Incentius reals de les donacions d'aliments /comparació amb la seva destrucció

Un dels temes objecte de plantejament polític és el de les desgravacions fiscals amb motiu de donacions. Actualment hi ha diverses propostes en camí.  La Llei 49/2002, de 23 de desembre, de Règim fiscal de les Entitats sense fi de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge preveu les deduccions següents:

1.- Persones físiques: deduccions sobre la base liquidable del IRPF

1.1.-Poden deduir, de la Quota Íntegra en el Impost sobre la Renda de les Persones Físiques,

El 25 % de les quantitats donades, amb el límit (junt a les altres deduccions establertes) del 10 % de la Base Liquidable (articles 19 de la Llei 49/2002 i 56 de la Llei 40/1998, de 9 de desembre, de l’ Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i altres Normes Tributàries),

1.2- Deduccions en la quota de l’IRPF per donacions a Fundacions que tinguin per finalitat el foment de la llengua catalana

L'art. 14 de la Llei 21/2005, de 29 de desembre, de mesures fiscals i administratives i a l'art. 34 de la Llei 16/2008, de 23 de desembre, de mesures fiscals i financeres estableix  deduccions en la quota de l'IRPF per donacions a determinades entitats. 

 En la part corresponent a la comunitat autònoma de la quota íntegra de l'impost sobre la renda de les persones físiques, es pot aplicar, juntament amb la reducció percentual que correspongui sobre l'import total de les deduccions de la quota establertes per la Llei de l'Estat reguladora de l'impost, una deducció per donatius a favor de l'Institut d'Estudis Catalans i de fundacions o associacions que tinguin per finalitat el foment de la llengua catalana i que figurin en el cens d'aquestes entitats que elabora el departament competent en matèria de política lingüística. L'import de la deducció es fixa en el 15% de les quantitats donades, amb el límit màxim del 10% de la quota íntegra autonòmica. 

1.3.- Càlcul de les deduccions.

La Fundació Banc dels Aliments està inscrita en el cens per el foment de la llengua catalana

   

Deduccions aplicables: 25% - Llei 49/2002 i 15% Llei catalana 21/2005

Deducció total aplicable: 40%

2.- Les persones jurídiques (indústries alimentàries, plataformes logístiques, distribuïdores d’ aliments, i en general totes les empreses)

poden deduir, de la Quota Íntegra en el Impost sobre Societats, el 35 % del valor de les quantitats donades, amb el límit del 10 % de la Base Imposable, si bé les quantitats que superin aquest límit es poden aplicar en els períodes impositius que s’ acabin en els 10 anys immediats i successius (article 20 de la Llei 49/2002).

2.1.- Per saber el percentatge real de la deducció s’ha analitzat un cas concret.

La producció dels productes alimentaris tenen una estructura de costos molt diferent segons el tipus de producte, el sistema d’envasat i d’elaboració. És per això en primer lloc s’ha definit un cas real sobre el que sobre el que analitzarem els efectes de la desgravació fiscal aplicable al Estat Espanyol. Finalment és una aproximació que s’ha d’adaptar pe a cada cas.

El mateix cas l’utilitzarem posteriorment per argumentar una proposta d’adequació de les desgravacions, que a tot Europa són molt diverses. Com es pot observar la desgravació fiscal del 35%, aplicable a Espanya en realitat se situa en un migrat d’entre un 7% i un 8%.

2.2.- Aliments destinats a destrucció

En primer lloc, es valora  a nivell comptable per analitzar el supòsit en que les despeses poden ser utilitzades per disminuir els beneficis. S’ha de tenir en compte de que el percentatge impositiu  sobre el benefici net i el de la desgravació fiscal son els mateixos. La decisió final depèn del cost de la destrucció en el mercat (taxes incloses) que varien segons el tipus de producte i les seves possibilitats de reciclatge, convertint-se llavors en subproducte.

Els productes lliurats s’ han de valorar pel seu valor comptable en el moment de la transmissió. S’ha de calcular el valor del be a llur valor de cost (article 18 de la Llei 49/2002); si no es pogués determinar aquest valor comptable, cal seguir les normes de l’ Impost sobre el Patrimoni (Llei 19/1991, de 6 de juny), però, en qualsevol cas, té com a màxim el valor normal al mercat del bé (article 18 de la Llei 49/2002).

  

2.3- Aliments destinats als Bancs dels Aliments.

A partir del benefici net obtingut abans d’impostos és necessari aplicar-hi l’Impost de Societats i diverses taxes. A partir de llavors ja es pot aplicar la el 35% de desgravació fiscal sobre donacions.

En tot l’estudi em separat dos casos: el de les industries i el del comerç, que encara que tenen poques variacions s’han de diferenciar.

Finalment, la desgravació fiscal d’un 35% representa una avantatge que se situa entre un 7,5 i un 7,7%, aconseguint una certa rendibilitat per aquests aliments no comercialitzables.

Noves estadístiques de la pobresa

Noves estadístiques de la pobresa.

“Hi ha estadístiques petites, estadístiques grans i hi han mentides.

Tenia un professor que diverses vegades al any ens ho repetia. Les estadístiques ‘ha de burxar per trobar allò que volem demostrar i fer-les lo més properes a la nostra realitat.

En Carlos Baquero ha publicat en El País “los cálculos recientes que dibujan una radiografía diferente del fenómeno en España”. Retrata una Extremadura de rics y una Catalunya de pobres. El turisme es el Rei Mides que tot  ho salva. Dos aparents veritats que tenen en els tòpics un dels seus principals valedors. L‘impacte de la crisi, està fent que els investigadors se plantegin calcular noves formes de  dels nivells de pobresa en Espanya. El mapa de la pobresa s’està redibuixant al incloure nous índexs de matitzacions de la realitat.

“El crecimiento de las tasas de pobreza es más elevado cuando tenemos en cuenta la evolución del coste de vida en cada territorio”, explica la profesora Elena Lasarte, del Laboratorio de Análisis Económico Regional de la Universidad de Oviedo, REGIOlab.

En el seu treball s’inclou per primera vegada aquest factor de càlcul.. La diferencia en el mètode ofereix panorama més dur que el de las estadístiques oficials. “Las regions amb major renda, major especialització en el turisme y major grau de urbanizació son las que tenen costes de vida mes alts y això es tradueix en una major incidència de la pobresa de lo que habitualment s’estima.

1.- REGIOlab de Oviedo y del Institut Valencià d’ Investigacions Econòmiques.

Aquests centres de recerca han realitzat en primer lloc un estudi , a partir de la mitjana de la renda base 2012 de tot el Estat..  Així com ho fa l’INE. Una regió serà més pobre quan les seva renda sigui més baixa que la renda de les demès regions.

Sempre aplicant la pobresa d'acord amb les normes comunitàries. “Els pobres són els que disposen d’una Renta interior al 60% de la seva mediana”. La base de càlcul és la mitjana de la renda del Estat, no la regional.

Extremadura: 13, %

Catalunya:      21,6%

Espanya;        30,0%

2.- IDESCAT : 2012 

L’IDESCAT, fa lo mateix per Catalunya i ho publica, tenint en compte la mediana de la Renda només de Catalunya, la qual cosa no fa l’estudi Valencià-Cantàbric que aplica la mediana de tot l’Estat. El resultat és diferent. I no s’ha fet per la resta d’autonomies, excepte Aragó.

Catalunya:      20,1%

Espanya:         29,6%

3.- IDESCAT per àmbits comarcals. AROPE

IDESCAT, també ho calcula per àmbits però llavors ho valora per el risc de pobresa més l’exclusió social, AROPE (At Risc of Poverty Or Social Exclusion) apropant-se als mètodes proposats pel futur per la CE. Calcula l’exclusió social d’acord amb el sistemes de vida : alimentació, consum elèctric, transports......

.

Comarques centrals:         21,54%

Comarques perifèriques:  29,5%

Espanya:                            26,7%

4.- Noves aportacions dels Instituts d’Oviedo i València.

El càlcul de la pobresa perd el sentit quan no te en compte el Índex del cost de vida. Es diferències entre el nivell de vida i consum canvien el percentatge de llars pobres. El IVIE conclou que s’aprecien disminucions del percentatge de llars pobres en regions com Cantàbria o Extremadura, amb baixades de fins a 10 punts entre el 2006 i el 2011.

Pel que fa a Catalunya, aplicant el “Índex del Cost de Vida” la taxa de pobresa passa del 27% al 33% només en un any el 2011. A Madrid l’augment és de sis punts i a la Rioja disminueix. A Barcelona, un salari pot ser molt alt, però si el compares amb el cost de vida, la capacitat econòmica és similar a la que tens.

5.- Conclusions:

- L’estudi del REGIOlab de Oviedo y del Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques”, amb dades de 2011, situen a Canàries com la Comunitat amb més incidència de la pobresa, amb percentatges del 39,3% y 28,9% respectivament.

- Canàries, Catalunya, Balears, València y Múrcia son las autonomies amb més percentatge de pobresa, segons l’estudi de la Universitat de Oviedo. Segons el mètode emprat per la Universitat de València, el ordre es Canàries, Balears, València, Múrcia i Catalunya.

- A la cua, segons el primer estudi estan Castella -La Mancha, Cantabria, Astúries, Extremadura y País Vasco (el menys pobre). El Institut Valencià d’Investigacions  Econòmiques situa al País Vasco, Astúries, Castella- La Mancha, Extremadura i La Rioja (la menys pobre).

- El pro mig estatal de la incidència de la pobresa es del 18,9% segons el primer estudi y del 24,7%, segons el segon. El INE la va calcular  per el 2011 en el 21,8%.

Jordi Peix Massip

La prevenció de la pobresa infantil

El Banc dels aliments és especialista en la distribució d’aliments.

En la seva fundació ara fa 26 anys, el Banc dels aliments es va posar a disposició de les entitats benèfiques, amb una voluntat

especialització en la captació d’aliments, perquè siguin distribuïts per les entitats benèfiques d’acord amb les seves necessitats. El primer punt de la carta fundacional del Banc dels aliments és el de lluitar contra el malbaratament alimentari, d’on treu el gruix dels aliments distribuïts. El sector agrari, les industries, la distribució dels aliments, són la principal font de subministra d’aliments, complementats per aportacions de la Comunitat Europe. Les aportacions d’Aliments d’Europa tenen unes clares perspectives de ser reduïdes a la meitat el proper any 2014.

El 2009 l’augment de la demanda va ser creixent, els beneficiaris sol·licitants entre 2008 al 2009 varen doblar. I és per això que el 2009 es va llençar el Gran Recapte com a crida a tota la societat catalana a participar de forma solidària a ajudar als més necessitats. Els resultats varen ser espectaculars, constatant que els catalans són solidaris i actualment ja representen el 10% de les entrades d’aliments al Banc.

Els rostres de la pobresa han canviat

La pobresa no es pot reduir a una noció econòmica: la de les famílies que estan per sota del 60% de la mediana de la renda que a Catalunya representen més del 20% de la seva població . És per això que la mateixa Comissió Europea ha proposat recentment un nou mètode de valoració la del AROPE (At Risk Of Poverty and Exclusion = Risc de Pobresa i Exclusió), en la que ho complementa amb una enquesta que inclou elements subjectius d’exclusió i formes de pobresa. El problema és que es mesura allò que es pot mesurar, no allò que realment compta. I qui ho coneix són les entitats benèfiques i els serves i municipals locals d’assistència social.

La realitat de la pobresa és multiforme, ja que inclou la dificultat de disposar de recursos essencials, com l’aigua, la sanitat, l’educació o l’habitatge, però també  els drets a la seguretat, el respecte dels drets del home o la participació en la democràcia. Això ens fa molt difícil per nosaltres que hi estem a prop comprendre aquest món tan multiforme i variable. Es pot parlar de pobresa econòmica en la que es te en compte l’atur, , però també de pobresa alimentària, aquella que ens defineix, de pobresa energètica, pobresa educacional pels més joves, variable segons barris o escoles, pobresa en el treball amb baixos salaris o el treball a temps parcial mal remunerat, de la pobresa en la formació dels caps de família i fins i tot pobresa de la soledat o la dels accidentats de la vida: malalties, addiccions o dependències.

El 1988, als inicis del Banc dels Aliments el grup més important de demandants eren les  viudes ja que tenien que subsistir amb el 60% de reversió de la jubilació del marit . Al incorporar-se les dones al treball assegurat aquest grup s’ha anat reduint. El 2007 les dones de més de 65 anys encara representaven el percentatge més alt de risc de pobresa, quan avui ja se situa al mateix nivell que els altres grups. Els joves de menys de 16 anys al llarg dels anys han assumit un % important de risc de pobresa, però actualment els joves tant pel que fa als homes com a les dones assumeixen el lideratge de persones a sota del nivell de la pobresa.

Les causes de la pobresa són multiformes: no es pot simplificar.

La manca de feina, l’atur és un de les causes més visibles, però el 2007 estàvem en taxes properes al 17% i la crisi encara no havia atacat de ple. La pobresa no es pot reduir a una noció econòmica amb indicadors globals. Es mesura allò que es pot mesurar no allò que realment cal tenir en compte.

La Comissió Europea ha establert un nou indicador, el AROPE. (At risk of Poverty & Exclusion = Risc de pobresa i exclusió social). En aquest cas Inclou en l’enquesta de condicions de vida, la baixa intensitat del treball i la privació material severa a fi de conèixer l’absència de recursos materials essencials on inclou nou preguntes, una d’elles sobre l’alimentació: realitza un àpat de carn, pollastre o peix cada dos dies?

Les estadístiques i enquestes tenen el seu risc i és encara més difícil incloure com caldria nocions de seguretat, de respecte dels drets del home, la participació a la democràcia.. En tot cas la evolució de la taxa de risc a la pobresa o exclusió social permet d’explicitar la tendència al creixement a partir del any 2008. El 2009 el Banc dels Aliments de Barcelona es va plantejar realitzar “El Gran Recapte” per tal de buscar recursos addicionals per tal de fer front a la demanda que s’havia doblat entre el 2008 i el 2009.

Quan és tracta de valors la qüestió ja no és senzilla. Hi pot haver-hi una pobresa alimentària, una pobresa educacional, una pobresa de treball, (amb atur, amb treball precari, o a temps parcial, o senzillament amb treball mal remunerat). Però també hi ha la pobresa de la soledat, i no només de la gent gran. I també simplement de manca de formació per tal de gestionar adequadament la família, el seu pressupost o les relacions amb la societat. Les entitats benèfiques o els serveis socials locals al treballar sobre persones poden actuar de forma més adequada i ràpida, especialment per detectar aquesta “pobresa invisible” intangible que envolta a aquells que ja no esperen res de la vida.

En els països mediterranis hi ha un factor que encara compte: el de la família, el poble, la solidaritat personal, el clan o la tribu, qualifiqueu-lo com vulgueu, però que explica el perquè no hi ha aldarulls, quan als països rics dels nord amb fortes transferències socials, passa ben be a la inversa. Aquest fet te un valor inestimable en el sentit de valors però també en la valoració dels estudis i les estadístiques.

La pobresa infantil no te entitat pròpia: és la dels infants que es troben en una unitat familiar.

