Els Bancs dels Aliments defensen el medi ambient: Nespresso també

Els Bancs dels Aliments defensen el Medi Ambient, evitant que els aliments consumibles,però no comercialitzables vagin a l'abocador, però també col·laborant en iniciatives  per la defensa del Medi ambient. 

El passat 1 de desembre es va presentar a Madrid el projecte pel que Nespresso  fa una donació de  50 tones d’arròs a  la Fundació del que se’n beneficiaran més d’un milió de persones.  No és una donació més, sinó un projecte que dóna una sortida al residu creixent de les càpsules fetes servir de la marca Nespresso.

El projecte, que s’emmarca dins el programa de sostenibilitat internacional ecolaboration de l’empresa, es concreta en la recuperació i la reutilització en forma de fertilitzant orgànic un cop és compostat, del marro del cafè que resta a les càpsules que retornen els clients. Per fer-ho possible, el projecte compta amb la col·laboració de les següents entitats: l’empresa de gestió de residus TRADEBE, la Federació Catalana de Cooperatives de Catalunya, la Cambra Arrossera del Montsià i la Federació Espanyola  dels Bancs dels Aliments.

La conversió del marro del cafè en fertilitzant orgànic d’alta qualitat s’assoleix mitjançant el procés de compostatge, que permet estabilitzar la matèria orgànica fresca per a esdevenir un fertilitzant orgànic d’alta qualitat. Duent a terme aquest procés s’aconsegueix que el que fins ara era un residu amb costos de tractament per a l’empresa, esdevingui un recurs per a d’altres empreses, com la Cambra Arrossera del Montsià que l’empra per produir un arròs d’alta qualitat.

Un altre benefici que genera aquest projecte deriva del propi cultiu. L’arròs és un cereal que es caracteritza perquè es cultiva en sòls inundats. Per això,  el trobem en zones humides d’alt valor ecològic on juga un paper fonamental en els cicles biològics d’aquestes zones, sustentant una abundant vegetació aquàtica i fauna invertebrada associada, primer esglaó de l'alimentació de tot el sistema. Per aquesta raó, convé que l’activitat agrícola sigui molt respectuosa amb el medi natural.

L’aliança de Nespresso amb tots els actors genera un fertilitzant orgànic d’alta qualitat que ajuda a millorar les característiques físiques i estructurals del sòl on serà aplicat,. Alhora, l’ús de fertilitzants orgànics en la producció de l’arròs, esdevé una solució molt beneficiosa ja que per agricultors i tècnics és ben conegda la relació positiva entre rendiment del cultiu i matèria orgànica del sòl de l'arrossar.

Si a més a més tenim present que l’empresa productora és la Cambra Arrossera del Montsià que du a terme la seva activitat al Parc del Delta de l’Ebre, la zona humida més important de Catalunya, té encara més rellevància i més impacte la proposta. A més, l’arròs produït no és qualsevol, és arròs del Delta de l’Ebre, reconegut amb el distintiu d’origen i qualitat europeu  DOP

Aquest projecte innovador i creatiu, dóna solucions a totes les parts i produeix efectes positius més enllà de la fita a assolir: donar aliment a famílies necessitades,  manteniment d’un sistema productiu sostenible i respectuós amb l’entorn, reducció de  costos i trobar solucions sostenibles que converteixen en recursos el que fins ara era considerat un residu, promovent productes de qualitat lligats al territori i destinant el producte final al Banc dels Aliments.

Felicitats Nespresso.

Laura Lorenzo.

La Notorietat dels Bancs dels Aliments

El coneixement de la notorietat d’una “Marca” i sobretot de la seva evolució dins de la societat, es el pas necessari per bastir la política de comunicació de l’entitat. Actualment a Espanya, els Bancs dels Aliments se situen com a líders de les entitats que lluiten contra la fam, Ara i Aqui. Distribueixen 83.000 tones d’aliments amb un valor aproximat de 150 Milions d’euros. Els aliments són aportats per prop de 2.000 empreses del sector agroalimentari. La distribució  es realitza mitjançant 6.300 entitats benèfiques que actuen localment. Els receptors finals representen a prop d’un milió de persones necessitades. Els subjectes de comunicació són diversos, i precisen d’una comunicació altament diferenciada, tant en valors, com en medis i fins i tot en missatges. A més les empreses que volen aportar aliments anunciant la seva participació als valors del Banc mitjançant tècniques de màrqueting social o màrquèting asmb causa necessiten conèixer el nivell de coneixement en els sectors on actuen: regions, edat , valors.......

L’empresa TNS és líder mundial d’estudis de mercat i d’opinió i s’ha ofert a realitzar de forma altruista un estudi de notorietat dels Bancs dels Aliments d’Espanya. L’enquesta es va realitzar el mes de febrer d’enguany (2011), sobre una mostra de 1.000 entrevistes i entre edats compreses entre els 15 i els 75 anys. L’àmbit geogràfic va ser tot el territori estatal.

Voldria destacar que Càritas és l’entitat més coneguda per la seva lluita ja històrica i efectiva contra la pobresa, però es caracteritza per la seva dependència de cada bisbat, i la seva acció directa davant de cada persona. El Banc dels Aliments s’ha especialitzat en la cerca d’aliments i la seva distribució entre les entitats d’interès social, essent la primera d’elles precisament Càritas. La Creu Roja és també una entitat de caràcter estatal e internacional amb una multiplicitat d’accions humanitàries de valor notable. Es per això que hem preferit situar la coneixença dels Bancs dels Aliments entre les ONG més conegudes, escollint dues entitats força conegudes: Metges sense Fronteres i Intermón-Oxfman, encara que treballen en àmbits internacionals, degut al fet de que no hi ha organitzacions similars en el nostre àmbit d’actuació.

El resultat del estudi estableix que actualment prop d’un 55% de la població coneix els bancs dels aliments, només a 7 punts de la de Intermon-Oxfam, representant un índex elevat, per un model d’actuació relativament recent. (MSF 95% i IO 63%). El seu coneixement és baix entre els joves de menys de 35 anys, encara que més elevat a Catalunya, on s’ha actuat des del començament en el àmbit escolar, per tal de lluitar contra la pobresa formant les noves generacions. El perfil del coneixedor augmenta a partir dels 35 anys i especialment entre les classes mitjanes.

Aquest resultat es encoratjador i ens anima a continuar millorant la nostra comunicació, aportant esforços i a pensar – i dur a terme - en projectes i campanyes a fi de que  es reforci el contingut de les campanyes perquè s’identifiqui clarament el nostre model d’acció, segons sectors de població, tipus d’entitats i davant tota la societat amb l’objectiu d’augmentar la donació d’aliments a la mateixa mesura que s’incrementen les necessitats.

 Per a més informació podeu consultar la presentació a Youtube http://www.youtube.com/watch?v=b6_of0frCgA

Jordi Peix

Un cas de màrqueting solidari: “Ajuda’ns a ajudar”

Marcilla ha  encapçalat la seva acció de col·laboració amb els Bancs dels Aliments d'Espanya amb l’eslògan “Ajuda’ns a ajudar”, que defineix adequadament el concepte de Màrqueting social: en efecte el “màrqueting amb causa” representa una aliança entre consumidor i empresa, per la lluita contra la pobresa. Aquestes accions permeten consolidar la voluntat d’una empresa alimentària per lluitar contra la pobresa, amb allò millor que té, els aliments que ella mateixa produeix.  

Un cafè per a tothom : una mica d'història

Des de fa 11 anys, a Bèlgica, als mesos d’hivern, tothom pot participar en la campanya “Café per a tothom” i així oferir quan més fred fa, una mica d’escalfor als més necessitats. En una enquesta de la Federació dels Bancs dels Aliments de Bèlgica van detectar que els tres primers aliments demanats eren el cafè, la llet i el sucre.

L‘objectiu de l’acció és ben senzill, per cada paquet de cafè venut a Bèlgica el Desembre, Douwe Egberts fa la donació de dues tasses de cafè als Bancs dels Aliments. A Espanya, Marcilla, filial de l’empresa belga ho fa, des del 10 de gener fins el 13 de febrer. El 2010 aquesta iniciativa es va celebrar per primera vegada a España i van suposar 6,3 milions de tasses de cafè, que representen 32 tones de cafè que van donar al Banc dels Aliments.

Altres grups s’han afegit a la iniciativa

A aquesta acció ja s’hi ha afegit el grup hoteler Meliá, l’empresa de vending AC Automatic Company, el grup Mahou-San Miguel i l’empresa de càtering Arcasa que també donaran l’equivalent  a dues tasses de cafè als bancs d’aliments per cada quilo de cafè que serveixin als seus clients durant els dies que duri la iniciativa. Una de les motivacions que va creixent en la selecció dels aliments, a part del preu, la qualitat, el plaer i la facilitat en la sev utilització, és la seva ètica, ja sigui social, ecològica, o humanitària. El percentatatge que representa en cara és baix però les accions de màrqueting sovint fan la diferència.

Les operacions quilo en són el complement.

Paral·lelament la campanya es presentava en diverses ciutats realitzant una crida a la recollida d’aliments, amb l’anomenada Operacions Quilo, en què un camió itinerant realitza un recorregut des de Bilbao fins a Valladolid, Saragossa, Barcelona, Alacant, Madrid i Sevilla, passant de dos a tres dies a cadascuna d’aquestes ciutats L’acció busca recollir aliments donats pels ciutadans perquè els Bancs d’Aliments de tota Espanya els puguin distribuir entre col·lectius de població que viuen en condicions de precarietat econòmica. A més, per cada quilogram d’aliments recollits a cadascuna de les set capitals, Marcilla entregarà l’equivalent a dues tasses de cafè als Bancs. Per a properes ediccions caldria trobar un lloc més adient, com ara la plaça Universitat i una instalacció més accesible, tipus carpa, tot plegat per tal de facilitar les aportacions del públic

Jordi Peix

El primer cas de màrqueting social

El màrqueting social una altra forma de donar valor a la marca i valors a l’empresa i a la vegada lluitar contra la fam.

MONTSIÀ EN ACCIÓ. IMPLICAT! La Cámara Arrossera d’Amposta signa un conveni amb els Bancs dels aliments de Catalunya.

La Cambra Arrossera del Montsià donarà 75 tones d'arròs als bancs d'aliments de Catalunya. La Cambra Arrossera d’Amposta (Montsià) ha signat el 23 de setembre de 2.009, un acord amb els Bancs dels Aliments de Catalunya per tal de fer una donació equivalent al 10% de les vendes d'arròs fetes durant els mesos d'octubre, novembre i desembre de 2.009. Aquesta quantitat es xifra en un mínim de 75.000 quilos d'arròs, l'equivalent a 750.000 racions de 100 grams, amb un valor de mercat de 75.000 €. La Cámara arrossera d’Amposta, planteja una operació solidaritat. És una cooperativa de 3000 socis, que creuen en els valors cooperatius, i en temps de crisi són solidaris i ho volen compartir.

