Cerca en aquest bloc

24 de febrer de 2012

La Catalunya pobra.

El Banc dels Aliments de Barcelona va ser constituït fa 25 anys, per tal de fer front a la pobresa, mitjançant un mètode original que consisteix en generar aliments partir d’allò que d’una altra forma es malbarataria. . El 1987 hi havia pocs estudis sobre la pobresa. Un treball pioner a Catalunya  que em va sorprendre per la seva originalitat és el que “Nova Terra” va publicar el 1974: “La Catalunya pobra”, una obra col·lectiva de Josep Miró, Ernest Sena i Frederic Miralles que van analitzar allò que no tenia interès pe rels nous economistes . Va ser un treball primerenc en el que es demostrava clarament el creixement desigual de Catalunya. La pobresa es resistia en determinades  comarques rurals i creixia vertiginosament  en els barris marginals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Per definir ”la Catalunya pobra” s’utilitzaven tres indicadors bàsics el despoblament, la manca d’industrialització  i la renda. La pobresa la definia ....” com una situació global, derivada del fet que hi ha uns mecanismes en l’estructura i en el funcionament de la societat que fan que certs grups humans, i en conseqüència certs territoris , rebin només una petita part del beneficis qualitatius i quantitatius del progrés”. Precisament un dels autors en Josep Miró va ser fundador i el primer President de la Fundació Banc dels Aliments que es va constituir 13 anys més tard,  l’ Ernest Sena, fou ex-síndic de la Sindicatura de Comptes, director general de l’Institut Català de Finances i el podeu trobar regularment a les planes econòmiques de Wilaweb i  en Frederic Miralles fou director de Fundemuca que promou la descentralització, associacionisme i desenvolupament local pels governs locals de Centre-Amèrica. Avui, la seva filla  l’Elisa, coses de la vida, o de la sang, és voluntària del Banc dels Aliments.

En temps de penúries nacionals, hi van haver-hi diverses institucions que varen suplir la mancança d’estadístiques oficials. Es publicaven periòdicament estudis analitzant i generant propostes, que en el moment de la reinstauració de la Generalitat  van permetre actuar amb una certesa rapidesa.   Per tal de conèixer l’evolució d’un país es precisen dades des de un llarg període de temps, per així seguir de l’evolució de la seva economia i particularment de les seves comarques. Les Cambres de Comerç Catalanes van elaborar primer el 1967 i desprès el 1987 les primeres Taules de Balanç d’Entrades i Sortides (input-output) del país, que l’Idescat les va actualitzar pel 2001. Més tard Banca Catalana va iniciar una sèrie d’estudis sectorials, i territorials. És així que ara podem navegar entre present i futur, analitzant èxits. La Catalunya pobra dona llum a un aspecte que normalment no es tenia en compte en aquestes publicacions. La tesi central del llibre era la d’analitzar la real expansió, amb un creixement econòmic en el que la pobresa no tendeix a desaparèixer, sinó ben al contrari es manté i s’estén, ja que s’ha fet amb beneficis i costos desigualment distribuïts
Al cap de 35 anys, segons les darreres dades del Institut d’Estadística de Catalunya, la situació es semblant pel que fa al despoblament, a la manca d’industrialització i en la generació del PIB de dites comarques. La pobresa la definia ....” com una situació global, derivada del fet que hi ha uns mecanismes en l’estructura i en el funcionament de la societat que fan que certs grups humans, i en conseqüència certs territoris , rebin només una petita part del beneficis qualitatius i quantitatius del progrés”.
Un altres dels problemes que plantegen els autors  és la de “la pobresa diferencial”, definida per la escassesa de recursos naturals, però sobretot també per la escassesa d’equipaments i prestacions destinades a satisfer necessitats bàsiques de la persona ( escoles, transports, sanitat..). El 1974 les diferencies entre camp i ciutat eren abismals. Però també es cert i especialment a partir del retorn de la Generalitat, que s’ha fet un esforç molt important per ajudar les comarques i els barris  més pobres. Però la renda familiar disponible, degut especialment a la millora del turisme de muntanya i a la industrialització de l’agricultura ha millorat. En canvi, en les comarques obreres de les rodalies de l’Àrea Metropolitana de Barcelona la renda familiar disponible segueix mantenint-se per sota de la mitjana de Catalunya. En aquest aspecte el llibre esdevé un document històric amb arxiu gràfic inclòs perquè analitza els diversos “ghettos” que varen sorgir a dins de Barcelona a partir de la immigració massiva a partir de finals del cinquanta i la seva rodalia en barraques d’autoconstrucció o cases barates en barris perifèrics, en barris en que no hi havia cap servei: portades d’aigua, clavegueres, electricitat, mercats, escoles o assistència sanitària. Jo mateix vaig aprendre la dura pobresa en aquest barris, on anàvem de joves a col·laborar migradament a ajudar a portar aquests serveis imprescindibles per viure. Això si, avui el paisatge ha canviat radicalment,  encara que tot segueix igual d’una altra forma.
Jordi Peix

