“A Espanya es passa gana”

Publicat per Gloria Valdivia el 20 de juny del 2012.

Entrevistem a Jordi Peix, vicepresident del Banc dels Aliments de Barcelona, ​​una organització que acaba de complir 25 anys d’història i que es va fundar gràcies a la col·laboració de filantrops com Josep Torné, qui havia posat en marxa tres anys abans la Fundació Roger Torné. Aquesta especial vinculació ens fa sentir doblement agraïts de la tasca que ha desenvolupat el Banc dels Aliments durant tots aquests anys.

UNICEF ha publicat un informe que afirma que un de cada quatre nens i nenes del nostre país és pobre. Està relacionada a la nostra societat la pobresa amb la fam? Es passa gana a Espanya?

A Espanya, i especialment a les grans ciutats on les desigualtats socials s’accentuen, es passa gana. Es considera fam l’escassetat de aliments bàsics, que causa carestia i exclusió social. La manca d’aliments és un fenomen molt greu, ja que afecta especialment els nens en incidir en el seu desenvolupament, tant físic com cultural, incidint en la seva integració social de ciutadans de ple dret.

Hem vist al seu bloc un preciós poema de Bertolt Brecht que parla de la visibilitat com a primer pas per rebre ajuda. En aquest sentit, creu que en aquests últims anys d’estat de benestar ens hem oblidat de les persones que passen necessitats? Hem tancat els ulls?

La pobresa aquí. Foto: davco9200 (via Flickr)

L’oferta d’una societat del benestar que va oferir l’arribada de la democràcia va provocar el desinterès de part de la població respecte a la seva participació en el socors dels més necessitats, ja que suposaven que era una responsabilitat del govern. La crisi actual, que cal no oblidar que es va iniciar a finals del 2007 i es va aprofundir el 2008, ha provocat una forta reacció de la societat en la lluita contra la pobresa i la fam. Els ciutadans espanyols han reaccionat assumint directament responsabilitats. A tots els racons del nostre país s’estan constituint associacions per respondre a la crida de la pobresa, sense oblidar elrol fonamental de la família per protegir els seus membres afectats per la crisi. Els més afectats són els immigrants que no tenen aquest pilar fonamental de relació. Cal obrir els ulls davant els pobres que recorren el nostre mateix carrer a la recerca de material per reciclar, de persones la vida dels quals penja d’un fil: d’un fil de coure.

La seva organització treballa per garantir a totes les persones el seu dret a una alimentació no només suficient, sinó també saludable. És tan important la quantitat com la qualitat?

El Banc d’Aliments de Barcelona, ​​des del 1995, va elaborar una estratègia per poder aconseguir una dieta equilibrada. Per a això, va iniciar la recerca de noves fonts de subministrament, que finalment va culminar amb la col·lecta de certs aliments que no rebem, sol·licitant els productes que permeten equilibrar la dieta alimentària. En aquest sentit cal reconèixer la tasca de les múltiples donacions que es generen a les escoles, les empreses i en les enginyoses i variades accions espontànies que sorgeixen en una societat dinàmica que assumeix la seva responsabilitat envers els més necessitats.

En aquest número d’Inspira també es parla d’obesitat infantil, una patologia que, a priori, es relaciona amb persones a qui li sobren els aliments, però, està relacionada l’obesitat amb la pobresa?

La malnutrició pot sovint sorprendre, ja que visualment contrasta amb problemes d’obesitat, resultat de desequilibris alimentaris bàsics que tenen efectes perniciosos sobre la salut. No es tracta solament de distribuir aliments, sinó a més d’oferir una divulgació bàsica en la utilització dels aliments adequats per a cada edat, per als nens i també per a gent gran. És per això que s’ha obert una nova font de subministrament d’aliments bàsics, acudint a empreses de parafarmàcia per obtenir aliments de qualitat, especialment de complements vitamínics i proteïnes.

Com han canviat les necessitats de la societat des que es va fundar el Banc dels Aliments fa ara 25 anys?

El Banc dels Aliments, que ara compleix 25 anys, s’ha refundat diverses vegades. Amb els Jocs Olímpics van desaparèixer les barraques, just quan es va iniciar un període de forta recessió i augment de la pobresa i l’exclusió social. A finals dels noranta, el Banc dels Aliments va fer un gran esforç per adaptar-se a la major demanda d’aliments, i va iniciar una nova etapa generant una xarxa solidària, que partia de les indústries, plataformes logístiques i supermercats i finalitzava a les entitats benèfiques que actuen globalment sobre els problemes de les persones afectades, no només en relació a la demanda d’aliments, sinó també en el conjunt de les seves necessitats. A Barcelona el fenomen del barraquisme ha tornat a aparèixer, als vessants del Tibidabo, però també als barris com el de la moderna zona remodelada del 22@, on es concentren magatzems de ferralla i agrupacions d’immigrants que viuen en velles naus industrials abandonades. El Banc dels Aliments té com a missió actuar mitjançant el voluntariat, que ofereix allò que és més valuós: el seu temps i la seva entrega envers els necessitats. Actualment realitza la seva tasca bàsica amb 187 voluntaris permanents i acull més de 7.000 voluntaris que responen a la seva crida per a actuacions puntuals.

Breument, si algú li pregunta què és el més important que pot fer per col·laborar amb el Banc dels Aliments, què li diria?

En una societat en que la pobresa augmenta, malbaratar és un escàndol. És per això que cal tenir una actitud valenta contra el malbaratament començant per la pròpia llar. El Banc dels Aliments està promocionant una xarxa solidària local al barri i a les seves escoles. Per col·laborar amb l’acció del Banc dels Aliments en la lluita contra la pobresa li diria que es dirigeixi cap a les entitats benèfiques que actuen a prop de casa perquè s’integri en la lluita quotidiana contra la pobresa de proximitat, on es viuen millor els problemes reals de l’exclusió social.