Cerca en aquest bloc

15 de febrer de 2011

A la recerca del solidari anònim.

Una resposta de Nestlé al esperit solidari.
La Responsabilitat Social Corporativa, és un concepte molt ampli que permet a les empreses relacionar-se amb la societat a la que serveix assumint responsabilitats col·lectives. L’empresa Nestlé ha convocat recentment la primera edició del “Premi Nestlè Caja Roja a la Solidaritat 2011. L’objectiu és el de reconèixer i difondre les actuacions solidaries de persones desconegudes i que a més no tenen el recolzament de cap associació o organització.

Una incitació a les persones, en la solució dels problemes que afecten a persones.
Aquest període de crisi que estem travessant durament ha colpejat durament la consciència de les persones, que s’han bolcat a socórrer els més necessitats, ja sigui personalment o col·lectivament. En el Banc dels Aliments hem pogut constatar un allau de persones que volen col·laborar ja sigui mitjançant donacions, presentar-se com a voluntaris permanents, com a voluntaris temporals o organitzant múltiples accions per participar en la lluita contra la pobresa. És important aquest canvi de mentalitat. Al iniciar-se la democràcia hi va haver-hi un cert oblit de la responsabilitat personal en la solució dels problemes, esperant que els governs ho resolguessin tot. Poc a poc, així ho hem viscut en el Banc dels Aliments, ha sorgit una multiplicitat d’associacions per la lluita contra la pobresa.

Un observatori de la resposta social individual
Paral·lelament, hi ha hagut un reforçament de les institucions tradicionals de la societats mediterrànies, com la família, els amics, els veïns, el clan, la tribu, el poble, el barri o el que sigui. Aquesta és la solidaritat més valuosa perquè és immediata, és propera, resolt els problemes a curt terme, amb eficàcia, amb afecte, i perquè no dir-ho amb amor al proïsme. Son herois, en el sentit que són diferents a la resta, i no ho saben. És una resposta innata de la persona, és la resposta humanística real, la més valuosa.

L’anonimat vol discreció.
El voluntari anònim no te cap voluntat de reconeixement de la tasca realitzada. És per això que caldrà fer comprendre a les persones escollides, que no es vol recompensar la tasca realitzada, sinó el de donar-li millors mitjans perquè la realitzi millor. Però també hi ha la necessitat de donar a conèixer la solidaritat anònima No perquè serveixi d’exemple, en la societat hi ha moltes conductes exemplars, sinó senzillament perquè s’ho mereixen i perquè cal tornar a donar sentit a una societat en que els escàndols financers són més noticia que la feina callada i reservada d’una multitud de persones que creuen que és el seu deure.

Personalment crec que és inconcebible que es tingui que premiar a aquells que es limiten a complir amb el seu deure....................... Però lamentablement és necessari.
Jordi Peix

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada