobre la taula és el de la cerca de noves font d’abasteixement.

Funció social i estadístiques Entitats que reben aliments.
El primer objectiu del Banc dels aliments és la lluita contra la pobresa i l’exclusió social mitjançant la distribució gratuïta d’aliments a les entitats benèfiques que tenen els mateixos objectius. No va ser fins la Declaració de Barcelona de 7 de Març de 1992, proposada per un grup de treball en el si del Saló de l’Alimentació: Alimentària, en el que hi participava el Banc dels Aliments, que els drets alimentaris del home van ser inclosos per primera vegada com a un dels drets humans fonamentals.

“El dret a una alimentació suficient, sana i de qualitat adequada per cobrir les necessitats de tot ésser humà al llarg de la seva vida es, per raons obvies, un dels drets humans fonamentals”.

Els aliments distribuïts gratuïtament pels Banc dels Aliments europeus tenen un valor similar a les vendes de productes càrnics de la Corporació Alimentària de Guissona. Les funcions d’ambdues entitats es realitzen dins el mateix àmbit sectorial i l’he utilitzada merament a títol comparatiu per donar-li un ordre de valor. La seva carta de presentació són les 273.965 Tones distribuïdes, amb un valor de 521.489 Euros, mitjançant prop de 25.000 associacions que ho donen sempre gratuïtament a 4.271.865 beneficiaris.

A Barcelona, es distribueixen prop de 8.000 Tones per un valor de prop de 20 Milions de Euros mitjançant prop de 500 entitats benèfiques que actuen sobre unes 150.000 persones, de les que cobrim solament un 10% de les seves necessitats alimentàries. A la província de Barcelona es considera que hi ha 856.000 persones a sota el nivell de la pobresa (16% de la població: les normes estadístiques europees consideren als situats a sota del 60% de la media de rendes). El Banc dels Aliments actua especialment en l’anomenada, pobresa extrema (5% de la població) que avaluem en unes 265.000 persones en tota la província.

Cal consolidar l’ajuda alimentària com un element de la PAC.
Un part de països ( els nórdics) s’han oblidat d’incloure en les seves propostes d’adequació de les ajudes comunitàries  la participació en els programes sobre “Ajuda Alimentària”, oblidant que la retirada de productes fa mantenir els preus. Actualment la Federació Europea és interlocutora de la Comissió Europea, i és d’especial importància en aquest moments en que els excedents alimentaris es troben sota mínims. Caldrà participar juntament amb els sindicats agraris en una proposta que reguli xarxes de seguretat de preus i continuació de la campanya d’ajuda a les persones més necessitades. De lo primer no s’han oblidat, d’allò segon si). Una vegada més la seguretat alimentària es troba dins un mateix clúster en que tots hi participen agricultors, industrials i lluita contra la pobresa i tots ells en reben beneficis.

L’Any Europeu 2010 coincideix amb la conclusió de l’estratègia de deu anys que es va marcar la UE per promoure el creixement i l’ocupació. Les accions realitzades durant aquest Any Europeu refermen el compromís polític inicial de la UE al començament de l’estratègia de Lisboa, l’any 2000, de tenir “un impacte decisiu en l’eradicació de la pobresa” d’aquí al 2010.

A veure si entre tots ho fem possible.
Jordi Peix