Els Bancs d’Aliments cada any celebren el 16 d’octubre
el Dia Mundial de l’Alimentació, conjuntament amb el 17 d’octubre Dia
Mundial per la eradicació de la pobresa, amb declaracions, actes, debats o
xerrades. Fins i tot el primer Gran Recapte el vàrem fer coincidir amb aquestes
importants jornades, que recorden la necessitat de resoldre els greus problemes
de la fam al món.
Enguany és una jornada especial. Pel Dia Mundial de l’Alimentació
2012, la FAO, la Organització de les
Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura, ha escollit un lema especial:
les Cooperatives Alimenten el Món. De forma molt encertada, la FAO ha
valorat la funció principal de les cooperatives alimentant les persones.
Normalment, fins ara la FAO, amb raó, denunciava la gravetat de la situació, fent
el recompte i donant anualment xifres esgarrifoses. Però enguany s’ha centrat
en conscienciar i fer comprendre als ciutadans la gran tasca de les
cooperatives en l’agrupació dels pagesos per lluitar contra la pobresa,
millorar la seguretat alimentària i contribuir a eradicar la fam del món.
Fins ara, plantejava problemes reals, la seguretat
alimentària, els alts preus de les matèries primeres, les catàstrofes
climàtiques i el de les guerres que portaven a la fam, la desnutrició i la
pobresa. Aquesta vegada és innovadora, ja que aporta una solució, vella per
nosaltres però nova en moltes parts del món: la creació de cooperatives agràries.
Una solució a l’abast de qualsevol grup de persones amb voluntat de treballar
col·lectivament, amb estructures ja existents, o creant-ne de noves. La FAO
reconeix així una realitat antiga a Catalunya de més de 125 anys, però a la
vegada innovadora i dinàmica, per resoldre els problemes de les comunitats
pageses. La mateixa Federació Catalana de Cooperatives Agràries, que l’any
vinent compleix 30 anys, i que hem anat seguint en la seva evolució, és la
millor demostració de la renovació constant com organisme al servei dels seus
afiliats.
Pal·liar la pobresa
distribuint aliments, i promoure el desenvolupament.
Com diu l’historiador de “la Fam al Món” Josep Maria
Salrach, hi ha dues estratègies possibles. La primera és l’economia pal·liativa,
la dels ajuts, és la que apliquen els Bancs dels Aliments. En aquesta situació
de crisi es tracta d’ajudar als que es troben en situació de pobresa
conjuntural, a passar el mal moment, que ja s’allarga massa, per estar
disponibles en el moment en que l’economia s’adreci. La segona és l’economia
del desenvolupament, que és la que apliquen les cooperatives en el món rural.
L’economia pal·liativa ataca els efectes de la pobresa, l’economia del
desenvolupament vol combatre’n les causes. A Catalunya, les cooperatives agràries
han demostrat la seva eficàcia, aconseguint que els pagesos agrupats siguin la
punta de llança pel redreçament de les comarques rurals i de tot el sector
agroalimentari. Aquest és un dels que
pateix en menor grau la crisi i fins i tot ha demostrat, en el context europeu,
que és una alternativa real de creixement.
Les cooperatives
agrícoles i els Bancs d’Aliments han creat un nou model de lluita contra el
malbaratament.
Els Bancs d’Aliments i les cooperatives agràries hem
demostrat que som complementaris. Elles treballen en origen, amb la ruralitat,
resolent els seus problemes, el dels pagesos, tot just al començament de la cadena
alimentària. Els Bancs d’Aliments treballen en destí, prop de la pobresa. La
producció agrícola, per definició va lligada a la climatologia, patint els
problemes de l’estacionalitat, amb caigudes periòdiques de preus degut als
excedents de producció. Conjuntament i aprofitant les mesures de gestió de
crisi que ens procura la Política Agrícola Comuna, les cooperatives i els Bancs
d’Aliments hem organitzat un sistema d’aprofitament d’excedents agrícoles, que
permeten alleugerir la caiguda dels preus, eliminant els excedents
distribuint-los a les entitats benèfiques. Actualment, estem treballant
intensament en el sector de la fruita i verdura, el més estacional aprofitant
els ajuts de la retirada de fruita i horta. Aprofitem les fruites i hortalisses
fresques i quan els excedents són més importants, en el mes d’agost, amb els
préssecs i nectarines en fem sucs. Tot sigui dit amb l’ajut preciós i
extraordinari del Departament d’Agricultura.
Enguany, hem de
ressaltar també, que tenint en compte la important quantitat d’excedents d’oli
d’oliva, el “Programa Europeu d’Ajut als més Necessitats” ha permès reduir part
dels importants estocs d’oli d’oliva que no trobaven mercat.
És per tot això, que la Federació de Cooperatives
Agràries de Catalunya i els Bancs d’Aliments de Catalunya, hem volgut celebrar
enguany aquesta diada conjuntament, destacant els elements que ens uneixen en la tasca
quotidiana de procurar aliments, als ciutadans i especialment als que pateixen
fam.
I a més de complementaris som veïns, i segur que no és
una casualitat. El Banc dels Aliments, al carrer Motors i la Federació de
Cooperatives al carrer Ulldecona, a les afores de la gran ciutat de Barcelona,
on abans eren aiguamolls i avui zones en remodelació. Som de fora, però
intentem resoldre els problemes de la ciutat, alimentant el món.