Malauradament per Catalunya, que te un nivell de fecunditat inferior a la necessària per mantenir la seva població,  la relació és directa. Com més fill es tenen més possibilitats hi ha de situar-se en risc de pobresa. I si a més si la família és monoparental ja s'apropa al 50% i si tenen tres o més fills dependents  s'arriba al 64%.

És en aquest sentit en que per evitar la crisi de natalitat, caldria una primera proposta activa d’ajut a les famílies amb infants, per superar la maledicció del gran economista Josep A Vandellós, en la seva publicació editada el 1935 titulada “Catalunya Poble Decadent” en el que manifesta l’urgent necessitat d’augmentar la natalitat per tal aconseguir el progrés, recomanant que s’apliquin ajuts suficients per aconseguir-ho i “que el nacionalisme dels catalans no s’ha de resumir en discutir-ho al cafè, ha comprat un llibre en català cada més o ha assistir a una funció de teatre en català”.

 Quan els recursos manquen és fàcil caure si no es tenen més ajuts en una possible malnutrició estructural. Les entitats benèfiques, al estar prop del problema ho tenen en compte al moment de realitzar la distribució d’aliments. Però a més s’ha de tenir en compte als que ja han caigut en la exclusió social i que difícilment poden trobar el camí correcte. Com sempre és de difícil quantificació, no n’hi ha prou amb una enquesta aproximativa com és l’AROPE.

Una dada que pot ser significativa és la dels més de 7.000 infants que es troben en cases d’acollida. Això vol dir que aquests infants han passat per moments en que potser la seva alimentació no era correcte.

El patrimoni alimentari familiar.

El patrimoni alimentari familiar s’ha construït mitjançant la tradició. La cuina de l’àvia ha guardat les essències i l’alimentació equilibrada. El problema el trobem en les múltiples “des”: des estructuració, dessocialització, des institucionalització, des implantació horària, des ritualització. Avui es menja sovint un sòl àpat i la resta de la jornada es “rosseguen” aliments (patates fregides, “xuxes”...) fent que com a contradicció obesitat creixi  degut a la malnutrició entre la població amb menys recursos, convertint-se en un factor social negatiu, pel que cal lluitar contra la seva estigmatització. El Banc dels Aliments ha fet un gran esforç per distribuir fruita i verdura i fins i tot sucs de fruita, per tal d’anar complementant la dieta en vitamines, micra elements i fibra, o cercar noves fonts de proteïnes en productes de para farmàcia per complementar la dieta de la gent gran o els malalts.

S’han acabat els cincs àpats recomanats al dia: dos de forts i tres de lleugers sempre amb fruita.  Hi ha famílies i ètnies en que els infants ja no sopen.

És per això que cal donar tanta importància als menjadors escolars, que defineixen un ritme i una cultura almenys una vegada al dia. La precarietat fa també que per estalviar sovint es demani al migdia un “plat únic”, difícilment equilibrat i sense fruita. És per això que precisament el Banc dels Aliments ha donat tanta importància a subministrar “llet de continuació” als nadons, per tal d’assegurar un menjar equilibrat els primers anys de vida.

Necessitat d’una formació: campanyes a les escoles

El Banc dels aliments creu en els valors, especialment en el de la prevenció del malbaratament, la lluita contra la pobresa i la defensa del medi ambient al aprofitar els “aliments consumibles però no comercialitzables”. Aquests són els seus tres primers objectius explicitats en els seus estatuts. Per complir-los no n’hi ha prou en fer-ho sinó també cal sensibilitzar a la societat per fer-los realitat. És per això que ara farà 10 anys va iniciar una campanya a les escoles per tal de sensibilitzar als més petits. L’objectiu, sense anar més lluny, és el de donar-li a conèixer els problemes de la pobresa d’Ara i Aquí, .

Sensibilitzar-los en que no pot haver-hi malbaratament, mentre hi hagi pobresa, i sempre recordant que hem de vetllar per el medi ambient en el que ells mateixos viuran en el futur.

L’acollida de les escoles ha estat entusiasta, i no solament demanen el rebre el missatge sinó que també volen participar en les activitats pròpies del Banc dels aliments, fent col·lectes entre les seves famílies i fins i tot participant com a “mini-voluntaris” en les activitats del Banc dels Aliments classificant els productes que ells mateixos han recollit. En el cas de les col·lectes se’ls hi recomana menjar infantil, perquè recordin que hi han infants com ells que no tenen que menjar. (prohibides les “xuxes”).

Només cal dir que enguany hi ha 225 escoles que participaran en la campanya a les escoles i els mateixos mestres desitjarien que s’anés repetint any darrera any.

A la recerca del equilibri nutricional d’allò que distribueix el Banc dels aliments.

El 1998 el Comitè dels Drets econòmics, socials i culturals de les Nacions Unides reconeix que la violació del Dret a l’Alimentació és un crim contra la humanitat. Cal distingir entre la fam, com a sensació psicològica de una manca d’aportació temporal calòrica a la recerca de menjar, de la fam ,com a privació o desaparició d’aliments a gran escala per un període prolongat, com va succeir històricament a Catalunya però no és el cas actualment. O de la malnutrició relacionada sobretot a la qualitat i al equilibri dels valors nutricionals dels aliment ingerits.

Les fonts de subministrament del banc dels aliments és molt diversa i i de difícil enquadrament. És per això que el Banc dels Aliments de Barcelona des del 1995 valora els aliments distribuïts, tant des del punt de vista econòmic com del nutricional. El seu propòsit és el de subministrar informació suficient per tal de gestionar la capta d’aliments per tal d’aconseguir una dieta equilibrada pels beneficiaris del programa del Banc dels Aliments. S’han aconseguit en els darrers tres anys resultats esperançadors. L’aportació de les proteïnes no s’allunya gaire dels valors recomanats tot i les lògiques oscil·lacions. El percentatge de contribució dels lípids ha estat sovint per sobre de les recomanacions però s’aconseguit reconduir-ho i el dels glúcids sovint per sota s’apropa any darrera any al pràctic equilibri.

Entre les causes de que les aportacions de cada nutrient a l’energia total s’han apropat a la Recomanació Energètica Diària, pensem que hi ha  la millora en la cerca de noves fonts d’aliments, la consolidació de l’activitat a Mercabarna, l’aportació de fruites i verdures per les Organitzacions de Productors Agraris i, tal com ja hem dit, la recomanació del Banc que les recollides d’aliments en les campanyes amb participació ciutadana es centrin preferentment en productes bàsics (arròs, pasta, llegums,....) que són més rics en glúcids i proteïnes que en lípids.

El Banc dels Aliments de Barcelona ha repartit el 2013 entre els 7.950 nadons (0-2 anys) beneficiaris del banc dels aliments, uns 92.000 kg de llet de continuació, tipus B i C. . Aquest és un aspecte important ja que és un producte car, que sovint es deixa de donar pel seu preu. Pel que fa als 16.500 infants de 2 a 8 anys beneficiaris, s'han distribuit uns 119.000 kg de menjar variat, prioritzant la fruita i la verdura. 

El valor total estimat per tots els aliments repartits pel Banc (en Euros de 2012) ha anat pujant amb els anys, havent arribat el dos darrers anys a poc mes de  25 milions d’Euros.

Jordi Peix i Massip

Annex:

PER QUÈ EL GRAN RECAPTE? QUAN LA PLATJA DEPÈN DE CADA GRA DE SORRA

• Perquè no ens resignem ni volem llençar la tovallola.
• Perquè no creiem a aquells que diuen que l'horitzó està tancat i que nosaltres no podem fer-hi res.
• Perquè no pensem rendir-nos a la impotència ni al desànim davant una crisi que està condicionant la vida de tantes persones i famílies que veuen vulnerats els seus drets fonamentals: feina, llar, alimentació...
• Perquè, malauradament, ja fa uns anys que no podem donar per suposat que, al nostre entorn immediat, tothom té garantits tres àpats diaris dignes.
• Perquè no volem deixar de preguntar-nos què hi podem fer i com podem millorar-ho.
• Perquè mai és massa tard o massa poc quan es tracta de sensibilitzar i sumar esforços per a edificar un món on tothom hi càpiga i on cadascú compti pels altres.
• Per tot això, i per cadascuna de les motivacions que han mogut tants milers de persones a participar-hi, valorem molt positivament la campanya del Gran Recapte, impulsada per la Fundació Banc dels Aliments.
• La implicació de donants particulars, empreses, entitats socials i col·laboradors voluntaris han visibilitat que tenim un problema, que és greu i que cal resoldre ara i aquí.

• No renunciem a lluitar per una societat on tota persona, tota família, tingui els mitjans necessaris per a viure autònomament i amb dignitat, sense haver de dependre de la solidaritat ciutadana o de l’ajut de les entitats socials que distribuïm aliments.Les persones mengen tot l’any, no solament per Nadal. I mengen varies vegades al dia. No n’hi ha prou amb una aportació puntual, ho sabem, però ens cal que algú ens recordi que vivim una situació d’emergència social que vulnera drets i afecta el quotidià de moltes persones del nostre entorn.

• Som conscients que el Gran Recapte és un gra de sorra, però estem convençuts que, junts, podem fer-hi més.

Sabem que la platja depèn de cada gra de sorra.

Eduard Sala

Obra Social Santa Lluïsa de Marillac - Companyia de les Filles de la Caritat

Campanya de prevenció del Malbaratament Alimentari: “Som allò que llencem”

Per recomanació del Parlament Europeu

El malbaratament d'aliments ha adquirit unes dimensions tals, que ha de considerar-se un problema d'abast mundial que afecta a totes les baules de la cadena agroalimentària, des del camp fins a la taula dels consumidors. La producció d'aliments que no consumim comporta un alt cost en termes ambientals, des de la utilització d'energia i recursos naturals i representa un escàndol en temps de crisi. La lluita contra el malbaratament d'aliments és en una prioritat en el pla de treball polític europeu. Els Consell Europeu i els Estats membres han d’elaborar estratègies i mesures concretes per reduir a la meitat el malbaratament d'aliments al llarg de tota la cadena alimentària per tal de, millorar l'eficiència del sector i sensibilitzar a l'opinió pública.

