El Banc dels aliments presta una especial atenció a la
nutrició dels més necessitats, degut a que sovint se situen en zones d’elevat
risc alimentari. Per això ha analitzat, des del 1995, la valoració nutricional dels
aliments distribuïts procedents d’una gran diversitat de fonts
d’aprovisionament: agricultura, indústries, distribució, programes d’ajut de la
Unió Europea, captes i donacions. Recentment, s’ han presentat els resultats de
2011, en els que per primera vegada els aliments distribuïts coincideixen amb
les recomanacions dietètiques d’equilibri amb un 60% de glúcids, un 30 % de
greixos i el 10% de proteïnes.
Valoració
dietètica dels aliments distribuïts el 2011
El Banc dels aliments lluita contra el malbaratament en
benefici dels més necessitats, i és per això que accepta tot tipus d’aliments,
amb la única excepció de les begudes alcohòliques, que siguin consumibles,
estiguin dins de data de consum, i compleixin amb les normes d’higiene i
qualitat alimentària, que controla el Departament de qualitat.
Per la valoració nutricional el Dr. Ramon Clotet del Banc
dels Aliments va dirigir l’estudi “El Banc dels Aliments de Barcelona: valoració econòmica i alimentaria de les donacions 1995-2000: Llebaria
– Colomer - Clotet de la
Fundació Bosch i Gimpera/Universitat de Barcelona, que es troba disponible a la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona, per tal de subministrar informació i
gestionar les entrades d’aliments i aconseguir una dieta equilibrada pels beneficiaris
del programa del Banc dels Aliment de lluita contra la pobresa.
Productes i quantitats
d’aliments distribuïts
El primer projecte del Banc va ser el de
disposar d’una plataforma logística per la recepció i distribució dels aliments. Les entrades eren molt variades i
sovint no eren complementàries. És per això que es va intentar cercar nous productes
per tal d’aconseguir àpats complerts. Els orígens són molt diversos, amb un creixement irregular, d’aportacions als
Estats de matèries primeres agrícoles procedents dels estocs de la Unió Europea, per tal d’aconseguir l’estabilització dels preus agrícoles, amb la condició que
fossin destinats als més necessitats. Aquesta important participació ha permès
que el Banc dels Aliments superi les 10.000 tones el 2011. Des de la seva
fundació el 1987 el Banc dels aliments ha distribuït prop de 100.000 tones d’aliments. Es cosidera que el límit de subsistència se situa en 350 kg/persona i any, el consum normal és de 450 kg/persona i any. La mitjana de Catalunya és actualment de 550 kg/persona i any excepte begudes.
A la recerca de
la dieta equilibrada
Per tal d’aconseguir una dieta equilibrada,
es va valorar els aliments d’acord amb les seves aportacions nutricionals, tot
dirigint les captes i donacions vers els productes que mancaven. Les
aportacions de la Unió Europea, les més important, eren molt rígides, ja que
depenien dels estocs existents. A partir del 2010 es va guanyar en elasticitat
i es va poder millorar els tipus de productes assignats. És van també cercar
noves aportacions de les indústries i de la distribució (supermercats,
plataformes logístiques i Mercabarna). Així mateix es va acudir a la producció
agrícola per tal de rebre fruites i hortalisses, que permet millorar la
dieta, bàsicament en vitamines i fibra. La operació de transformació de fruita
en sucs, realitzada pel propi Banc, ha permès recuperar uns excedents que no
tenen sortida en els moments àlgids de les campanyes de recol·lecció.
Criteris de valoració
nutricional
Cada aliment que es distribueix te assignat un codi numèri,c
que permet la seva valoració, i a cada codi se li assigna el valor nutricional bàsic (quantitat de calories i grams de
glúcids, lípids i proteïnes corresponents a 100 g de porció comestible).
Aquests valors han estat proporcionats pel Centre d’Ensenyament Superior de
Nutrició i Dietètica (CESNID), adscrit a la Universitat de
Barcelona; la informació s’ha completat, en alguns casos, amb dades facilitades
pels proveïdors.
.
En tot cas s’ha de tenir en compte que les entitats
beneficiàries dels productes distribuïts pel Banc complementen, gairebé sempre,
la seva alimentació amb productes d’altres procedències. Amb les dades obtingudes s’ha fet una
comparació entre el percentatge d’aportació calòrica de cadascun dels
macronutrients dels productes distribuïts pel Banc i els valors recomanats [Recomanació Energètica Diària , RED
expressada en % de contribució de cada macronutrient a l’energia total ,(Mahan ,
1998)].
S’observa que: L’aportació de les
proteïnes no s’allunya gaire dels valors recomanats tot i les notables
oscil·lacions. El percentatge de contribució dels lípids ha estat sempre per
sobre de les recomanacions i el dels glúcids, sempre per sota. Però els darrers anys les aportacions
de cada nutrient a l’energia total s’han apropat a la
RED. Pensem que això es pot explicar per la
consolidació de l’activitat a Mercabarna, l’aportació de fruites i verdures per
part dels agricultors i la recomanació del Banc en les captes d’aliments
en les campanyes amb participació ciutadana se centrin preferentment en
productes bàsics (arròs, pasta, llegums,....) que són més rics en glúcids que
en lípids.
.
Valoració econòmica
Atesa la dificultat que comporta el maneig del gran
nombre i diversitat de productes que gestiona el Banc i, per fer una estimació
del valor de mercat que representen, s’han identifica ten primer lloc els
productes distribuïts. I en segon lloc, s’han valorat d’acord amb els preus homogeneïtzats
a partir dels preus dels majoristes i la distribució, que varien des de menys de
1€/kg, per productes sense transformar, fins els més de 3 €/kg pels transformats.
Per poder realitzar la comparació entre els diferents anys s’han corregit
considerant un valor en euros constants de 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada