Una visió del problema per Bill Clinton.
La beneficència, per sí sola, no resoldrà els problemes del món. El capitalisme pot ajudar alhora que pot facilitar que la gent pugui trobar feina. Sempre hi ha hagut un bretxa entre el que el govern pot subministrar i el que el sector privat pot produir, una bretxa que les entitats de beneficència, des de fa temps, treballen per omplir. Però de la mateixa forma que el nostre món com la nostra economia evoluciona, tenim al davant tant l’oportunitat, com la responsabilitat de reflexionar com reomplir aquest buit - repensant la relació existent entre reptes socials i econòmics, de forma que els avantatges I les oportunitats estiguin a l’abast de més persones.
Primer de tot, aquest replantejament és necessari perquè les persones ja ho estan demandant. Des del parc Zuccoti a la plaça Tahrir, la ciutadania s’aixeca per deixar palès de forma clara i contundent que el sistemes actuals ja no funcionen.
En segon terme, la crisis financera ha deixat clar que el camí on érem era inestable i insostenible. Mentre que el nostre sistema econòmic global ha generat beneficis per alguns, però també ha exacerbat les desigualtats, entre països com dins de cada país. Una desigualtat excessiva no només afecta als pobres i reprimeix els somnis de la classe mitja, sinó que també dificulta la productivitat I el creixement.
Finalment, la creixent interdependència econòmica enforteix que la nostra prosperitat estigui molt lligada a la de fora. Es fa difícil poder vendre a gent que no pot comprar. Alhora, la privació econòmica genera animadversió política amb les costoses conseqüències que això implica. Tots plegats tenim un paper vital en el futur dels altres - un paper que va més enllà de la compassió per la estabilitat política i la seguretat econòmica.
Com podem canviar el decurs dels esdeveniments de forma que progrés econòmic i social vagin junts de la mà? Haití ens posa a l’abast algunes lliçons. A principis del mes de Gener, viatjant cap a allà per celebrar el segon aniversari del devastador terratrèmol, vaig sentir un canvi palpable en el país. Hi té molt a veure la visió i direcció del nou govern. Però també l’enfocament dels amics i partners d’Haití – un enfocament que ha estat dut a terme en gran part per efecte d’atorgar capacitat de maniobra a persones i comunitats que per solucions externes imposades. Els meus bon amic Denis O’Brien i el grup Digicel no només donen feina a 70.000 Haitians, sinó que també han reconstruït el famós mercat / basar de l’Acer del segle XIX, una dels llocs emblemàtics de la capital, generant llocs de treball i duent a terme accions de beneficència orientades a l’educació per garantir una força de treball més formada i preparada pel mercat laboral. Un altre exemple procedent d’Haití és un fons innovador creat per la Fundació Carlos Slim i Frank Giustra per a invertir en emprenedors – oferint recolzament en comptes d’una almoina.
Comencem a veure l’èxit d’aquest nou enfocament en d’altres països com en d’altres sectors, és el cas de la Fundació Bill i Melinda Gates, empreses com Wallmart, Google o Procter & Gamble que han fet un canvi en la seva cultura corporativa potenciant la responsabilitat social per augmentar el valor compartit.
Aquesta és la lliçó que hem après mentre treballàvem per resoldre la crisis de la Sida, quan la indústria farmacèutica va fer un gir de escàs volum, i marges de negoci alts cap a marges petits, grans volum i pagaments garantits. Avui, aquest sistema proporciona a milions de persones d’arreu del món, tractament contra la sida a un cost més reduït, alhora que es millora els beneficis de les empreses que hi participen.
Lliçó similar varem extreure del treball realitzat amb agricultors a l’Àfrica: facilitant l’accés a fertilitzants, llavors i als mercat que necessitaven, els hi varem facilitar una forma fonamentalment més sostenible de treure les seves famílies de la pobresa de la que haguéssim pogut esperar assolir per mitjà de la tradicional manera de fer aconseguit amb la tradicional forma de dur a terme obres de beneficència. Les lliçons i beneficis de la feina feta per millorar la productivitat són ben clars.
El fil que lliga tots aquests fets és que la riquesa privada pot efectivament ajudar a millorar l’acció pública sempre que governs, empreses i organitzacions no governamentals (en endavant ONGs) treballin plegats per a compartir experiències per a implementar accions duradores. Quan la nostra determinació estigui més en la línia d’enfortir el nostre futur, que en el de mantenir el nostre present, i quan els nostres interessos financers estiguin alineats amb els interessos socials, aleshores estarem més a prop del tipus de món en el que volem que hi visquin els nostres fills i filles.
Una de les formes en les que he mirat de recolzar la feina de líders arreu del món quan a repensaven la seva projecció envers els problemes globals, ha estat via grans converses i tota mena de compromisos per mitjà de la nostra Clinton Global Initiative (en endavant CGI). A dia d’avui, els membres de la CGI han contret més de 2.100 compromisos que ja han millorat, o estant ajudant, les vides de prop de 400 milions de persones de 180 països. Molts d’aquests compromisos reflecteixen el nou model associat a la resolució de problemes que deriva d’una millor alineació entre els interessos i objectius de corporacions privades, governs i ONGs. Deixant de banda els detalls, l’objectiu d’aquests projectes és treballar per sortir per un mateix de l’atur – i no generar una dependència perpètua d’ajut.
Aquests esforços beneficien tant a les comunitats, objecte del projecte en marxa, com a les empreses, i a les organitzacions de caràcter filantròpic implicades, diversificant els seus negocis, expandint mercats, formant a potencials treballadors alhora que es promou I s’ajuda a crear una cultura de prosperitat. Tot plegat millora els beneficis, augmenta la inclusió econòmica i atorga major paper a les persones en un futur compartit.
Conscient dels progressos, i malgrat l’actual situació econòmica, tinc esperança en el futur. Els problemes que encarem són resolubles: disposem dels mitjans. El que necessitem és innovació, imaginació i compromís. Aquells ciutadans globals més eficaços seran aquells que tinguin èxit en fer créixer el seu negoci i accions filantròpiques per a construir un futur de prosperitat I responsabilitat compartida.
Traduït per Laura Lorenzo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada