Cerca en aquest bloc

27 d’octubre de 2011

Los países europeos, en tiempo de crisis deben ser ejemplo de solidaridad

En el momento en que se empieza a discutir el programa de la Política Agrícola Común, ha surgido un problema colateral que puede descalificar la política de la Unión Europea. En la última reunión del pasado 20 de octubre, los ministros de Agricultura no aprobaron el “Programa Europeo de Ayuda a los mas necesitados” que se abastece de los fondos de agricultura, que se utilizan para la política social   debido a una minoría de bloqueo compuesta por  Alemania, Suecia, Reino Unido, Dinamarca, la República Checa y los Países Bajos mantuvieron su oposición a lo que los fondos asignados por la Comisión Europea y aprobados por el Parlamento. En la actualidad, 18 millones de pobres de una veintena de países se benefician de este programa de 480 millones de euros, que representan solamente un 0,92% de la PAC.

"Esta es una prueba de egoísmo, en una Unión Europea en el que necesitamos la solidaridad", se lamentó el comisario europeo de Agricultura Dacian Ciolos.
 "Si estamos en solidaridad con los bancos debemos ser solidarios con los pobres. La postura de seis estados han prevalecido sobre el espíritu de solidaridad”.



Que países representan la minoría de bloqueo?
En primer lugar es preciso definir las razones de los estados.  En el cuadro adjunto, vemos que dichos países, con la excepción de Chequia, tienen todos ellos un PIB superior al resto. El ministro alemán Ilse Aigner, insistió el miércoles en que "No queremos una política social a nivel europeo". "Es un problema nacional que debe ser resuelto a nivel nacional", agregó el sueco Eskil Erlandsson. La minoría de bloqueo está constituida por países ricos.
Pero estos mismos estados, con la excepción de Chequia y Países Bajos, son los que tienen, una tasa de pobreza -antes de las transferencias sociales- superior a la española. Son países con un modelo con altas desigualdades sociales, amortiguadas por transferencias sociales, que generan una baja cohesión social, con una alta tasa de asistidos. 

                                                              Fuentes:
(2) Previsión reforma de la PAC. Massot

En estos países está creciendo una fuerte corriente en su contra, por su baja efectividad. Los bancos de alimentos de los Países Bajos, Chequia, Reino Unido (Fareshare) y Alemania (Tafel), están surgiendo como respuesta a la ineficacia de un sistema, dónde las revueltas sociales callejeras ya se hacen notar. En cambio, en los países mediterráneos, como España, se compensan la falta de ayudas por la fuerza de la familia y su espíritu solidario realiza transferencias económicas a los miembros con dificultades.

Los países de la minoría de bloqueo, son precisamente los más beneficiados por la Política Agrícola Común.  
El Programa Europeo de Ayuda a los más necesitados y la Política Agrícola Común surgen del mismo presupuesto y precisamente los países de la minoría de bloqueo, son precisamente los más beneficiados por la Política Agrícola ComúnEn efecto, los agricultores alemanes y daneses perciben tres veces más que el español, los del Reino Unido casi cuatro veces, los de Suecia y Países bajos el doble y finalmente los de Chequia ocho veces mas! O sea que los países que perciben mas, son los menos solidarios. Pues se equivocan, los pobres al salir de la pobreza podrian ser consumidores de los Skoda Checos, del Whiskey del Reino Unido, del Gouda o el Masdam holandés, de la mantequilla danesa, del Volkswagen alemán y antes de casar-se se pasarían por el IKEA sueco. La solidaridad ayuda al desarrollo económico. 

El Comisario Cioloş manifestó desesperado al final de la reunión:
«Estoy muy decepcionado por el hecho de  que el Consejo no haya sido capaz de desbloquear nuestro programa alimentario a favor de las personas más necesitadas para 2012 y 2013. La Comisión Europea ha asumido hasta ahora sus responsabilidades y ha demostrado una gran flexibilidad para hacer posible que se alcance un acuerdo. Ahora hemos llegado a un punto en el que resultan obsoletos todos los argumentos técnicos o jurídicos utilizados por algunos Estados oponerse al programa. Quiero enviar  un mensaje claro a los beneficiarios de este programa y a los bancos alimentarios, el de que la Comisión Europea mantiene su compromiso con este programa: aún estamos a tiempo de actuar, todavía hay tiempo para que los Estados miembros que obstaculizan esta decisión reconsideren su posición.

El escándalo, ya no es solamente por la falta de solidaridad con los más necesitados,  sino también por el egoísmo en la defensa de unos privilegios que la Sociedad, el Parlamento y la propia Comisión ya no pueden entenderQuizás es por ello, que los ciudadanos de la Unión Europea sienten un desapego cada vez mayor por el modelo de la Unión Europea
    
Jordi Peix i Massip                                                     

5 d’octubre de 2011

Incidència dels Bancs dels Aliments dins de l’economia

Barcelona, Octubre 2011

La situació actual de l’economia espanyola, ens porta a analitzar la pobresa i les accions que estan realitzant les entitats d’Interès social, i així descobrir una important aportació dins de l’economia. En aquestes notes valorarem les accions realitzades pels Banc dels Aliments per lluitar contra la pobresa i les valorarem pel cas del Banc dels Aliments de Barcelona. Els Bancs dels Aliments d’Espanya distribueixen unes 90.000 tones d’aliments. Això suposa una distribució d’aliments entre els pobres amb un valor estimat mig de 1,5€/kg que representa un valor total d’uns 120 milions d’Euros per a tot l’Estat. El Banc dels Aliments de Barcelona distribueix unes 10.000 tones (previsió 2011) valorades en 15 milionsd’euros, representant una important realitat a tenir en compte dins dels instruments d’ajuts a la pobresa de Catalunya. Els Bancs dels Aliments que varen ser fundats ara fa 24 anys al Estat, essent el primer el de Barcelona, han anat assumint les característiques d’una mitjana empresa. Actualment representen la clau de volta de la “Cadena solidària”, que parteix de les indústries alimentàries i acaba en el suport als més desvalguts. És per això, que aprofundirem una utopia feta realitat, com un model diferent de la resta d’empreses, analitzant els diferents factors originals que defineixen el seu rol dins la societat, i de quina forma incideixen dins de l’economia catalana. En resum els bancs dels aliments:

- Representen una important eina de lluita contra la pobresa.
- Generen riquesa a partir dels aliments consumibles, però no comercialitzables.
- Redueixen les despeses del sistema productiu alimentariç- contribueixen a la reducció de les emissions de diòxid de carboni.
- Supleixen les dificultats dels sistema públic en la distribució d’aliments als més necessitats.
- Representen una resposta anticíclica als problemes de la fam, especialment en temps de recessió econòmica.
- Redueixen els costos de distribució d’aliments als més necessitats.
- Dinamitzen les transferències privades en forma d’aliments vers els pobres.
- Suposen un mètode original de de solidaritat social, especialment en temps de crisi de valors.
- Són reconeguts com institucions al servei de la societat.

1.- Àmbit d’actuació dels Bancs dels aliments

 1.1.- Situació de la pobresa a Catalunya.

La Unió Europea ha unificat els criteris estadístics a fi de comparar la situació de la pobresa en els diferents països d’Europa. Les persones en situació de pobresa son les que tenen uns ingressos per sota del 60% de la mediana. En realitat aquesta definició ve a definir els diferents models estructurals d’ingressos segons cada país o regió estudiada. Aquestes dades varien també segons la qualitat de l’enquesta i de la importància de les transferències socials de cada país. A partir d’aquestes dades no es pot valorar l’evolució de la pobresa, només l’estructura dels ingressos.
El percentatge de persones amb risc de pobresa entre 2005 i 2009 pràcticament no varia. En tota la Unió Europea, el risc de pobresa se situa entre el 16/17%.

A Catalunya entre el 17/18% i a Espanya pràcticament sempre se situa als environs del 20%.

Si tenim en compte aquestes dades (2009), l’actual crisi econòmica no hauria tingut efectes especials sobre la pobresa.

L’Institut d’Estadística de Catalunya calcula la situació de la pobresa amb la mediana segons el llindar de Catalunya. El INE, que és qui la tramet a Eurostat, ho fa amb la mediana de tot l’Estat. El llindar es basa en el 60% del valor de la mediana dels ingressos disponibles anuals equivalent de les persones. La taxa de risc a la pobresa és el percentatge de persones que queden per sota d'aquest llindar. El 2009, el llindar de pobresa a Catalunya per les llars d’una persona era de 8.992 €/any (749,3€/mes) i per llars amb dues persones adultes i dos infants era de 18.883 €/any (1.573,5€/mes).

A Catalunya hi ha un milió i mig de persones de forma permanent es troben sota el llindar de la pobresa i perceben menys de 749,3€/mes per a llars d’una persona sola i de 1.573,5€/mes per llars de dos adults i dos infants.

1.2.- Situació del atur a Catalunya.

Les dades sobre l’atur, en canvi, són molt més significatives, ja que l’atur ara és de llarga durada i per tant incideixen directament en l’augment de la pobresa. En la portada hem preferit utilitzar aquestes dades, ja que reflecteixen millor la conjuntura, al basar-se en les declaracions realitzades en les oficines d’atur. La seva debilitat és que tampoc tenen en compte la realitat de les persones en economia irregular. A Catalunya, l’atur estructural se situa entre el 6 i el 7%, que és el que correspon a les adaptacions dels sectors econòmics a les noves situacions, i és el que hi havia els anys 2005-2007 ,afectant a un col•lectiu d’unes 250.000 persones. El 2008 ja es deixa notar la crisi, primer de la construcció amb un 9% d’aturats, el 2009 salta al 16% i finalment 2010 ja s’apropa al 18%. En tot cas, estar aturat no vol dir entrar en risc de pobresa, ja que es disposa temporalment d’una transferència social per fer front a la manca de feina. Però quan la economia no proposa nous llocs de treball, la situació s’enquista. És cer, que en els primer semestre de 2011, l’atur no ha augmentat, però tampoc s’ha rebaixat, excepte durant els mesos d’estiu en que el turisme ofereix llocs temporals de treball.

A finals del 2010, les persones declarades oficialment en situació d’atur eren d‘uns 571.000 aturats. En els darrers 3 anys (2007/2010) el nombre d’aturats de Catalunya ha augmentat un 200%, es a dir s’ha triplicat, situant-se actualment en un 18% de la població activa.

1.2.- Els nous rostres de la pobresa: les persones invisibles estadísticament.

En els darrers anys, les persones que s’apropen a les entitats benèfiques (que ara s’anomenen d’interès social) han canviat de rostre. En totes les ciutats ,és freqüent trobar persones, majoritàriament immigrades - es distingeixen pel color de la pell, més o menys torrada - que recorren sense parar els carrers amb carretons carregats d’andròmines, tot burxant contenidors i cercant l’oportunitat d’una desferra, d’un residu aprofitable. Els fils de coure són els més apreciats pel seu interessant valor en el mercat. També podem trobar, en les cantonades més turístiques, els “ top manta”, venent les coses més variades i que, en cas de visites intempestives, aixequen amb rapidesa la parada, per retornar quan la maror ja ha passat. Algú anomena aquesta activitat, economia irregular, d’altres els defineixen com els sense papers, uns quans els utilitzen (els exploten ?) com ma d’obra barata evidentment sense contracte. Les situacions són molt variades. En tot cas, com ja hem vist, existeixen i viuen a Catalunya, són ben visibles i no tenen esperances d’un món millor.

Són pobres, però - pitjor que això - són invisibles, sense drets, i viuen amb l’amenaça permanent d’expulsió, la seva vida penja d’un fil, a vegades d’un fil de coure.

 2.- Generen riquesa a partir dels aliments consumibles, però no comercialitzables


 Els Bancs dels Aliments tenen com a missió prioritària la lluita contra el malbaratament. Les normatives estrictes fan que les dates de consum preferent i de caducitat s’adaptin amb dificultat a la complexitat de la cadena de distribució dels aliments, que exigeix disposar d’aliments amb temps suficient.

En la mesura que els aliments s’apropen a dites dates queden exclosos de la comercialització, i són tramesos als Bancs dels Aliments que ràpidament els distribueixen pel seu consum immediat.

Però hi ha moltes altres causes en que un aliment no es pugui comercialitzar: manca o excés de pes en relació a allò etiquetat, un idioma inadequat per a la seva comercialització, assaigs de nous productes, manca temporal de mercat, estacionalitat del consum, finalització d’una promoció....

La distribució que realitza el Banc dels Aliments de Barcelona representa generar una nova riquesa a partir de invenuts. Els productes procedents de les indústries, distribució i de tot el sector de la cadena alimentària, suposen unes 4.000 tones i es valoren en uns 6 milions d’Euros.

