Cerca en aquest bloc

21 de març de 2011

La pobresa: un problema estructural de la societat catalana


La pobresa a Espanya i Catalunya és un fet greu, que s’ha mantingut a uns nivells dels més alts d’Europa i que s’està agreujant a partir del inici de la crisi econòmica que ha provocat un augment del nivell del atur dels més elevats des dels anys seixanta. La previsió és que s’agreugi pel proper any fins arribar al 20% de la població activa. La recuperació serà lenta i es desplegarà en diversos exercicis.
En la Cimera de Lisboa del any 2.000, la Unió Europea va adoptar per primera vegada un programa específic de lluita contra la pobresa i l’exclusió social. Per això es varen establir uns indicadors socials per mesurar la pobresa. Espanya, junt amb Portugal i Grècia, se situen, any darrera any, a la cua d’Europa: el 18-20% de famílies perceben uns ingressos inferiors al 60% de la mediana de la població i Catalunya no n’és una excepció.
El Observatori Català de la Inclusió Social ha publicat un xifres similars (dades 2006) i allò que és més greu és que el indicador de pobresa alta detecta un 7% de les famílies amb risc d’exclusió (població que percep menys del 40% dels ingressos de mediana): o sigui a Catalunya unes 500.000 persones poden tenir greus problemes d’exclusió social. Es considera que la pobresa de llarga durada, a Espanya i també a Catalunya, te unes característiques fortament estructurals, ja que encara que el 53% de llars reben algun tipus de prestació social (vellesa, jubilació, atur i d’altres), aquestes es situen a un nivell inferior a les d’Europa. Amb dades de 2.006, el 24% de les llars tenen ingressos inferiors a 14.849 euros a l’any. Ara, amb la crisi econòmica, la situació s’ha agreujat.
En aquest darrer any, les persones ajudades per les entitats benèfiques que acudeixen al Banc dels aliments han augmentat més d’un 40%. Això és degut a que la situació actual d’alentiment de l’economia ha situat l’atur al 15,9% de la població activa, que es preveu arribi al 20% el proper any ( el més alt des de finals del anys setanta). És un dels nivells més alts d’Europa, que afecta a tots els nivells de la població però especialment als joves.
1.- L’atur, entre els menors de 25 anys, és del 38,15%; ja es parla d’una generació perduda. O sigui, que un de cada tres parats te entre 20 i 24 anys o és immigrant. Però també hi ha la pobresa de llarga durada, amb unes facetes molt diverses que requereixen per cada una d’elles un tractament individual. Els jubilats, les vídues i les famílies monoparentals, encara formen el nucli estructural més nombrós, al que cal afegir els de persones amb malalties cròniques, discapacitats, o drogoaddicció. Però avui, els immigrants ja representen prop de la meitat de persones assistides per les entitats benèfiques que acudeixen al Banc dels Aliments de Barcelona.
2.- Actualment estan apareixen nous elements de vulnerabilitat, com és el dels treballadors pobres, o sigui treballadors amb feina, però amb salaris de 18.883 €/any per sota del llindar de pobresa (Idescat 2009), el de famílies joves del país aturades o mileuristes que suporten costos d’habitatge o hipoteques que representen més del 70% dels seus ingressos. El de famílies d’origen africà o llatinoamericà que varen optar pel reagrupament familiar i ara no poden suportar l’augment de les despeses per habitatge i els seus serveis. Cal tenir en compte que en els darrers dos anys les despeses que més han augmentat són les estructurals que són totalment inelàstiques (no es poden reduir), com són els serveis lligades al habitatge com l’aigua, l’energia i les taxes municipals.
3.- Finalment, la nova font de pobresa i exclusió social és la d’una important borsa d’immigrants en situació irregular, que realitzaven treballs en el sector de la construcció o serveis, ambdós greument afectats per la crisis. Al trobar-se sense regularitzar, agafen feines esporàdiques en treballs de temporada, i les seves dones en el servei domèstic o en l’assistència a persones amb dependència, que les aïlla i dificulta la seva inserció social.
4.- A tot això, s’afegeix la incorporació de nous segments de població que van exhaurint els temps de subsidi per atur, que sovint son molt curts d’acord amb els pocs anys cotitzats. L’esforç que estan realitzant les diverses administracions amb competències i responsabilitats socials és important. Les entitats benèfiques, situades en el primer front d’escomesa del problema, estan multiplicant els esforços i donen unes greus senyals d’alarma davant la immensitat d’una problemàtica de difícil solució a curt termini. Es per això, que cal continuar treballant plegats aportant nous medis, i proposant actuacions ja no temporals, sinó permanents. Ja que es preveu, que la crisi s’empitjorarà encara per un any més, arribant a una taxa d’atur del 20%. Posteriorment, ja en el 2011, es preveu una recuperació lenta, que exigirà mesures continuades i ja permanents en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social. El Banc dels Aliments de Barcelona és conscient d’aquesta situació i és per això que està buscant noves fonts de subministra d’aliments per atendre a la demanda creixent.
5.- Les estadístiques sobre la pobresa reflecteixen difícilment la realitat. A partir del tractat de Lisboa, es van unificar criteris. Es considera pobre el que te una renda inferior al 60% de la mediana. Això vol dir que hi hauria més d’un milió de pobres a Catalunya. També hi ha altres definicions com és la pobresa alta i la severa. Per mesurar la població amb necessitat de ser assistida considerem la pobresa alta, que a Catalunya representen un 7,2% de la població i unes 500.000 persones.
Aquestes estadístiques en aquests moments de grans canvis han quedat totalment desfasades i cal avaluar fins i tot la difícil situació per el proper any 2010.  Es per això que s’ha considerat l’augment del atur, considerant que només un 25% se posicionarà en situació de pobresa. Això vol dir que el 2010 prop d’un milió de persones es situaran al nivell de pobresa alta i això significa el doble de persones i per tant de necessitats que en el 2007!!!!!!!!
Si en temps de dictadura es declaraven “estats d’excepció polítics”, en temps de democràcia s’han de declarar “estats d’excepció social”, per aquells temes que el sistema vigent no pot resoldre
Jordi Peix

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada