Cerca en aquest bloc

23 d’octubre del 2012

El Dret a l'alimentació és un dret humà reconegut


Drets Humans: antecedents.
Declaració Universal dels drets humans de 1948:
Art. 25/1: Tota persona te dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, així com a tota la família, la salut i el benestar, i en especial l’alimentació, el vestit, l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris. Així mateix te dret a les assegurances en cas d'atur,  malaltia, invalidesa, viudetat, vellesa o altres casos de pèrdua dels seus mitjans de subsistència per circumstàncies independents a la seva voluntat.
Conferència Mundial de l’Alimentació de 1974
Els Governs participants a la Conferència varen proclamar “que tots els homes, dones i nens tenen el dret inalienable a no patir fam i malnutrició per tal de desenvolupar-se plenament i conservar les seves facultats físiques i mentals.
Cimera Mundial sobre alimentació de la FAO de 1996   
Va declarar “el dret de tota persona a tenir accés a aliments sans i nutritius en consonància amb el dret a una alimentació apropiada i amb el dret fonamental de tota persona a no patir fam”
1.- Lluitar contra la fam és de Justícia social:
En primer lloc cal defensar uns serveis públic adients que permetin complir amb el dret a tota persona a tenir accés a aliments sans i nutritius. Els governs han de vetllar especialment per aquells accidentats de la vida, els exclosos socials, perquè és de dret i justícia. No només amb l'objectiu de complir amb els drets fonamentals de la persona humana, sinó perquè finalment, seran molt útils a la societat i a la economia.
La democràcia electoral fa que el "poble decideixi" i per tant ha d'obligar als seus governants a complir amb el drets fonamentals de la persona. Cal posar exemples: un kilòmetre de AVE equival a allò que l’Estat espanyol  rep d'Europa en ajuts alimentaris per ajudar als “més necessitats”..
2.- La democràcia participativa és una alternativa:
 Actualment tant al nostre país, com a tot Europa en major o menor grau, la pobresa segueix augmentant des dels inicis de l’anomenada crisi econòmica. Els serveis socials no donen abast i les transferències socials no han augmentat degudament per a fer front als nous problemes. 

Quan les transferències socials no són suficients, cal seguir exigir-les amb més força que mai. I a més cal responsabilitzar-se tant individualment com col·lectivament per tal de complementar allò que manca. La democràcia participativa vol dir també assumir responsabilitats, especialment locals, per tal d'aplicar mesures pal·liatives.


3.- Cada col·lecta pública d'aliments és un crit d'alerta als governs
En els darrers dos anys, lel Gran recapte ha coincidit, amb una setmana de diferència amb unes eleccions. Els Bancs dels Aliments de Catalunya realitzen “El Gran Recapte” amb l’objectiu de recollir aliments pels que pateixen fam o malnutrició i així poder complir amb els drets humans. Si s’ha de cridar a tota la societat per tal de fer front a un greu problema, és que allò que es proposa en els programes electorals no en fan prou. Una col·lecta pública representa una advertència als Governs.
4.-La  Xarxa solidària és un model d'acció.
Es proposa un nou model local i arrelat a la ciutat, al poble  i al barri. Es un model que els sistemes “Administratius” no poden bastir. Les entitats benèfiques, assisteixen els més necessitats del seu entorn i aquestes són assistides ja sigui pel Banc dels Aliments o pels mateixos supermercats, mercats municipals, botigues o gent del barri que viu o treballa prop del problema. No és un problema d'ideologia  és un problema de valors i de sentiments. Potser és que la societat civil ha madurat molt més que la societat política.
5.- S’han redescobert noves estructures socials: la família, el Clan, la tribu, el poble
En els països mediterranis i especialment a Catalunya, on l’associacionisme és una demostració d’una realitat que te vida, existeix un estructura social molt dinàmica, que funciona i que actua directament dins del seu àmbit proper, on encara sortosament es mantenen relacions humanes. La família, el Clan, la tribu, el poble o els mateixos treballadors que treballen un una mateixa empresa, han reaccionant assumint el problema. Ho veiem cada dia al banc. Les seves accions han permès alleugerir tensions i allò més important donar resposta immediata a les situacions més properes
6.- La caritat és un resposta tradicional i solidària que s’ha reforçat.
L’acció de donar i compartir problemes i solucions, és un valor històric recollit en tots els textos sagrats, que han marcat totes les religions: la cristiana, musulmana, Taoista, budista i fins i tot en els moviments revolucionaris. 
Es un deure de tot creient, és un valor de la societat, recollit ara en els drets humans i és una resposta a la seguretat alimentària. És un humanisme que no es pot perdre i uns valors que es troben a la base del voluntariat. Val a dir que s’ha modernitzat i ha guanyat en efectivitat buscant objectius globals a llarg termini i superant individualismes han generat xarxes solidàries. Veiem masses vegades que es contraposa la justícia social amb la caritat, quan és precisament una resposta positiva a la mancança de justícia social.
7.-Responsabilitat Social Corporativa:
El món canvia, les empreses busquen millors resultats a les seves accions de comunicació i s’adonen que els seus clients, els consumidors, tenen problemes que cal solucionar per tal de que segueixin essent consumidors. La societat ha incorporat nous valors als seus estàndards de consum. El concepte de Responsabilitat Social Corporativa és el millor baròmetre dels canvis de la societat, ja que te en compte a aquests consumidors que han assumit nous conceptes, nous valors, relacionats amb el món en que habitem. Dins el mateix sector de l’alimentació prop d’un 30% dels consumidors valoren les actituds de les empreses en el seu comportament dins les pròpies empreses, així com en el món local, i en el món global. Les empreses que han introduït la Responsabilitat Social Corporativa estan aconseguint molt millors resultats que les que no s’han adonat encara de la necessitat del canvi empresarial..
 8.- El Banc dels aliments lluita contra el malbaratament
En aquest anàlisi en l’aplicació dels Drets Humans, potser no caldria parlar del Banc dels aliments que els va incorporar en la seva carta fundacional, abans que s’explicitessin clarament en la darrera incorporació. La realitat, és que aconseguir el seu compliment és una tasca quotidiana, dura i a llarg termini. Ja sigui en els propis Bancs dels aliments, com en la seva realitat immediata. Però allò cal cal destacar el el seu valor afegit, el de la “Lluita contra el malbaratament”, no solament d'aliments sinó també de persones. 

