Banc dels Aliments de Catalunya

La Catalunya pobra.

2012-02-24T20:38:00.002+01:00

El Banc dels Aliments de Barcelona va ser constituït fa 25 anys, per tal de fer front a la pobresa, mitjançant un mètode original que consisteix en generar aliments partir d’allò que d’una altra forma es malbarataria. . El 1987 hi havia pocs estudis sobre la pobresa. Un treball pioner a Catalunya que em va sorprendre per la seva originalitat és el que “Nova Terra” va publicar el 1974: “La Catalunya pobra”, una obra col·lectiva de Josep Miró, Ernest Sena i Frederic Miralles que van analitzar allò que no tenia interès pe rels nous economistes . Va ser un treball primerenc en el que es demostrava clarament el creixement desigual de Catalunya. La pobresa es resistia en determinades comarques rurals i creixia vertiginosament en els barris marginals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Per definir ”la Catalunya pobra” s’utilitzaven tres indicadors bàsics el despoblament, la manca d’industrialització i la renda. La pobresa la definia ....” com una situació global, derivada del fet que hi ha uns mecanismes en l’estructura i en el funcionament de la societat que fan que certs grups humans, i en conseqüència certs territoris , rebin només una petita part del beneficis qualitatius i quantitatius del progrés”. Precisament un dels autors en Josep Miró va ser fundador i el primer President de la Fundació Banc dels Aliments que es va constituir 13 anys més tard, l’ Ernest Sena, fou ex-síndic de la Sindicatura de Comptes, director general de l’Institut Català de Finances i el podeu trobar regularment a les planes econòmiques de Wilaweb i en Frederic Miralles fou director de Fundemuca que promou la descentralització, associacionisme i desenvolupament local pels governs locals de Centre-Amèrica. Avui, la seva filla l’Elisa, coses de la vida, o de la sang, és voluntària del Banc dels Aliments.

En temps de penúries nacionals, hi van haver-hi diverses institucions que varen suplir la mancança d’estadístiques oficials. Es publicaven periòdicament estudis analitzant i generant propostes, que en el moment de la reinstauració de la Generalitat van permetre actuar amb una certesa rapidesa. Per tal de conèixer l’evolució d’un país es precisen dades des de un llarg període de temps, per així seguir de l’evolució de la seva economia i particularment de les seves comarques. Les Cambres de Comerç Catalanes van elaborar primer el 1967 i desprès el 1987 les primeres Taules de Balanç d’Entrades i Sortides (input-output) del país, que l’Idescat les va actualitzar pel 2001. Més tard Banca Catalana va iniciar una sèrie d’estudis sectorials, i territorials. És així que ara podem navegar entre present i futur, analitzant èxits. La Catalunya pobra dona llum a un aspecte que normalment no es tenia en compte en aquestes publicacions. La tesi central del llibre era la d’analitzar la real expansió, amb un creixement econòmic en el que la pobresa no tendeix a desaparèixer, sinó ben al contrari es manté i s’estén, ja que s’ha fet amb beneficis i costos desigualment distribuïts.
Al cap de 35 anys, segons les darreres dades del Institut d’Estadística de Catalunya, la situació es semblant pel que fa al despoblament, a la manca d’industrialització i en la generació del PIB de dites comarques. La pobresa la definia ....” com una situació global, derivada del fet que hi ha uns mecanismes en l’estructura i en el funcionament de la societat que fan que certs grups humans, i en conseqüència certs territoris , rebin només una petita part del beneficis qualitatius i quantitatius del progrés”.

Un altres dels problemes que plantegen els autors és la de “la pobresa diferencial”, definida per la escassesa de recursos naturals, però sobretot també per la escassesa d’equipaments i prestacions destinades a satisfer necessitats bàsiques de la persona ( escoles, transports, sanitat..). El 1974 les diferencies entre camp i ciutat eren abismals. Però també es cert i especialment a partir del retorn de la Generalitat, que s’ha fet un esforç molt important per ajudar les comarques i els barris més pobres. Però la renda familiar disponible, degut especialment a la millora del turisme de muntanya i a la industrialització de l’agricultura ha millorat. En canvi, en les comarques obreres de les rodalies de l’Àrea Metropolitana de Barcelona la renda familiar disponible segueix mantenint-se per sota de la mitjana de Catalunya. En aquest aspecte el llibre esdevé un document històric amb arxiu gràfic inclòs perquè analitza els diversos “ghettos” que varen sorgir a dins de Barcelona a partir de la immigració massiva a partir de finals del cinquanta i la seva rodalia en barraques d’autoconstrucció o cases barates en barris perifèrics, en barris en que no hi havia cap servei: portades d’aigua, clavegueres, electricitat, mercats, escoles o assistència sanitària. Jo mateix vaig aprendre la dura pobresa en aquest barris, on anàvem de joves a col·laborar migradament a ajudar a portar aquests serveis imprescindibles per viure. Això si, avui el paisatge ha canviat radicalment, encara que tot segueix igual d’una altra forma.

Jordi Peix

El logotip del Banc dels aliments : “els ocellets que mengen les engrunes”.

2012-02-09T17:48:00.000+01:00

Perquè un logo o logotip?

El logotip dels Bancs dels Aliments europeus busca mitjanant un gràfic o emblema ser identificat ràpidament per públic i per tota la societat europea

com una entitat que treballa al servei dels més necessitats, lluitant contra el malbaratament i finalment reduint el impacte ambiental de tot allò que nos llença s’aprofita. Els ocellets que mengen les engrunes són representatius d’una activitat, la de recollir allò que sobra, allò que els bancs dels aliments sense demanar diners aprofiten.

En els contes d’Andersen que encara representen un humanisme pels infants, l'avia ensenyava que les engrunes de la taula s'havien d'espolsar al jardí o al balcó per alimentar ocells. El disseny per facilitar la seva comprensió li ha donat un dibuix rodó, com un emblema que es pot exhibir, en objectes,samarretes del voluntaris, façanes, solapes o caixes on es dipositen les col·lectes. Al començament va relacionat amb un text “Banc dels Aliments”, per tal d’identificar fàcilment la identitat gràfica de la nostra marca. A nivell internacional es recomanable disposar d’un logotip permanent complementat per un text fàcilment traduïble en altres alfabets.

Quin és l’origen del logotip de la Federació Europea de Banc dels aliments?

Està composat per dos ocellets, en front d’una menjadora, tancats dins d’una rodona. Els colors acceptats son el negre pels documents administratius, en que cal estalviar tintes i per tant diners, i verd per la publicitat. El verd s’incorpora per recordar la lluita dels Bancs dels Aliments per la defensa del medi ambient. En tot cas i atenent les diferents sensibilitats respecte als colors es dona llibertat a cada Federació de Bancs de cada país per utilitzar aquell que es cregui més adaptat a la idiosincràsia de cada país.

El logotip “el ocells menjant engrunes” va ser utilitzat per primera vegada en una gran campanya publicitària,donant sentit al l’eslògan “ 1 francès sobre 100 no te res per piscar” . En aquesta campanya van col·laborar grans empreses de publicitat, inundant gratuïtament amb 3.500 cartells parades de metro i autobusos per promoure la primera col·lecta que es va realitzar a França. Aquest gran èxit va aconsellar que el mateix any el 1986, arran de la creació de la Federació Europea de Banc dels Aliments, l’any passat va fer 25 anys, s’incorporés al reglament de la mateixa. Precisament quan vaig veure els pòsters marcats pel logotip, en el Saló Internacional de L’alimentació de París (SIAL), em va interpel·lar la consciencia i va fer que em dirigís al estand de la Federació Europea perquè em donessin més detalls que ens van ajudar enormement a constituir el Banc de Barcelona ,el primer del Estat. El logotip està registrat a nivell internacional i només pot ser utilitzat per els Bancs dels Aliments homologats a cada país incorporat a la Federació Europea. La Federació Espanyola de Banc dels Aliments (FESBAL) ha registrat la marca constituïda pel logotip junt amb el text "Banco de Alimentos", que evidentment també protegeix la seva traducció en català. Una marca és el títol de propietat que concedeix el dret exclusiu a la seva utilització per la identificació del producte i del servei que realitza en la societat.

Els logotips i les marques han de perdurar.

Els Bancs dels Aliments, tant a Espanya com a Catalunya han aconseguit un 55% de notorietat, que cal preservar, degut al aspecte psicològic de la marca i del logotip en la consolidació d’aquesta notorietat. Aquest estudi es realitza anualment, ja s’està preparant l’estudi per enguany. On es preguntarà pels Bancs dels Aliments d'acord amb el nostre distintiu d’identificació permanent, en que l’experiència de la marca resumeix tota la informació i expectatives associades al servei que realitza a la societat amb unes qualitats que la fan especial o única. A Catalunya les grans marques de l'alimentació són més que cinquantenàries.Estàn present en les teves targes de negoci, en la web, en les cartes de presentació, en els documents interns, en el material publicitari.

Ocells picossant al pati del Banc

Ara és l’element d’identificació de cada voluntari, que disposa d’un escut que pot exhibir amb orgull al col·laborar en una entitat que cerca la utopia d’un món millor al servei dels pobres.

Una marca és doncs un dels elements més valuosos en el tema de la publicitat, ja que demostra allò que el Banc dels Aliments és capaç d’oferir a la societat.

Un logotip i la seva marca és intocable a llarg termini com ho demostren les grans marques que han aconseguit situar-se al mercat. . El logotip és la eina d’impacte corporatiu que emprada estratègicament, des del moment de la seva creació se situa en el centre a la teva imatge e informa a la societat de forma instantània allò que ets, i allò que representes com entitat al servei dels més necessitats. Els Bancs dels Aliments permanentment busquen aliments, ja que com diu un vell adagi

“Al cul de sac es troben les engrunes”.

Jordi Peix

La beneficència necessita del capitalisme per resoldre els problemes del món.

2012-02-06T20:27:00.002+01:00

Una visió del problema per Bill Clinton.20 de gener de 2012

La beneficència, per sí sola, no resoldrà els problemes del món. El capitalisme pot ajudar alhora que pot facilitar que la gent pugui trobar feina. Sempre hi ha hagut un bretxa entre el que el govern pot subministrar i el que el sector privat pot produir, una bretxa que les entitats de beneficència, des de fa temps, treballen per omplir. Però de la mateixa forma que el nostre món com la nostra economia evoluciona, tenim al davant tant l’oportunitat, com la responsabilitat de reflexionar com reomplir aquest buit - repensant la relació existent entre reptes socials i econòmics, de forma que els avantatges I les oportunitats estiguin a l’abast de més persones.

Primer de tot, aquest replantejament és necessari perquè les persones ja ho estan demandant. Des del parc Zuccoti a la plaça Tahrir, la ciutadania s’aixeca per deixar palès de forma clara i contundent que el sistemes actuals ja no funcionen.

En segon terme, la crisis financera ha deixat clar que el camí on érem era inestable i insostenible. Mentre que el nostre sistema econòmic global ha generat beneficis per alguns, però també ha exacerbat les desigualtats, entre països com dins de cada país. Una desigualtat excessiva no només afecta als pobres i reprimeix els somnis de la classe mitja, sinó que també dificulta la productivitat I el creixement.

Finalment, la creixent interdependència econòmica enforteix que la nostra prosperitat estigui molt lligada a la de fora. Es fa difícil poder vendre a gent que no pot comprar. Alhora, la privació econòmica genera animadversió política amb les costoses conseqüències que això implica. Tots plegats tenim un paper vital en el futur dels altres - un paper que va més enllà de la compassió per la estabilitat política i la seguretat econòmica.

Com podem canviar el decurs dels esdeveniments de forma que progrés econòmic i social vagin junts de la mà? Haití ens posa a l’abast algunes lliçons. A principis del mes de Gener, viatjant cap a allà per celebrar el segon aniversari del devastador terratrèmol, vaig sentir un canvi palpable en el país. Hi té molt a veure la visió i direcció del nou govern. Però també l’enfocament dels amics i partners d’Haití – un enfocament que ha estat dut a terme en gran part per efecte d’atorgar capacitat de maniobra a persones i comunitats que per solucions externes imposades. Els meus bon amic Denis O’Brien i el grup Digicel no només donen feina a 70.000 Haitians, sinó que també han reconstruït el famós mercat / basar de l’Acer del segle XIX, una dels llocs emblemàtics de la capital, generant llocs de treball i duent a terme accions de beneficència orientades a l’educació per garantir una força de treball més formada i preparada pel mercat laboral. Un altre exemple procedent d’Haití és un fons innovador creat per la Fundació Carlos Slim i Frank Giustra per a invertir en emprenedors – oferint recolzament en comptes d’una almoina.

Comencem a veure l’èxit d’aquest nou enfocament en d’altres països com en d’altres sectors, és el cas de la Fundació Bill i Melinda Gates, empreses com Wallmart, Google o Procter & Gamble que han fet un canvi en la seva cultura corporativa potenciant la responsabilitat social per augmentar el valor compartit.

Aquesta és la lliçó que hem après mentre treballàvem per resoldre la crisis de la Sida, quan la indústria farmacèutica va fer un gir de escàs volum, i marges de negoci alts cap a marges petits, grans volum i pagaments garantits. Avui, aquest sistema proporciona a milions de persones d’arreu del món, tractament contra la sida a un cost més reduït, alhora que es millora els beneficis de les empreses que hi participen.

Lliçó similar varem extreure del treball realitzat amb agricultors a l’Àfrica: facilitant l’accés a fertilitzants, llavors i als mercat que necessitaven, els hi varem facilitar una forma fonamentalment més sostenible de treure les seves famílies de la pobresa de la que haguéssim pogut esperar assolir per mitjà de la tradicional manera de fer aconseguit amb la tradicional forma de dur a terme obres de beneficència. Les lliçons i beneficis de la feina feta per millorar la productivitat són ben clars.

El fil que lliga tots aquests fets és que la riquesa privada pot efectivament ajudar a millorar l’acció pública sempre que governs, empreses i organitzacions no governamentals (en endavant ONGs) treballin plegats per a compartir experiències per a implementar accions duradores. Quan la nostra determinació estigui més en la línia d’enfortir el nostre futur, que en el de mantenir el nostre present, i quan els nostres interessos financers estiguin alineats amb els interessos socials, aleshores estarem més a prop del tipus de món en el que volem que hi visquin els nostres fills i filles.

Una de les formes en les que he mirat de recolzar la feina de líders arreu del món quan a repensaven la seva projecció envers els problemes globals, ha estat via grans converses i tota mena de compromisos per mitjà de la nostra Clinton Global Initiative (en endavant CGI). A dia d’avui, els membres de la CGI han contret més de 2.100 compromisos que ja han millorat, o estant ajudant, les vides de prop de 400 milions de persones de 180 països. Molts d’aquests compromisos reflecteixen el nou model associat a la resolució de problemes que deriva d’una millor alineació entre els interessos i objectius de corporacions privades, governs i ONGs. Deixant de banda els detalls, l’objectiu d’aquests projectes és treballar per sortir per un mateix de l’atur – i no generar una dependència perpètua d’ajut.

Aquests esforços beneficien tant a les comunitats, objecte del projecte en marxa, com a les empreses, i a les organitzacions de caràcter filantròpic implicades, diversificant els seus negocis, expandint mercats, formant a potencials treballadors alhora que es promou I s’ajuda a crear una cultura de prosperitat. Tot plegat millora els beneficis, augmenta la inclusió econòmica i atorga major paper a les persones en un futur compartit.

Conscient dels progressos, i malgrat l’actual situació econòmica, tinc esperança en el futur. Els problemes que encarem són resolubles: disposem dels mitjans. El que necessitem és innovació, imaginació i compromís. Aquells ciutadans globals més eficaços seran aquells que tinguin èxit en fer créixer el seu negoci i accions filantròpiques per a construir un futur de prosperitat I responsabilitat compartida.

Traduït per Laura Lorenzo

Els Bancs dels Aliments defensen el medi ambient: Nespresso també

2011-12-26T20:55:00.005+01:00

Els Bancs dels Aliments defensen el Medi Ambient, evitant que els aliments consumibles,però no comercialitzables vagin a l'abocador, però també col·laborant en iniciatives per la defensa del Medi ambient.

El passat 1 de desembre es va presentar a Madrid el projecte pel que Nespresso fa una donació de 50 tones d’arròs a la Fundació del que se’n beneficiaran més d’un milió de persones. No és una donació més, sinó un projecte que dóna una sortida al residu creixent de les càpsules fetes servir de la marca Nespresso.

El projecte, que s’emmarca dins el programa de sostenibilitat internacional ecolaboration de l’empresa, es concreta en la recuperació i la reutilització en forma de fertilitzant orgànic un cop és compostat, del marro del cafè que resta a les càpsules que retornen els clients. Per fer-ho possible, el projecte compta amb la col·laboració de les següents entitats: l’empresa de gestió de residus TRADEBE, la Federació Catalana de Cooperatives de Catalunya, la Cambra Arrossera del Montsià i la Federació Espanyola dels Bancs dels Aliments.

La conversió del marro del cafè en fertilitzant orgànic d’alta qualitat s’assoleix mitjançant el procés de compostatge, que permet estabilitzar la matèria orgànica fresca per a esdevenir un fertilitzant orgànic d’alta qualitat. Duent a terme aquest procés s’aconsegueix que el que fins ara era un residu amb costos de tractament per a l’empresa, esdevingui un recurs per a d’altres empreses, com la Cambra Arrossera del Montsià que l’empra per produir un arròs d’alta qualitat.

Un altre benefici que genera aquest projecte deriva del propi cultiu. L’arròs és un cereal que es caracteritza perquè es cultiva en sòls inundats. Per això, el trobem en zones humides d’alt valor ecològic on juga un paper fonamental en els cicles biològics d’aquestes zones, sustentant una abundant vegetació aquàtica i fauna invertebrada associada, primer esglaó de l'alimentació de tot el sistema. Per aquesta raó, convé que l’activitat agrícola sigui molt respectuosa amb el medi natural.

L’aliança de Nespresso amb tots els actors genera un fertilitzant orgànic d’alta qualitat que ajuda a millorar les característiques físiques i estructurals del sòl on serà aplicat,. Alhora, l’ús de fertilitzants orgànics en la producció de l’arròs, esdevé una solució molt beneficiosa ja que per agricultors i tècnics és ben conegda la relació positiva entre rendiment del cultiu i matèria orgànica del sòl de l'arrossar.

Si a més a més tenim present que l’empresa productora és la Cambra Arrossera del Montsià que du a terme la seva activitat al Parc del Delta de l’Ebre, la zona humida més important de Catalunya, té encara més rellevància i més impacte la proposta. A més, l’arròs produït no és qualsevol, és arròs del Delta de l’Ebre, reconegut amb el distintiu d’origen i qualitat europeu DOP

Aquest projecte innovador i creatiu, dóna solucions a totes les parts i produeix efectes positius més enllà de la fita a assolir: donar aliment a famílies necessitades, manteniment d’un sistema productiu sostenible i respectuós amb l’entorn, reducció de costos i trobar solucions sostenibles que converteixen en recursos el que fins ara era considerat un residu, promovent productes de qualitat lligats al territori i destinant el producte final al Banc dels Aliments.

Felicitats Nespresso.

Laura Lorenzo.

Quan només es te l'amor

2011-12-18T00:00:00.003+01:00

Donar i compartir: aquesta és potser la norma de la carta fundacional que dóna més sentit als Bancs d'Aliments. Per a solucionar un problema, primer se l' ha de conèixer en profunditat. Per conèixer un problema és necessari conviure amb els que el tenen.El Nadal és un bon moment per compartir i reflexionar sobre els nous rostres de la pobresa. Jo us invito a cantar amb Jacques Brel
" Quan només es té l'amor."

Bon Nadal 2011.

QUAN NOMÉS ES TÉ L’AMOR

Per a oferir-se a compartir

El dia del gran viatge

Que és el nostre gran amor.

-Quan només es té l’amor

Per a traçar un camí

I forçar el destí

En cada encreuament.

-Quan només es té l’amor

Per a moblar de meravelles

I cobrir de sol

La lletjor dels suburbis.

-Quan només es té l’amor

Per a vestir matins

Pobres i miserables

Amb abrics de vellut

-Quan només es té l’amor

Per a oferir-lo a aquell

Del qual l'únic combat

És el buscar del dia.

-Així, sense tindre res més

Que la força d'amar

Tindrem en les nostres mans

Amics, el món sencer.

Jacques Brel (Schaerbeek, Bèlgica, 8 d'abril de 1929 — Bobigny- Paris. 9 d'octubre de 1978)

Traducció al Català de Xavier Vásquez Freire.

Hem notat la crisi? Si, ve mes gent i amb la bossa més plena.

2011-12-13T20:35:00.004+01:00

Una resposta positiva a la crida per la solidaritat.

Els Bancs dels Aliments van fer una crida als ciutadans de Catalunya per col·laborar, els dies 25 i 26, al Gran Recapte en benefici dels que pateixen fam Ara i Aquí. La situació es greu; la demanda d’aliments, des del 2008 fins ara, s’ha doblat. Però la resposta de la societat catalana ha estat clara, “Hem notat la crisi, ve mes gent i amb la bossa més plena”, així va qualificar Antoni Sansalvado, president del Banc dels Aliments de Barcelona els resultats del Gran Recapte. Aquest va superar les 1.100 tones, valorades en uns 2 milions d’euros, doblant els resultats del Gran Recapte de 2010. El President de la Generalitat de Catalunya quan va presentar el seu programa de treball per superar la situació econòmica que estem vivint, va apostar per la solidaritat entre persones i va citar com exemple notori el del Banc dels Aliments. Quan hi ha un problema, la societat catalana respon no solament aportant aliments sinó, allò més important, participant com a voluntaris. Més de 7.500 voluntaris han atès la crida dels Bancs dels Aliments per fer front a la logística que suposa recollir, classificar i distribuir els aliments a les entitats benèfiques. La cadena solidària també ha mobilitzat a una colla d’empreses, indústries alimentàries, supermercats i La Caixa que han fet possible aconseguir aquests resultats.

Els medis de comunicació han estat cabdals per a la difusió de l’acció

Una menció especial ha estat la resposta dels mitjans de comunicació, no només locals, sinó també estatals. La seva resposta ha estat entusiasta, (potser amb l' única excepció de El País) afegint-se des del primer moment a la crida, cobrint l’esdeveniment i finalment donant cobertura a la tasca dels Bancs dels Aliments en la seva lluita contra la fam. Molts d’ells ens han demanat de considerar-los voluntaris per a la defensa d’una causa justa, la lluita contra la fam Ara i Aquí. Els voluntaris que treballem en el Banc dels Aliments ens hem sentit estimats i valorats. Un dels aspectes de la comunicació que molts donants i voluntaris han destacat és el fet que el Banc dels Aliments demana aliment, de primera necessitat, pels que estan enfonsats en la pobresa .

Darrera un èxit sempre hi ha una gran organització.

Davant d’uns bons resultats, no podem oblidar que al darrera hi ha una bona organització. Els quatre Bancs dels Aliments de Catalunya han actuat de forma conjunta en la realització de la crida i l’organització del Gran Recapte. Enguany, s’hi ha afegit el Banc dels Aliments de Sevilla i s’espera que l’any vinent s’hi afegeixin tots els Bancs dels Aliments de l'Estat. La Federació Europea de Bancs dels Aliments (FEBA) convoca regularment a tots els Bancs dels Aliments Europeus a realitzar una gran col·lecta d’aliments la darrera setmana de Novembre. Enguany l’han realitzada : França, Portugal, Itàlia, Bèlgica, Catalunya (i Sevilla), Xèquia i Regne Unit. La crisi econòmica afecta amb major o menor grau tot Europa, però els que en sofreixen les primeres conseqüències són els mateixos. Els problemes de la pobresa arreu són similars: l'atur, la recessió i les desigualtats socials.

Els Bancs dels Aliments tenen com a primer objectiu la lluita contra el malbaratament d’aliments que suposen la primera gran font de subministrament d’aliments. La capta d’aliments es va plantejar a tota Europa com una crida a la participació de tota la societat en la seva missió de lluita contra la fam d’Ara i Aquí, però sobretot també per obtenir aquells productes que no es reben normalment de les indústries o supermercats i així oferir una dieta equilibrada als més necessitats. La seva acció es basa en el voluntariat, no solament per consolidar una estructura de baix cost, sinó especialment per donar valor a la solidaritat. La realització de captes suposa un esforç organitzatiu considerable durant tot l’any, l’objectiu s’ho val. L’augment d’aportacions ha estat important, la resposta solidària ha estat exemplar, però també cal considerar que els Bancs dels Aliments han doblat els punts de recepció d’aliments, les entitats benèfiques han assumit directament molts d’ells, s’han triplicat el nombre de voluntaris i hi ha hagut una voluntat decidida d’assumir el repte de disposar de més aliments bàsics al servei dels que pateixen. Però allò més important és que la societat catalana accepta ser mobilitzada per una causa justa.

Jordi Peix

El programa "Escoles" del Banc dels Aliments

2011-11-10T02:02:00.004+01:00

La Fundació Banc dels Aliments és una entitat benèfica sense ànim de lucre, independent de tota ideologia econòmica, política o religiosa, basada en el voluntariat amb l’objectiu d'evitar el malbaratament d'aliments que són perfectament comestibles però no comercialitzables, com els excedents que per diverses raons tenen les empreses agroalimentàries i que es destruirien , i redistribuir-los gratuïtament entre les persones necessitades AQUÍ,

• Des de fa uns anys també es dedica a recaptar els aliments que la societat vol fer arribar a aquestes persones.

• Primer Banc d'Aliments: Phoenix (Arizona) 1966 - idea de John Van Hengel

• 1984 va introduir-se a Europa (Banc d’Aliments de París)

• 1987 Fundació Benèfica Banc dels Aliments de Barcelona (primer Banc a Espanya)

• Actualment a Espanya existeixen 52 Bancs d'Aliments, agrupats en la FESBAL, a la seva vegada membre de la Federació Europea,que aplega al voltant de 240 Bancs. A Catalunya hi ha Bancs a Barcelona, Girona, Lleida i Reus.

A l’any 2002 va iniciar-se el Programa Escoles amb l’objectiu de fer arribar la seva inquietud a les Escoles i Instituts de Barcelona , actualment s’extén a la resta de comarques i províncies , amb la intenció de crear consciència de la pobresa que hi ha a prop nostre, a més de donar a conèixer la tasca que el Banc dels Aliments realitza en la lluita contra la fam i el malbaratament. Aquest programa, és cabdal en la sensibilització i l’educació dels més joves, des de Infantil , continuant per Primària , ESO i Batxiller, amb xarles de sensibilització i exposició del Programa també a Magisteri , Escoles Superiors i Professionals.

Objectius:

• Sensibilitzar els alumnes, el personal docent i les famílies de les desigualtats socials i de la fam que es pateix al nostre entorn. Promoure la interiorització de valors entre el jovent i aconseguir la seva implicació activa en les situacions de pobresa i de fam que es pateixen a la nostra ciutat.

• Valorar positivament la lluita per la defensa dels drets fonamentals de la persona: en concret un dels drets humans més vitals, el dret a l’alimentació.

• Crear consciència del malbaratament dels recursos alimentaris en la nostra societat: El menjar no es llença . Funcions del Banc dels Aliments és vigilar les diverses baules de la cadena agroalimentària per captar els possibles desfasaments entre oferta i demanda i evitar-ne la destrucció. Conèixer el benefici que això comporta a la sostenibilitat, aprofitant excedents alimentaris que sinó haurien de ser destruïts, representant una important contribució a la preservació del medi ambient.

• Donar a conèixer el Banc: un altre objectiu de la Campanya és donar a conèixer la finalitat social del Banc dels Aliments a través dels centres escolars, dels equips docents, dels joves, de les seves famílies, i dels mitjans de comunicació del mateix sector.

A l’ inici , any 2002 , varen ser un total d’ 11 Escoles participants en la Campanya , recollint 1.554 kgs. d’aliments variats.

A la finalització del curs 2010-2011, han estat un total de 102 escoles actives assolint un total de 49.376 kgs. d’aliments centrats principalment en productes bàsics, com han sigut l’arròs, pasta i llegums secs , i en menys aportació l’oli, la llet i el sucre , aliments que el Banc d’Aliments ja té canalitzat per altres aportacions.

Missatges que es transmeten a les Escoles :

• Lluitem contra el malbaratament i la fam més propera: Els aliments procedeixen bàsicament de la sobreproducció. Aproximadament 285 Empreses que ens donen els seus excedents de producció.

• La primacia de la gratuïtat: Rebem i distribuïm els aliments gratuïtament.

• La seguretat d’una distribució justa: La distribució dels aliments es fa a través d’entitats benèfiques homologades, que per la seva relació directa amb les persones necessitades poden assegurar que els aliments arribin al seu destí final. Entitats que estan xifrades al voltant de les 305.

• Coordinació i gestió gràcies a la participació de voluntaris.

• Recollir aliments de primera necessitat: el Banc dels Aliments recapta grans quantitats d’aliments, però moltes vegades no disposem d’uns tipus d’aliments, com ara llegums, oli, arròs, llet en pols, sucre, etc., que són de primera necessitat. Per això també és important la recollida d’aquests aliments bàsics.

Les principals campanyes que promovem i que engloben la Campanya Escoles, són:

• Campanya Dia Mundial de l’Alimentació (16 d’octubre)

• Campanya de Nadal (desembre)

• Resta de l’any (primavera)

Aquesta darrera i la més llarga en el temps, s’ajusta a les necessitats d’activitats socio-solidàries de les Escoles.

Actualment, a Catalunya, al voltant d'un milió i mig de persones pateixen mancances alimentàries.

En els darrers anys , la FUNDACIÓ BANC DELS ALIMENTS, aboca esforços per :

Lluitar ARA contra la fam d'AQUÍ

Antoni Dolader

Coordinador Programa Escoles - Banc dels Aliments

Los países europeos, en tiempo de crisis deben ser ejemplo de solidaridad

2011-10-27T23:34:00.001+02:00

En el momento en que se empieza a discutir el programa de la Política Agrícola Común, ha surgido un problema colateral que puede descalificar la política de la Unión Europea. En la última reunión del pasado 20 de octubre, los ministros de Agricultura no aprobaron el “Programa Europeo de Ayuda a los mas necesitados” que se abastece de los fondos de agricultura, que se utilizan para la política social debido a una minoría de bloqueo compuesta por Alemania, Suecia, Reino Unido, Dinamarca, la República Checa y los Países Bajos mantuvieron su oposición a lo que los fondos asignados por la Comisión Europea y aprobados por el Parlamento. En la actualidad, 18 millones de pobres de una veintena de países se benefician de este programa de 480 millones de euros, que representan solamente un 0,92% de la PAC.

"Esta es una prueba de egoísmo, en una Unión Europea en el que necesitamos la solidaridad", se lamentó el comisario europeo de Agricultura Dacian Ciolos. "Si estamos en solidaridad con los bancos debemos ser solidarios con los pobres. La postura de seis estados han prevalecido sobre el espíritu de solidaridad”.

Que países representan la minoría de bloqueo?

En primer lugar es preciso definir las razones de los estados. En el cuadro adjunto, vemos que dichos países, con la excepción de Chequia, tienen todos ellos un PIB superior al resto. El ministro alemán Ilse Aigner, insistió el miércoles en que "No queremos una política social a nivel europeo". "Es un problema nacional que debe ser resuelto a nivel nacional", agregó el sueco Eskil Erlandsson. La minoría de bloqueo está constituida por países ricos.

Pero estos mismos estados, con la excepción de Chequia y Países Bajos, son los que tienen, una tasa de pobreza -antes de las transferencias sociales- superior a la española. Son países con un modelo con altas desigualdades sociales, amortiguadas por transferencias sociales, que generan una baja cohesión social, con una alta tasa de asistidos.

Fuentes:

(1) http://www.eurocompar.eu/

(2) Previsión reforma de la PAC. Massot

En estos países está creciendo una fuerte corriente en su contra, por su baja efectividad. Los bancos de alimentos de los Países Bajos, Chequia, Reino Unido (Fareshare) y Alemania (Tafel), están surgiendo como respuesta a la ineficacia de un sistema, dónde las revueltas sociales callejeras ya se hacen notar. En cambio, en los países mediterráneos, como España, se compensan la falta de ayudas por la fuerza de la familia y su espíritu solidario realiza transferencias económicas a los miembros con dificultades.

Los países de la minoría de bloqueo, son precisamente los más beneficiados por la Política Agrícola Común.

El Programa Europeo de Ayuda a los más necesitados y la Política Agrícola Común surgen del mismo presupuesto y precisamente los países de la minoría de bloqueo, son precisamente los más beneficiados por la Política Agrícola Común. En efecto, los agricultores alemanes y daneses perciben tres veces más que el español, los del Reino Unido casi cuatro veces, los de Suecia y Países bajos el doble y finalmente los de Chequia ocho veces mas! O sea que los países que perciben mas, son los menos solidarios. Pues se equivocan, los pobres al salir de la pobreza podrian ser consumidores de los Skoda Checos, del Whiskey del Reino Unido, del Gouda o el Masdam holandés, de la mantequilla danesa, del Volkswagen alemán y antes de casar-se se pasarían por el IKEA sueco. La solidaridad ayuda al desarrollo económico.

El Comisario Cioloş manifestó desesperado al final de la reunión:

«Estoy muy decepcionado por el hecho de que el Consejo no haya sido capaz de desbloquear nuestro programa alimentario a favor de las personas más necesitadas para 2012 y 2013. La Comisión Europea ha asumido hasta ahora sus responsabilidades y ha demostrado una gran flexibilidad para hacer posible que se alcance un acuerdo. Ahora hemos llegado a un punto en el que resultan obsoletos todos los argumentos técnicos o jurídicos utilizados por algunos Estados oponerse al programa. Quiero enviar un mensaje claro a los beneficiarios de este programa y a los bancos alimentarios, el de que la Comisión Europea mantiene su compromiso con este programa: aún estamos a tiempo de actuar, todavía hay tiempo para que los Estados miembros que obstaculizan esta decisión reconsideren su posición.

El escándalo, ya no es solamente por la falta de solidaridad con los más necesitados, sino también por el egoísmo en la defensa de unos privilegios que la Sociedad, el Parlamento y la propia Comisión ya no pueden entender. Quizás es por ello, que los ciudadanos de la Unión Europea sienten un desapego cada vez mayor por el modelo de la Unión Europea

Jordi Peix i Massip

Incidència dels Bancs dels Aliments dins de l’economia

2011-10-05T18:02:00.005+02:00

Barcelona, Octubre 2011

La situació actual de l’economia espanyola, ens porta a analitzar la pobresa i les accions que estan realitzant les entitats d’Interès social, i així descobrir una important aportació dins de l’economia. En aquestes notes valorarem les accions realitzades pels Banc dels Aliments per lluitar contra la pobresa i les valorarem pel cas del Banc dels Aliments de Barcelona. Els Bancs dels Aliments d’Espanya distribueixen unes 90.000 tones d’aliments. Això suposa una distribució d’aliments entre els pobres amb un valor estimat mig de 1,5€/kg que representa un valor total d’uns 120 milions d’Euros per a tot l’Estat. El Banc dels Aliments de Barcelona distribueix unes 10.000 tones (previsió 2011) valorades en 15 milionsd’euros, representant una important realitat a tenir en compte dins dels instruments d’ajuts a la pobresa de Catalunya. Els Bancs dels Aliments que varen ser fundats ara fa 24 anys al Estat, essent el primer el de Barcelona, han anat assumint les característiques d’una mitjana empresa. Actualment representen la clau de volta de la “Cadena solidària”, que parteix de les indústries alimentàries i acaba en el suport als més desvalguts. És per això, que aprofundirem una utopia feta realitat, com un model diferent de la resta d’empreses, analitzant els diferents factors originals que defineixen el seu rol dins la societat, i de quina forma incideixen dins de l’economia catalana. En resum els bancs dels aliments:

- Representen una important eina de lluita contra la pobresa.
- Generen riquesa a partir dels aliments consumibles, però no comercialitzables.
- Redueixen les despeses del sistema productiu alimentariç- contribueixen a la reducció de les emissions de diòxid de carboni.
- Supleixen les dificultats dels sistema públic en la distribució d’aliments als més necessitats.
- Representen una resposta anticíclica als problemes de la fam, especialment en temps de recessió econòmica.
- Redueixen els costos de distribució d’aliments als més necessitats.
- Dinamitzen les transferències privades en forma d’aliments vers els pobres.
- Suposen un mètode original de de solidaritat social, especialment en temps de crisi de valors.
- Són reconeguts com institucions al servei de la societat.

1.- Àmbit d’actuació dels Bancs dels aliments

1.1.- Situació de la pobresa a Catalunya.

La Unió Europea ha unificat els criteris estadístics a fi de comparar la situació de la pobresa en els diferents països d’Europa. Les persones en situació de pobresa son les que tenen uns ingressos per sota del 60% de la mediana. En realitat aquesta definició ve a definir els diferents models estructurals d’ingressos segons cada país o regió estudiada. Aquestes dades varien també segons la qualitat de l’enquesta i de la importància de les transferències socials de cada país. A partir d’aquestes dades no es pot valorar l’evolució de la pobresa, només l’estructura dels ingressos.
El percentatge de persones amb risc de pobresa entre 2005 i 2009 pràcticament no varia. En tota la Unió Europea, el risc de pobresa se situa entre el 16/17%.

A Catalunya entre el 17/18% i a Espanya pràcticament sempre se situa als environs del 20%.

Si tenim en compte aquestes dades (2009), l’actual crisi econòmica no hauria tingut efectes especials sobre la pobresa.

L’Institut d’Estadística de Catalunya calcula la situació de la pobresa amb la mediana segons el llindar de Catalunya. El INE, que és qui la tramet a Eurostat, ho fa amb la mediana de tot l’Estat. El llindar es basa en el 60% del valor de la mediana dels ingressos disponibles anuals equivalent de les persones. La taxa de risc a la pobresa és el percentatge de persones que queden per sota d'aquest llindar. El 2009, el llindar de pobresa a Catalunya per les llars d’una persona era de 8.992 €/any (749,3€/mes) i per llars amb dues persones adultes i dos infants era de 18.883 €/any (1.573,5€/mes).

A Catalunya hi ha un milió i mig de persones de forma permanent es troben sota el llindar de la pobresa i perceben menys de 749,3€/mes per a llars d’una persona sola i de 1.573,5€/mes per llars de dos adults i dos infants.

1.2.- Situació del atur a Catalunya.

Les dades sobre l’atur, en canvi, són molt més significatives, ja que l’atur ara és de llarga durada i per tant incideixen directament en l’augment de la pobresa. En la portada hem preferit utilitzar aquestes dades, ja que reflecteixen millor la conjuntura, al basar-se en les declaracions realitzades en les oficines d’atur. La seva debilitat és que tampoc tenen en compte la realitat de les persones en economia irregular. A Catalunya, l’atur estructural se situa entre el 6 i el 7%, que és el que correspon a les adaptacions dels sectors econòmics a les noves situacions, i és el que hi havia els anys 2005-2007 ,afectant a un col•lectiu d’unes 250.000 persones. El 2008 ja es deixa notar la crisi, primer de la construcció amb un 9% d’aturats, el 2009 salta al 16% i finalment 2010 ja s’apropa al 18%. En tot cas, estar aturat no vol dir entrar en risc de pobresa, ja que es disposa temporalment d’una transferència social per fer front a la manca de feina. Però quan la economia no proposa nous llocs de treball, la situació s’enquista. És cer, que en els primer semestre de 2011, l’atur no ha augmentat, però tampoc s’ha rebaixat, excepte durant els mesos d’estiu en que el turisme ofereix llocs temporals de treball.

A finals del 2010, les persones declarades oficialment en situació d’atur eren d‘uns 571.000 aturats. En els darrers 3 anys (2007/2010) el nombre d’aturats de Catalunya ha augmentat un 200%, es a dir s’ha triplicat, situant-se actualment en un 18% de la població activa.

1.2.- Els nous rostres de la pobresa: les persones invisibles estadísticament.

En els darrers anys, les persones que s’apropen a les entitats benèfiques (que ara s’anomenen d’interès social) han canviat de rostre. En totes les ciutats ,és freqüent trobar persones, majoritàriament immigrades - es distingeixen pel color de la pell, més o menys torrada - que recorren sense parar els carrers amb carretons carregats d’andròmines, tot burxant contenidors i cercant l’oportunitat d’una desferra, d’un residu aprofitable. Els fils de coure són els més apreciats pel seu interessant valor en el mercat. També podem trobar, en les cantonades més turístiques, els “ top manta”, venent les coses més variades i que, en cas de visites intempestives, aixequen amb rapidesa la parada, per retornar quan la maror ja ha passat. Algú anomena aquesta activitat, economia irregular, d’altres els defineixen com els sense papers, uns quans els utilitzen (els exploten ?) com ma d’obra barata evidentment sense contracte. Les situacions són molt variades. En tot cas, com ja hem vist, existeixen i viuen a Catalunya, són ben visibles i no tenen esperances d’un món millor.

Són pobres, però - pitjor que això - són invisibles, sense drets, i viuen amb l’amenaça permanent d’expulsió, la seva vida penja d’un fil, a vegades d’un fil de coure.

2.- Generen riquesa a partir dels aliments consumibles, però no comercialitzables

Els Bancs dels Aliments tenen com a missió prioritària la lluita contra el malbaratament. Les normatives estrictes fan que les dates de consum preferent i de caducitat s’adaptin amb dificultat a la complexitat de la cadena de distribució dels aliments, que exigeix disposar d’aliments amb temps suficient.

En la mesura que els aliments s’apropen a dites dates queden exclosos de la comercialització, i són tramesos als Bancs dels Aliments que ràpidament els distribueixen pel seu consum immediat.

Però hi ha moltes altres causes en que un aliment no es pugui comercialitzar: manca o excés de pes en relació a allò etiquetat, un idioma inadequat per a la seva comercialització, assaigs de nous productes, manca temporal de mercat, estacionalitat del consum, finalització d’una promoció....

La distribució que realitza el Banc dels Aliments de Barcelona representa generar una nova riquesa a partir de invenuts. Els productes procedents de les indústries, distribució i de tot el sector de la cadena alimentària, suposen unes 4.000 tones i es valoren en uns 6 milions d’Euros.

La generació de riquesa es valora en uns 6 milions d’euros.

3.- Redueixen les despeses del sistema productiu alimentari

En el cas de que els productes no siguin destinats al Banc dels Aliments, les empreses els haurien de destruir, pagant les degudes taxes a l’Administració, així com les despeses per la seva eliminació; sovint el cost de destrucció equival al cost de producció, degut a la complexitat de destruir,el producte, així com els envasos i els embalatges.

Actualment en la major part de països d’Europa hi ha un Banc dels Aliments a cada província del Estat i del estranger; això fa que les indústries no precisin de logística pel seu reagrupament i destrucció. La logística és un dels costos que van creixent, ja que la distribució en el quilòmetre zero (a les ciutats), és un dels més cars. Es calcula que els costos de destrucció poden suposar com a mitjana del 10% del seu valor.

Es considera, doncs, un estalvi d’uns 600.000 Euros, pels 4.000.000 quilos rebuts pel Banc dels Aliments procedents de les indústries, la distribució i de tota la resta de la cadena alimentària. A més, les donacions als Bancs dels Aliments permeten desgravar un 35% del cost de producció; això representaria un valor d’uns 1,6 milions d’Euros (35% sobre 4,7 milions del valor de les donacions que sol•liciten certificat).

La reducció de la despesa seria doncs de 2,2 milions d’Euros.

4.- Reducció de les emissions de diòxid de carboni (CO2)

Tot producte que es destrueix i va a l’abocador representa una emissió important de diòxid de carboni,
que avui dia està penalitzat per la societat i és d’obligatori compliment en el compromís assumit pels Estats més avançats per tal de lluitar contra el Canvi Climàtic i l’efecte hivernacle, doncs pot provocar greus perjudicis a l’economia així com a la salut de les persones.

Si tenim en compte que els productes que es distribueixen tot evitant la seva destrucció representen unes 4.000 tones i es considera que cada tona d’aliments allibera 4,5 tones de CO2, suposa que el Banc dels aliments de Barcelona evita l’emissió de 18.000 tones de CO2 anuals. Aquesta és la nostra humil participació al greu problema de les emissions de CO2, que només a la Ciutat de Barcelona (desdes 2008) representen 4.053.765,5 tones de CO2-considerant el mix elèctric de Catalunya, valor que es tradueix en una ràtio de 2,51 t/hab any .

Actualment el dret d’emissió de CO2 es cotitza a 12€/tona; que representen 216.000€en concepte d'externalitats (serveis realizats a la societat i no cobrats) pel total de tones que s'han evitat que vagin al abocador.
La reducció d’emissions de CO2 per el 2010 representa un estalvi de 216.000€,

5.- La distribució d’aliments als més necessitats, realitzada pels Bancs dels Aliments és més rendible que la realitzada pel sistema públic.

El sistema productiu actual es troba en constant canvi, generant un atur estructural important, especialment en economies com la nostra, que es basa en una important participació de ma d’obra no qualificada. L’atur representa no solament un greu risc d’exclusió social, sinó que a més suposa un cost afegit a la societat, que ha de desviar part dels seus recursos destinats al creixement vers la suavització de les condicions de la pobresa. Els Bancs dels Aliments localitzats en totes les províncies del Estat, ajuden a fer front a la pobresa, distribuint, a les entitats d’interès social, els aliments que recuperen, així com els que es reben mitjançant donacions o bé directament de l’Administració.

Actualment prop d’un 40% dels aliments distribuïts pels Bancs procedeix dels excedents alimentaris de la Política Agrícola Comuna. L’Estat s’estalvia els elevats costos de distribució i aconsegueix una distribució justa a partir de les entitats especialitzades en la lluita contra la pobresa. Aquest capítol és de difícil valoració, i per tal d’evitar duplicitats amb d’altres apartats s’hi aplica solament un 20% del Valor d’allò distribuïts. Pel cas de Barcelona es distribueixen 10.000 Tones, que representen un valor de 15 milions d’Euros. Val a dir que aquest programa està en greu perill de continuació, pel canvi de política europea, promoguda per diversos Estats del Nord.

L’acció subsidiària del Banc dels Aliments de Barcelona es valora en uns 3 milions d’Euros

6.- Resposta anticíclica dels Bancs dels Aliments, específica en temps de crisi.

.......A l'agost de 2011 s'ha incrementat la xifra de persones sense feina en 14.000 i el nombre total d'aturats torna a rondar les 600.000 persones. En percentatge, l'atur creix a Catalunya el doble que en el conjunt de l'Estat. El sector que més creix és el dels serveis. Aquí s'inclouen els contractes de temporada relacionats amb la restauració. Els sindicats també destaquen que l'augment de l'atur és simplement un reflex de la recessió econòmica .........

Aquest apartat és de vital importància, precisament en els moments de crisi actual. Ara hem de fer front als problemes estructurals de la nostra societat, a més de l’atur conjuntural que estem travessant des de ja fa prop de 3 anys. Els Bancs dels Aliments han realitzat un esforç addicional per tal de trobar noves fonts de subministrament, amb un augment progressiu de les quantitats distribuïdes.

L’objectiu és el de fer front al terrible augment a la demanda d’ajuts, d’una cruesa que exigeix respostes immediates. Ara és quan els Bancs dels Aliments realitzen una acció d’especial valor econòmic i solidari. Ja no es tracta només de lluitar contra la pobresa, sinó que a més representa evitar l’exclusió social,que pot provocar greus perjudicis pel futur del rellançament d’una societat productiva i arrelada.

Cal també tenir especialment en compte que una part important de la pobresa i de l’atur prové de la immigració, que en bona part ha assumit els treballs menys remunerats i on la integració és la peça clau per aconseguir establir unes bases fermes pel creixement futur de la societat.

La resposta del Banc dels Aliments en temps de crisi representa un dels principals valor ètics de la seva lluita.

7.- Redueix els costos de distribució d’aliments als més necessitats.

Els costos de distribució són variables segons el tipus de producte. Els productes que precisen d’una adequada xarxa de fred, i data de caducitat propera, tenen un cost molt més elevat, que els productes secs envasats. En el quadre adjunt es relacionen les dades dels costos per quilo del Observatori de preus del “Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino” del Govern del Estat espanyol, per la poma Golden que precisa magatzematge de fred, els costos de la campanya de distribució dels productes adjudicats dins del programa europeu pels pobres i el genèric dels Bancs dels Aliments.

Una de les accions que realitza el Banc dels Aliments de Barcelona és la distribució del “Pla Europeu d’Ajuda als més necessitats”. El 2010 va distribuir 3.751 tones d’aquest programa. Per tal de portar-ho a termini, els Bancs dels Aliments reben del FEGA, responsable del Projecte a nivell d’Estat, 14 € per tona, però el cost del mercat és de 33,4 €/tona. A més, el Banc dels Aliments no només realitza la distribució sinó que a més controla l’adequada assignació dels productes als més necessitats. El cost total de dit programa pel Banc dels Aliments de Barcelona, una vegada deduïda l’aportació del Estat, seria de 51€/tona (191.301€/total)

Aquesta acció del Banc dels Aliments de Barcelona representa l’estalvi per el Estat de 191.301 €.

8.- Una resposta de la societat a la crida per assumir els problemes social col•lectius: dinamitza una transferència de capital vers els pobres

Una de les fonts que darrerament el Banc dels Aliments ha promogut és el de les captes socials. En efecte, ja fa més de 15 anys que el Banc dels Aliments de Barcelona va iniciar un programa de formació a les escoles sobre la realitat de la pobresa “d’Aquí i Avui”.Aquestes accions formatives finalitzaven en unes pràctiques al Banc dels Aliments i en una capta entre tots els nens de l’escola. Posteriorment es van promoure les captes en les empreses, i fins i tot en locals administratius entre el personal laboral, que sovint era complementat per la pròpia empresa. Finalment, el Banc dels Aliments realitza captes als supermercats (operació quilo) i altres captes públiques.

Potser els més coneguts darrerament, són el que es va realitzar amb el Barça aquesta primavera, i la Gran Recapta que ja es tradició realitza a la tardor. A més, hi ha una colla de captes que es realitzen de forma repetitiva en salons de l’alimentació, fires de productes de consum, reunions col•lectives...

Cal destacar també les donacions que es realitzen on-line. Les donacions populars d’aliments varen suposar el 2010, unes 1.000 tones. La solidaritat de les persones ve a substituir l’incapacitat de la fiscalitat per tal de redistribuir els costos socials i assumir els problemes de la pobresa. Els Bancs dels Aliments han proposat que s’incentivés la desgravació de les donacions per lluitar contra la pobresa, pujant-les d’un 35% al 50%, com així va ser aprovat pel Senat i tramés al Govern del Estat espanyol, .....................que no ho ha assumit encara.

Les donacions rebudes mitjançant les captes suposen un traspàs de riquesa entre classes socials d’uns 1,5 milions d’Euros.

9.- Un mètode per lluitar per la defensa de la utopia, en uns moments de crisi de valors.

Els banc dels aliments han construït la cadena solidària, que permet consolidar una estructura d’ajut permanent. La posta a punt “d’una Xarxa de Fred”, ha permès equipar les entitats benèfiques per tal de posar-les en normes, i així de rebre nous productes en creixement. Tot això ha estat possible fent una crida al voluntariat. Els 150 voluntaris que treballen al Banc de Barcelona suposen una resposta positiva contra les acusacions de manca de solidaritat de la societat en la participació en el tractament dels problemes col•lectius.

També és important la col•laboració de prop de 7.000 persones anònimes en les captes públiques. El Banc dels Aliments demana la mobilització de la societat per una acció concreta, clara i transparent. Per la seva carta fundacional, accepta la col•laboració de tothom sense cap discriminació. Actualment el voluntariat es molt variat i es nodreix bàsicament de recursos que no s’havien tingut en compte: jubilats, prejubilats, aturats, estudiants, titulats a la fi dels seus estudis, voluntaris per un dia.... Amb les administracions busca la complementarietat i suposa un element estratègic valuós al servei de la societat.

Diversos fenòmens emergents de conflictivitat social molt variats proliferen arreu, degut a que “la crisi econòmica ha generat el caos” (S. Aguilar). Els disturbis de Tottenham al Regne Unit o els incendis de vehicles als suburbis de les grans ciutats europees són només uns punts visibles de patologies socials en creixement. Cal donar respostes integrant-los en una societat que cerca un nou futur, una nova ètica de viure, o millor per sobreviure.

La lluita contra la pobresa a partir del voluntariat te una alta valoració ètica

10.- El Banc dels Aliments de Barcelona està reconegut com una institució al servei de la societat.

El Banc dels Aliments de Barcelona, participa en diferents fòrums oberts de lluita contra la pobresa i la exclusió social. Paral•lelament, es posa a disposició de la societat per a participar en tasques col•lectives d’integració. També garanteix una borsa d’aliments i de persones amb total disponibilitat en cas de situacions extraordinàries. Els Bancs dels Aliments van ser un dels primers a acudir amb aliments a socórrer els afectats del terratrèmol de Lorca. Des de Barcelona es va realitzar una transferència urgent, mitjançant el Banc dels Aliments de Múrcia (Cartagena). Així mateix col•labora amb les campanyes d’estabilització de preus agraris, en cas de forts excedents, a efectes d’estabilitzar les rendes.

En el Banc dels Aliments també es pot realitzar “la prestació social substitutòria per la redempció de penes”, afavorint la integració de persones i evitant despeses innecessàries al sistema. En el Banc dels Aliments no es discuteix la necessitat de motivació en el treball, ja que el voluntariat ho assumeix especialment. La força del Banc dels Aliments la constitueixen les entitats d’interès social, que es troben a la base de la seva acció. Aquest reconeixement de la notorietat del Banc dels Aliments, fa que sigui tingut en compte en les accions de “màrqueting amb causa”. La notorietat dels Bancs dels Aliments és molt elevada i el nivell de confiança també.

L’acceptació dels valors ètics de la lluita del Banc dels Aliments és la millor recompensa que reben els voluntaris que hi participen

Conclusió:

Pel que fa al Banc dels Aliments de Barcelona, es considera que la seva aportació a l’economia catalana es pot valorar en uns 13,5 milions d’euros a l’any. Però més important és que proposa una nova ètica, interpel•lant a les persones per tal que participin a la solució dels problemes col•lectius de tota la societat.

Els problemes socials no solament són responsabilitat de les Administracions, sinó també de tots els ciutadans, en la mesura de les seves possibilitats.

CANVIS EN EL CONSUM ALIMENTARI DE CATALUNYA

2011-09-01T22:20:00.003+02:00

Una de les tasques del Banc dels Aliments es concentra en fer un seguiment de l’evolució del consum alimentari de Catalunya per tal de conèixer les necessitats actuals i així poder adaptar-se a la demanda de la població.

En el transcurs dels últims anys, els hàbits alimentaris en la població catalana han patit uns canvis destacables que poden ser considerats un viu reflex de la situació general de la comunitat catalana.

Tot i que actualment la informació que es difon en temes d’alimentació saludable és extensa, sembla ser que no és suficient o viable per canviar els hàbits nutricionals de les llars catalanes. Aquest fet comporta que en comptes de recuperar l’essència de la dieta mediterrània, la nostra alimentació cada vegada s’allunya més de les tradicions gastronòmiques dels territoris banyats pel mar mediterrani.

Els canvis esmentats anteriorment coincideixen amb les dades extretes d’IDESCAT sobre el consum per càpita d’aliments a Catalunya al llarg dels últims 6 anys (des del 2004 fins al 2010).

Consum alimentari per càpita (kg/l/u)
Producte	Any 2004	Any 2010
ous	9,52	7,99
carn	54,64	55,80
pesca	29,31	27,58
llet	85,55	68,06
altres llets	0,49	0,60
derivats làctics	32,63	35,92
pans	42,18	33,07
pastisseria	12,77	13,18
xocolates	2,86	3,00
cafès- infusions	1,83	1,67
arròs	5,08	4,24
pasta	5,84	5,33
sucre	4,02	3,52
llegums	4,76	3,84
olis	14,69	13,13
hortalisses	74,15	75,18
fruita fresca	111,39	113,29
oliva	4,51	3,26
fruits secs	3,65	3,29
fruita i horta transformades	15,83	14,19
plats preparats	13,96	15,34
salses	3,57	4,37
vins- begudes alcohòliques	15,16	13,29
sucs	13,14	13,84
aigua	85,14	71,50
begudes refrescants	43,57	44,48
condiments	4,30	1,47
Total alimentació	752,06	710,83

	Disminució del seu consum en els 6 anys
	Augment del seu consum en els 6 anys

A partir de la informació que revela l’estudi, s’observa una preocupant disminució referent al consum d’aliments “bàsics” com ara pa, pasta, arròs, llegums o sucre (la majoria d’ells típicament mediterranis). Per contra, la ingesta de pastisseria ha anat en augment, sobretot pel que fa referència a brioixeria i galetes.

D’altra banda, en quan a productes proteics hi ha hagut una davallada en el consum de peix, ous i llet i un augment en el consum de carn, sobretot carn porcina, de pollastre, i carns transformades.

L’oli i els fruits secs també s’afegeixen a la llista de productes els quals el seu consum s’ha vist disminuït al llarg dels últims 6 anys.

Però no tot són males noticies. Les llars catalanes segueixen comprant hortalisses i fruita fresca, i no tan sols això sinó que el seu consum ha anat a l’alça. El ritme de vida s’ha vist modificat, els preus són cada vegada més alts, i ens manca temps per a cuinar. Aquests canvis provoquen un augment del consum d’aliments de tercera i quarta gamma com són els sucs envasats, salses o plats preparats.

Nombrosos estudis afirmen que el model alimentari de la dieta mediterrània és un dels més saludables. Aprofitem que són productes de les nostres terres i els tenim al nostre abast. Apostem per el producte local i la temporalitat dels aliments, ja que a banda de ser més sostenible per el medi ambient, també ho serà per la nostra economia.

El banc dels aliments té per objectiu solucionar la demanda alimentaria dels més necessitats, oferint diferents tipus de productes alimentaris que permetin cobrir una part dels requeriments nutricionals dels individus.

No obstant, la distribució dels productes més frescos és complexa i delicada. Per aquest motiu, el Banc dels Aliments disposa d’una Xarxa de Fred que pretén abraçar tota la demanda d’aquests tipus de productes, garantint-ne la seva seguretat alimentaria, des que el producte surt de les dependències del Banc fins que arriba a les entitats i beneficiaris.

Aina Suarez Soler

Departament Seguretat Alimentària

Les Zones marginals en realitat són el centre

2011-08-26T19:46:00.001+02:00

Durant l'estiu el Banc dels Aliments tanca durant 15 dies. És el moment de llegir més, canviar de lectures, sovint es troven joies que cal ensenyar als amics. En Henning Mankel, és un dels escriptors que em va obrir nous horitzons escandinaus. Aquest estiu he rellegit "Sabates italianes", que parla de l'aillament, de la solidaritat i sobretot dels paisatges freds del Nord. La meva mare ( 95 anys) va aprofitar l'avinentesa per llegir-lo i així el varem poder comentar. Us aconsello l'autor i adjunto una petita mostra en la que explica la marginalització.

1.- Murs invisibles.

................Trenta- tres anys són bastant pocs, però suficients per saber que fins ara mai havien sorgit tantes tensions i tant fortes en aquest país com les que hi ha avui dia. Però sembla que ningú ho veu, almenys aquells que haurien d’aixecar el dit.

En aquest país (Suècia)hi ha un sistema de murs invisible que no para de créixer, que separa la gent, que fa augmentar les distàncies. Per fora pot semblar que és tot el contrari, però agafa qualsevol línea de metro d’Estocolm i vés fins els suburbis. No és un tram massa llarg en quilòmetres, però la distància és tant o més gran. Dir que es tracta d’un altre món és absurd. És el mateix món. Però cada estació que s’allunya una mica més del centre és un mur més. Al final arribes als límits de la perifèria i aleshores pots triar entre veure la veritat o no veure-la.

2.- Centre i perifèria s’intercanvien els llocs

-I quina és aquesta veritat?

-Que el que tu penses que són les zones més marginals en realitat són el centre, que de mica en mica va transformant tot Suècia. A poc a poc, l’eix va girant i dins i fora, a prop i lluny, centre i perifèria s’intercanvien els llocs. Les meves noies es troben en una terra de ningú on no poden mirar ni endavant ni endarrere. Ningú no les vol, són innecessàries, rebutjades. És lògic que l’ùnica cosa de la qual poden estar segures és del sentiment d’inutilitat que somiqueja cada matí quan es desperten. ¡ No volen sortir del llit! Tenen l’ànima impregnada d’amargor des que tenien només cinc, sis anys...............

Mankell Henning:

Sabates italianes . ( pag 209) Barcelona Tusquets editors. 2007

Com incorporem als nous Voluntaris

2011-08-08T12:12:00.008+02:00

En la carta fundacional del Banc dels aliments, és va definir com un dels principis fonamentals, la necessitat de treballar bàsicament amb voluntaris.

Actualment hi tenim un equip d’uns 150 Voluntaris, amb dedicació estable, a mes a mes d’un altre gran numero de persones, que hi col·laboren de forma puntual.

És cert que es tracta d’estalviar diners, per poder-los destinar a la funció principal de cercar noves fonts de subministra, i poder distribuir aliments als més necessitats, però allò més important, és que el voluntari, la persona altruista, cerca permanentment noves iniciatives d’acció. Els voluntaris són la força de xoc de la Fundació Banc dels Aliments, que permet integrar-lo a la xarxa solidària que arriba fins les entitats benèfiques que treballen directament amb els més necessitats.

Els acollim seguint els passos següents:

1º - Convocatòria d’entrevista prèvia

El candidat a voluntari ha de conèixer adequadament els objectius, mètodes de treball i funcionament del banc. Cal que trobi un lloc de treball d’acord amb les seves competències i voluntat d’acció. És per això que es demanarà el perfil i capacitacions del candidat (Currículum). L’objectiu és el de conèixer si la oferta de voluntariat, pot ser valida tant pel candidat com per la Fundació, així com el tipus de col·laboració (Estable o Puntual) . L’entrevista es convocarà mitjançant un contacte telefònic personal amb el candidat.

2º - En primer lloc conèixer el Banc

Per tal de que el futur voluntari adquireixi una bona informació global, es realitza una descripció detallada d’allò que és el Banc dels Aliments, objectius, funcionament, etc. S’entrega material descriptiu i és realitza una primera visita comentada per les instal·lacions, que s´aprofita per fer presentacions generals, i donar a conèixer l’esperit de treball, que trobarà el candidat en la seva acció diària de voluntariat.

3º - Entrevista amb el Coordinador del Àrea escollida

Una vegada acordada la incorporació i establerta l’àrea on inicialment col·laborarà, es realitza una segona entrevista directament amb la persona Coordinadora del Àrea (generalment en el mateix dia). Aquí rep la informació mes concreta del lloc i treball a desenvolupar

4º - Definició de compromisos tant del Voluntari com del Banc dels Aliments.

El Voluntari rep la "Carta Fundacional" que llegeix i es comentada, i es defineixen els dies i horaris de treball. Actualment es demana un mínim de 3 dies per setmana.

El voluntari s’inscriu emplenant el “formulari de dades personals”, destacant l’acord amb els principis de la Carta Fundacional.

5º - Període de prova.

El Període de prova dura aprox. de 3 a 4 setmanes. Finalitzat aquets, i després d’una entrevista amb Recursos Humans, es signat per ambdues parts el "Document de Compromís".

Aquest document detalla el deures i drets de cada una de les parts, inclosa el tema de assegurances, el vestuari (en el seu cas) i les normes de treball. Dit document és signat pel President del Banc, o per la persona a qui delegui.

6.- Presentació dels nous voluntaris

El responsable de cada àrea, s’encarrega de presentar els seus nous Voluntaris a la resta del equip i a les altres àrees. També s´aprofiten les reunions generals del Banc, per recordar les noves incorporacions.

7.- Participació en jornades d’inducció per a nous voluntaris.

Periòdicament, cada 2 / 3 mesos, es realitzen sessions d’introducció als nous Voluntaris. L’objectiu és donar informació als nouvinguts, de les tasques que realitzen les diferents àrees.

8.- Identificació personal.

Per tal d’accedir al Banc dels aliments, per raons de seguretat i per facilitar el coneixement del personal actiu , serà necessari disposar d’una identificació personal, que permeti diferenciar els visitants, del personal de la Fundació.

9.- La cullera.

El butlletí ” La Cullera” , és l’element intern de comunicació dels voluntaris. Està elaborat per l’Àrea de comunicació, i compta amb aportacions dels voluntaris. Les noves incorporacions , son publicades a cada nova edició.

El Banc dels Aliments representa una alternativa coherent per a la superació de la pobresa i l’exclusió social. Fem nostra la cita: "contra el pessimisme de la intel·ligència, aportem l’optimisme de la voluntat”. El voluntariat és l’element clau pel normal desenvolupament dels bancs del Aliments y de tota la cadena solidària. Us adjuntem la ponència presentada en l’Assemblea 2011 de la Federació Espanyola de Bancs dels Aliments.

Gestion voluntariado bilbao

View more presentations from astrodemedianoche

Assumpta Orodea

Responsable del Àrea de Recursos Humans

08/08/2011

L’alimentació en les llars catalanes 2010

2011-06-16T11:34:00.004+02:00

Una alimentació suficient i saludable

El 1992 en la Declaració de Barcelona sobre els drets Alimentaris del home, en la que hi va participar el Banc dels Aliments es va declarar per primera vegada que “Tot ésser humà ha de tenir dret a una alimentació suficient i.saludable".

A Catalunya un de cada cinc catalans és pobre, segons el Institut d’Estadística de Catalunya, d’aquests uns 600.000 es troben en situació de pobresa extrema amb greus dificultats per disposar d’una alimentació suficient, degut a que les despeses fixes, especialment les d’habitatge superen el 50% de la seva renda. Avui les despeses en alimentació representen solament un 14% de les despeses de la llar. Paral·lelament en el món occidental ha despertat un especial interès un model de l’alimentació mediterrània pel seu efecte davant les malalties derivades d’una alimentació desequilibrada, Malauradament l’anomenada dieta mediterrània definida bàsicament per un elevat consum de fruita, verdura, peix i oli d’oliva es va degradant. El Banc dels Aliments ha de tenir en compte aquesta realitat per tal d’oferir aliments que restitueixin als més necessitats els aliments que permeten mantenir una dieta suficient i saludable. És per això que analitzarem ràpidament l’alimentació de les llars catalanes utilitzant l’enquesta que realitza el Ministeri d’Agricultura, pel que fa l’any 2010.

Principals aliments consumits. (550 Kg per persona i any).

Si no tenim en compte les begudes (alcohols i gasoses), el consum per càpita és d’uns 550 Kg per persona i any.

Els dos grups preponderants; fruita i horta i llet i derivats ja representen un 53% dels aliments consumits. a fruita i horta amb un consum de 188,5 Kg suposen un 35% i el de la llet i derivats un 19%. A un segon nivell el segueixen la carn i el pa, i a tercera divisió arriben els productes pre-elaborats, l’oli, el peix fresc i els ous, tot això complementats per una amplia gamma dels demés productes.

Consum per càpita Kg. 2010
Fruita	113,3	Oli	13,1
Horta	75,2	Carn transf	12,2
Llet	68,7	Peix fresc	11,6
Carn	55,8	Ous kg	8,0
Derivats lactis	35,9	Pasta	5,3
Pa	33,1	Arròs	4,2
Plats preparats	15,3	Cons peix	4,2
Fruita horta Transf	14,2	Llegums	3,8
Vins	13,3	Sucre	3,5
pastisseria	13,2	Fruits secs	3,3

La resta de productes situats a sota dels 5 kg de consum per persona i any, complementen la paleta amb uns 10 colors que permeten una gran variabilitat dels àpats i consum alimentari, com es pot observar a les prestatgeries dels mercats, supermercats i botigues de proximitat.

El Banc dels Aliments ha de tenir en compte aquesta realitat per tal de poder combinar la distribució de productes secs, de llarga combinació amb productes frescos molt exigents pel manteniment de la xarxa del fred al llarg de tots els esglaons de la distribució. La cadena solidària s’ha de complementar per una cadena de distribució moderna, higiènica i de qualitat. Els més necessitats, són els que precisen de millors tecnologies i millor seguretat alimentària degut a la precarietat de les seves cuines..

Cost del consum dels aliments: 1.560 € persona i any.

Si no tenim en compte les begudes (alcohols i gasoses, el cost de consum per persona és d’uns 1.560 Euros per persona i any.

Ara és la carn amb el 28% de les despeses el grup que se situa en primera línea seguida dels dos grups de més consum: fruita i horta (18%) i la llet i derivats (13%). Aquests ja representen el 55% de la despesa i són productes amb poca transformació. A un segon nivell el segueixen el pa, el peix, la pastisseria i els plats preparats. Ja més lluny hi ha un ventall de productes amb una despesa inferior als 35€ persona i any que complementen el cost de la dieta quotidiana.

Valor anual per càpita (€)
Carn	378,9	Cons peix/	39,1
fruita	160,4	Vins	33,1
Derivats lactis	138,6	Fruita i horta T	30,6
Horta	131,5	Oli	30,3
Carn transfor	115,6	Fruits secs	21,7
Pa	87,6	Peix congelat	21,0
Peix fresc	84,0	Xocolates	20,7
pastisseria	67,7	Fruita horta Con	20,6
Plats preparats	64,6	Cafès infusions	20,4
Llet	68,7	Ous kg	15,8

Cal disposar d’una logística de punta per aprofitar els productes de més preu.

Per el sistema de venda de la carn i l’aprofitament de subproductes, el Banc dels Aliments disposa de molt poques recepcions de productes carnis, si no és en forma de productes transformats, cuinats i precuinats. La recuperació ce caps i puntes resultat del filetejat d’embotits, és una possibilitat que s’està ampliant a diverses industries.

En el cost de l’alimentació la fruita i l’horta representa un capítol molt important a tenir en compte, tot tenint en compte els problemes de distribució que precisen d’una logística adequada, ja sigui des de Mercabarna, com dels productes rebut mitjançant la col·laboració en la retirada prevista per la PAC.

La rebuda de derivats làctics estan creixent de forma exponencial i també precisen d’una logística i xarxa del fred ràpida i eficient. La recepció de productes relacionats amb la pastisseria industrial s’està ampliant però requereix una recollida i distribució immediata. En aquest sector hi ha molt bones possibilitats de recuperació de productes congelats, com també de pa, que requereix un ple funcionament de la xarxa de fred, i la possible industrialització del procés in situ. És un tema que s’està estudiant per l’avenir.

El consum dels pobres és diferent.

L’enquesta que utilitzem realitzada pel Ministeri d’Agricultura (MARM) es realitza sobre una base molt reduïda 2.500 enquestats. És per això que pel que fa a dades segons estrats de població es publiquen solament a nivell estatal. Però en grans línies els consumidors situats en la base de la piràmide (estatus econòmic baix) són els que consumeixen més fruita i verdura, més pa també i curiosament més carn, però això si la de més baix preu. Globalment mengen més quantitat de producte, necessari per respondre a les necessitats de treballs més durs.

Jordi Peix.

La Charte fondatrice des Banques Alimentaires européennes a 25 ans

2011-06-15T00:02:00.001+02:00

Il y a 25 ans cette année qu’a été créée la Fédération Européenne des Banques Alimentaires a partir d’une charte fondatrice que doivent souscrire toutes les banques alimentaires. Au bout de 25 ans, on constate que ses principes demeurent d’actualité car on a prévu correctement l’évolution future de la société. A ce sujet, il est intéressant de vérifier l’adéquation des 6 points les plus importants.

1. Un modèle original: lutter contre le gaspillage.

La principale innovation des Banques Alimentaires a été de lutter contre le gaspillage, à une époque où on n’en parlait pratiquement pas dans toute l’Europe. Justement maintenant, c’est à la mode : lors de la dernière Berlinale, le prix du meilleur documentaire a été attribué à “Taste the waste” http://www.tastethewaste.com/ . Même la FAO dans sa dernière étude sur “les pertes et gaspillage d’aliments” Interpack 2011, parle du gaspillage de plus de 1.300 millions de tonnes d’aliments, parmi lesquelles 20% correspondent à des aliments élaborés.

2. Donner, en refusant la suprématie de l’argent.

Les Banques Alimentaires exigent la gratuité des dons tout au long de la chaine de solidarité : pour les dons des entreprises, pour la distribution aux entités caritatives et finalement pour le don juste et équitable à ceux qui souffrent de la faim. Mais il faut aussi demander des aides et des dons d’argent à tous les acteurs de la société, mais seulement pour couvrir les dépenses de gestion et les investissements nécessaires afin d’obtenir de nouvelles sources d’aliments pour couvrir la demande, actuellement croissante en temps de crise, des plus démunis.

3. Partager : une exigence pour connaitre la réalité.

Afin de mieux lutter contre la pauvreté, il faut en connaitre les différents visages puisque chacun d’eux nécessite une attention différenciée. Les problèmes des jeunes enfants, ceux des familles monoparentales, ceux des malades, ceux des veufs(ves), ceux des immigrants, et tant d’autres, doivent être traités de manière spéciale. L’objectif n’est pas la seule distribution d’aliments, l’objectif est de résoudre les problèmes des personnes, de leur donner un coup de main afin de les faire sortir de la pauvreté.

Du point de vue commercial, les entreprises alimentaires, appliquent déjà et toujours plus la même technique. Pour vendre, il ne suffit plus de faire des études de marché ou enquêtes et statistiques qui ne traduisent pas la réalité du marché. Il faut collaborer avec les consommateurs et résoudre ainsi leurs problèmes dans leur alimentation quotidienne.

4. Les collectes publiques permettent de faire partager les problèmes de la pauvreté.

La collecte est toujours un acte d’humilité pour celui qui demande. La collecte d’aliments pour donner aux plus démunis honore les Banques Alimentaires et ne demander que de la nourriture, leur donne un caractère d’originalité qui les différencie des autres organisations. Les collectes populaires permettent à tous les citoyens de participer et partager la lutte contre la pauvreté. Le geste de chaque personne qui apporte des aliments, même si ce n’est qu’un kilo, représente une option personnelle, une adhésion et un appui de la société à l’action que nous sommes en train de mener. C’est aussi une action de protestation, et un avertissement aux Gouvernements sur les problèmes de la pauvreté. En même temps, elle représente non seulement une indignation, dirions-nous aujourd’hui, mais aussi une réponse et une proposition d’un nouveau modèle d’action dans lequel la société civile participe a la solution de ses problèmes. L’action de formation et aussi de collecte d’aliments dans les écoles représente une volonté d’agir tout de suite, mais le plus important est de préparer les nouvelles générations pour un futur plus solidaire et responsable.

5. Le bénévolat à la base de l’action des banques alimentaires.

Toutes les religions et les différentes philosophies ont toujours été historiquement sensibles aux problèmes dont elles souffrent. La société, les gens et les individus ont toujours été disposés à fournir un apport personnel à la solution des problèmes des plus démunis. Le défi de construire le modèle des Banques Alimentaires sur une action essentiellement bénévole leur donne une valeur ajoutée d’altruisme. Au début, ça peut en ralentir l’implantation, mais finalement cela produit une croissance exponentielle, lui donne un développement durable sur le long terme et le renforce comme une alternative à d’autres solutions plus onéreuses. Si un des principes fondamentaux est de lutter contre le gaspillage, en ce cas il s’agit du gaspillage des personnes. La société où nous vivons est injuste et gaspille des personnes pleines de connaissances et d’expérience: elle les met en retraite anticipée, ou en retraite ou les envoie au chômage quand elle pense ne plus en avoir besoin alors qu’elles sont en pleine période de créativité. En travaillant pour une cause juste, les bénévoles non seulement se sentent utiles personnellement, mais représentent aussi une quantité de personnes qui décident d’opter pour l’action, face au conformisme, en donnant ce qui est le important: leur temps, une partie de leur vie.

6. La spécialisation dans la distribution d’aliments a atteint un haut niveau de professionnalisation.

La société actuelle est l’affaire de spécialistes. La limitation volontaire des Banques Alimentaires aux seules collecte et distribution d’aliments à des entités sociales n’a permis de couvrir qu’un petit maillon de la chaine de solidarité mais a atteint un haut niveau de professionnalisation.

A ce jour, les Banques Alimentaires se situent, dans beaucoup de pays d’Europe, comme la principale organisation de “lutte contre la Faim Maintenant et Ici”, constituée par des personnes provenant d’horizons humain ou spirituel divers.

* *

Personnellement, je voudrais féliciter toux ceux qui ont participé à la rédaction de la Charte fondatrice des Banques Alimentaires et exprimer ma sympathie personnelle pour Bernard Dandrel, le premier président des Banques Alimentaires européennes, qui va savoir lancer un nouveau modèle de lutte contre la pauvreté, en intégrant les plus démunis à la société. Bernard Dandrel a su saisir l’avenir en proposant une utopie qui, 25 ans après, a démontré “que la solidarité peut être un moteur de l’économie”.

En cette période de crise, c’est aussi le moment d’exiger que les Gouvernements soutiennent de ce modèle original. La requête qu’ont faite les Banques Alimentaires espagnoles en vue de l’augmentation des dégrèvements fiscaux pour ceux qui collaborent à cette action, n’est pas seulement une demande juste mais également une proposition qui permettra de consolider un nouveau modèle à bas coût, basé sur la participation de la société civile à la solution des problèmes sociaux.

Mais dans tous les cas on doit défendre la charte des Banques alimentaires car comme dit La Fontaine dans Le vieillard et les trois jeunes hommes” : que j’ai en français et en catalan (unique langue dans laquelle il existe une version, totale, fidèle, bilingue et en vers de toutes les Fables de La Fontaine).

Mes arrière-neveux me devront cet ombrage
Eh bien! Défendez-vous au sage
De se donner des soins pour le plaisir d'autrui ?
Cela même est un fruit que je goûte aujourd'hui
J'en puis jouir demain, et quelques jours encore ;
Je puis enfin compter l'aurore
Plus d'une fois sur vos tombeaux.»

Jordi Peix

La Carta fundacional dels Bancs dels Aliments Europeus compleix 25 anys.

2011-06-13T20:47:00.002+02:00

Enguany fa 25 anys es va crear la Federació Europea dels Bancs dels Aliments a partir d’una carta fundacional a subscriure per tots els bancs dels aliments. Al cap de vint-i-cinc anys, els principis són vigents, ja que varen preveure adequadament la futura evolució de la societat. Per això voldria revisar la modernitat dels 6 punts més importants.

Un model original: lluitar contra el malbaratament.

La principal innovació dels Bancs dels aliments fou la de lluitar contra el malbaratament, ens uns moments en que pràcticament no se’n parlava a tot Europa. Precisament ara està de moda, en la darrera Berlinale, el premi dels documentals fou adjudicat al documental “Taste the waste” http://www.tastethewaste.com/ . La mateixa FAO en el seu darrer estudi sobre “les pèrdues i el malbaratament d’aliments” interpack 2011, parla del malbaratament de més de 1.300 milions de tones d’aliments, entre elles un 20% corresponen a aliments elaborats.

Donar, rebutjant la primacia del diner.

Els Bancs dels Aliments exigeixen la gratuïtat en les donacions al llarg de tota la cadena solidària: en les donacions de les empreses, en la distribució a les entitats benèfiques i finalment en la justa i equitativa donació entre els que pateixen fam. Però també cal demanar ajuts i aportacions econòmiques a tots els actors de la societat, però només per cobrir les despeses de gestió e inversions per tal de tenir especial cura en aconseguir noves fonts d’aliments per tal de cobrir la demanda, ara creixent en temps de crisi, dels més necessitats.

Compartir : una exigència per conèixer la realitat.

Per tal de lluitar contra la pobresa s’han de conèixer els diferents rostres que presenta la pobresa, cadascun d’ells precisa d’una atenció diferenciada. Els problemes dels infants, el de les famílies monoparentals, el dels malalts, el de les vídues, el dels immigrants, i tants d’altres, s’han de resoldre de forma especialitzada. L’objectiu no és el de la distribució d’aliments, l’objectiu és el de resoldre els problemes de les persones, donar-li la mà per tal de fer-los sortir de la pobresa.

Des d’un punt de vista comercial, les empreses alimentàries, ja apliquen cada vegada més la mateixa tècnica. Per tal de vendre, ja no n’hi ha prou en fer estudis de mercat o enquestes i estadístiques que no palpen la veritable realitat. cal participar amb els consumidors i així resoldre els seus problemes en l’alimentació quotidiana.

Les captes públiques permeten compartir els problemes de la pobresa.

La capta és sempre un acte d’humilitat pel que demana. La capta d’aliments per donar als pobres honra als Bancs dels Aliments i al demanar només menjar, els hi dona un caràcter d’originalitat que els diferència de les altres organitzacions. Les captes populars permeten a tots els ciutadans participar i compartir la lluita contra la pobresa. El gest de cada persona aportant aliments, encara que sigui només un quilo, representa una opció personal, una adhesió i un recolzament de la societat a l’acció que estem realitzant. És també una acció de protesta, i advertiment al Governs sobre els problemes de la pobresa. A la vegada representa no només una indignació, diríem ara, sinó a més una resposta i una proposta d’un nou model d’acció en que la societat civil participa a la solució dels seus problemes. L’acció formativa i també de capta d’aliments en les escoles representa una voluntat d’actuar ara i avui, però allò més important és el de preparar les noves generacions per un futur més solidari i responsable.

El voluntariat com a base de l’acció dels bancs dels aliments.

Totes les religions i diferents formes de pensar, sempre han estat històricament sensibles als problemes dels que pateixen. La societat, la gent i les persones sempre han estat disposades a realitzar una aportació personal a la solució dels problemes dels més necessitats. L’aposta per bastir el model dels Bancs dels Aliments en una acció bàsicament voluntària li dona un valor afegit d’altruisme. Al principi potser rellenteix la implantació, però finalment el fa créixer exponencialment, li dona sostenibilitat a llarg termini i el consolida com a alternativa a altres propostes més oneroses. Si un dels principis fundacionals és el de lluitar contra el malbaratament, en aquest cas es tracta del malbaratament de les persones. La societat en que vivim és injusta i malbarata les persones farcides de coneixements i experiència: les prejubila, jubila o els engega al atur quan ja no els necessita i en moments de plena creativitat. Al treballar per una causa justa, els voluntaris no solament es fan sentir útils personalment, sinó que representen tot un munt de persones que decideixen i opten per l’acció, davant del conformisme, donant allò més important: el seu temps, part de la seva vida.

L’especialització en la distribució d’aliments ha aconseguit un alt nivell de professionalització.

La societat actual és un afer d’especialistes. La limitació dels Bancs dels Aliments en la captació i distribució d’aliments a entitats socials ha permès cobrir un petit esglaó de la cadena solidària però a aconseguit un alt nivell de professionalització.

Avui els Bancs dels Aliments se situen en molt països d’Europa com a primera organització de “lluita contra la Fam Ara i Aquí”, constituïda per persones d’inspiració humana i espiritual diversa.

Personalment, jo voldria expressar la meva felicitació, a tots els que van participar en la redacció de la Carta Fundacional dels Bancs dels Aliments i especialment la meva simpatia personal a en Bernard Dandrel, el primer president dels Bancs dels Aliments europeus, que va saber impulsar un nou model de lluita contra la pobresa, integrant-los a la societat. Bernard Dandrel va saber copsar l’esdevenidor proposant una utopia, que desprès de 25 anys ha demostrat “que la solidaritat pot ser un motor de l’economia”. Avui s'han contituit 244 Bancs d'Aliments a Europa, que ajuden a 5 milions de persones

En aquests temps de crisi és també el moment d’exigir que els Governs, recolzin aquest model original. La petició que els Bancs dels Aliments han realitzat de que augmentin les desgravacions als que col·laboren en aquesta acció, no només és una demanda justa, sinó que a més és una proposta que permet consolidar un nou model de baix cost, basat en la participació de la societat civil en la solució dels problemes socials.

Jordi Peix

La lluita contra el risc d’exclusió social ens afecta a tots.

2011-05-31T10:44:00.002+02:00

La Comissió Europea va declarar el 2010, l’any de la “Lluita contra la pobresa i l’exclusió social”. La Unió Europea és una de les regions més riques del món i, en canvi, al 17% de la població li manquen els recursos necessaris per cobrir les seves necessitats bàsiques. S’han fet moltes reunions, seminaris, conferències magistrals, però el 2010 passarà a la història com l’any en què, lluny de solucionar els problemes de la pobresa, els van aguditzar degut a la crisi del sistema productiu especialment el d’Europa i dels països anomenats occidentals. La pobresa és difícil de mesurar: a Europa es considera pobre, la persona que disposa de recursos inferiors al 60% de la mediana dels ingressos de la població. És curiós que, en la gairebé totalitat dels països, la pobresa se situa a un nivell similar, als voltants del 20% de la població. La diferència de la pobresa entre països és, precisament, el model d’assistència pública i els cabals destinats a aquesta finalitat, reduint-se llavors a un 17%. Els països del Nord d’Europa són els més generosos. En canvi en els mediterranis, hi ha una substitució de la migradesa dels recursos aportats per l’Administració, per l’actitud solidaria pròpia d’una societat tradicional en la que els vincles familiars, el tipus d’hàbitat, els valors de veïnatge i l’acció d’entitats benèfiques permeten resoldre els problemes de més a prop.

Normalment els conceptes de pobresa i exclusió social van aparellats, encara que hi ha uns matisos força importants. L’exclusió social és pròpiament una marginació dels sistemes del funcionament social, degut a una multiplicitat de factors; la pobresa en primer lloc, però també a una colla de discriminacions com poden ser el sexe, l’ètnia, els color, la parla o fins i tot la religió. Allò més greu del fet de l’exclusió social és la dificultat de retorn i la integració al desenvolupament de la societat amb la greu pèrdua de capital social i capital cultural pel país que comporta. L’exclusió social s’ha de combatre a tots els nivells, ja que porta a un aïllament de la persona de difícil superació, que afecta la vida de les persones. Podríem enumerar diferents formes d’exclusió:

- Exclusió en l’educació.

És aquella de la qual n’és responsable el sistema educatiu públic i actua a llarg termini, i de difícilment superable nivell individual. A la província de Barcelona el 48,7% de persones de 18 a 65 anys tenen estudis inferiors a l’ESO, encara que hi ha hagut una notable millora en els darrers anys. L’abandonament escolar segueix creixent i augura una perennitat de l’exclusió en les famílies

- Exclusió en l’habitatge.

Cal replantejar profundament el sistema, ja que a Catalunya mentre hi ha una multitud d’habitatges buits hi ha poca oferta d’habitatges socials. El 9% de les llars de la província de Barcelona tenen uns costos d’habitatge que superen el 30% dels seus ingressos i, en més del 4%, superen el 40% (any 2000) però, a més hi ha, entre l’1 i el 2% que no tenen serveis essencials i en alguns casos hi hauna ocupació superior a la possible.

- Exclusió per aïllament.

Al voltant de l’1% dels entrevistats no es relacionen mai amb ningú i el 13% no expliquen mai els seus problemes afectius. La salut mental esdevé un tema freqüent.

Exclusió en la participació en la societat.

En els països mediterranis és un valor molt preuat, però en crisi en zones marginals per problemes de diferencies d’hàbits i d’origen de la població. Però el 34%encara te relació amb els amics, el 22% pertanyen a un club esportiu, el 13% a una associació de veïns i el 7% a una associació cultural.

- Exclusió en la família.

La família, a Barcelona i a la majoria dels països mediterranis, encara és un dels factors importants de cohesió i d’autoajuda contra la pobresa. El 46% de la població te relacions freqüents amb la família.

- Exclusió en l’oci.

El 30% de persones de la província de Barcelona no van tenir vacances seguides de més de dues setmanes, el 30% les passa a casa d’amics o familiars. El 65% no va mai al teatre i el 62% mai a museus o exposicions.

- Exclusió bancària.

Més del 90% de la població disposa d’un compte corrent. Els bancs no volen arriscar i és per això que han endurit les condicions de crèdit. Per tal d’evitar l’exclusió bancària s’estan proposant diversos mecanismes, mitjançant un fons de garantia per impagats amb participació del Estat i de les institucions bancàries. Es tracta de poder oferir una segona oportunitat per reintegrar-se al sector creditici i retornar al sistema tradicional de valors i d’ètica en el propi sistema bancari. El microcrèdit representa una alternativa a tenir en compte perquè dóna el suport mínim necessari per rellançar responsabilitats i participació dins el sistema econòmic.

- Exclusió en la sanitat.

Pot ser un dels problemes més greus que estan apareixent a tot Europa, ja que els costos de l’assistència sanitària van creixent exponencialment i representen un dels principals factors que incideixen en la greu crisi de l’Estat-providència. Desprès d’uns anys en què es va anar instaurant una cobertura universal, les dificultats pressupostàries han anat limitant del dret universal a la salut. I precisament la manca de salut és una de les causes importants que porta a la pobresa i a l’exclusió social.

La societat civil substitueix l’administració

Els pobres, cada vegada estan més integrats a la societat i tenen un rol poc reconegut. Actualment s’ha generat un nou tipus de pobre relacionat directament en el mercat del treball: el de treballador a precari i permanentment assistit. S’ocupen del treballs menys remunerats: els més degradants, els temporals, els de temps parcial i participen al sosteniment del país. Són consumidors i contribuents tributaris (L’IVA és la principal font de finançament). La consolidació d’un sistema de treball basat en la immigració temporal i la generació d’un treballador a precari situat a la perifèria del assalariat clàssic, es consolida com un model al servei de la nova economia, però que a la vegada consolida la pobresa i l’exclusió social del futur amb uns costos socials difícils de preveure, que s’afegeixen al menyspreu social i fins i tot polític que suporten especialment els que són d’un altre medi i n’augmenta la vulnerabilitat.

La transferència de riquesa privada mitjançant les associacions d’ajut representen una síndrome de la crisi de la societat salarial. El retorn de les associacions benèfiques no és un anacronisme, és el fracàs de les societats democràtiques que no han fet avançar els drets socials, paral·lelament als drets polítics i civils. Aquesta hipocresia és més notòria en allò que fa referència als “sense papers”. Es priva dels seus drets i fins i tot de la seva llibertat a treballadors que són indispensables per el bon funcionament de la seva economia i són expulsats quan jo no calen. L’assistència no és només un valor que cal respectar; és també un sistema d’autoprotecció i autodefensa. La societat, actua en benefici propi, ja que permet rehabilitar l’activitat econòmica, que siguin més productius, impedint que els assistits actuïn fora del sistema, reduint robatoris, actuant sobre la seva descendència i sobretot, evitant les seves impulsions de revolta.

Cal repensar la solidaritat.

No es tracta només de regular els pobres mitjançant sistemes d’ajut econòmic; cal proposar un model més just de societat amb una acció molt concreta d’actuació, basada en el voluntariat i la distribució gratuïta d’aliments. El model de Banc dels aliments només pretén assumir un sol dels problemes de la pobresa i l’exclusió social: el de l’alimentació, i s’inclou en el marc de la participació en la lluita per aconseguir un món més just i solidari, que comença per la lluita contra la fam i acaba en el millora del medi ambient.

No es tracta només d’exigir la millora dels sistemes sanitaris, d’ensenyament i de protecció social, que ens fan més iguals; no es tracta només de donar-li resposta de “forma compassiva”, fent caritat. Es tracta de participar personal i directament en la creació d’un instrument professional i especialitzat en la lluita contra la fam. La missió principal dels Bancs dels Aliments és la de lluitar contra la pobresa aplicant el principi de subsidiarietat que precisa que, el que ho pot fer millor, és aquell que està prop dels problemes. El Banc dels Aliments està prop dels problemes del sistema agroalimentari i dona suport a les entitats que se situen en l’avantguarda de la lluita contra la pobresa i l’exclusió social.

Les empreses també poden col·laborar en aquesta lluita.

Moltes, no fan com l’Avar de Molière, que “perden molt per no voler perdre res”. Són empreses que no volen contractar persones víctimes de la pobresa i exclusió social, quan contractar persones d’aquest perfil de població permet augmentar-los la responsabilitat, assegurar-los una bona integració i per tant esdevenir altament rendibles. Des del punt de vista de l’empresa, lluitar conta l’exclusió social i la pobresa és tant un tema de rendibilitat com de generositat. L’objectiu és el de superar prejudicis i instaurar noves pràctiques que permetin a les empreses evolucionar i eliminar blocatges a aquest tipus de contractació. Aquest projecte coincideix amb el que proposa el nou govern del Regne Unit, el de la “Big society”. L’Estat providència, el “welfare State”, te uns límits definits per la situació econòmica, la dificultat de penetrar en l’àmbit de les capes socials situades en la base de la piràmide, generades pel propi model de desenvolupament i la ineficàcia d’uns ajuts que no exigeixen contrapartides. La crida a la participació de la societat a resoldre els seus propis problemes supera les accions filantròpiques o caritatives en què la participació és individual. És així que fa una crida a la societat per organitzar-se per resoldre els seus propis problemes en que es pot substituir a un Estat centralitzat poc reactiu davant les situacions canviants dels problemes.

El Banc dels Aliments és una mostra d’allò que es pot fer amb pocs recursos.

Gestión de los excedentes alimentarios en los diferentes escalones de la cadena de distribución

2011-05-27T17:40:00.000+02:00

Análisis de caso: Starlux

Uno de los problemas más frecuentes de logística en que se encuentran confrontadas las empresas que producen o comercializan alimentos, es el de la necesidad de retirar alimentos del mercado. Las causas son múltiples, muchas de ellas son de difícil control, y se pueden encontrar a cualquier punto de la cadena, desde la producción a la distribución. Se producen excedentes en la fabricación, el almacenaje, la logística y la distribución, pero también pueden proceder de diversos problemas comerciales con los clientes y siempre debido a la peligrosa proximidad de la fecha de consumo preferente.

Los excedentes, los retornos o los invendidos es normalmente uno de los dolores de cabeza más frecuentes de los directores de logística. Toda empresa desea trabajar “just in time”, rebajando los costes de gestión de logística y stocks, pero periódicamente surgen problemas no previstos que dificultan la buena marcha del procesos. Las huelgas, ya sea de subministro de materias primas o de distribución, ya sean al interior de la empresa, del municipio del país o de fuera del país distorsionan todo el comercio. Todos los Bancos de los Alimentos recordamos las famosas huelgas masivas de transporte de Francia que frenaron casi totalmente el comercio europeo y provocaron una aportación extraordinaria de alimentos que se estaban acercando de la fecha límite de consumo preferente.

Las opciones que toman las empresas pueden ser muy variables. Es por ello que queremos iniciar un diálogo para encontrar las causas, conocer los problemas y ofrecer una alternativa. El modelo de Banco del Alimentos es una posible solución del problema.

A.- Análisis de un caso ejemplar: Starlux

En los inicios de la constitución del Banco de Alimentos de Barcelona, una de las primeras empresas que aportó alimentos fue Starlux España. Todas las acciones que realiza el Banco de los Alimentos son confidenciales, pero ahora utilizamos esta experiencia como análisis de caso, por su carácter ejemplar y debido a que actualmente la indusria ha cambiado de propietario (Unilever Foods) y la empresa Starlux ya no existe.

1.- Starlux necesita eliminar los excedentes

El problema que se planteó el año 1987 Starlux es el de cualquier empresa alimentaria: cómo eliminar o reducir los stocks de invendidos que se acumulaban al almacén y representaban un coste creciente, dificultando los procesos normales de producción de la empresa.

Para ello encargó al Sr. Costa, jefe de logística de la empresa que elaborase una propuesta.

2.- Starlux asume el coste de destruir los alimentos.

El Consejo de Administración quería solucionar definitivamente el problema y es por ello que se tomó la decisión de destruir los limentosSu eliminación en un vertedero fue rehusada rotundamente, debido al impacto que podría tener ante la opinión pública, la destrucción de alimentos. Pero el problema iba creciendo día a día. La situación era grave porque el almacén de los retornos estaba lleno y se iba abarrotando con el consecuente aumento de coste diario.

El director de logística Sr. Costa estaba cada vez más preocupado.

3.- Starlux constata que hay costes económicos, medioambientales, éticos y también administrativos.

Finalmente el Consejo de Administración para solucionar definitivamente el problema tomó una decisión drástica y definitiva: construir una planta incineradora.

El Sr. Costa se puso a trabajar y encargó un proyecto que fue inmediatamente aprobado por el Consejo de Administración. Su coste era de unos 6 Millones de Euros de ahora. El objetivo era la de construir la planta de incineración dentro del propio recinto de la industria. Se iniciaron la solicitud de autorizaciones, acometidas de servicio y permisos que fueron encareciendo exponencialmente el proyecto: había que eliminar adecuadamente las cenizas, depurar los humos, las aguas residuales procedentes del filtrado de humos y más aún.

Finalmente el alcalde del Municipio de Montmeló, situado cerca de Barcelona, rehusó la propuesta por considerar peligrosa instalación de una planta incineradora en su zona industrial, muy cercana al casco de la población.

4.- Starlux encuentra finalmente una solución: el Banco de alimentos.

El jefe de logística Señor Costa, a finales de 1987 conoció por casualidad, mediante una conversación con el Sr. Jordi Peix, vicepresidente del Banco de Alimentos de Barcelona, la posibilidad de colaborar con el Banco de los Alimentos.

Encontró la idea muy interesante para resolver su problema y empezó a ponerla en práctica. La situación de los excedentes era grave, y comenzó en realizar tímidos envíos al Banco de los Alimentos. Al ver que el mecanismo funcionaba, comenzó en vaciar su almacén mediante “trailers” enteros. Las aportaciones fueron importantes y periódicas. El Banco de Alimentos le enviaba mensualmente un certificado en el que se detallaban todos y cada uno de los productos recibos.

El Sr. Costa era feliz, respiraba aliviado: su problema estaba resuelto.

5.- El Banco de Alimentos ofrece un servicio adicional: El control de los excedentes.

De golpe y porrazo, Starlux dejó de enviar alimentos al Banco. Al cabo de un tiempo prudencial Jordi Peix se puso en contacto, con el Sr. Costa y tuvo conocimiento de la gravedad de un problema añadido. Desde el primer momento, la empresa había observado que los certificados del Banco de los Alimentos no coincidían con las entradas de invendidos, a su almacén.

Normalmente, en todas las empresas alimentarias se hace un escaso seguimiento de los retornos. Concluyeron que era debido al escaso control de los mismos. Se mejoró el seguimiento y los datos seguían sin coincidir. Starlux hizo un seguimiento presencial del sistema de certificación del Banco de los Alimentos de Barcelona y constataron que el riguroso control realizado por rigurosos jubilados y voluntarios del Banco, era mejor que el de la empresa. Es por ello que mejoraron su control de los invendidos. Finalmente descubrieron la causa de su problema:

Alguien revendía los alimentos a bajo precio, y además haciendo competencia a la propia empresa.

6.- Starlux solicita si el servicio se puede extender a todo al país.

La responsabilidad de defender la calidad de la marca es un objetivo básico de la empresa. Para evitar problemas de apariciones de retornos al mercado, todos los retornos eran repatriados a su sede central cerca de Barcelona. Ello representaba un coste especialmente elevado, en el caso de las Islas. La creación de Banco de Alimentos por todo el territorio, representa la posibilidad de que los retornos sean dirigidos directamente al Banco local, con todo el gran ahorro que supone: de transporte, de control y de eliminación.

7.- La empresa Starlux desea consolidar su compromiso solidario.

A partir de estos hechos, ya en el 1989, el Sr. Costa anunció al Consejo de Administración la solución definitiva de su problema, con un ahorro y sobre todo una eficacia considerable.

