Les Zones marginals en realitat són el centre

Durant l'estiu el Banc dels Aliments tanca durant 15 dies.  És el moment de llegir més, canviar de lectures, sovint es troven joies que cal ensenyar als amics. En Henning Mankel, és un dels escriptors que em va obrir nous horitzons escandinaus. Aquest estiu he rellegit "Sabates italianes", que parla de l'aillament, de la solidaritat i sobretot dels paisatges freds del Nord. La meva mare ( 95 anys) va aprofitar l'avinentesa per llegir-lo i així el varem poder comentar. Us aconsello l'autor i adjunto una petita mostra en la que explica la marginalització.

1.- Murs invisibles.

................Trenta- tres anys són bastant pocs, però suficients per saber que fins ara mai havien sorgit tantes tensions i tant fortes en aquest país com les que hi ha avui dia. Però sembla que ningú ho veu, almenys aquells que haurien d’aixecar el dit.

En aquest país (Suècia)hi ha un sistema de murs invisible que no para de créixer, que separa la gent, que fa augmentar les distàncies. Per fora pot semblar que és tot el contrari, però agafa qualsevol línea de metro d’Estocolm i vés fins els suburbis.  No és un tram massa llarg en quilòmetres, però la distància és tant o més gran. Dir que es tracta d’un altre món és absurd. És el mateix món. Però cada estació que s’allunya una mica més del centre és un mur més. Al final arribes als límits de la perifèria i aleshores pots triar entre veure la veritat o no veure-la.

2.- Centre i perifèria s’intercanvien els llocs

-I quina és aquesta veritat?

-Que el que tu penses que són les zones més marginals en realitat són el centre, que de mica en mica va transformant tot Suècia. A poc a poc, l’eix va girant i dins i fora, a prop i lluny, centre i perifèria s’intercanvien els llocs. Les meves noies es troben en una terra de ningú on no poden mirar ni endavant ni endarrere. Ningú no les vol, són innecessàries, rebutjades. És lògic que l’ùnica cosa de la qual poden estar segures és del sentiment d’inutilitat que somiqueja cada matí quan es desperten. ¡ No volen sortir del llit! Tenen l’ànima impregnada d’amargor des que tenien només cinc, sis anys...............

Mankell Henning: 

Sabates italianes . ( pag 209) Barcelona Tusquets editors. 2007