Les cooperatives generen creixement en el propi
territori.
Les cooperatives representen una eina bàsica per
introduir un nou esperit empresarial. La
diversitat de noves funcions que assumeixen les cooperatives fan que calgui la
consolidació d'una millora de la gestió en el sí de les mateixes cooperatives
però també, a la vegada, en el de les explotacions agràries. És per això, que
les cooperatives tradicionals s'integren amb una voluntat de concentració amb
altres cooperatives, redimensionant les diferents eines d'actuació, aconseguint
una major dimensió i generant més ocupació en la transformació o condicionament
dels productes. Les cooperatives agràries representen sovint, dins
l'àmbit d'un poble, una realitat dinamitzadora per a la introducció de les
noves tecnologies. La prestació de serveis no només a les explotacions agràries
sinó a tota la ruralitat. La transformació dels seus productes els situa en un
lloc clau per a facilitar l'aplicació de les innovacions i superar les
limitacions estructurals de l'explotació agrària. El fet de ser, de vegades, l’única
indústria del municipi defineix el seu rol dins el desenvolupament de les zones
rurals que supera l'àmbit estrictament agrari.
Els Bancs d’Aliments han generat
un nou model d’acció.
Aquesta
setmana passada l’Idescat, ha publicat unes noves estadístiques sobre la
pobresa, utilitzant una nova metodologia europea: AROPE (Risc de pobresa o
exclusió social). És la primera vegada en que es detecta que el risc de pobresa
de Catalunya se situa sota la mitjana del Estat.
A Catalunya: el 29,5 % de la població se
situa en aquesta zona de risc.
A Espanya: és el
26,7 %
A Europa: és del
21,6%
Ja
no es tracta de demanar diners per lluitar contra la pobresa conjuntural. Ara
es tracta de buscar fonts permanents d’aliments, com nou instrument per lluitar
contra la fam. És per això que hem instituït la recerca d’aliments “consumibles però no comercialitzables”,
consolidant el Banc dels Aliments com especialistes en la recerca d’aliments
pels més necessitats. Anem a tot arreu: als pagesos, a les indústries, a les
plataformes logístiques, als importadors, als exportadors, a Mercabarna, als
mercats municipals, als supermercats i a la restauració.
I
finalment quan no n’hi ha prou per a fer front a les necessitats, el Banc dels
Aliments fa una crida a tota la societat en el Gran Recapte, per tal de
complementar allò que cal per tal de distribuir una dieta equilibrada.
Finalment voldria recordar
a tots els presents, la necessitat de mantenir els valors: els valors
cooperatius i els valors socials.
No hi ha democràcia sense participació lliure i activa
dels ciutadans en la vida pública: La democràcia representativa ha d'estar
acompanyada d'una democràcia participativa.
Les cooperatives, com el Banc dels Aliments, representen
uns vectors insubstituïbles en la vida col·lectiva. Contribueixen de forma
significativa a la seva riquesa, tant cultural com econòmica. Aporten un
element addicional de dinamisme i de sentit a l’organització de la vida
política, de l'acció cívica, així com de la vida social, cultural i sobre tot
econòmica. La responsabilització de cada persona en una tasca col·lectiva
alimenta la capacitat d'innovació i d'acció d'una societat. La defensa de
valors és la responsabilitat dels seus dirigents: dels Consells Rectors o dels
Patronats. Tots els empleats han d'estar d'acord amb els valors. Però ha de
quedar clar de que qui mana és qui finalment en te la responsabilitat. Les
cooperatives i el Banc dels Aliments promouen així els valors, l'autonomia i la
creativitat dels individus, la diversitat de les seves capacitats, conviccions
i motivacions, tot reunint-los en una contribució comuna a la vida pública.
 |
Les cooperatives i l'Hn. Conseller d'Agricultura al Banc dels Aliments
|
El moviment cooperatiu, els Bancs dels Aliments i les Entitats
Benèfiques faciliten l'accés a la participació i a l'acció pública,
contribueixen a l'expressió de la diversitat social i a la vegada a la promoció
de la igualtat i a la justícia social. Les cooperatives i els Bancs dels Aliments
amb les Entitats Benèfiques obren nous territoris de vida pública, de
desenvolupament cultural, social i econòmic, de participació cívica i de
solidaritat. Són els nuclis d'on sorgeixen les noves idees per la societat del
futur, són uns nous exploradors en els diversos sectors d'activitat de la
societat. Permeten a cadascú sortir dels engranatges dels mecanismes de
l'economia de mercat per tal de practicar, amb els demés, els mitjans de
realització personal i d'harmonia amb la societat. És així com conjuntament hem
creat una Xarxa solidària d’ajuda als
més necessitats.
L'existència de moviments independents, forts i
diversificats asseguren la qualitat de la democràcia, de la cohesió i de la
justícia social, així com la fortalesa econòmica de la societat actual i
futura. Com be diu el President del Banc dels Aliments, Antoni Sansalvado, tots
tenim la “solidaritat a “Flor de pell”.
A tots els que heu fet possible aquesta realitat, els
ciutadans de Catalunya us ho agrairem sempre.