L’Hn Conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, va presidir la signatura del conveni que ha estat signat per J. Miquel Fàbregas, president de la Cámara Arrossera D’Amposta (Montsià) i per Antoni Sansalvadó i Oriol de Ribot, presidents del Banc d'Aliments de Barcelona i Girona, respectivament, Pedro Ormazábal, vicepresident del Banc dels Aliments de Reus, i Joaquim Nogués, tresorer del Banc d'Aliments de Lleida

L’arròs, és un aliment bàsic, nutritiu, de fàcil conservació i molt útil per fer front a l'augment del nombre de persones que acudeixen a entitats socials per demanar menjar i que el President del Banc dels Aliments de Barcelona Antoni Sansalvadó ha xifrat en un 40% en l'últim any. La distribució entre els diferents Bancs d’Aliments es fa d’acord amb el percentatge de persones assistides. J. Miquel Fàbregas, president de la Cámara Arrossera d’Amposta, ha dit que esperen que aquesta iniciativa sigui el començament d’accions similars.

El màrqueting social o solidari, una eina per apropar-se als problemes de la societat.

El màrqueting social o “màrqueting per una causa” va ser definit per Philip Kotler el 1971, com l’aplicació de les tècniques i eines del màrqueting comercial en temes relacionats a problemàtiques socials, mediambientals o culturals. Un aspecte a destacar és la presa de consciencia de la societat civil i de les empreses davant de problemàtiques, que fins al moment corresponien al Estat. Es genera una nova situació on la lògica dels mercat i la competència, supera a la estricta actuació administrativa. S’inicia a partir d’un diagnòstic de la situació. El context avui és l’adequat: la crisi actual és un tema major. S’elabora una estratègia: donar a entitats caritatives part de la producció (el 10% en el cas del Arròs Montsià). Posteriorment s’avaluen els resultats per tal de seguir les actuacions proposades, per la causa que es defensa i per l’empresa que la patrocina. Les tècniques de màrqueting poden ser molt eficaces, i més quan hi ha d’entrada una acció inicial positiva de participació en la lluita contra la fam, entregant part de la producció pròpia als Bancs dels aliments. Evidentment hi ha una lògica de mercat i solament sobreviuen aquelles iniciatives que tenen una millor estratègia comercial. L’eslògan MONTSIÀ EN ACCIÓ IMPLICAT!, és prou significatiu.

Cal trobar noves fonts de subministra, perquè la població en situació de pobresa ha augmentat a partir de 2006.

Les dades del Banc dels Aliments reflecteixen un 40% de nous demandants d’ajut i això coincideix amb la realitat estadística. Fins el 2006, l’atur estructural (permanent fins i tot quan va tot be) es situava a prop del 9/10%. Actualment és del 15,9%. L’augment de població afectada per l’augment del atur és de 430.000 persones, però amb dret d’ajut per un temps limitat. D’aquests unes 215.000 persones (50%) es troben sense subsidi o amb un nivell d’ajut baix. De les prop de 500.000 persones en situació de “pobresa alta”, el 2006, hem passat a 715.000 persones. Les persones en situació de pobresa alta, són les que tenen una renda inferior al 40% de la mediana i que avui representa menys de 400€ al mes. Però a més cal pensar en el futur. Pel 2010 es preveu que l’atur arribi al 20%: És per això, que els Bancs dels Aliments de Catalunya han d’augmentar urgentment la cerca de nous productes per tal de fer front a les 915.000 persones, que el 2010 es trobaran en situació de pobresa alta.

La ètica, especialment avui, és també un valor comercial.

En el marc de crisi actual els Bancs dels Aliments estan potenciant la cadena solidària i és un bon moment per cridar a l’acció, demanant la implicació dels consumidors. Els Bancs del Aliments de Catalunya estan promovent una gran capta per tal de fer front al augment de la demanda per part de les entitats benèfiques que veuen un creixement important del nombre de persones assistides. El Dia Mundial per l’Alimentació i el Dia Mundial de Lluita contra la Pobresa, que es succeeixen (16 i 17 d’octubre) és el moment adequat per exigir una acció i demanar una resposta solidària de la societat.

Finalment, cal recordar que una acció de màrqueting social, permet a les indústries assignar un valor ètic addicional als seus productes de qualitat, sense oblidar que les donacions als Bancs del Aliments suposen participar d’interessants desgravacions fiscals.

Jordi Peix