El Presidente de Star internacional, Danilo Fossati, felicitó a su Jefe de logística y reflexionó sobre la posibilidad de extender a su país el mismo método. El además era consciente de su Responsabilidad Social Corporativa y pidió al Jordi Peix del Banco de los Alimentos de Barcelona, su colaboración para repetir la misma experiencia a su país y a su ciudad. El objetivo era el en aprovechar los alimentos, pero el objetivo era también asumir la responsabilidad de las industrias alimentarias ante aquéllos que sufren hambre. Desde el Banco de Alimentos de Barcelona, se tomó contacto con un grupo de voluntarios de Milán.

Así el 1989, con la ayuda económica, de aportaciones de alimentos y sobre todo personal del Grupo Star y concretamente de su Presidente, se constituyó el primer Banco de los Alimentos de Italia. Actualmente, los 20 Bancos de los Alimentos de Italia se sitúan por el volumen de alimentos distribuidos como la segunda Federación de Bancos de los Alimentos de Europa.

Por su parte Danilo Fossati de la empresa Star, creó una Fundación, y regularmente sigue aún ayudando a los Bancos del Alimentos. (Actualmente la empresa Star ha sido adquirida por Agrolimen)

B.- Alternativas para eliminar los excedentes de las industrias alimentarias.

1.- Destrucción.

Aún hay empresas que toman como primera opción la destrucción de los alimentos, mediante sistemas convencionales. (incineración o vertedero). El argumento mayormente exhibido, es el de que el prestigio de una marca nunca puede ser puesto en tela de juicio. Es preciso recordar que los Bancos de los Alimentos, así como las entidades benéficas que los reciben, se comprometen por escrito a no comercializarlos, y controlar su distribución hasta el consumo final. La destrucción tiene para la empresa un elevado coste económico, ético y posiblemente comercial.

Es la alternativa peor y más costosa.

2.- Reciclaje dentro de la propia industria en productos de una menor calidad.El reciclaje dentro de la propia empresa de los invendidos y excedentes de fabricación, es una práctica frecuente en pequeñas y medianas empresas. Los productos no vendidos se destruyen y se incorporan en productos de segunda gama de la propia empresa. Es una práctica corriente en pastelería y embutidos, para marcas poco reconocidas.

Aunque se utilicen segundas marcas, se puede falsear la imagen de la marca principal, y en todo caso puede competir con la misma.

3.- Ofertas a bajo precio.

Es una práctica que se realiza demasiado frecuentemente, especialmente en las grandes superficies o cadenas de supermercados. La práctica puede ser debida a que las ventas a menudo se realizan en firme y son de “propiedad” de la distribución. Provoca una competencia desleal a los productos de la propia empresa, perjudica la imagen de marca y desorienta al consumidor.

Es la peor práctica, realmente muy poco recomendable comercialmente.

4.- Distribución en los mercados secundarios.

Era una práctica a menudo realizada en los países del norte de Europa, donde hay tiendas y empresas especializadas, cada vez menos, que eliminan stocks a bajo precio. En España empieza a despuntar en tiendas de “todo a 100”. El producto es de difícil control, por parte de la propia empresa, y puede conducir a problemas de seguimiento de la trazabilidad. Se detecta en “confitería, snacks y pastelería.

Es de difícil control; puede conllevar problemas de control de calidad.

5.- Restaurante de la propia empresa.

Se ha constatado en casos muy aislados en la que la empresa dispone de cantina. Los productos son eliminados “in situ”. En el ámbito de las relaciones laborales, no se considera adecuado.

A los trabajadores se les remunera mediante los salarios establecidos en el correspondiente convenio colectivo.

6.- Venta a bajo coste entre los empleados.

En el pasado era una práctica muy extendida, se consideraba un complemento salarial. Actualmente, prácticamente todas las empresas lo han eliminado, ya que a menudo era un aliciente para aumentar, el volumen de los productos no comercializables y los costes de la no calidad.

Aún hay empresas que aún lo practican.

7.- Subvención de productos agrícolas por su distribución gratuita.

La Unión Europea dispone de ayudas para la retirada de excedentes. Asimismo subvenciona la retirada estacional de fruta y hortalizas. Actualmente los Bancos de Alimentos colaboran con los agricultores para el mantenimiento de los precios, eliminando las periódicas caídas de precio que no beneficiaban ni al productor ni al consumidor.

Es un esquema que funciona con regularidad

8.- La complejidad de la cadena implica un posible despilfarro de alimentos.

La complejidad de la cadena alimenticia, conlleva la dificultad de controlar los stocks de los invendidos en cada uno de los diferentes escalones situados a localizaciones muy diversas. En el caso de no disponer de un protocolo adecuado de actuación, éste es uno de los quebraderos de cabeza de los responsables de logística. La permanencia de invendidos en las plataformas o puntos de distribución y la falta de respuesta rápida té un coste muy elevado. Es preciso tener en cuenta que el recorrido a menudo es mucho largo: a partir de la salida del producto y su desplazamiento a lo largo de los diversos almacenes y plataformas de logística y distribución.

El envío inmediato y automático de invendidos al Banco de los Alimentos más próximo es la solución más rentable y la que aporta más garantías de eliminación a la empresa alimentaria.

9- Es preciso Incluir los Bancos de Alimentos en los protocolos de logística y certificación.

Se considera necesario, que cada empresa disponga de un protocolo de gestión de los alimentos “consumibles y no comercializables”, que indique que estos tipos de productos sean enviados a la mayor brevedad al Banco de Alimentos más cercano. De esta forma se evita una devaluación de los sistemas de calidad de la propia empresa, significa un ahorro de costes y permite introducir elementos éticos, dentro de los sistemas de producción, cada vez más valorados por los empleados, la distribución y la sociedad.

Se recomienda incluir dentro de los protocolos de calidad de gestión de los alimentos, su envío a los Bancos de Alimentos, en caso de invendidos y proximidad de finalizar la fecha de consumo preferente.

10.- Los Bancos de Alimentos certifican el destino de los excedentes.

La gestión tiene un coste, la gestión y el control de los invendidos también, y a menudo su control y destrucción son más elevados que el propio valor del producto. Es por ello que se propone que las Empresas Alimentarias homologuen a los Bancos de alimentos para que eliminen los invendidos y certifiquen su recepción. http://www.eurofoodbank.org/

10.- Starlux y los Bancos de los alimentos son dos multinacionales complementarias.

Los Bancos de los Alimentos, situados a la mayoría de países de Europa y América, pueden certificar en todos ellos la recepción de excedentes.

Jordi Peix i Massip.

La sucursal del banc Camilo & Peppone

2011-05-13T20:40:00.003+02:00

La sucursal del banc Camilo & Peppone

Divendres, 13 de maig - 00:00h. Josep-Maria Ureta

Camilo i Peppone van ser dos personatges molt populars a la Itàlia de la dècada dels 60. En un petit poble de la ribera del Po, Brescello, el rector Don Camilo i l'alcalde comunista Don Peppone tenien picabaralles diàries. L'escriptor Giovanni Guareschi, monàrquic, antifeixista i catòlic, va crear, amb un excel·lent humor literari, aquests dos símbols de la política italiana dels anys 50 i 60. La democràcia cristiana, sempre amb un peu a la sagristia, i el Partit Comunista Italià, amb el peu esquerre a l'URSS, també ventilaven les seves desavinences a través dels dos personatges immortalitzats al cine per Fernandel i Gino Cervi. Fins i tot Espanya i França els van utilitzar per desgastar el comunisme.

Camilo i Peppone discutirien avui per moltes coses (la corrupció, sobretot), però coincidirien en una: la Fundació Banc dels Aliments és transversal. Dit d'una altra manera: quan la fam avança i la deserció social i política s'expandeix, al final queden convents que reparteixen sopa i associacions de veïns (o qualsevol variant laica) que distribueixen arròs i que solen trobar-se al carrer dels Motors de la Zona Franca de Barcelona.

Allà hi ha la seu del Banc dels Aliments (la sucursal seria Camilo & Peppone), des d'on es gestiona el repartiment de més de 8.000 tones de menjar cada any amb criteris propis d'una empresa logística. Amb una organització descentralitzada per províncies, avui és la principal organització de les que centren el seu esforç en el repartiment de menjar entre els necessitats. N'és vicepresident, des de la seva posada en marxa el 1987, Jordi Peix, exalt càrrec de la Conselleria d'Agricultura i testimoni de la transformació de l'agroindústria catalana des dels 80.

Aportació principal

«Qui té fam, té fam ara», diu un dels cartells que el Banc dels Aliments va utilitzar en la campanya de recollida d'aliments dirigida a particulars. Però l'aportació principal són els excedents de la UE, l'agroindústria i les distribuïdores. En el segon i el tercer cas, productes aptes per al consum però no comercialitzables. En el primer, intercanvi: quan Brussel·les ordena la retirada de llet, cereal i similars, els permuta per productes que es distribueixen entre els necessitats. Sense la logística del Banc dels Aliments seria impossible.

Quan va néixer, l'integraven 18 voluntaris que van repartir 227 tones entre 1.026 beneficiaris. Avui hi ha 128 voluntaris i vuit assalariats. També persones castigades per delictes menors a realitzar treballs per a la comunitat («aquí no robo res», va dir un d'ells a Peix). El 2011, hi haurà donacions de 400 empreses i 269 entitats receptores (el 80%, vinculades a parròquies, convents o centres de l'Església evangèlica). Un èxit logístic però un fracàs social: la fam avança.

Foto: Central de distribución El Banc dels Aliments, en la Zona franca GUILLERMO MOLINER

La dimensió de la crisi també ha portat molts municipis a incrementar la seva col·laboració amb entitats com el Banc dels Aliments. Sense trepitjar-se el terreny propi de cada un. Per evitar equívocs, Peix insisteix: «La nostra feina és recollir i repartir aliments». S'agraeixen les donacions de diners, útils per a petites inversions, però sense oblidar l'objectiu primordial.

Una altra qüestió és la necessitat d'adaptar-se als canvis d'hàbits de la població: en els últims anys s'ha incrementat la demanda de productes frescos, però amb la crisi també ha crescut l'excedent perquè són més cars. Així mateix, augmenten els aliments precuinats i congelables. En aquest punt és quan torna a proposar-se un suport útil per part dels municipis: l'ajuda per mantenir la cadena del fred. Pragmatisme de Peix: als municipis col·laboradors se'ls demanen baguls frigorífics per a les entitats benèfiques, que estan desbordades. L'altra proposta traslladada als municipis és que s'exigeixi als súpers que no llencin als contenidors restes de menjar aprofitable.

«Aquí es fa utopia -diu Peix-. Fa 25 anys vam començar a lluitar contra el malbaratament. Ningú parlava llavors d'economia sostenible. Només de residus», afegeix. I repeteix un dels seus arguments més cèlebres: «Reciclar un iogurt és més car que fabricar-lo». O sigui, més val fer que algú el consumeixi. Per si els polítics tornen a preguntar, el missatge és clar: si la base de suport al Banc dels Aliments és l'agroindústria, ¿per què no pot desgravar fins al 50% dels productes donats -com en altres països- i no el 35% actual? Els patrocinadors de la World Race de vela van aconseguir el 80%.

Guareschi: «Com els trens, les bones idees arriben amb retard».

Mensaje del Presidente de la Comisión Europea en la conmemoración del 25 aniversario de la Federación Europea de Bancos de Alimentos. (30 abril 2.011)

2011-05-03T18:54:00.000+02:00

Es con gran placer que, durante la sesión de apertura de esta conferencia de la Federación Europea de Bancos de Alimentos les dirijo unas palabras. En un momento en que los efectos negativos de la crisis financiera y económica global se dejan sentir en las vidas de tantos ciudadanos europeos, así como los recortes presupuestarios adoptados por los Estados miembros, mi atención es naturalmente atraído por las instituciones que, como la suya tienen un impacto real en la vida cotidiana de tanta gente. Nuestras sociedades no pueden ignorar problemas como el hambre y la pobreza. Por ello, debemos tener en cuenta nuestra responsabilidad hacia todas las personas en riesgo de caer en la pobreza, como una obligación moral.

La Federación Europea de Alimentos que celebra precisamente este año, sus 25 años de existencia, es un proyecto modélico, basado en los ideales de la Unión Europea. Ellos ejemplifican nuestra capacidad de, no sólo estar unidos en la diversidad, sino también en la adversidad. El llamamiento a la generosidad de los europeos puesto en marcha por los Bancos de Alimentos, ha ayudado a millones de personas a superar una situación de privación a veces muy grave. Organizaciones como la suya están luchando contra el hambre, las privaciones y la pobreza, mediante la redistribución de los recursos de manera eficiente y ejemplar que nuestra sociedad despilfarran tan a menudo. Los Bancos de Alimentos sitúan la lucha contra el despilfarro como uno de sus principales combates. Son un ejemplo y una inspiración para las nuevas generaciones, y por esta razón que creo que la sociedad tiene una deuda enorme de gratitud a todos ustedes.

El “Programa de ayuda alimentaria” es un ejemplo de cómo la UE aplica en relación con los Estados Miembros y las organizaciones no gubernamentales, el principio de solidaridad se ejerce así de forma realmente positiva. El fortalecimiento de la cohesión social es un reto clave que enfrenta las políticas europeas adoptadas en el marco de la Europa 2020 - reforzar una cultura política basada en la solidaridad y en el crecimiento económico sostenido. Reducir el número de europeos que viven por debajo del umbral de la pobreza en un 25%, en el horizonte 2020, es un objetivo prioritario de esta estrategia: lo hemos propuesto y el conjunto de los Estados miembros lo han aceptado. El año 2010 vio el lanzamiento del”Año Europeo de lucha contra la pobreza y la exclusión social”, cuya prioridad era la Agenda Social Europea que ha ayudado a centrar la atención en la lucha contra la pobreza. 2010 fue un hito importante, pero no queremos que el esfuerzo se detenga y es necesario que mantenga un ritmo constante.

Además, pusimos en marcha el 1 de enero de este año, el Año Europeo del Voluntariado, cuyo objetivo principal es el de movilizar la sociedad sobre este tema, especialmente para cubrir las necesidades de los pobres. Además, este Año Europeo del voluntariado debe también continuar y profundizar los objetivos del Año Europeo de lucha contra la pobreza y la exclusión social. Por esta razón, yo quiero insistir que la UE quiere jugar un papel importante en el despertar de las conciencias, invitando a los ciudadanos a participar en las acciones de solidaridad social.

Nuestras sociedades tienen un gran potencial y es necesario que las instituciones europeas, los gobiernos y las autoridades en todos los niveles ayuden en aquello que les distingue. La generosidad y el voluntariado son parte de nuestra sociedad basada en el humanismo.

Por todo ello, quisiera concluir con una llamada: No renunciéis a vuestro entusiasmo y compromiso, ni a la voluntad que les anima a hacerlo siempre más y mejor. Yo conozco bien lo que realizáis. Conozco muy bien, por ejemplo, el Banco de Alimentos de lucha contra el hambre de Portugal, lugar de trabajo muy conocido por la aportación de sus voluntarios. Me gustaría agradecer, en particular a la señora Isabel Jonet, su presidenta.

Hace poco visité el Banco de Alimentos del Bas-Rhin cerca de Estrasburgo. La Comisión Europea está haciendo todo lo posible y, a veces, francamente, a pesar de algunos malentendidos, para preservar, a través del Programa de Ayuda Alimentaria, los actuales sistemas de acción de los Bancos de Alimentos. La Comisión, que tengo el honor de presidir, ha tomado algunas decisiones muy importantes en este sentido.

Les doy las gracias calurosamente por el trabajo que habéis realizado. Continuaremos a realizar conjuntamente nuestros esfuerzos por una Europa más fuerte, una Europa solidaria, una Europa basada en los valores humanísticos a los la que todos estamos tan apegados.

Jose Manuel Barroso. Presidente de la Comisión Europea

Agora, eu sei porque o Banco Alimentar, ele sempre pede feijãos

2011-04-20T03:51:00.001+02:00

O Banco de Alimentos, em todas as recolhas faz pedidos de lentilhas. Eu estou sempre procurando as razões: eu procuro saber as verdadeiras razões para a gestão do Banco. Reparei que era uma vontade firme de nosso presidente, Antonio Sansalvadó. Acho que a primeira razão foi a Nutrição: as lentilhas são um legume, típico da dieta mediterrânea, que se estendeu até a Índia e agora para o novo mundo, que as qualifica como um vegetal rico em proteínas e minerais. Os homens primitivos do Mediterrâneo, já as comeram, e começaram a secá-las. Assim eles podiam consumi-las durante os meses de inverno por muito tempo quando eles não podiam ter outros vegetais. As lentilhas é uma grande proteína, é um vegetal de fácil digestão, com um conteúdo de fibras vegetais por cerca de 11 gramas por 100 gramas de lentilhas secas.

Eu sou pois capaz de concluir que foi por razões práticas e valor nutricional, nosso presidente é um engenheiro. Mas não foi o suficiente: e fui a procurar outros motivos, as razões do comportamento humano. Levou-me muito. As lentilhas são caras (1,5 € / kg), mais do que o arroz (1,35 € / kg) ou as batatas que custam menos de um Euro, mas essa poupança não é, portanto, uma razão. Os pobres as consomem devido à sua tradição e ao seu alto valor nutritivo e quando não há proteínas animais, preenchem uma função adequada, e nisso coincidem com os jovens e os ricos, que querem salvar uma nova moda/ guardam a forma em proteínas vegetais.

