Ara ja se perquè el Banc dels Aliments sempre demana llenties

 El Banc dels Aliments, en totes les captes, demana llenties, i com soc un busca-raons: busco les raons de la gestió del Banc, vaig observar que era una voluntat ferma del nostre president, l’Antoni Sansalvado.

Vaig buscar la primera raó. La nutrició: les llenties són un llegum propi de la dieta mediterrània, que fins i tot s’escampa vers la India i ara en el nou món, que les qualifica com un llegum ric en proteïnes i sals minerals. Els homes primitius del mediterrani, ja les consumien i van aprendre a deshidratar-les. Així podien consumir-ne durant els llargs mesos d’hivern quan no podien disposar d’altres vegetals. La llentia, d’un gran valor proteic, és un llegum de fàcil digestió, pel contingut en fibra vegetal d’uns 11 grams per cada 100 grams de llenties seques. Vaig poder concloure que era per raons pràctiques i nutricionals, no en va el nostre president és enginyer. Però no en tenia prou: els busca-raons busquen totes les raons del comportament humà. Em va costar molt. Les llenties són cares (1,5 €/kg); més que l’arròs (1,35 €/kg), o les patates a menys d’un Euro, l’estalvi no és doncs una raó. Els pobres la consumeixen per tradició i pel seu alt valor nutritiu i quan no hi ha proteïnes animals, emplenen una funció adequada, i coincideixen amb els joves rics, que volen guardar la forma amb proteïnes vegetals.

La raó més profunda la vaig trobar en un llibre fet de contes curts “Histórias Falsas de Gonçalo M. Tavares”, 2005 editat a Portugal, però imprès a Barcelona (!). Wiquipedia diu que “Gonçalo M. Tavares (Luanda, Angola, 1970) es un jove narrador, dramaturg i poeta portuguès. La seva veu literària molt personal ha fet que la crítica el consideri un dels més destacats escriptors en llengua portuguesa”.

En efecte, estava buscant un llibre en portuguès per refrescar un idioma que no vaig aprendre a l’escola sinó al carrer. I me’l vaig ensopegar a la llibreria “La Central”, que tenen llibres en idiomes forans, i per cert fan un descompte del 10% (tot l’any, no només per Sant Jordi) als que son socis de la Xarxa de Biblioteques de Catalunya, del Institut d’Estudis Catalans i uns altres que no recordo (suposo que a La Central de Madrid deuen ser unes altres!). És un llibre d’històries falses, basades en fets reals. En la història de Lito el mercader. Situa el conte en el temps de Diògenes, el que vivia com un pobre, dins una vella barrica de vi, amb un gos que anomenava “cínic” i era molt ric però en saviesa. Els cínics (Kinicos) era una corrent de pensament filosòfic que buscava les raons alternatives a les coses. Diògenes és aquell savi, que quan el gran emperador grec Alexandre el Magne, li va anar a demanar si podia fer alguna cosa per a ell, li va respondre si es podia d’apartar una mica, perquè li tapava el sol que l’escalfava i l’il·luminava. Alexandre va ser el gran conqueridor que va dominar l’orient mitjà, arribant per Afganistan fins la India i al tornar va fundar Alexandria, on diuen que hi va ser enterrat als 33 anys. Devia ser un bon guerrer, un mica salvatge, però intel·ligent, ja que va obrir el nus gordià que per provar-lo li feien desfer , tallant-lo amb l’espasa, que era el seu ofici i la seva força.

He explicat aquest tros popular de la seva vida ja que el conte traduït del portugès, passa així:

......Baixava el mercader unes petites escales, quan va veure el filòsof, molt pobrament vestit assegut a terra i recolzat a la paret, menjar llenties. ......................................... Més arrogant, del que era la seva costum, ple de vanitat, per la riquesa que ostentava, i pel estomac ben fart,va dir a Diògenes: Si haguessis après a adular el rei, no precisaries de menjar llenties. -I llavors es va posar a riure burlant-se de la pobresa evidenciada per Diògenes. El filòsof, a més el va trobar encara més arrogant i superb i va pensar. Vaig tenir al davant a Alexandre el Gran, com aquest ara? Aquest deu ser un home ric, però una mica ximplet? És per això que Diògenes li va contestar senzillament amb una sola frase: -I tu- va dir el filòsof - si haguessis après a menjar llenties, no caldria que adulessis al rei.

Segur que aquesta és una raó del Banc dels Aliments per comprar llenties. Un dels principis fundacionals dels Banc dels Aliments és la de donar i compartir. Donar aliments gratuïts als més necessitats, tot compartint els seus problemes per tal d’assegurar un consum d’aliments que els hi agrada i són molt nutritius. A més hi ha una altra lliçó addicional que ens fa donar compte en Gonçalo M. Tavares per la boca de Diògenes. Els més necessitats encara conserven un model d’alimentació tradicional, que cal preservar i és molt ric en saviesa nutritiva. Per comprendre-ho ha calgut compartir problemes i afegir-hi uns valors que accepten els pobres, ja siguin d’aquí, com del Magreb, de Romania o d’Amèrica del Sud. Les llenties ens han ensenyat a ser humils i a la vegada rics en valors que defineixen la cadena solidaria. Ara ja sé del cert, perquè els Bancs dels Aliments demanen sempre llenties, per el seu valor nutricional, per l’elevada riquesa de la tradicional dieta mediterrània, però per sobre de tot els valors que ens ha preservat la cadena solidària.

Jordi Peix i Massip.