9 de febrer de 2012

El logotip del Banc dels aliments : “els ocellets que mengen les engrunes”.


Perquè un logo o logotip?
El logotip dels Bancs dels Aliments europeus busca mitjanant un gràfic o emblema ser identificat ràpidament per públic i per tota la societat europea 
com una entitat que treballa al servei dels més necessitats,  lluitant contra el malbaratament i finalment reduint el impacte ambiental de tot allò que nos llença s’aprofita. Els ocellets que mengen les engrunes són representatius d’una activitat, la de recollir  allò que sobra, allò que els bancs dels aliments sense demanar diners aprofiten. 
En els contes d’Andersen que encara representen un humanisme pels infants, l'avia ensenyava que les engrunes de la taula s'havien d'espolsar al jardí o al balcó per alimentar ocells. El disseny per facilitar la seva comprensió li ha donat un dibuix rodó, com un emblema que es pot exhibir, en objectes,samarretes del voluntaris, façanes, solapes o caixes on es dipositen les col·lectes. Al començament va relacionat amb un text “Banc dels Aliments”, per tal d’identificar fàcilment la identitat gràfica de la nostra marca. A nivell internacional es recomanable disposar d’un logotip permanent complementat per un text fàcilment traduïble en altres alfabets.
Quin és l’origen del logotip de la Federació Europea de Banc dels aliments?
Està composat per dos ocellets, en front d’una menjadora, tancats dins d’una rodona. Els colors acceptats son el negre pels documents administratius, en que cal estalviar tintes i per tant diners, i verd per la publicitat. El verd s’incorpora per recordar la lluita dels Bancs dels Aliments per la defensa del medi ambient. En tot cas i atenent les diferents sensibilitats respecte als colors es dona llibertat a cada Federació de Bancs de cada país per utilitzar aquell que es cregui més adaptat a la idiosincràsia de cada país.
El logotip “el ocells menjant engrunes” va ser utilitzat per primera vegada en una gran campanya publicitària,donant sentit al l’eslògan “ 1 francès sobre 100 no te res per piscar” . En aquesta campanya van col·laborar grans empreses de publicitat, inundant gratuïtament amb 3.500 cartells parades de metro i autobusos  per promoure la primera col·lecta que es va realitzar a França. Aquest gran èxit va  aconsellar que el mateix any el 1986, arran de la creació de la  Federació Europea de Banc dels Aliments,  l’any passat va fer 25 anys, s’incorporés al reglament de la mateixa. Precisament quan vaig veure els pòsters marcats pel logotip, en el Saló Internacional de L’alimentació  de París (SIAL), em va interpel·lar la consciencia i va fer que em dirigís al estand de la Federació Europea perquè em donessin més detalls que ens van ajudar enormement a constituir el Banc de Barcelona ,el primer del Estat. El logotip està registrat a nivell internacional i només pot ser utilitzat per els Bancs dels Aliments homologats a cada país incorporat a la Federació Europea. La Federació Espanyola de Banc dels Aliments (FESBAL) ha registrat la marca constituïda pel logotip junt amb el text "Banco de Alimentos", que evidentment també protegeix la seva traducció en català. Una marca és el títol de propietat que concedeix el dret exclusiu a la seva utilització per la identificació del producte i del servei que realitza en la societat.
Els logotips i les marques han de perdurar.
Els Bancs dels Aliments, tant a Espanya com a Catalunya han aconseguit un 55% de notorietat, que cal preservar, degut al aspecte psicològic de la marca i del logotip en la consolidació d’aquesta notorietat. Aquest estudi es realitza anualment, ja s’està preparant l’estudi per enguany. On es preguntarà pels Bancs dels Aliments d'acord amb el nostre distintiu d’identificació permanent, en que l’experiència de la marca resumeix tota la informació i expectatives associades al servei que realitza a la societat amb unes qualitats que la fan especial o única. A Catalunya les grans marques de l'alimentació són més que cinquantenàries.Estàn present en les teves targes de negoci, en la web, en les cartes de presentació, en els documents interns, en el material publicitari.
Ocells picossant al pati del Banc
Ara és l’element d’identificació de cada voluntari, que disposa d’un escut que pot exhibir amb orgull al col·laborar en una entitat que cerca la utopia d’un món millor al servei dels pobres.
 Una marca és doncs un dels elements més valuosos en el tema de la publicitat, ja que demostra allò que el Banc dels Aliments és capaç d’oferir a la societat.
Un logotip i la seva marca és intocable a llarg termini com ho demostren les grans marques que han aconseguit situar-se al mercat. El logotip és la eina d’impacte corporatiu que emprada estratègicament, des del moment de la seva creació se situa en el centre a la teva imatge e informa a la societat de forma instantània allò que ets, i allò que representes com entitat al servei dels més necessitats. Els Bancs dels Aliments permanentment busquen aliments, ja que com diu un vell adagi 
“Al cul de sac es troben les engrunes”.
Jordi Peix
Jordi Peix