La generació de riquesa es valora en uns 6 milions d’euros.


3.- Redueixen les despeses del sistema productiu alimentari


 En el cas de que els productes no siguin destinats al Banc dels Aliments, les empreses els haurien de destruir, pagant les degudes taxes a l’Administració, així com les despeses per la seva eliminació; sovint el cost de destrucció equival al cost de producció, degut a la complexitat de destruir,el producte, així com els envasos i els embalatges.

Actualment en la major part de països d’Europa hi ha un Banc dels Aliments a cada província del Estat i del estranger; això fa que les indústries no precisin de logística pel seu reagrupament i destrucció. La logística és un dels costos que van creixent, ja que la distribució en el quilòmetre zero (a les ciutats), és un dels més cars. Es calcula que els costos de destrucció poden suposar com a mitjana del 10% del seu valor.

Es considera, doncs, un estalvi d’uns 600.000 Euros, pels 4.000.000 quilos rebuts pel Banc dels Aliments procedents de les indústries, la distribució i de tota la resta de la cadena alimentària. A més, les donacions als Bancs dels Aliments permeten desgravar un 35% del cost de producció; això representaria un valor d’uns 1,6 milions d’Euros (35% sobre 4,7 milions del valor de les donacions que sol•liciten certificat).

La reducció de la despesa seria doncs de 2,2 milions d’Euros.

4.- Reducció de les emissions de diòxid de carboni (CO2)


Tot producte que es destrueix i va a l’abocador representa una emissió important de diòxid de carboni,
que avui dia està penalitzat per la societat i és d’obligatori compliment en el compromís assumit pels Estats més avançats per tal de lluitar contra el Canvi Climàtic i l’efecte hivernacle, doncs pot provocar greus perjudicis a l’economia així com a la salut de les persones.

Si tenim en compte que els productes que es distribueixen tot evitant la seva destrucció representen unes 4.000 tones i es considera que cada tona d’aliments allibera 4,5 tones de CO2, suposa que el Banc dels aliments de Barcelona evita l’emissió de 18.000 tones de CO2 anuals. Aquesta és la nostra humil participació al greu problema de les emissions de CO2, que només a la Ciutat de Barcelona (desdes 2008) representen 4.053.765,5 tones de CO2-considerant el mix elèctric de Catalunya, valor que es tradueix en una ràtio de 2,51 t/hab any .

Actualment el dret d’emissió de CO2 es cotitza a 12€/tona; que representen 216.000€en concepte d'externalitats (serveis realizats a la societat i no cobrats) pel total de tones que s'han evitat que vagin al abocador.
La reducció d’emissions de CO2 per el 2010 representa un estalvi de 216.000€, 

 5.- La distribució d’aliments als més necessitats, realitzada pels Bancs dels Aliments és més rendible que la realitzada pel sistema públic.

El sistema productiu actual es troba en constant canvi, generant un atur estructural important, especialment en economies com la nostra, que es basa en una important participació de ma d’obra no qualificada. L’atur representa no solament un greu risc d’exclusió social, sinó que a més suposa un cost afegit a la societat, que ha de desviar part dels seus recursos destinats al creixement vers la suavització de les condicions de la pobresa. Els Bancs dels Aliments localitzats en totes les províncies del Estat, ajuden a fer front a la pobresa, distribuint, a les entitats d’interès social, els aliments que recuperen, així com els que es reben mitjançant donacions o bé directament de l’Administració.

Actualment prop d’un 40% dels aliments distribuïts pels Bancs procedeix dels excedents alimentaris de la Política Agrícola Comuna. L’Estat s’estalvia els elevats costos de distribució i aconsegueix una distribució justa a partir de les entitats especialitzades en la lluita contra la pobresa. Aquest capítol és de difícil valoració, i per tal d’evitar duplicitats amb d’altres apartats s’hi aplica solament un 20% del Valor d’allò distribuïts. Pel cas de Barcelona es distribueixen 10.000 Tones, que representen un valor de 15 milions d’Euros. Val a dir que aquest programa està en greu perill de continuació, pel canvi de política europea, promoguda per diversos Estats del Nord.

L’acció subsidiària del Banc dels Aliments de Barcelona es valora en uns 3 milions d’Euros

6.- Resposta anticíclica dels Bancs dels Aliments, específica en temps de crisi.

.......A l'agost de 2011 s'ha incrementat la xifra de persones sense feina en 14.000 i el nombre total d'aturats torna a rondar les 600.000 persones. En percentatge, l'atur creix a Catalunya el doble que en el conjunt de l'Estat. El sector que més creix és el dels serveis. Aquí s'inclouen els contractes de temporada relacionats amb la restauració. Els sindicats també destaquen que l'augment de l'atur és simplement un reflex de la recessió econòmica .........

Aquest apartat és de vital importància, precisament en els moments de crisi actual. Ara hem de fer front als problemes estructurals de la nostra societat, a més de l’atur conjuntural que estem travessant des de ja fa prop de 3 anys. Els Bancs dels Aliments han realitzat un esforç addicional per tal de trobar noves fonts de subministrament, amb un augment progressiu de les quantitats distribuïdes.



L’objectiu és el de fer front al terrible augment a la demanda d’ajuts, d’una cruesa que exigeix respostes immediates. Ara és quan els Bancs dels Aliments realitzen una acció d’especial valor econòmic i solidari. Ja no es tracta només de lluitar contra la pobresa, sinó que a més representa evitar l’exclusió social,que pot provocar greus perjudicis pel futur del rellançament d’una societat productiva i arrelada.

Cal també tenir especialment en compte que una part important de la pobresa i de l’atur prové de la immigració, que en bona part ha assumit els treballs menys remunerats i on la integració és la peça clau per aconseguir establir unes bases fermes pel creixement futur de la societat.

La resposta del Banc dels Aliments en temps de crisi representa un dels principals valor ètics de la seva lluita.

 7.- Redueix els costos de distribució d’aliments als més necessitats.

Els costos de distribució són variables segons el tipus de producte. Els productes que precisen d’una adequada xarxa de fred, i data de caducitat propera, tenen un cost molt més elevat, que els productes secs envasats. En el quadre adjunt es relacionen les dades dels costos per quilo del Observatori de preus del “Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino” del Govern del Estat espanyol, per la poma Golden que precisa magatzematge de fred, els costos de la campanya de distribució dels productes adjudicats dins del programa europeu pels pobres i el genèric dels Bancs dels Aliments.

Una de les accions que realitza el Banc dels Aliments de Barcelona és la distribució del “Pla Europeu d’Ajuda als més necessitats”. El 2010 va distribuir 3.751 tones d’aquest programa. Per tal de portar-ho a termini, els Bancs dels Aliments reben del FEGA, responsable del Projecte a nivell d’Estat, 14 € per tona, però el cost del mercat és de 33,4 €/tona. A més, el Banc dels Aliments no només realitza la distribució sinó que a més controla l’adequada assignació dels productes als més necessitats. El cost total de dit programa pel Banc dels Aliments de Barcelona, una vegada deduïda l’aportació del Estat, seria de 51€/tona (191.301€/total)

Aquesta acció del Banc dels Aliments de Barcelona representa l’estalvi per el Estat de 191.301 €.

 8.- Una resposta de la societat a la crida per assumir els problemes social col•lectius: dinamitza una transferència de capital vers els pobres

 Una de les fonts que darrerament el Banc dels Aliments ha promogut és el de les captes socials. En efecte, ja fa més de 15 anys que el Banc dels Aliments de Barcelona va iniciar un programa de formació a les escoles sobre la realitat de la pobresa “d’Aquí i Avui”.Aquestes accions formatives finalitzaven en unes pràctiques al Banc dels Aliments i en una capta entre tots els nens de l’escola. Posteriorment es van promoure les captes en les empreses, i fins i tot en locals administratius entre el personal laboral, que sovint era complementat per la pròpia empresa. Finalment, el Banc dels Aliments realitza captes als supermercats (operació quilo) i altres captes públiques.

Potser els més coneguts darrerament, són el que es va realitzar amb el Barça aquesta primavera, i la Gran Recapta que ja es tradició realitza a la tardor. A més, hi ha una colla de captes que es realitzen de forma repetitiva en salons de l’alimentació, fires de productes de consum, reunions col•lectives...

Cal destacar també les donacions que es realitzen on-line. Les donacions populars d’aliments varen suposar el 2010, unes 1.000 tones. La solidaritat de les persones ve a substituir l’incapacitat de la fiscalitat per tal de redistribuir els costos socials i assumir els problemes de la pobresa. Els Bancs dels Aliments han proposat que s’incentivés la desgravació de les donacions per lluitar contra la pobresa, pujant-les d’un 35% al 50%, com així va ser aprovat pel Senat i tramés al Govern del Estat espanyol, .....................que no ho ha assumit encara.

Les donacions rebudes mitjançant les captes suposen un traspàs de riquesa entre classes socials d’uns 1,5 milions d’Euros.

 9.- Un mètode per lluitar per la defensa de la utopia, en uns moments de crisi de valors.

Els banc dels aliments han construït la cadena solidària, que permet consolidar una estructura d’ajut permanent. La posta a punt “d’una Xarxa de Fred”, ha permès equipar les entitats benèfiques per tal de posar-les en normes, i així de rebre nous productes en creixement. Tot això ha estat possible fent una crida al voluntariat. Els 150 voluntaris que treballen al Banc de Barcelona suposen una resposta positiva contra les acusacions de manca de solidaritat de la societat en la participació en el tractament dels problemes col•lectius.

També és important la col•laboració de prop de 7.000 persones anònimes en les captes públiques. El Banc dels Aliments demana la mobilització de la societat per una acció concreta, clara i transparent. Per la seva carta fundacional, accepta la col•laboració de tothom sense cap discriminació. Actualment el voluntariat es molt variat i es nodreix bàsicament de recursos que no s’havien tingut en compte: jubilats, prejubilats, aturats, estudiants, titulats a la fi dels seus estudis, voluntaris per un dia.... Amb les administracions busca la complementarietat i suposa un element estratègic valuós al servei de la societat.

Diversos fenòmens emergents de conflictivitat social molt variats proliferen arreu, degut a que “la crisi econòmica ha generat el caos” (S. Aguilar). Els disturbis de Tottenham al Regne Unit o els incendis de vehicles als suburbis de les grans ciutats europees són només uns punts visibles de patologies socials en creixement. Cal donar respostes integrant-los en una societat que cerca un nou futur, una nova ètica de viure, o millor per sobreviure.

La lluita contra la pobresa a partir del voluntariat te una alta valoració ètica

10.- El Banc dels Aliments de Barcelona està reconegut com una institució al servei de la societat.

El Banc dels Aliments de Barcelona, participa en diferents fòrums oberts de lluita contra la pobresa i la exclusió social. Paral•lelament, es posa a disposició de la societat per a participar en tasques col•lectives d’integració. També garanteix una borsa d’aliments i de persones amb total disponibilitat en cas de situacions extraordinàries. Els Bancs dels Aliments van ser un dels primers a acudir amb aliments a socórrer els afectats del terratrèmol de Lorca. Des de Barcelona es va realitzar una transferència urgent, mitjançant el Banc dels Aliments de Múrcia (Cartagena). Així mateix col•labora amb les campanyes d’estabilització de preus agraris, en cas de forts excedents, a efectes d’estabilitzar les rendes.

En el Banc dels Aliments també es pot realitzar “la prestació social substitutòria per la redempció de penes”, afavorint la integració de persones i evitant despeses innecessàries al sistema. En el Banc dels Aliments no es discuteix la necessitat de motivació en el treball, ja que el voluntariat ho assumeix especialment. La força del Banc dels Aliments la constitueixen les entitats d’interès social, que es troben a la base de la seva acció. Aquest reconeixement de la notorietat del Banc dels Aliments, fa que sigui tingut en compte en les accions de “màrqueting amb causa”. La notorietat dels Bancs dels Aliments és molt elevada i el nivell de confiança també.

L’acceptació dels valors ètics de la lluita del Banc dels Aliments és la millor recompensa que reben els voluntaris que hi participen

Conclusió:

Pel que fa al Banc dels Aliments de Barcelona, es considera que la seva aportació a l’economia catalana es pot valorar en uns 13,5 milions d’euros a l’any. Però més important és que proposa una nova ètica, interpel•lant a les persones per tal que participin a la solució dels problemes col•lectius de tota la societat.

Els problemes socials no solament són responsabilitat de les Administracions, sinó també de tots els ciutadans, en la mesura de les seves possibilitats.