Cerca en aquest bloc

18 de maig del 2012

El Banc dels aliments ha de repartir menjar de qualitat i equilibrat



El Banc dels aliments presta una especial atenció a la nutrició dels més necessitats, degut a que sovint se situen en zones d’elevat risc alimentari. Per això ha analitzat, des del 1995, la valoració nutricional dels aliments distribuïts procedents d’una gran diversitat de fonts d’aprovisionament: agricultura, indústries, distribució, programes d’ajut de la Unió Europea, captes i donacions. Recentment, s’ han presentat els resultats de 2011, en els que per primera vegada els aliments distribuïts coincideixen amb les recomanacions dietètiques d’equilibri amb un 60% de glúcids, un 30 % de greixos i el 10% de proteïnes.

Valoració dietètica dels aliments distribuïts el 2011
El Banc dels aliments lluita contra el malbaratament en benefici dels més necessitats, i és per això que accepta tot tipus d’aliments, amb la única excepció de les begudes alcohòliques, que siguin consumibles, estiguin dins de data de consum, i compleixin amb les normes d’higiene i qualitat alimentària, que controla el Departament de qualitat.

Per la valoració nutricional el Dr. Ramon Clotet del Banc dels Aliments va dirigir l’estudi “El Banc dels Aliments de Barcelona:    valoració econòmica i alimentaria de les donacions 1995-2000: Llebaria – Colomer - Clotet de la Fundació Bosch i Gimpera/Universitat de Barcelona, que es troba disponible a la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona, per tal de subministrar informació i gestionar les entrades d’aliments i aconseguir una dieta equilibrada pels beneficiaris del programa del Banc dels Aliment de lluita contra la pobresa.

Productes i quantitats d’aliments distribuïts
 El primer projecte del Banc va ser el de disposar d’una plataforma logística per la recepció i  distribució dels aliments. Les entrades eren molt variades i sovint no eren  complementàries. És per això que es va intentar cercar nous productes per tal d’aconseguir àpats complerts. Els orígens són molt diversos, amb un creixement irregular, d’aportacions als Estats de matèries primeres agrícoles procedents dels estocs de la Unió Europea,  per tal d’aconseguir l’estabilització dels preus agrícoles, amb la condició que fossin destinats als més necessitats. Aquesta important participació ha permès que el Banc dels Aliments superi les 10.000 tones el 2011. Des de la seva fundació el 1987 el Banc dels aliments ha distribuït prop de 100.000 tones d’aliments. Es cosidera que el límit de subsistència se situa en 350 kg/persona i any, el consum normal és de 450 kg/persona i any. La mitjana de Catalunya és actualment de 550 kg/persona i any excepte begudes.

A la recerca de la dieta equilibrada
Per tal d’aconseguir una dieta equilibrada, es va valorar els aliments d’acord amb les seves aportacions nutricionals, tot dirigint les captes i donacions vers els productes que mancaven. Les aportacions de la Unió Europea, les més important, eren molt rígides, ja que depenien dels estocs existents. A partir del 2010 es va guanyar en elasticitat i es va poder millorar els tipus de productes assignats. És van també cercar noves aportacions de les indústries i de la distribució (supermercats, plataformes logístiques i Mercabarna). Així mateix es va acudir a la producció agrícola per tal de rebre fruites i hortalisses, que permet millorar la dieta, bàsicament en vitamines i fibra. La operació de transformació de fruita en sucs, realitzada pel propi Banc, ha permès recuperar uns excedents que no tenen sortida en els moments àlgids de les campanyes de recol·lecció.

Criteris de valoració nutricional
Cada aliment que es distribueix te assignat un codi numèri,c que permet la seva valoració, i a cada codi se li assigna el valor nutricional bàsic (quantitat de calories i grams de glúcids, lípids i proteïnes corresponents a 100 g de porció comestible). Aquests valors han estat proporcionats pel Centre d’Ensenyament Superior de Nutrició i Dietètica (CESNID), adscrit a la Universitat de Barcelona; la informació s’ha completat, en alguns casos, amb dades facilitades pels proveïdors.

                                          
.
En tot cas s’ha de tenir en compte que les entitats beneficiàries dels productes distribuïts pel Banc complementen, gairebé sempre, la seva alimentació amb productes d’altres procedències.  Amb les dades obtingudes s’ha fet una comparació entre el percentatge d’aportació calòrica de cadascun dels macronutrients dels productes distribuïts pel Banc i els valors recomanats [Recomanació Energètica Diària , RED expressada en % de contribució de cada macronutrient a l’energia total ,(Mahan , 1998)].

     S’observa que: L’aportació de les proteïnes no s’allunya gaire dels valors recomanats tot i les notables oscil·lacions. El percentatge de contribució dels lípids ha estat sempre per sobre de les recomanacions i el dels glúcids, sempre per sota. Però els darrers anys les aportacions de cada nutrient a l’energia total s’han apropat a la RED. Pensem que això es pot explicar per la consolidació de l’activitat a Mercabarna, l’aportació de fruites i verdures per part dels agricultors i la recomanació del Banc en les captes d’aliments en les campanyes amb participació ciutadana se centrin preferentment en productes bàsics (arròs, pasta, llegums,....) que són més rics en glúcids que en lípids.
.
Valoració econòmica
 Atesa la dificultat que comporta el maneig del gran nombre i diversitat de productes que gestiona el Banc i, per fer una estimació del valor de mercat que representen, s’han identifica ten primer lloc  els productes distribuïts. I en segon lloc, s’han valorat d’acord amb els preus homogeneïtzats a partir dels preus dels majoristes i la distribució, que varien des de menys de 1€/kg,  per productes sense transformar, fins els més de 3 €/kg pels transformats. Per poder realitzar la comparació entre els diferents anys s’han corregit considerant un valor en euros constants de 2011. 

 El valor estimat pels aliments repartits pel Banc (en Euros de 2011) ha anat pujant amb els anys havent arribat el darrer any a la barrera dels els 18 a 25 milions de Euros (segons es valorin com a distribuïdor majorista o com a supermercat). Els dos darrers anys hi ha hagut un increment molt notable de les quantitats recaptades i distribuïdes pel Banc d’aquestes quantitats: la del 2011 duplica amb escreix la del 2007. L'augment de les quantitats gestionades pel Banc es degut a diversos factors; entre  els més importants hi ha: el notable creixement del nombre de voluntaris permanents,  l’acció de l’Administració a diferents nivells, la col·laboració de moltes entitats (públiques, privades, benèfiques,...),la disposició d’algunes empreses a fer aportacions més enllà dels excedents i sobretot una bona resposta ciutadana conscienciada davant dels problemes de la pobresa, construint així una "xarxa solidària" per la lluita conta la fam
Departament d'Estudis

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada