Agora, eu sei porque o Banco Alimentar, ele sempre pede feijãos

 O Banco de Alimentos, em todas as recolhas faz pedidos de lentilhas. Eu estou sempre procurando as razões: eu procuro saber as verdadeiras razões para a gestão do Banco. Reparei que era uma vontade firme de nosso presidente, Antonio Sansalvadó. Acho que a primeira razão foi a Nutrição: as lentilhas são um legume, típico da dieta mediterrânea, que se estendeu até a Índia e agora para o novo mundo, que as qualifica como um vegetal rico em proteínas e minerais. Os homens primitivos do Mediterrâneo, já as comeram, e começaram a secá-las. Assim eles podiam consumi-las durante os meses de inverno por muito tempo quando eles não podiam ter outros vegetais. As lentilhas é uma grande proteína, é um vegetal de fácil digestão, com um conteúdo de fibras vegetais por cerca de 11 gramas por 100 gramas de lentilhas secas.

Eu sou pois capaz de concluir que foi por razões práticas e valor nutricional, nosso presidente é um engenheiro. Mas não foi o suficiente: e fui a procurar outros motivos, as razões do comportamento humano. Levou-me muito. As lentilhas são caras (1,5 € / kg), mais do que o arroz (1,35 € / kg) ou as batatas que custam menos de um Euro, mas essa poupança não é, portanto, uma razão. Os pobres as consomem devido à sua tradição e ao seu alto valor nutritivo e quando não há proteínas animais, preenchem uma função adequada, e nisso coincidem com os jovens e os ricos, que querem salvar uma nova moda/ guardam a forma em proteínas vegetais. 

Mais a razão mais profunda para o fato a encontrei num livro de contos "Histórias Falsas de Gonçalo M. Tavares. 2005 Portugal. A Wiquipêdia diz "Gonçalo M. Tavares (Luanda, Angola, 1970) é um jovem narrador português dramaturgo e poeta. Sua voz e muito pessoa, críticos literários o consideram um dos escritores mais importante no idioma Português."

Na verdade, eu estava procurando um livro em Português para atualizar uma língua que eu não aprendi na escola, mas na rua. E eu esbarrei-me esse livro na livraria "La Central", onde se encontram livros em línguas estrangeiras É um livro de histórias falsas baseado em eventos reais. É a história do Lito, o comerciante. Situa a sua história, na época de Diógenes, que vivia como um pobre, dentro de um barril de vinho velho com um cachorro chamado "cínico" e era muito rico, mas em sabedoria. O filósofo que, quando o grande imperador grego Alexandre, o Grande, foi a ofrecer ajuda, ele lhe respondeu que primeiro tinha que se desviar um pouco, porque lhe bloqueava o sol que o esquentava e dava-lhe conhecimento.

Explico esta peça popular de sua vida porque a história é assim:.............Descia Mercator umas pequenas escadas quando deparou o filósofo, pobremente vestido, sentado no chão, contra a parede, a comer feijãos. Arrogante mais do que era seu costume, cheio de vaidade pela riqueza que ostentava, e com o estômago farto, disse, para Diógenes:

-Se tivesses aprendido a bajular orei, não precisavas de comer feijãos. E riu-se depois, troçando-se da pobreza evidenciada por Diógenes. O filósofo, no entanto o alhou ainda com maior arrogância e altivez. Já tivera à sua frente Alexandre, o Grande, e então quem era este, agora? Um simples homem rico? Diógenes respondeu assim:

-E tu - disse o filósofo - se tivesses aprendido a comer feijãos, não precisavas bajular o rei............

Esta é provavelmente uma razão pela qual o banco faz pedidos delentilhas. Um dos princípios fundadores do Banco de Alimentos é Dar e Partilhar. Dar comida gratuita aos mais necessitados, compartindo os seus problemas para assegurar o consumo de alimentos que eles gostam e que são muito nutritivos. Além disso, há outra lição adicional que faz chegar Gonçalo M. Tavares até a vos do Diógenes. A maioria ainda precisa de um modelo de alimentos tradicionais, que deve ser preservado, e é muito rico em sabedoria nutricional. Para perceber isso tivemos que compartir problemas e adicionar valores aceitados pelos pobres de aqui, como do Magrebe, sul da América ou Roménia. As flentilhas nos ensinaram a ser humildes, mas também ricos em valores que definem a cadeia de solidariedade. Agora realmente entendo porque o Banco Alimentar pede feijãos pelo seu valor nutricional, pela alta riqueza da dieta mediterrânea tradicional, mas também, e acima de tudo, pelos valores, especialmente pela humildade que tem preservado a cadeia de solidariedade.

 Jordi Peix

Ara ja se perquè el Banc dels Aliments sempre demana llenties

 El Banc dels Aliments, en totes les captes, demana llenties, i com soc un busca-raons: busco les raons de la gestió del Banc, vaig observar que era una voluntat ferma del nostre president, l’Antoni Sansalvado.

Vaig buscar la primera raó. La nutrició: les llenties són un llegum propi de la dieta mediterrània, que fins i tot s’escampa vers la India i ara en el nou món, que les qualifica com un llegum ric en proteïnes i sals minerals. Els homes primitius del mediterrani, ja les consumien i van aprendre a deshidratar-les. Així podien consumir-ne durant els llargs mesos d’hivern quan no podien disposar d’altres vegetals. La llentia, d’un gran valor proteic, és un llegum de fàcil digestió, pel contingut en fibra vegetal d’uns 11 grams per cada 100 grams de llenties seques. Vaig poder concloure que era per raons pràctiques i nutricionals, no en va el nostre president és enginyer. Però no en tenia prou: els busca-raons busquen totes les raons del comportament humà. Em va costar molt. Les llenties són cares (1,5 €/kg); més que l’arròs (1,35 €/kg), o les patates a menys d’un Euro, l’estalvi no és doncs una raó. Els pobres la consumeixen per tradició i pel seu alt valor nutritiu i quan no hi ha proteïnes animals, emplenen una funció adequada, i coincideixen amb els joves rics, que volen guardar la forma amb proteïnes vegetals.

La raó més profunda la vaig trobar en un llibre fet de contes curts “Histórias Falsas de Gonçalo M. Tavares”, 2005 editat a Portugal, però imprès a Barcelona (!). Wiquipedia diu que “Gonçalo M. Tavares (Luanda, Angola, 1970) es un jove narrador, dramaturg i poeta portuguès. La seva veu literària molt personal ha fet que la crítica el consideri un dels més destacats escriptors en llengua portuguesa”.

En efecte, estava buscant un llibre en portuguès per refrescar un idioma que no vaig aprendre a l’escola sinó al carrer. I me’l vaig ensopegar a la llibreria “La Central”, que tenen llibres en idiomes forans, i per cert fan un descompte del 10% (tot l’any, no només per Sant Jordi) als que son socis de la Xarxa de Biblioteques de Catalunya, del Institut d’Estudis Catalans i uns altres que no recordo (suposo que a La Central de Madrid deuen ser unes altres!). És un llibre d’històries falses, basades en fets reals. En la història de Lito el mercader. Situa el conte en el temps de Diògenes, el que vivia com un pobre, dins una vella barrica de vi, amb un gos que anomenava “cínic” i era molt ric però en saviesa. Els cínics (Kinicos) era una corrent de pensament filosòfic que buscava les raons alternatives a les coses. Diògenes és aquell savi, que quan el gran emperador grec Alexandre el Magne, li va anar a demanar si podia fer alguna cosa per a ell, li va respondre si es podia d’apartar una mica, perquè li tapava el sol que l’escalfava i l’il·luminava. Alexandre va ser el gran conqueridor que va dominar l’orient mitjà, arribant per Afganistan fins la India i al tornar va fundar Alexandria, on diuen que hi va ser enterrat als 33 anys. Devia ser un bon guerrer, un mica salvatge, però intel·ligent, ja que va obrir el nus gordià que per provar-lo li feien desfer , tallant-lo amb l’espasa, que era el seu ofici i la seva força.

He explicat aquest tros popular de la seva vida ja que el conte traduït del portugès, passa així:

......Baixava el mercader unes petites escales, quan va veure el filòsof, molt pobrament vestit assegut a terra i recolzat a la paret, menjar llenties. ......................................... Més arrogant, del que era la seva costum, ple de vanitat, per la riquesa que ostentava, i pel estomac ben fart,va dir a Diògenes: Si haguessis après a adular el rei, no precisaries de menjar llenties. -I llavors es va posar a riure burlant-se de la pobresa evidenciada per Diògenes. El filòsof, a més el va trobar encara més arrogant i superb i va pensar. Vaig tenir al davant a Alexandre el Gran, com aquest ara? Aquest deu ser un home ric, però una mica ximplet? És per això que Diògenes li va contestar senzillament amb una sola frase: -I tu- va dir el filòsof - si haguessis après a menjar llenties, no caldria que adulessis al rei.

Segur que aquesta és una raó del Banc dels Aliments per comprar llenties. Un dels principis fundacionals dels Banc dels Aliments és la de donar i compartir. Donar aliments gratuïts als més necessitats, tot compartint els seus problemes per tal d’assegurar un consum d’aliments que els hi agrada i són molt nutritius. A més hi ha una altra lliçó addicional que ens fa donar compte en Gonçalo M. Tavares per la boca de Diògenes. Els més necessitats encara conserven un model d’alimentació tradicional, que cal preservar i és molt ric en saviesa nutritiva. Per comprendre-ho ha calgut compartir problemes i afegir-hi uns valors que accepten els pobres, ja siguin d’aquí, com del Magreb, de Romania o d’Amèrica del Sud. Les llenties ens han ensenyat a ser humils i a la vegada rics en valors que defineixen la cadena solidaria. Ara ja sé del cert, perquè els Bancs dels Aliments demanen sempre llenties, per el seu valor nutricional, per l’elevada riquesa de la tradicional dieta mediterrània, però per sobre de tot els valors que ens ha preservat la cadena solidària.

