Cerca en aquest bloc

23 d’octubre de 2012

El Dret a l'alimentació és un dret humà reconegut


Drets Humans: antecedents.
Declaració Universal dels drets humans de 1948:
Art. 25/1: Tota persona te dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, així com a tota la família, la salut i el benestar, i en especial l’alimentació, el vestit, l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris. Així mateix te dret a les assegurances en cas d'atur,  malaltia, invalidesa, viudetat, vellesa o altres casos de pèrdua dels seus mitjans de subsistència per circumstàncies independents a la seva voluntat.
Conferència Mundial de l’Alimentació de 1974
Els Governs participants a la Conferència varen proclamar “que tots els homes, dones i nens tenen el dret inalienable a no patir fam i malnutrició per tal de desenvolupar-se plenament i conservar les seves facultats físiques i mentals.
Cimera Mundial sobre alimentació de la FAO de 1996   
Va declarar “el dret de tota persona a tenir accés a aliments sans i nutritius en consonància amb el dret a una alimentació apropiada i amb el dret fonamental de tota persona a no patir fam”
1.- Lluitar contra la fam és de Justícia social:
En primer lloc cal defensar uns serveis públic adients que permetin complir amb el dret a tota persona a tenir accés a aliments sans i nutritius. Els governs han de vetllar especialment per aquells accidentats de la vida, els exclosos socials, perquè és de dret i justícia. No només amb l'objectiu de complir amb els drets fonamentals de la persona humana, sinó perquè finalment, seran molt útils a la societat i a la economia.
La democràcia electoral fa que el "poble decideixi" i per tant ha d'obligar als seus governants a complir amb el drets fonamentals de la persona. Cal posar exemples: un kilòmetre de AVE equival a allò que l’Estat espanyol  rep d'Europa en ajuts alimentaris per ajudar als “més necessitats”..
2.- La democràcia participativa és una alternativa:
 Actualment tant al nostre país, com a tot Europa en major o menor grau, la pobresa segueix augmentant des dels inicis de l’anomenada crisi econòmica. Els serveis socials no donen abast i les transferències socials no han augmentat degudament per a fer front als nous problemes. 

Quan les transferències socials no són suficients, cal seguir exigir-les amb més força que mai. I a més cal responsabilitzar-se tant individualment com col·lectivament per tal de complementar allò que manca. La democràcia participativa vol dir també assumir responsabilitats, especialment locals, per tal d'aplicar mesures pal·liatives.


3.- Cada col·lecta pública d'aliments és un crit d'alerta als governs
En els darrers dos anys, lel Gran recapte ha coincidit, amb una setmana de diferència amb unes eleccions. Els Bancs dels Aliments de Catalunya realitzen “El Gran Recapte” amb l’objectiu de recollir aliments pels que pateixen fam o malnutrició i així poder complir amb els drets humans. Si s’ha de cridar a tota la societat per tal de fer front a un greu problema, és que allò que es proposa en els programes electorals no en fan prou. Una col·lecta pública representa una advertència als Governs.
4.-La  Xarxa solidària és un model d'acció.
Es proposa un nou model local i arrelat a la ciutat, al poble  i al barri. Es un model que els sistemes “Administratius” no poden bastir. Les entitats benèfiques, assisteixen els més necessitats del seu entorn i aquestes són assistides ja sigui pel Banc dels Aliments o pels mateixos supermercats, mercats municipals, botigues o gent del barri que viu o treballa prop del problema. No és un problema d'ideologia  és un problema de valors i de sentiments. Potser és que la societat civil ha madurat molt més que la societat política.
5.- S’han redescobert noves estructures socials: la família, el Clan, la tribu, el poble
En els països mediterranis i especialment a Catalunya, on l’associacionisme és una demostració d’una realitat que te vida, existeix un estructura social molt dinàmica, que funciona i que actua directament dins del seu àmbit proper, on encara sortosament es mantenen relacions humanes. La família, el Clan, la tribu, el poble o els mateixos treballadors que treballen un una mateixa empresa, han reaccionant assumint el problema. Ho veiem cada dia al banc. Les seves accions han permès alleugerir tensions i allò més important donar resposta immediata a les situacions més properes
6.- La caritat és un resposta tradicional i solidària que s’ha reforçat.
L’acció de donar i compartir problemes i solucions, és un valor històric recollit en tots els textos sagrats, que han marcat totes les religions: la cristiana, musulmana, Taoista, budista i fins i tot en els moviments revolucionaris. 
Es un deure de tot creient, és un valor de la societat, recollit ara en els drets humans i és una resposta a la seguretat alimentària. És un humanisme que no es pot perdre i uns valors que es troben a la base del voluntariat. Val a dir que s’ha modernitzat i ha guanyat en efectivitat buscant objectius globals a llarg termini i superant individualismes han generat xarxes solidàries. Veiem masses vegades que es contraposa la justícia social amb la caritat, quan és precisament una resposta positiva a la mancança de justícia social.
7.-Responsabilitat Social Corporativa:
El món canvia, les empreses busquen millors resultats a les seves accions de comunicació i s’adonen que els seus clients, els consumidors, tenen problemes que cal solucionar per tal de que segueixin essent consumidors. La societat ha incorporat nous valors als seus estàndards de consum. El concepte de Responsabilitat Social Corporativa és el millor baròmetre dels canvis de la societat, ja que te en compte a aquests consumidors que han assumit nous conceptes, nous valors, relacionats amb el món en que habitem. Dins el mateix sector de l’alimentació prop d’un 30% dels consumidors valoren les actituds de les empreses en el seu comportament dins les pròpies empreses, així com en el món local, i en el món global. Les empreses que han introduït la Responsabilitat Social Corporativa estan aconseguint molt millors resultats que les que no s’han adonat encara de la necessitat del canvi empresarial..
 8.- El Banc dels aliments lluita contra el malbaratament
En aquest anàlisi en l’aplicació dels Drets Humans, potser no caldria parlar del Banc dels aliments que els va incorporar en la seva carta fundacional, abans que s’explicitessin clarament en la darrera incorporació. La realitat, és que aconseguir el seu compliment és una tasca quotidiana, dura i a llarg termini. Ja sigui en els propis Bancs dels aliments, com en la seva realitat immediata. Però allò cal cal destacar el el seu valor afegit, el de la “Lluita contra el malbaratament”, no solament d'aliments sinó també de persones. 

Els aliments que distribueix, o les persones que col·laboren amb el Banc, formen part  d'una recuperació d'allò que és útil per a la societat. El voluntariat es pot exercir en moltes associacions, però en el Banc dels aliments forma part dels seus principis. No és gens senzill treballar amb persones voluntàries que s’incorporen a una estructura no usual, on la persona és més important que la jerarquia, però en la que la divisió del treball segueix sent necessària. Lo mateix passa amb els aliments, que al no ser aprofitats, representarien un important cost de destrucció i allò més vulnerable: un cost mediambiental important. És així que s’ha generat un nou model de baix cost, amb beneficis directes envers els més necessitats. Allò que es valora és la persona i el producte rebutjant la primacia del diner.
La pobresa te molts rostres, així com els models de lluita, tots ells respectables. És cert que actualment estem a Catalunya en una situació “ d'estat d'excepció” i és per això que cal que el ciutadans es mobilitzin per tal d'intentar superar aquesta crisi. Però la pobresa estructural sera permanent i en un món global és un problema d'elevada gravitat. És per això que cal reforçar lligams i models per tal de donar-li resposta.
Jordi Peix i Massip 

2 comentaris:

  1. Agraeixo aquest artícle per diversos motius:
    -El menjar que "sobra" es llençava i es llença
    -La crisi és passatgera, però la pobresa que neix de la injustícia hi era i hi serà.

    Això el Banc dels Aliments, en 25 anys, ho sap i probablement, pensar el segueix fent incòmode a molts...

    Felicitats per l'artícle i gràcies!

    ResponElimina
  2. Hola! Som els alumnes de 4t d'ESO B de l'escola Padre Damián de Barcelona. Aquest any preparem la campanya de Nadal recollint aliments per ajudar-vos en la vostra tasca. Ens fa molta il·lusió i estem molt contents de preparar aquesta activitat i intentarem que els nostres companys col·laborin molt.
    Gràcies per la vostra iniciativa i per ensenyar-nos que el més important i el que més ens fa créixer és ajudar als altres.
    Ens veiem el 17 de desembre fent caixes!

    ResponElimina