La Carta fundacional dels Bancs dels Aliments Europeus compleix 25 anys.

Enguany fa 25 anys es va crear la Federació Europea dels Bancs dels Aliments a partir d’una carta fundacional a subscriure per tots els bancs dels aliments. Al cap de vint-i-cinc anys, els principis són vigents, ja que varen preveure adequadament la futura evolució de la societat. Per això voldria revisar la modernitat dels 6 punts més importants.

Un model original: lluitar contra el malbaratament.

La principal innovació dels Bancs dels aliments fou la de lluitar contra el malbaratament, ens uns moments en que pràcticament no se’n parlava a tot Europa. Precisament ara està de moda, en la darrera Berlinale, el premi dels documentals fou adjudicat al documental “Taste the waste” http://www.tastethewaste.com/  . La mateixa FAO en el seu darrer estudi sobre “les pèrdues i el malbaratament d’aliments” interpack 2011, parla del malbaratament de més de 1.300 milions de tones d’aliments, entre elles un 20% corresponen a aliments elaborats.

Donar, rebutjant la primacia del diner.

Els Bancs dels Aliments exigeixen la gratuïtat en les donacions al llarg de tota la cadena solidària: en les donacions de les empreses, en la distribució a les entitats benèfiques i finalment en la justa i equitativa donació entre els que pateixen fam. Però també cal demanar ajuts i aportacions econòmiques a tots els actors de la societat, però només per cobrir les despeses de gestió e inversions per tal de tenir especial cura en aconseguir noves fonts d’aliments per tal de cobrir la demanda, ara creixent en temps de crisi, dels més necessitats.

Compartir : una exigència per conèixer la realitat.

Per tal de lluitar contra la pobresa s’han de conèixer els diferents rostres que presenta la pobresa, cadascun d’ells precisa d’una atenció diferenciada. Els problemes dels infants, el de les famílies monoparentals, el dels malalts, el de les vídues, el dels immigrants, i tants d’altres, s’han de resoldre de forma especialitzada. L’objectiu no és el de la distribució d’aliments, l’objectiu és el de resoldre els problemes de les persones, donar-li la mà per tal de fer-los sortir de la pobresa.

Des d’un punt de vista comercial, les empreses alimentàries, ja apliquen cada vegada més la mateixa tècnica. Per tal de vendre, ja no n’hi ha prou en fer estudis de mercat o enquestes i estadístiques que no palpen la veritable realitat. cal participar amb els consumidors i així resoldre els seus problemes en l’alimentació quotidiana.

Les captes públiques permeten compartir els problemes de la pobresa.

La capta és sempre un acte d’humilitat pel que demana. La capta d’aliments per donar als pobres honra als Bancs dels Aliments i al demanar només menjar, els hi dona un caràcter d’originalitat que els diferència de les altres organitzacions. Les captes populars permeten a tots els ciutadans participar i compartir la lluita contra la pobresa. El gest de cada persona aportant aliments, encara que sigui només un quilo, representa una opció personal, una adhesió i un recolzament de la societat a l’acció que estem realitzant. És també una acció de protesta, i advertiment al Governs sobre els problemes de la pobresa. A la vegada representa no només una indignació, diríem ara, sinó a més una resposta i una proposta d’un nou model d’acció en que la societat civil participa a la solució dels seus problemes. L’acció formativa i també de capta d’aliments en les escoles representa una voluntat d’actuar ara i avui, però allò més important és el de preparar les noves generacions per un futur més solidari i responsable.

El voluntariat com a base de l’acció dels bancs dels aliments.

Totes les religions i diferents formes de pensar, sempre han estat històricament sensibles als problemes dels que pateixen. La societat, la gent i les persones sempre han estat disposades a realitzar una aportació personal a la solució dels problemes dels més necessitats. L’aposta per bastir el model dels Bancs dels Aliments en una acció bàsicament voluntària li dona un valor afegit d’altruisme. Al principi potser rellenteix la implantació, però finalment el fa créixer exponencialment, li dona sostenibilitat a llarg termini i el consolida com a alternativa a altres propostes més oneroses. Si un dels principis fundacionals és el de lluitar contra el malbaratament, en aquest cas es tracta del malbaratament de les persones. La societat en que vivim és injusta i malbarata les persones farcides de coneixements i experiència: les prejubila, jubila o els engega al atur quan ja no els necessita i en moments de plena creativitat. Al treballar per una causa justa, els voluntaris no solament es fan sentir útils personalment, sinó que representen tot un munt de persones que decideixen i opten per l’acció, davant del conformisme, donant allò més important: el seu temps, part de la seva vida.

L’especialització en la distribució d’aliments ha aconseguit un alt nivell de professionalització.

La societat actual és un afer d’especialistes. La limitació dels Bancs dels Aliments en la captació i distribució d’aliments a entitats socials ha permès cobrir un petit esglaó de la cadena solidària però a aconseguit un alt nivell de professionalització.

Avui els Bancs dels Aliments se situen en molt països d’Europa com a primera organització de “lluita contra la Fam Ara i Aquí”, constituïda per persones d’inspiració humana i espiritual diversa. 

Personalment, jo voldria expressar la meva felicitació, a tots els que van participar en la redacció de la Carta Fundacional dels Bancs dels Aliments i especialment la meva simpatia personal a en Bernard Dandrel, el primer president dels Bancs dels Aliments europeus, que va saber impulsar un nou model de lluita contra la pobresa, integrant-los a la societat. Bernard Dandrel va saber copsar l’esdevenidor proposant una utopia, que desprès de 25 anys ha demostrat “que la solidaritat pot ser un motor de l’economia”. Avui s'han contituit 244 Bancs d'Aliments a Europa,  que ajuden a 5 milions de persones

En aquests temps de crisi és també el moment d’exigir que els Governs, recolzin aquest model original. La petició que els Bancs dels Aliments han realitzat de que augmentin les desgravacions als que col·laboren en aquesta acció, no només és una demanda justa, sinó que a més és una proposta que permet consolidar un nou model de baix cost, basat en la participació de la societat civil en la solució dels problemes socials.

Jordi Peix