Cerca en aquest bloc

16 de juny de 2011

L’alimentació en les llars catalanes 2010

Una alimentació suficient i saludable
El 1992 en la Declaració de Barcelona sobre els drets Alimentaris del home, en la que hi va participar el Banc dels Aliments es va declarar per primera vegada que “Tot ésser humà ha de tenir dret a una alimentació suficient i.saludable".

A Catalunya un de cada cinc catalans és pobre, segons el Institut d’Estadística de Catalunya, d’aquests uns 600.000 es troben en situació de pobresa extrema amb greus dificultats per disposar d’una alimentació suficient, degut a que les despeses fixes, especialment les d’habitatge superen el 50% de la seva renda. Avui les despeses en alimentació representen solament un 14% de les despeses de la llar. Paral·lelament en el món occidental ha despertat un especial interès un model de l’alimentació mediterrània pel seu efecte davant les malalties derivades d’una alimentació desequilibrada, Malauradament l’anomenada dieta mediterrània definida bàsicament per un elevat consum de fruita, verdura, peix i oli d’oliva es va degradant. El Banc dels Aliments ha de tenir en compte aquesta realitat per tal d’oferir aliments que restitueixin als més necessitats els aliments que permeten mantenir una dieta suficient i saludable. És per això que analitzarem ràpidament l’alimentació de les llars catalanes utilitzant l’enquesta que realitza el Ministeri d’Agricultura, pel que fa l’any 2010.
Principals aliments consumits. (550 Kg per persona i any).

Si no tenim en compte les begudes (alcohols i gasoses), el consum per càpita és d’uns 550 Kg per persona i any.
Els dos grups preponderants; fruita i horta i llet i derivats ja representen un 53% dels aliments consumits. a fruita i horta amb un consum de 188,5 Kg suposen un 35% i el de la llet i derivats un 19%. A un segon nivell el segueixen la carn i el pa, i a tercera divisió arriben els productes pre-elaborats, l’oli, el peix fresc i els ous, tot això complementats per una amplia gamma dels demés productes.

Consum per càpita Kg. 2010
Fruita 
113,3
Oli
13,1
Horta
75,2
Carn  transf
12,2
Llet
68,7
Peix fresc
11,6
Carn
55,8
Ous  kg
8,0
Derivats lactis
35,9
Pasta
5,3
Pa
33,1
Arròs
4,2
Plats preparats
15,3
Cons  peix
4,2
Fruita  horta Transf
14,2
Llegums
3,8
Vins
13,3
Sucre
3,5
pastisseria
13,2
Fruits secs
3,3

La resta de productes situats a sota dels 5 kg de consum per persona i any, complementen la paleta amb uns 10 colors que permeten una gran variabilitat dels àpats i consum alimentari, com es pot observar a les prestatgeries dels mercats, supermercats i botigues de proximitat.

El Banc dels Aliments ha de tenir en compte aquesta realitat per tal de poder combinar la distribució de productes secs, de llarga combinació amb productes frescos molt exigents pel manteniment de la xarxa del fred al llarg de tots els esglaons de la distribució. La cadena solidària s’ha de complementar per una cadena de distribució moderna, higiènica i de qualitat. Els més necessitats, són els que precisen de millors tecnologies i millor seguretat alimentària degut a la precarietat de les seves cuines..

Cost del consum dels aliments: 1.560 € persona i any.
Si no tenim en compte les begudes (alcohols i gasoses, el cost de consum per persona és d’uns 1.560 Euros per persona i any.


Ara és la carn amb el 28% de les despeses el grup que se situa en primera línea seguida dels dos grups de més consum: fruita i horta (18%) i la  llet i derivats (13%).  Aquests ja representen el 55% de la despesa i són productes amb poca transformació. A un segon nivell el segueixen el pa, el peix, la pastisseria i els plats preparats. Ja més lluny hi ha un ventall de productes amb una despesa inferior als 35€ persona i any que complementen el cost de la dieta quotidiana.

Valor anual per càpita    (€)
Carn
378,9
Cons  peix/
39,1
fruita
160,4
Vins
33,1
Derivats lactis
138,6
Fruita i horta T
30,6
Horta
131,5
Oli
30,3
Carn transfor
115,6
Fruits secs
21,7
Pa
87,6
Peix congelat
21,0
Peix fresc
84,0
Xocolates
20,7
pastisseria
67,7
Fruita horta Con
20,6
Plats preparats
64,6
Cafès infusions
20,4
Llet
68,7
Ous kg
15,8

Cal disposar d’una logística de punta per aprofitar els productes de més preu.
Per el sistema de venda de la carn i l’aprofitament de subproductes, el Banc dels Aliments disposa de molt poques recepcions de productes carnis, si no és en forma de productes transformats, cuinats i precuinats. La recuperació ce caps i puntes resultat del filetejat d’embotits, és una possibilitat que s’està ampliant a diverses industries.
En el cost de l’alimentació la fruita i l’horta representa un capítol molt important a tenir en compte, tot tenint en compte els problemes de distribució que precisen d’una logística adequada, ja sigui des de Mercabarna, com dels productes rebut mitjançant la col·laboració en la retirada prevista per la PAC.

La rebuda de derivats làctics estan creixent de forma exponencial i també precisen d’una logística i xarxa del fred ràpida i eficient. La recepció de productes relacionats amb la pastisseria industrial s’està ampliant però requereix una recollida i distribució immediata. En aquest sector hi ha molt bones possibilitats de recuperació de productes congelats, com també de pa, que requereix un ple funcionament de la xarxa de fred, i la possible industrialització del procés in situ. És un tema que s’està estudiant per l’avenir.

El consum dels pobres és diferent.
L’enquesta que utilitzem realitzada pel Ministeri d’Agricultura (MARM) es realitza sobre una base molt reduïda 2.500 enquestats. És per això que pel que fa a dades segons estrats de població es publiquen solament a nivell estatal. Però en grans línies els consumidors situats en la base de la piràmide (estatus econòmic baix) són els que consumeixen més fruita i verdura, més pa també i curiosament més carn, però això si la de més baix preu. Globalment mengen més quantitat de producte, necessari per respondre a les necessitats de treballs més durs.
Jordi Peix.

15 de juny de 2011

La Charte fondatrice des Banques Alimentaires européennes a 25 ans




Il y a 25 ans cette année qu’a été créée la Fédération Européenne des Banques Alimentaires a partir d’une charte fondatrice que doivent souscrire toutes les banques alimentaires. Au bout de 25 ans, on constate que ses principes demeurent d’actualité car on a prévu correctement l’évolution future de la société. A ce sujet, il est intéressant de vérifier l’adéquation des 6 points les plus importants.

1. Un modèle original: lutter contre le gaspillage.
La principale innovation des Banques Alimentaires a été de lutter contre le gaspillage, à une époque où on n’en parlait pratiquement pas dans toute l’Europe. Justement maintenant, c’est à la mode : lors de la dernière Berlinale, le prix du meilleur documentaire a été attribué à “Taste the waste” http://www.tastethewaste.com/  . Même la FAO dans sa dernière étude sur “les pertes et gaspillage d’aliments” Interpack 2011, parle du gaspillage de plus de 1.300 millions de tonnes d’aliments, parmi lesquelles 20% correspondent à des aliments élaborés.

2. Donner,  en refusant la suprématie de l’argent.
Les Banques Alimentaires exigent  la gratuité des dons tout au long de la chaine de solidarité : pour les dons des entreprises, pour la distribution aux entités caritatives et  finalement pour le don juste et équitable à ceux qui souffrent de la faim. Mais il faut aussi demander des aides et des dons d’argent à tous les acteurs de la société, mais seulement pour couvrir les dépenses de gestion et les investissements nécessaires afin d’obtenir de nouvelles sources d’aliments pour couvrir la demande, actuellement croissante en temps de crise, des plus démunis.