Jordi Peix i Massip.

La Notorietat dels Bancs dels Aliments

El coneixement de la notorietat d’una “Marca” i sobretot de la seva evolució dins de la societat, es el pas necessari per bastir la política de comunicació de l’entitat. Actualment a Espanya, els Bancs dels Aliments se situen com a líders de les entitats que lluiten contra la fam, Ara i Aqui. Distribueixen 83.000 tones d’aliments amb un valor aproximat de 150 Milions d’euros. Els aliments són aportats per prop de 2.000 empreses del sector agroalimentari. La distribució  es realitza mitjançant 6.300 entitats benèfiques que actuen localment. Els receptors finals representen a prop d’un milió de persones necessitades. Els subjectes de comunicació són diversos, i precisen d’una comunicació altament diferenciada, tant en valors, com en medis i fins i tot en missatges. A més les empreses que volen aportar aliments anunciant la seva participació als valors del Banc mitjançant tècniques de màrqueting social o màrquèting asmb causa necessiten conèixer el nivell de coneixement en els sectors on actuen: regions, edat , valors.......

L’empresa TNS és líder mundial d’estudis de mercat i d’opinió i s’ha ofert a realitzar de forma altruista un estudi de notorietat dels Bancs dels Aliments d’Espanya. L’enquesta es va realitzar el mes de febrer d’enguany (2011), sobre una mostra de 1.000 entrevistes i entre edats compreses entre els 15 i els 75 anys. L’àmbit geogràfic va ser tot el territori estatal.

Voldria destacar que Càritas és l’entitat més coneguda per la seva lluita ja històrica i efectiva contra la pobresa, però es caracteritza per la seva dependència de cada bisbat, i la seva acció directa davant de cada persona. El Banc dels Aliments s’ha especialitzat en la cerca d’aliments i la seva distribució entre les entitats d’interès social, essent la primera d’elles precisament Càritas. La Creu Roja és també una entitat de caràcter estatal e internacional amb una multiplicitat d’accions humanitàries de valor notable. Es per això que hem preferit situar la coneixença dels Bancs dels Aliments entre les ONG més conegudes, escollint dues entitats força conegudes: Metges sense Fronteres i Intermón-Oxfman, encara que treballen en àmbits internacionals, degut al fet de que no hi ha organitzacions similars en el nostre àmbit d’actuació.

El resultat del estudi estableix que actualment prop d’un 55% de la població coneix els bancs dels aliments, només a 7 punts de la de Intermon-Oxfam, representant un índex elevat, per un model d’actuació relativament recent. (MSF 95% i IO 63%). El seu coneixement és baix entre els joves de menys de 35 anys, encara que més elevat a Catalunya, on s’ha actuat des del començament en el àmbit escolar, per tal de lluitar contra la pobresa formant les noves generacions. El perfil del coneixedor augmenta a partir dels 35 anys i especialment entre les classes mitjanes.

Aquest resultat es encoratjador i ens anima a continuar millorant la nostra comunicació, aportant esforços i a pensar – i dur a terme - en projectes i campanyes a fi de que  es reforci el contingut de les campanyes perquè s’identifiqui clarament el nostre model d’acció, segons sectors de població, tipus d’entitats i davant tota la societat amb l’objectiu d’augmentar la donació d’aliments a la mateixa mesura que s’incrementen les necessitats.

 Per a més informació podeu consultar la presentació a Youtube http://www.youtube.com/watch?v=b6_of0frCgA

Jordi Peix

Els Barça-Toons s'afegeixen a la campanya. "enviem la fam a la porra"

La campanya "Enviem la fam a la porra", vol ser universal, per a tots els públics, els joves i els grans. El Barça-toons, s'ha afegit a la campanya amb una visió pròpia de la proposta.
Per veure el video del Barça Toons pitgeu:

http://www.youtube.com/watch?v=EWhe_5wVnGo

 En aquesta campanya de colecta d'aliments, s'hi afegeix un element addicional, el de l'utilització dels nous sistemes de comunicació 2.0, en el que tothom hi pot participar. 
Les xarxes socials s'estant mobilitzant, Facebook, n'és una mostra, hi han diversos amics de la campanya. Ara els els podeu consultar... els que sou de la xarxa........
Hi ha temps d' Enviar la fam a la porra, fins que comenci el partit el 21 d'abril.
Per això cal pitjar: www.enviemlafamalaporra.org.