“La compradora” / Bertolt Brecht

“La compradora” / Bertolt Brecht

Sóc una anciana.
Quan Alemanya s’aixecava
retallaren les pensions.

Els meus fills em donaven, de tard en tard, uns dinerets.

Però jo ja no podia comprar gairebé res.

Al principi anava menys a les botigues on abans hi comprava a diari.

Però un dia m’ho vaig repensar i vaig tornar de nou,
a diari al forn i a la verduleria,
com a antiga clienta.

Escollia curosament entre els comestibles,
i no m’emportava ni més ni menys que abans:
afegia els panets al pa i els porros a la col de cabdell

i quan em passaven el compte llençava un sospir,
furgava amb els meus dits rígids en el portamonedes
i confessava, sacsejant el cap, que no m’arribaven els diners

per pagar aquelles poques coses i, amb nous moviments de cap,
sortia de la botiga, a la vista dels parroquians.
I em deia:

si tots els que no tenim res, deixem d’aparèixer on s’exhibeix el menjar,

podrien pensar que no necessitem res.
Però si venim i no podem comprar res, se sabrà com estan les coses.

Bloc de Josep Porcar