Els aliments que distribueix, o les persones que col·laboren amb el Banc, formen part  d'una recuperació d'allò que és útil per a la societat. El voluntariat es pot exercir en moltes associacions, però en el Banc dels aliments forma part dels seus principis. No és gens senzill treballar amb persones voluntàries que s’incorporen a una estructura no usual, on la persona és més important que la jerarquia, però en la que la divisió del treball segueix sent necessària. Lo mateix passa amb els aliments, que al no ser aprofitats, representarien un important cost de destrucció i allò més vulnerable: un cost mediambiental important. És així que s’ha generat un nou model de baix cost, amb beneficis directes envers els més necessitats. Allò que es valora és la persona i el producte rebutjant la primacia del diner.
La pobresa te molts rostres, així com els models de lluita, tots ells respectables. És cert que actualment estem a Catalunya en una situació “ d'estat d'excepció” i és per això que cal que el ciutadans es mobilitzin per tal d'intentar superar aquesta crisi. Però la pobresa estructural sera permanent i en un món global és un problema d'elevada gravitat. És per això que cal reforçar lligams i models per tal de donar-li resposta.
Jordi Peix i Massip 

18 d’octubre del 2012

Les Cooperatives Agrícoles Alimenten el Món.



Els Bancs d’Aliments cada any celebren el 16 d’octubre el Dia Mundial de l’Alimentació, conjuntament amb el 17 d’octubre Dia Mundial per la eradicació de la pobresa, amb declaracions, actes, debats o xerrades. Fins i tot el primer Gran Recapte el vàrem fer coincidir amb aquestes importants jornades, que recorden la necessitat de resoldre els greus problemes de la fam al món.
Enguany és una jornada especial. Pel Dia Mundial de l’Alimentació 2012, la FAO, la Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura, ha escollit un lema especial: les Cooperatives Alimenten el Món. De forma molt encertada, la FAO ha valorat la funció principal de les cooperatives alimentant les persones. Normalment, fins ara la FAO, amb raó, denunciava la gravetat de la situació, fent el recompte i donant anualment xifres esgarrifoses. Però enguany s’ha centrat en conscienciar i fer comprendre als ciutadans la gran tasca de les cooperatives en l’agrupació dels pagesos per lluitar contra la pobresa, millorar la seguretat alimentària i contribuir a eradicar la fam del món.