6 de febrer de 2012

La beneficència necessita del capitalisme per resoldre els problemes del món.


 Una visió del problema per Bill Clinton.20 de gener de 2012

La beneficència, per sí sola, no resoldrà els problemes del món. El capitalisme pot ajudar alhora que pot facilitar que la gent pugui trobar feina. Sempre hi ha hagut un bretxa entre el que el govern pot subministrar i el que el sector privat pot produir, una bretxa que les entitats de beneficència, des de fa temps, treballen per omplir. Però de la mateixa forma que el nostre món com la nostra economia evoluciona, tenim al davant tant l’oportunitat, com la responsabilitat de reflexionar com reomplir aquest buit - repensant la relació existent entre reptes socials i econòmics, de forma que els avantatges I les oportunitats estiguin a l’abast de més persones.

Primer de tot, aquest replantejament és necessari perquè les persones ja ho estan demandant. Des del parc Zuccoti a la plaça Tahrir, la ciutadania s’aixeca per deixar palès de forma clara i contundent que el sistemes actuals ja no funcionen.

En segon terme, la crisis financera  ha deixat clar que el camí on érem era inestable i insostenible. Mentre que el nostre sistema econòmic global ha generat beneficis per alguns, però també ha exacerbat les desigualtats, entre països com dins de cada país. Una desigualtat excessiva no només afecta als pobres i reprimeix els somnis de la classe mitja, sinó que també dificulta la productivitat I el creixement.

Finalment, la creixent interdependència econòmica enforteix que la nostra prosperitat estigui molt lligada a la de fora. Es fa difícil poder vendre a gent que no pot comprar. Alhora, la privació econòmica genera animadversió política amb les costoses conseqüències que això implica. Tots plegats tenim un paper vital en el futur dels altres  - un paper que va més enllà de la compassió per la estabilitat política i la seguretat econòmica.