És necessari que els ciutadans siguin informats no solament de les causes i conseqüències del malbaratament, sinó també de les maneres de reduir-ho. Cal promoure una cultura científica i civil orientada als principis de sostenibilitat i solidaritat a fi d'estimular millors comportaments. L'experiència demostra que iniciatives espontànies d'associacions, tant de voluntariat com de professionals, encaminades a difondre i materialitzar una cultura contrària al malbaratament, han tingut un gran èxit als territoris en els quals s'han dut a terme. Es per això que la Comissió Europea ha proclamat el 2014 “Any Europeu contra el Malbaratament d'Aliments”, com un important instrument d'informació i sensibilització.  

http://ec.europa.eu/food/food/sustainability/causes_en.htm

Tres objectius bàsics, especialment en temps de crisi

A.- Prevenir el malbaratament en la cadena alimentària:

És el conjunt de productes alimentaris descartats de la cadena agroalimentària per raons econòmiques o estètiques o per la proximitat de la data de caducitat. Segueixen sent perfectament comestibles i adequats per al consum humà i que, mancant possibles usos alternatius, acaben eliminats com a residus, la qual cosa genera externalitats negatives en el medi ambient, amb costos econòmics per a la seva destrucció i pèrdua de beneficis per a les empreses. Cal poder-los traspassar als més necessitats

B.- Reduir els excedents alimentaris

Són aquells aliments frescos o elaborats que no poden ser distribuïts per falta de demanda, especialment estacional, com és el cas de les produccions de fruites i hortalisses en què les situacions climàtiques determinen un excés de producció en dates determinades. L’estacionalitat també existeix en els productes elaborats (aliments d'estiu, aliments d'hivern, aliments per a nadal, ) i són de difícil previsió. És la millor font de subministrament dels bancs d'aliments.

C.-Informar sobre com gestionar els aliments a les llars i sobre les dates de consum: (caducitat i consum preferent)

Les dates de consum establertes per la legislació vigent representen una prevenció sanitària o de qualitat. En diverses legislacions es prohibeix expressament la seva distribució una vegada passada la data (fins i tot de consum preferent) com és el cas de Catalunya.

Data de caducitat és aplicada a productes elaborats en la qual es preveu el seu ineptitud al consum, que poden ser causa  perjudicis a la salut. Iogurt, llet fresca, pasta fresca, formatges.

Data de consum preferent és aplicada a aliments elaborats, en els quals a partir d'una data determinada no guarden les seves característiques òptimes de consum, encara que poden ser consumits amb la prevenció d'un maneig adequat. A nivell europeu s'autoritza la seva distribució, però pràcticament no es realitza en els supermercats.

El Malbaratament alimentari a Catalunya

L’Agència de Residus de Catalunya ha realitzat un excel·lent estudi, per tal de dimensionar el malbaratament alimentari a Catalunya, identificar-ne els causants i proposar unes accions per mitigar-lo.

Principals resultats:

1.- A Catalunya l’any 2010 es malbarataren: 35 kg per habitant i any

• 262.471 tones d’aliments
• amb un valor de 841 milions de Euros
• Representen el 7% dels aliments consumit

2.- Qui malbarata?

• 20,3 kg corresponen a famílies.
• 9,2 kg al Comerç
• 5,6% a la restauració.

 Nota: No s’inclou el malbaratament que s’esdevé en la gran distribució a l’engròs, en la indústria de transformació dels aliments o en les explotacions agropecuàries.

3.- Participació en el malbaratament.

El comerç, de forma agregada, un 26%.

Els mercats municipals amb un 1%,

Els supermercats amb un 16%

El petit comerç amb un 9%.

Les famílies un 58% del total;

Prop del 50% del menjar malbaratat és causa d’un manteniment i una conservació deficients de les provisions alimentàries a casa.

 El 25% del total malbaratat són restes del plat sense acabar,

El sector de serveis a la restauració i el càtering es responsabilitza del 16%

• privada (amb un 12%)
• demanda institucional (amb un 4%). 

S’ha de recuperar el valor dels aliments i concebre les restes alimentàries com un recurs.

Cal incidir sobre tots els esglaons del cicle alimentari, de manera coordinada amb cadascun dels actors i amb una combinació d’instruments educatius, de sensibilització, tècnics, logístics, econòmics, legislatius i fiscals.

  

Resum del context global del projecte

1.- Reducció dels excedents en la producció, transformació, distribució d'aliments i restauració.

La millor opció és disposar de sistemes de control de qualitat que disminueixin els residus de la producció. Catalunya és el Primer clúster agroalimentari d'Europa i a més el 2012, en temps de crisi, ha pujat un 14,3% en les seves exportacions.

 En els casos de productes “consumibles però ja no vendibles” la millor opció és la de trametre’ls al Banc dels Aliments. Es tracta de recuperar tots els aliments “consumibles però no comercialitzables” per redistribuir-los als grups de ciutadans que es troben per sota del llindar d'ingressos mínims i manquen de poder adquisitiu. Recuperar els aliments mitjançant accions de proximitat, mitjançant “xarxes solidàries,” reduint la petjada ecològica produïda pels transports innecessaris.

2.- Reducció del malbaratament d'aliments en les llars.

El Missatge: “Som allò que llencem” proposa una crida a totes les llars a que participin personalment en la lluita contra el malbaratament, reduint els aliments que tirem, fomentant noves actituds dels ciutadans per participar en la lluita contra el malbaratament.

3.- Promoure el compostatge de les deixalles.

La generació d'una proposta de compostatge en la pròpia llar, només es pot proposar en un habitat dispers, aquí ve dificultada per la baixa superfície útil dels apartaments. La generació de CO2 per unitat de superfície és una de les més altes d'Europa.

4.- Fomentar una política d'informació i comunicació

El seu objectiu principal és el de divulgar informació, ara i aquí, per fomentar la sensibilització entorn dels problemes mediambientals, que centrem en la lluita contra el malbaratament al llarg de tota la cadena alimentària, actuant directament en els centres de base, tant en les facultats, les escoles, com en centres cívics i en els mitjans de comunicació per alertar de la urgència de la situació i consolidar actituds positives de canvi, especialment en les llars. Mantenir una presència activa en els mitjans de comunicació mitjançant notícies i consells continus a la població, especialment aquells relacionats amb la compra, la cuina i el rebost. Informar clarament sobre un problema major per falta de formació: data de caducitat i data de consum preferent. 

Elaborar “Manuals de bones pràctiques” i una bona divulgació, per a cada interval d'edats i sector afectat. Responsabilitzar a tots els actors de la cadena alimentària, per millorar la seva gestió i reduir els aliments no comercialitzats. Aprofundir i discutir sobre la problemàtica del malbaratament d'aliments mitjançant la realització de conferències tècniques i científiques, amb l'objectiu d'assenyalar els punts d'especial actuació promovent  un sistema de vida i uns hàbits alimentaris definits per l'anomenada “Dieta Mediterrània”.

5.- Denunciar les conseqüències del malbaratament alimentari  en relació al medi ambient i a la pobresa.

Sensibilitzar la societat i conscienciar a la població i als actors de la cadena alimentària per reduir l'impacte ambiental dels residus orgànics que permeten restringir la producció de CO2, que incideixen en el canvi climàtic que els afecta directament.

6.- Col·laborar amb les Administracions responsables:

Municipis, Àrea Metropolitana, Agència de Residus de Catalunya, Agència Catalana de Seguretat Alimentària, aconseguint sinergies per optimitzar els resultats.

El Parlament Europeu demana als Estats membres la creació d'incentius econòmics (desgravacions) destinats a limitar el desaprofitament d'aliments. 

Som allò que llencem”:  “Somos aquello que tiramos”: “We are what we waste”

Universitat de Barcelona

Banc dels aliments 

Contacte: malbaratament@bancdelsaliments.org

EL BANC DELS ALIMENTS, LA CIUTAT DE LA JUSTÍCIA I LA TERRA PROMESA

Jo conec un lloc on els bons desitjos es fan realitat. Cada matí passo davant uns grans edificis que miren al cel plens de finestres, en diuen la Ciutat de la Justícia, des de l'autobús imagino darrere d'aquestes finestres a homes i dones justos, manejant lleis justes, i amb la ferma determinació de repartir la major justícia possible. Però el món no és rodó ni perfecte i sovint a la vida la balança entre el que és just y el que és injust s'inclina cap al costat equivocat

Cada dia hi ha més persones i famílies amb dificultats econòmiques extremes fins al punt d'haver de triar entre fer front als rebuts o posar un plat de menjar a taula, és difícil imaginar la situació sense que una esgarrifança et recorri l'esquena, tenir esperança en un demà millor és indispensable però perquè el món avanci cal actuar, la qüestió és què podem fer per redreçar la balança?

Més enllà d'aquells edificis, al final d'una gran avinguda es troba el Banc dels Aliments, aquest és el lloc on des de fa molt temps els bons desitjos es fan realitat gràcies al treball i la il·lusió de molts cors generosos obstinats a posar remei a la fam i decidits a redreçar la balança dia rere dia

Jo pràcticament acabo d'arribar, però el Banc dels Aliments de Barcelona (el primer que es va crear a Espanya) porta 25 anys fent una tasca extraordinària de lluita contra la fam i contra el malbaratament d'aliments en el nostre entorn més proper a través d'una gran cadena solidària (empreses, supermercats, entitats socials benèfiques) i gràcies a la dedicació de centenars de voluntaris

Si hagués de explicar-li a algú en una frase que és un Banc d'Aliments li diria que és una organització sense ànim de lucre basada en el voluntariat, que té per objectiu aconseguir de manera gratuïta la major quantitat possible d'excedents d'aliments de la indústria i la agricultura per fer-los arribar de manera gratuïta i a través d'entitats socials als necessitats més propers.