Fins ara, plantejava problemes reals, la seguretat alimentària, els alts preus de les matèries primeres, les catàstrofes climàtiques i el de les guerres que portaven a la fam, la desnutrició i la pobresa. Aquesta vegada és innovadora, ja que aporta una solució, vella per nosaltres però nova en moltes parts del món: la creació de cooperatives agràries. Una solució a l’abast de qualsevol grup de persones amb voluntat de treballar col·lectivament, amb estructures ja existents, o creant-ne de noves. La FAO reconeix així una realitat antiga a Catalunya de més de 125 anys, però a la vegada innovadora i dinàmica, per resoldre els problemes de les comunitats pageses. La mateixa Federació Catalana de Cooperatives Agràries, que l’any vinent compleix 30 anys, i que hem anat seguint en la seva evolució, és la millor demostració de la renovació constant com organisme al servei dels seus afiliats.

Pal·liar la pobresa distribuint aliments, i promoure el desenvolupament.
Com diu l’historiador de “la Fam al Món” Josep Maria Salrach, hi ha dues estratègies possibles. La primera és l’economia pal·liativa, la dels ajuts, és la que apliquen els Bancs dels Aliments. En aquesta situació de crisi es tracta d’ajudar als que es troben en situació de pobresa conjuntural, a passar el mal moment, que ja s’allarga massa, per estar disponibles en el moment en que l’economia s’adreci. La segona és l’economia del desenvolupament, que és la que apliquen les cooperatives en el món rural. L’economia pal·liativa ataca els efectes de la pobresa, l’economia del desenvolupament vol combatre’n les causes. A Catalunya, les cooperatives agràries han demostrat la seva eficàcia, aconseguint que els pagesos agrupats siguin la punta de llança pel redreçament de les comarques rurals i de tot el sector agroalimentari. Aquest  és un dels que pateix en menor grau la crisi i fins i tot ha demostrat, en el context europeu, que és una alternativa real de creixement.

Les cooperatives agrícoles i els Bancs d’Aliments han creat un nou model de lluita contra el malbaratament.
Els Bancs d’Aliments i les cooperatives agràries hem demostrat que som complementaris. Elles treballen en origen, amb la ruralitat, resolent els seus problemes, el dels pagesos, tot just al començament de la cadena alimentària. Els Bancs d’Aliments treballen en destí, prop de la pobresa. La producció agrícola, per definició va lligada a la climatologia, patint els problemes de l’estacionalitat, amb caigudes periòdiques de preus degut als excedents de producció. Conjuntament i aprofitant les mesures de gestió de crisi que ens procura la Política Agrícola Comuna, les cooperatives i els Bancs d’Aliments hem organitzat un sistema d’aprofitament d’excedents agrícoles, que permeten alleugerir la caiguda dels preus, eliminant els excedents distribuint-los a les entitats benèfiques. Actualment, estem treballant intensament en el sector de la fruita i verdura, el més estacional aprofitant els ajuts de la retirada de fruita i horta. Aprofitem les fruites i hortalisses fresques i quan els excedents són més importants, en el mes d’agost, amb els préssecs i nectarines en fem sucs. Tot sigui dit amb l’ajut preciós i extraordinari del Departament d’Agricultura.
 Enguany, hem de ressaltar també, que tenint en compte la important quantitat d’excedents d’oli d’oliva, el “Programa Europeu d’Ajut als més Necessitats” ha permès reduir part dels importants estocs d’oli d’oliva que no trobaven mercat.
És per tot això, que la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i els Bancs d’Aliments de Catalunya, hem volgut celebrar enguany aquesta diada conjuntament, destacant els  elements que ens uneixen en la tasca quotidiana de procurar aliments, als ciutadans i especialment als que pateixen fam.
I a més de complementaris som veïns, i segur que no és una casualitat. El Banc dels Aliments, al carrer Motors i la Federació de Cooperatives al carrer Ulldecona, a les afores de la gran ciutat de Barcelona, on abans eren aiguamolls i avui zones en remodelació. Som de fora, però intentem resoldre els problemes de la ciutat, alimentant el món.