Com podem canviar el decurs dels esdeveniments de forma que progrés econòmic i social vagin junts de la mà? Haití ens posa a l’abast algunes lliçons. A principis del mes de Gener, viatjant cap a allà per celebrar el segon aniversari del devastador terratrèmol, vaig sentir un canvi palpable en el país. Hi té molt a veure la visió i direcció del nou govern. Però també l’enfocament dels amics i partners d’Haití – un enfocament que ha estat dut a terme en gran part per efecte d’atorgar capacitat de maniobra a persones i comunitats que per solucions externes imposades. Els meus bon amic Denis O’Brien i el grup Digicel no només donen feina a 70.000 Haitians, sinó que també han reconstruït el famós mercat / basar de l’Acer del segle XIX, una dels llocs emblemàtics de la capital, generant llocs de treball i duent a terme accions de beneficència orientades a l’educació per garantir una força de treball més formada i preparada pel mercat laboral. Un altre exemple procedent d’Haití és un fons innovador creat per la Fundació Carlos Slim i Frank Giustra per a invertir en emprenedors – oferint recolzament en comptes d’una almoina.

Comencem a veure l’èxit d’aquest nou enfocament en d’altres països com en d’altres sectors, és el cas de la Fundació Bill i Melinda Gates, empreses com Wallmart, Google o Procter & Gamble que han fet un canvi en la seva cultura corporativa potenciant la responsabilitat social per augmentar el valor compartit.

Aquesta és la lliçó que hem après mentre treballàvem per resoldre la crisis de la Sida, quan la indústria farmacèutica va fer un gir de escàs volum, i marges de negoci alts cap a marges petits, grans volum i pagaments garantits. Avui, aquest sistema proporciona a milions de persones d’arreu del món, tractament contra la sida a un cost més reduït, alhora que es millora els beneficis de les empreses que hi participen.

Lliçó similar varem extreure del treball realitzat amb agricultors a l’Àfrica: facilitant l’accés a fertilitzants, llavors i als mercat que necessitaven, els hi varem facilitar una forma fonamentalment més sostenible de treure les seves famílies de la pobresa de la que haguéssim pogut esperar assolir per mitjà de la tradicional manera de fer aconseguit amb la tradicional forma de dur a terme obres de beneficència. Les lliçons i beneficis de la feina feta per millorar la productivitat són ben clars.

El fil que lliga tots aquests fets és que la riquesa privada pot efectivament ajudar a millorar l’acció pública sempre que governs, empreses i organitzacions no governamentals (en endavant ONGs) treballin plegats per a compartir experiències per a implementar accions duradores. Quan la nostra determinació estigui més en la línia d’enfortir el nostre futur, que en el de mantenir el nostre present, i quan els nostres interessos financers estiguin alineats amb els interessos socials, aleshores estarem més a prop del tipus de món en el que volem que hi visquin els nostres fills i filles.

Una de les formes en les que he mirat de recolzar la feina de líders arreu del món quan a repensaven la seva projecció envers els problemes globals, ha estat via grans converses i tota mena de compromisos per mitjà de la nostra Clinton Global Initiative (en endavant CGI). A dia d’avui, els membres de la CGI han contret més de 2.100 compromisos que ja han millorat, o estant ajudant, les vides de prop de 400 milions de persones de 180 països. Molts d’aquests compromisos reflecteixen el nou model associat a la resolució de problemes que deriva d’una millor alineació entre els interessos i objectius de corporacions privades, governs i ONGs. Deixant de banda els detalls, l’objectiu d’aquests projectes és treballar per sortir per un mateix de l’atur – i no generar una dependència perpètua d’ajut.

Aquests esforços beneficien tant a les comunitats, objecte del projecte en marxa, com a les empreses, i a les organitzacions de caràcter filantròpic implicades, diversificant els seus negocis, expandint mercats, formant a potencials treballadors alhora que es promou I s’ajuda a crear una cultura de prosperitat. Tot plegat millora els beneficis, augmenta la inclusió econòmica i atorga major paper a les persones en un futur compartit.

Conscient dels progressos, i malgrat l’actual situació econòmica, tinc esperança en el futur. Els problemes que encarem són resolubles: disposem dels mitjans. El que necessitem és innovació, imaginació i compromís. Aquells ciutadans globals més eficaços seran aquells que tinguin èxit en fer créixer el seu negoci i accions filantròpiques per a construir un futur de prosperitat I responsabilitat compartida.
Traduït per Laura Lorenzo