Quan arribes al Banc dels Aliments, el primer que veus és el vaivé de camions i furgonetes i el moviment de molts voluntaris, i al fons les naus, és una benedicció veure els prestatges plens de caixes i més caixes plenes d'aliments, és com tenir davant la Terra Promesa, una vista extraordinària, m'agrada imaginar en cadascuna d'aquestes caixes una cara agraïda i uns ulls somrient

Dia rere dia els prestatges es buiden, i com si hi hagués màgia es tornen a omplir, però no és màgia, és treball i col·laboració, el treball incansable del Banc dels Aliments per convèncer cada vegada a més empreses que donin els seus excedents d'aliments (que d'altra manera anirien a les escombraries) i la col·laboració de cada vegada més empreses que opten per donar els seus excedents en lloc de destruir-los, el que a més contribueix a preservar el medi ambient (1 tona d'aliments destruïts produeix 4,5 tones de CO2) , de manera que el Banc dels Aliments també fa una gran tasca mediambiental

És impressionant veure en acció tota la gestió logística de recepció, classificació i distribució d'aliments, un grandíssim treball diari que es tradueix en molts plats de menjar per als necessitats més pròxims, l'any passat el Banc dels Aliments de Barcelona va aconseguir distribuir 10 milions de quilos d'aliments a més de 300 entitats benèfiques socials.

Però encara hi ha més, el programa "Escoles" és una iniciativa del Banc dels Aliments de Barcelona amb la que mitjançant xerrades a escoles i instituts tracta de conscienciar i sensibilitzar els més joves sobre la pobresa més propera, la fam i el malbaratament d'aliments i la preservació del medi ambient, a més de donar a conèixer la tasca social i el funcionament del Banc dels Aliments, els alumnes que visiten les instal·lacions fins i tot fan de voluntaris, i finalment es tracta d'aconseguir que alumnes i professors s'impliquin assíduament en campanyes de recollida d'aliments en els centres escolars, sens dubte una gran tasca pedagògica que no ha fet sinó augmentar la meva admiració pel Banc dels Aliments, no oblidem que tots aquests nois i noies són les generacions del demà.

La meva tasca al Banc dels Aliments és a la rereguarda, pujant una escala a mà esquerra, cada dia pujo l'escala escoltant les últimes notes d'alguna cançó de ja us imagineu qui, abans dels últims esglaons desconnecto auriculars, dic bon dia i. comença la meva "feina", (si es pot dir feina a sentir-se bé), la meva “feina” és un petitíssim eslavó en aquesta gran cadena solidària. M'alegro enormement d'haver triat aquesta fundació per posar el meu granet de sorra per un món millor i des d'aquí m'agradaria animar a tothom que també vulgui posar el seu granet de sorra a participar en alguna de les campanyes dels Bancs d'Aliments, un petit gest solidari pot esdevenir una gran ajuda i al mateix temps proporcionar una gran satisfacció personal.

Els propers dies 30 de novembre i 1 de desembre teniu l'oportunitat de participar en la campanya de recollida d'aliments més gran de l'any, el Gran Recapte, una campanya dels quatre Bancs d'Aliments de Catalunya en la qual milers de voluntaris estan en mercats i supermercats recollint les donacions que fa la població, des de la seva primera edició el 2009 any rere any la resposta ciutadana ha estat espectacular. L'any passat gràcies a la implicació de milers de persones, 7.500 voluntaris vam recollir 1.100 tones d'aliments bàsics (llegums seques, pasta, llet, oli, llaunes de conserves ...) que es van fer arribar a més de 200.000 persones necessitades.

Aquest any el Banc dels Aliments s'ha proposat assolir la xifra de 10.000 voluntaris i arribar a les 1.400 tones, i estic convençuda que ho aconseguirem. (el 2012 n’hem recollit 2.400 tones, amb 13.000 voluntaris i més de 1.000 punts de recapte).

Ho farem junts: feu-vos Voluntaris del Gran Recapte (Banc dels Aliments)
http://www.youtube.com/watch?v=ZMVkSjNF2jg

Si voleu donar aliments durant el Gran Recapte hauran més de 800 supermercats i mercats a tot Catalunya on podreu fer-ho.I si voleu ser voluntaris en aquesta campanya només heu d'entrar en aquest enllaç:

http://www.bancdelsaliments.org/ca/voluntari/_puntual:true/

Us ben asseguro que us sentireu enormement feliços d'haver participat

El passat mes d'abril el Banc dels Aliments de Barcelona va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi, un dels màxims reconeixements atorgats per la Generalitat de Catalunya. I al setembre la Federació Espanyola de Bancs d'Aliments (FESBAL) va ser guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia reconeixent l'esforç altruista i la gran tasca social que realitza, la FESBAL integrada per els 54 Bancs d'Aliments de tot Espanya, va repartir l'any passat 104 milions de quilos d'aliments de forma gratuïta

Demà una gran avinguda em portarà de nou al Banc dels Aliments, aquest lloc on els bons desitjos es fan realitat ...

I per acabar una cançó del Boss, fa molts anys que Bruce Springsteen col·labora activament amb els Bancs d'Aliments fent donacions econòmiques, prestant la seva imatge per a campanyes de publicitat, i animant al públic en els seus concerts a que col·laborin amb els Food Banks, la seva implicació no té límits. The Promised Land - Bruce Springsteen (Barcelona, 2003).

http://www.youtube.com/watch?v=RsRNqF0CbC8

Una abraçada a tots els meus companys i companyes del Banc dels Aliments
Una salutació a totes les persones d'esperit solidari

Montse Gracia