Les cooperatives  generen creixement en el propi territori.  
Les cooperatives representen una eina bàsica per introduir un nou esperit empresarial.  La diversitat de noves funcions que assumeixen les cooperatives fan que calgui la consolidació d'una millora de la gestió en el sí de les mateixes cooperatives però també, a la vegada, en el de les explotacions agràries. És per això, que les cooperatives tradicionals s'integren amb una voluntat de concentració amb altres cooperatives, redimensionant les diferents eines d'actuació, aconseguint una major dimensió i generant més ocupació en la transformació o condicionament dels productes. Les cooperatives agràries representen sovint, dins l'àmbit d'un poble, una realitat dinamitzadora per a la introducció de les noves tecnologies. La prestació de serveis no només a les explotacions agràries sinó a tota la ruralitat. La transformació dels seus productes els situa en un lloc clau per a facilitar l'aplicació de les innovacions i superar les limitacions estructurals de l'explotació agrària. El fet de ser, de vegades, l’única indústria del municipi defineix el seu rol dins el desenvolupament de les zones rurals que supera l'àmbit estrictament agrari.

Els Bancs d’Aliments han generat un nou model d’acció.
Aquesta setmana passada l’Idescat, ha publicat unes noves estadístiques sobre la pobresa, utilitzant una nova metodologia europea: AROPE (Risc de pobresa o exclusió social). És la primera vegada en que es detecta que el risc de pobresa de Catalunya se situa sota la mitjana del Estat.

A Catalunya: el 29,5 % de la població se situa en aquesta zona de risc.
A Espanya:   és el 26,7 %
A Europa:   és del  21,6%

Ja no es tracta de demanar diners per lluitar contra la pobresa conjuntural. Ara es tracta de buscar fonts permanents d’aliments, com nou instrument per lluitar contra la fam. És per això que hem instituït la recerca d’aliments “consumibles però no comercialitzables”, consolidant el Banc dels Aliments com especialistes en la recerca d’aliments pels més necessitats. Anem a tot arreu: als pagesos, a les indústries, a les plataformes logístiques, als importadors, als exportadors, a Mercabarna, als mercats municipals, als supermercats i a la restauració.
I finalment quan no n’hi ha prou per a fer front a les necessitats, el Banc dels Aliments fa una crida a tota la societat en el Gran Recapte, per tal de complementar allò que cal per tal de distribuir una dieta equilibrada.

Finalment voldria recordar a tots els presents, la necessitat de mantenir els valors: els valors cooperatius i els valors socials.
No hi ha democràcia sense participació lliure i activa dels ciutadans en la vida pública: La democràcia representativa ha d'estar acompanyada d'una democràcia participativa.
Les cooperatives, com el Banc dels Aliments, representen uns vectors insubstituïbles en la vida col·lectiva. Contribueixen de forma significativa a la seva riquesa, tant cultural com econòmica. Aporten un element addicional de dinamisme i de sentit a l’organització de la vida política, de l'acció cívica, així com de la vida social, cultural i sobre tot econòmica. La responsabilització de cada persona en una tasca col·lectiva alimenta la capacitat d'innovació i d'acció d'una societat. La defensa de valors és la responsabilitat dels seus dirigents: dels Consells Rectors o dels Patronats. Tots els empleats han d'estar d'acord amb els valors. Però ha de quedar clar de que qui mana és qui finalment en te la responsabilitat. Les cooperatives i el Banc dels Aliments promouen així els valors, l'autonomia i la creativitat dels individus, la diversitat de les seves capacitats, conviccions i motivacions, tot reunint-los en una contribució comuna a la vida pública.


Les cooperatives i l'Hn. Conseller d'Agricultura al Banc dels Aliments

El moviment cooperatiu, els Bancs dels Aliments i les Entitats Benèfiques faciliten l'accés a la participació i a l'acció pública, contribueixen a l'expressió de la diversitat social i a la vegada a la promoció de la igualtat i a la justícia social. Les cooperatives i els Bancs dels Aliments amb les Entitats Benèfiques obren nous territoris de vida pública, de desenvolupament cultural, social i econòmic, de participació cívica i de solidaritat. Són els nuclis d'on sorgeixen les noves idees per la societat del futur, són uns nous exploradors en els diversos sectors d'activitat de la societat. Permeten a cadascú sortir dels engranatges dels mecanismes de l'economia de mercat per tal de practicar, amb els demés, els mitjans de realització personal i d'harmonia amb la societat. És així com conjuntament hem creat una Xarxa solidària d’ajuda als més necessitats.
L'existència de moviments independents, forts i diversificats asseguren la qualitat de la democràcia, de la cohesió i de la justícia social, així com la fortalesa econòmica de la societat actual i futura. Com be diu el President del Banc dels Aliments, Antoni Sansalvado, tots tenim la “solidaritat a “Flor de pell”.

A tots els que heu fet possible aquesta realitat, els ciutadans de Catalunya us ho agrairem sempre.