3. Partager : une exigence pour connaitre la réalité.
Afin de mieux lutter contre la pauvreté, il faut en connaitre les différents visages puisque chacun d’eux nécessite une attention différenciée. Les problèmes des jeunes enfants, ceux des familles monoparentales, ceux des malades, ceux des veufs(ves), ceux des immigrants, et tant d’autres, doivent être traités de manière spéciale. L’objectif n’est pas la seule distribution d’aliments, l’objectif est de résoudre les problèmes des personnes, de leur donner un coup de main afin de les faire sortir de la pauvreté.

Du point de vue commercial, les entreprises alimentaires, appliquent déjà et toujours plus la même technique. Pour vendre, il ne suffit plus de faire des études de marché ou enquêtes et statistiques qui ne traduisent pas la réalité du marché. Il faut collaborer avec les consommateurs et résoudre ainsi leurs problèmes dans leur alimentation quotidienne.  
 
4. Les collectes publiques permettent de faire partager les problèmes de la pauvreté. 

La collecte est toujours un acte d’humilité pour celui qui demande. La collecte d’aliments pour donner aux plus démunis honore les Banques Alimentaires et ne demander que de la nourriture, leur donne un caractère d’originalité qui les différencie des autres organisations. Les collectes populaires permettent à tous les citoyens de participer et partager la lutte contre la pauvreté. Le geste de chaque personne qui apporte des aliments, même si ce n’est qu’un kilo, représente une option personnelle, une adhésion et un appui de la société à l’action que nous sommes en train de mener. C’est aussi une action de protestation, et un avertissement aux Gouvernements sur les problèmes de la pauvreté. En même temps, elle représente non seulement une indignation, dirions-nous aujourd’hui, mais aussi une réponse et une proposition d’un nouveau modèle d’action dans lequel la société civile participe a la solution de ses problèmes. L’action de formation et aussi de collecte d’aliments dans les écoles représente une volonté d’agir tout de suite, mais le plus important est de préparer les nouvelles générations pour un futur plus solidaire et responsable.



5. Le bénévolat à la base de l’action des banques alimentaires.
Toutes les religions et les différentes philosophies ont toujours été historiquement sensibles aux problèmes dont elles souffrent. La société, les gens et les individus ont toujours été disposés à fournir un apport personnel à la solution des problèmes des plus démunis. Le défi de construire le modèle des Banques Alimentaires sur une action essentiellement bénévole leur donne une valeur ajoutée d’altruisme. Au début, ça peut en ralentir l’implantation, mais finalement cela produit une croissance exponentielle, lui donne un développement durable sur le long terme et le renforce comme une alternative à d’autres solutions plus onéreuses. Si un des principes fondamentaux est de lutter contre le gaspillage, en ce cas il s’agit du gaspillage des personnes. La société où nous vivons est injuste et gaspille des personnes pleines de connaissances et d’expérience: elle les met en retraite anticipée, ou en retraite ou les envoie au chômage quand elle pense ne plus en avoir besoin alors qu’elles sont en pleine période de créativité. En travaillant pour une cause juste, les bénévoles non seulement se sentent utiles personnellement, mais représentent aussi une quantité de personnes qui décident d’opter pour l’action, face au conformisme, en donnant ce qui est le important: leur temps, une partie de leur vie.

6. La spécialisation dans la distribution d’aliments a atteint un haut niveau de professionnalisation.
La société actuelle est l’affaire de spécialistes. La limitation volontaire des Banques Alimentaires aux seules collecte et distribution d’aliments à des entités sociales n’a permis de couvrir qu’un petit maillon de la chaine de solidarité mais a atteint un haut niveau de professionnalisation.
A ce jour, les Banques Alimentaires se situent, dans beaucoup de pays d’Europe, comme la principale organisation de “lutte contre la Faim Maintenant et Ici”, constituée par des personnes provenant d’horizons humain ou spirituel divers. 

* *
*

Personnellement, je voudrais féliciter toux ceux qui ont participé à la rédaction de la Charte fondatrice des Banques Alimentaires et exprimer ma sympathie personnelle pour Bernard Dandrel, le premier président des Banques Alimentaires européennes, qui va savoir lancer un nouveau modèle de lutte contre la pauvreté, en intégrant les plus démunis à la société. Bernard Dandrel a su saisir l’avenir en proposant une utopie qui, 25 ans après, a démontré “que la solidarité peut être un moteur de l’économie”.
En cette période de crise, c’est aussi le moment d’exiger que les Gouvernements  soutiennent de ce modèle original. La requête qu’ont faite les Banques Alimentaires espagnoles en vue de l’augmentation des dégrèvements fiscaux pour ceux qui collaborent à cette action, n’est pas seulement une demande juste mais également une proposition qui permettra de consolider un nouveau modèle à bas coût, basé sur la participation de la société civile à la solution des problèmes sociaux. 
Mais dans tous les cas on doit défendre la charte des Banques alimentaires car comme dit La Fontaine dans Le vieillard et les trois jeunes hommes” : que j’ai en français et en catalan (unique langue dans laquelle il existe une version, totale, fidèle, bilingue et en vers de toutes les Fables de La Fontaine).
Mes arrière-neveux me devront cet ombrage
Eh bien! Défendez-vous au sage
De se donner des soins pour le plaisir d'autrui ?
Cela même est un fruit que je goûte aujourd'hui
J'en puis jouir demain, et quelques jours encore ;
Je puis enfin compter l'aurore
Plus d'une fois sur vos tombeaux.»

Jordi Peix

13 de juny de 2011

La Carta fundacional dels Bancs dels Aliments Europeus compleix 25 anys.



Enguany fa 25 anys es va crear la Federació Europea dels Bancs dels Aliments a partir d’una carta fundacional a subscriure per tots els bancs dels aliments. Al cap de vint-i-cinc anys, els principis són vigents, ja que varen preveure adequadament la futura evolució de la societat. Per això voldria revisar la modernitat dels 6 punts més importants.

Un model original: lluitar contra el malbaratament.
La principal innovació dels Bancs dels aliments fou la de lluitar contra el malbaratament, ens uns moments en que pràcticament no se’n parlava a tot Europa. Precisament ara està de moda, en la darrera Berlinale, el premi dels documentals fou adjudicat al documental “Taste the waste” http://www.tastethewaste.com/  . La mateixa FAO en el seu darrer estudi sobre “les pèrdues i el malbaratament d’aliments” interpack 2011, parla del malbaratament de més de 1.300 milions de tones d’aliments, entre elles un 20% corresponen a aliments elaborats.

Donar, rebutjant la primacia del diner.
Els Bancs dels Aliments exigeixen la gratuïtat en les donacions al llarg de tota la cadena solidària: en les donacions de les empreses, en la distribució a les entitats benèfiques i finalment en la justa i equitativa donació entre els que pateixen fam. Però també cal demanar ajuts i aportacions econòmiques a tots els actors de la societat, però només per cobrir les despeses de gestió e inversions per tal de tenir especial cura en aconseguir noves fonts d’aliments per tal de cobrir la demanda, ara creixent en temps de crisi, dels més necessitats.

Compartir : una exigència per conèixer la realitat.
Per tal de lluitar contra la pobresa s’han de conèixer els diferents rostres que presenta la pobresa, cadascun d’ells precisa d’una atenció diferenciada. Els problemes dels infants, el de les famílies monoparentals, el dels malalts, el de les vídues, el dels immigrants, i tants d’altres, s’han de resoldre de forma especialitzada. L’objectiu no és el de la distribució d’aliments, l’objectiu és el de resoldre els problemes de les persones, donar-li la mà per tal de fer-los sortir de la pobresa.

Des d’un punt de vista comercial, les empreses alimentàries, ja apliquen cada vegada més la mateixa tècnica. Per tal de vendre, ja no n’hi ha prou en fer estudis de mercat o enquestes i estadístiques que no palpen la veritable realitat. cal participar amb els consumidors i així resoldre els seus problemes en l’alimentació quotidiana.

Les captes públiques permeten compartir els problemes de la pobresa.
La capta és sempre un acte d’humilitat pel que demana. La capta d’aliments per donar als pobres honra als Bancs dels Aliments i al demanar només menjar, els hi dona un caràcter d’originalitat que els diferència de les altres organitzacions. Les captes populars permeten a tots els ciutadans participar i compartir la lluita contra la pobresa. El gest de cada persona aportant aliments, encara que sigui només un quilo, representa una opció personal, una adhesió i un recolzament de la societat a l’acció que estem realitzant. És també una acció de protesta, i advertiment al Governs sobre els problemes de la pobresa. A la vegada representa no només una indignació, diríem ara, sinó a més una resposta i una proposta d’un nou model d’acció en que la societat civil participa a la solució dels seus problemes. L’acció formativa i també de capta d’aliments en les escoles representa una voluntat d’actuar ara i avui, però allò més important és el de preparar les noves generacions per un futur més solidari i responsable.

El voluntariat com a base de l’acció dels bancs dels aliments.
Totes les religions i diferents formes de pensar, sempre han estat històricament sensibles als problemes dels que pateixen. La societat, la gent i les persones sempre han estat disposades a realitzar una aportació personal a la solució dels problemes dels més necessitats. L’aposta per bastir el model dels Bancs dels Aliments en una acció bàsicament voluntària li dona un valor afegit d’altruisme. Al principi potser rellenteix la implantació, però finalment el fa créixer exponencialment, li dona sostenibilitat a llarg termini i el consolida com a alternativa a altres propostes més oneroses. Si un dels principis fundacionals és el de lluitar contra el malbaratament, en aquest cas es tracta del malbaratament de les persones. La societat en que vivim és injusta i malbarata les persones farcides de coneixements i experiència: les prejubila, jubila o els engega al atur quan ja no els necessita i en moments de plena creativitat. Al treballar per una causa justa, els voluntaris no solament es fan sentir útils personalment, sinó que representen tot un munt de persones que decideixen i opten per l’acció, davant del conformisme, donant allò més important: el seu temps, part de la seva vida.

L’especialització en la distribució d’aliments ha aconseguit un alt nivell de professionalització.
La societat actual és un afer d’especialistes. La limitació dels Bancs dels Aliments en la captació i distribució d’aliments a entitats socials ha permès cobrir un petit esglaó de la cadena solidària però a aconseguit un alt nivell de professionalització.
Avui els Bancs dels Aliments se situen en molt països d’Europa com a primera organització de “lluita contra la Fam Ara i Aquí”, constituïda per persones d’inspiració humana i espiritual diversa. 
Personalment, jo voldria expressar la meva felicitació, a tots els que van participar en la redacció de la Carta Fundacional dels Bancs dels Aliments i especialment la meva simpatia personal a en Bernard Dandrel, el primer president dels Bancs dels Aliments europeus, que va saber impulsar un nou model de lluita contra la pobresa, integrant-los a la societat. Bernard Dandrel va saber copsar l’esdevenidor proposant una utopia, que desprès de 25 anys ha demostrat “que la solidaritat pot ser un motor de l’economia”. Avui s'han contituit 244 Bancs d'Aliments a Europa,  que ajuden a 5 milions de persones

En aquests temps de crisi és també el moment d’exigir que els Governs, recolzin aquest model original. La petició que els Bancs dels Aliments han realitzat de que augmentin les desgravacions als que col·laboren en aquesta acció, no només és una demanda justa, sinó que a més és una proposta que permet consolidar un nou model de baix cost, basat en la participació de la societat civil en la solució dels problemes socials.
Jordi Peix