Mais a razão mais profunda para o fato a encontrei num livro de contos "Histórias Falsas de Gonçalo M. Tavares. 2005 Portugal. A Wiquipêdia diz "Gonçalo M. Tavares (Luanda, Angola, 1970) é um jovem narrador português dramaturgo e poeta. Sua voz e muito pessoa, críticos literários o consideram um dos escritores mais importante no idioma Português."

Na verdade, eu estava procurando um livro em Português para atualizar uma língua que eu não aprendi na escola, mas na rua. E eu esbarrei-me esse livro na livraria "La Central", onde se encontram livros em línguas estrangeiras É um livro de histórias falsas baseado em eventos reais. É a história do Lito, o comerciante. Situa a sua história, na época de Diógenes, que vivia como um pobre, dentro de um barril de vinho velho com um cachorro chamado "cínico" e era muito rico, mas em sabedoria. O filósofo que, quando o grande imperador grego Alexandre, o Grande, foi a ofrecer ajuda, ele lhe respondeu que primeiro tinha que se desviar um pouco, porque lhe bloqueava o sol que o esquentava e dava-lhe conhecimento.

Explico esta peça popular de sua vida porque a história é assim:.............Descia Mercator umas pequenas escadas quando deparou o filósofo, pobremente vestido, sentado no chão, contra a parede, a comer feijãos. Arrogante mais do que era seu costume, cheio de vaidade pela riqueza que ostentava, e com o estômago farto, disse, para Diógenes:

-Se tivesses aprendido a bajular orei, não precisavas de comer feijãos. E riu-se depois, troçando-se da pobreza evidenciada por Diógenes. O filósofo, no entanto o alhou ainda com maior arrogância e altivez. Já tivera à sua frente Alexandre, o Grande, e então quem era este, agora? Um simples homem rico? Diógenes respondeu assim:

-E tu - disse o filósofo - se tivesses aprendido a comer feijãos, não precisavas bajular o rei............

Esta é provavelmente uma razão pela qual o banco faz pedidos delentilhas. Um dos princípios fundadores do Banco de Alimentos é Dar e Partilhar. Dar comida gratuita aos mais necessitados, compartindo os seus problemas para assegurar o consumo de alimentos que eles gostam e que são muito nutritivos. Além disso, há outra lição adicional que faz chegar Gonçalo M. Tavares até a vos do Diógenes. A maioria ainda precisa de um modelo de alimentos tradicionais, que deve ser preservado, e é muito rico em sabedoria nutricional. Para perceber isso tivemos que compartir problemas e adicionar valores aceitados pelos pobres de aqui, como do Magrebe, sul da América ou Roménia. As flentilhas nos ensinaram a ser humildes, mas também ricos em valores que definem a cadeia de solidariedade. Agora realmente entendo porque o Banco Alimentar pede feijãos pelo seu valor nutricional, pela alta riqueza da dieta mediterrânea tradicional, mas também, e acima de tudo, pelos valores, especialmente pela humildade que tem preservado a cadeia de solidariedade.

Jordi Peix

Ara ja se perquè el Banc dels Aliments sempre demana llenties

2011-04-20T03:42:00.002+02:00

El Banc dels Aliments, en totes les captes, demana llenties, i com soc un busca-raons: busco les raons de la gestió del Banc, vaig observar que era una voluntat ferma del nostre president, l’Antoni Sansalvado.

Vaig buscar la primera raó. La nutrició: les llenties són un llegum propi de la dieta mediterrània, que fins i tot s’escampa vers la India i ara en el nou món, que les qualifica com un llegum ric en proteïnes i sals minerals. Els homes primitius del mediterrani, ja les consumien i van aprendre a deshidratar-les. Així podien consumir-ne durant els llargs mesos d’hivern quan no podien disposar d’altres vegetals. La llentia, d’un gran valor proteic, és un llegum de fàcil digestió, pel contingut en fibra vegetal d’uns 11 grams per cada 100 grams de llenties seques. Vaig poder concloure que era per raons pràctiques i nutricionals, no en va el nostre president és enginyer. Però no en tenia prou: els busca-raons busquen totes les raons del comportament humà. Em va costar molt. Les llenties són cares (1,5 €/kg); més que l’arròs (1,35 €/kg), o les patates a menys d’un Euro, l’estalvi no és doncs una raó. Els pobres la consumeixen per tradició i pel seu alt valor nutritiu i quan no hi ha proteïnes animals, emplenen una funció adequada, i coincideixen amb els joves rics, que volen guardar la forma amb proteïnes vegetals.

La raó més profunda la vaig trobar en un llibre fet de contes curts “Histórias Falsas de Gonçalo M. Tavares”, 2005 editat a Portugal, però imprès a Barcelona (!). Wiquipedia diu que “Gonçalo M. Tavares (Luanda, Angola, 1970) es un jove narrador, dramaturg i poeta portuguès. La seva veu literària molt personal ha fet que la crítica el consideri un dels més destacats escriptors en llengua portuguesa”.

En efecte, estava buscant un llibre en portuguès per refrescar un idioma que no vaig aprendre a l’escola sinó al carrer. I me’l vaig ensopegar a la llibreria “La Central”, que tenen llibres en idiomes forans, i per cert fan un descompte del 10% (tot l’any, no només per Sant Jordi) als que son socis de la Xarxa de Biblioteques de Catalunya, del Institut d’Estudis Catalans i uns altres que no recordo (suposo que a La Central de Madrid deuen ser unes altres!). És un llibre d’històries falses, basades en fets reals. En la història de Lito el mercader. Situa el conte en el temps de Diògenes, el que vivia com un pobre, dins una vella barrica de vi, amb un gos que anomenava “cínic” i era molt ric però en saviesa. Els cínics (Kinicos) era una corrent de pensament filosòfic que buscava les raons alternatives a les coses. Diògenes és aquell savi, que quan el gran emperador grec Alexandre el Magne, li va anar a demanar si podia fer alguna cosa per a ell, li va respondre si es podia d’apartar una mica, perquè li tapava el sol que l’escalfava i l’il·luminava. Alexandre va ser el gran conqueridor que va dominar l’orient mitjà, arribant per Afganistan fins la India i al tornar va fundar Alexandria, on diuen que hi va ser enterrat als 33 anys. Devia ser un bon guerrer, un mica salvatge, però intel·ligent, ja que va obrir el nus gordià que per provar-lo li feien desfer , tallant-lo amb l’espasa, que era el seu ofici i la seva força.

He explicat aquest tros popular de la seva vida ja que el conte traduït del portugès, passa així:

......Baixava el mercader unes petites escales, quan va veure el filòsof, molt pobrament vestit assegut a terra i recolzat a la paret, menjar llenties. ......................................... Més arrogant, del que era la seva costum, ple de vanitat, per la riquesa que ostentava, i pel estomac ben fart,va dir a Diògenes: Si haguessis après a adular el rei, no precisaries de menjar llenties. -I llavors es va posar a riure burlant-se de la pobresa evidenciada per Diògenes. El filòsof, a més el va trobar encara més arrogant i superb i va pensar. Vaig tenir al davant a Alexandre el Gran, com aquest ara? Aquest deu ser un home ric, però una mica ximplet? És per això que Diògenes li va contestar senzillament amb una sola frase: -I tu- va dir el filòsof - si haguessis après a menjar llenties, no caldria que adulessis al rei.

Segur que aquesta és una raó del Banc dels Aliments per comprar llenties. Un dels principis fundacionals dels Banc dels Aliments és la de donar i compartir. Donar aliments gratuïts als més necessitats, tot compartint els seus problemes per tal d’assegurar un consum d’aliments que els hi agrada i són molt nutritius. A més hi ha una altra lliçó addicional que ens fa donar compte en Gonçalo M. Tavares per la boca de Diògenes. Els més necessitats encara conserven un model d’alimentació tradicional, que cal preservar i és molt ric en saviesa nutritiva. Per comprendre-ho ha calgut compartir problemes i afegir-hi uns valors que accepten els pobres, ja siguin d’aquí, com del Magreb, de Romania o d’Amèrica del Sud. Les llenties ens han ensenyat a ser humils i a la vegada rics en valors que defineixen la cadena solidaria. Ara ja sé del cert, perquè els Bancs dels Aliments demanen sempre llenties, per el seu valor nutricional, per l’elevada riquesa de la tradicional dieta mediterrània, però per sobre de tot els valors que ens ha preservat la cadena solidària.

Jordi Peix i Massip.

La Notorietat dels Bancs dels Aliments

2011-04-08T09:28:00.001+02:00

El coneixement de la notorietat d’una “Marca” i sobretot de la seva evolució dins de la societat, es el pas necessari per bastir la política de comunicació de l’entitat. Actualment a Espanya, els Bancs dels Aliments se situen com a líders de les entitats que lluiten contra la fam, Ara i Aqui. Distribueixen 83.000 tones d’aliments amb un valor aproximat de 150 Milions d’euros. Els aliments són aportats per prop de 2.000 empreses del sector agroalimentari. La distribució es realitza mitjançant 6.300 entitats benèfiques que actuen localment. Els receptors finals representen a prop d’un milió de persones necessitades. Els subjectes de comunicació són diversos, i precisen d’una comunicació altament diferenciada, tant en valors, com en medis i fins i tot en missatges. A més les empreses que volen aportar aliments anunciant la seva participació als valors del Banc mitjançant tècniques de màrqueting social o màrquèting asmb causa necessiten conèixer el nivell de coneixement en els sectors on actuen: regions, edat , valors.......

L’empresa TNS és líder mundial d’estudis de mercat i d’opinió i s’ha ofert a realitzar de forma altruista un estudi de notorietat dels Bancs dels Aliments d’Espanya. L’enquesta es va realitzar el mes de febrer d’enguany (2011), sobre una mostra de 1.000 entrevistes i entre edats compreses entre els 15 i els 75 anys. L’àmbit geogràfic va ser tot el territori estatal.

Voldria destacar que Càritas és l’entitat més coneguda per la seva lluita ja històrica i efectiva contra la pobresa, però es caracteritza per la seva dependència de cada bisbat, i la seva acció directa davant de cada persona. El Banc dels Aliments s’ha especialitzat en la cerca d’aliments i la seva distribució entre les entitats d’interès social, essent la primera d’elles precisament Càritas. La Creu Roja és també una entitat de caràcter estatal e internacional amb una multiplicitat d’accions humanitàries de valor notable. Es per això que hem preferit situar la coneixença dels Bancs dels Aliments entre les ONG més conegudes, escollint dues entitats força conegudes: Metges sense Fronteres i Intermón-Oxfman, encara que treballen en àmbits internacionals, degut al fet de que no hi ha organitzacions similars en el nostre àmbit d’actuació.

El resultat del estudi estableix que actualment prop d’un 55% de la població coneix els bancs dels aliments, només a 7 punts de la de Intermon-Oxfam, representant un índex elevat, per un model d’actuació relativament recent. (MSF 95% i IO 63%). El seu coneixement és baix entre els joves de menys de 35 anys, encara que més elevat a Catalunya, on s’ha actuat des del començament en el àmbit escolar, per tal de lluitar contra la pobresa formant les noves generacions. El perfil del coneixedor augmenta a partir dels 35 anys i especialment entre les classes mitjanes.

Aquest resultat es encoratjador i ens anima a continuar millorant la nostra comunicació, aportant esforços i a pensar – i dur a terme - en projectes i campanyes a fi de que es reforci el contingut de les campanyes perquè s’identifiqui clarament el nostre model d’acció, segons sectors de població, tipus d’entitats i davant tota la societat amb l’objectiu d’augmentar la donació d’aliments a la mateixa mesura que s’incrementen les necessitats.

Per a més informació podeu consultar la presentació a Youtube http://www.youtube.com/watch?v=b6_of0frCgA

Jordi Peix

Els Barça-Toons s'afegeixen a la campanya. "enviem la fam a la porra"

2011-04-01T18:11:00.000+02:00

La campanya "Enviem la fam a la porra", vol ser universal, per a tots els públics, els joves i els grans. El Barça-toons, s'ha afegit a la campanya amb una visió pròpia de la proposta.
Per veure el video del Barça Toons pitgeu:

http://www.youtube.com/watch?v=EWhe_5wVnGo

En aquesta campanya de colecta d'aliments, s'hi afegeix un element addicional, el de l'utilització dels nous sistemes de comunicació 2.0, en el que tothom hi pot participar.
Les xarxes socials s'estant mobilitzant, Facebook, n'és una mostra, hi han diversos amics de la campanya. Ara els els podeu consultar... els que sou de la xarxa........
Hi ha temps d' Enviar la fam a la porra, fins que comenci el partit el 21 d'abril.
Per això cal pitjar: www.enviemlafamalaporra.org.

ENVÍEM LA FAM A LA PORRA

2011-03-31T17:21:00.000+02:00

‘Enviem la fam a la porra’ és el nom de la campanya de recollida d’aliments que lidera la Fundació FC Barcelona en favor de la Fundació Banc dels Aliments amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, la campanya compta amb el patrocini de: Pastas Gallo, Arròs Montsià, Oli Borges, Sorli Discau i Llet Nostra; i amb el suport de la Fundació The Love Comes.

‘Enviem la fam a la porra’ pretén recaptar el major nombre de productes alimentaris bàsics necessaris per ajudar aquelles persones de Catalunya que més ho necessitin, i sensibilitzar la societat d’una situació de pobresa alimentària D'ARA I AQUÍ. Veure vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=SBpzVDOjwbo

Sensibilitat amb els problemes locals

Aquesta campanya sorgeix de la sensibilitat de la Fundació FC Barcelona amb els problemes que toquen més a prop la societat catalana. A Catalunya hi ha 1.325.000 persones vivint sota el llindar de la pobresa. El Bancs dels Aliments de Catalunya l’any 2008 van ajudar 52.000 famílies; l’any 2009, 90.000, fins a arribar a les 165.000 el 2010 passat, i aquesta xifra continua creixent. Aquesta evolució demostra la necessitat d’enfortir les capacitats de recollida i col·laboració amb el Banc dels Aliments perquè aquest pugui seguir fent la seva important feina social.

Vies de recollida

Qualsevol persona podrà participar en la recollida d’aliments, o bé de manera presencial o bé a través del web oficial de la campanya: www.enviemlafamalaporra.org. fins l'ínici del partit Barça-Madrid per la final de la copa qu es celebra a València el dia 20 d'abril.

Els qui optin per fer-ho de manera presencial, durant el mes d’abril podran portar els aliments als esdeveniments esportius següents:

- Dissabte 2 d’abril, partit Regal FCB - Biscaia. Palau Blaugrana, 18 hores.

- Dissabte 9 d’abril, partit USAP – Toulon. Estadi Olímpic Lluís Companys, 16.30 hores.

- Dissabte o diumenge 9/10 d’abril, partit FCB – Almeria. Camp Nou.

Els aliments seran recollits el dia de cada partit als accessos del Palau Blaugrana, Estadi Olímpic Lluís Companys i Camp Nou, respectivament. Els qui vulguin participar a través del web podran fer una donació en línia d’aliments, i Sorli Discau, que col·labora amb la campanya, els farà arribar al magatzem de la Fundació Banc dels Aliments.

Una porra amb premi

Tots aquells que prenguin part en la campanya –tant presencialment, com en línia–, en el moment de donar els aliments podran participar en una porra per encertar el resultat de la final de Copa del Rei entre el FC Barcelona i el Reial Madrid. Entre tots els que endevinin el resultat se sortejarà un premi molt especial: compartir un dinar a la Masia amb exjugadors del FC Barcelona.

Escoles, penyes i empreses també involucrades

A més dels socis i aficionats del FC Barcelona, també participen en la campanya quinze escoles d’arreu de Catalunya, diverses penyes barcelonistes i cinc empreses patrocinadores:

- Arròs Montsià, autèntic arròs amb denominació d’origen protegit del Delta de l’Ebre, que se sembra, es conrea i es recull exclusivament en aquestes fèrtils terres amb l’esforç i la bona feina dels socis agricultors de la Càmara Arrossera del Montsià, cooperativa fundada el 1927.

- Pastas Gallo és líder en la fabricació i comercialització de pasta alimentària a Espanya. Un dels motors d’èxit és l’aposta per la innovació i la qualitat dels seus productes, que l’han consolidat com l’empresa referent del sector al nostre país. Ofereix una completa línia de pastes per a tots els gustos.

- Llet Nostra, la llet de cooperatives catalanes, tercera marca de llet al país, és un projecte nascut per donar sortida a la llet de 225 explotacions i així garantir el futur del sector. Aglutina el 30% dels ramaders catalans i el 25% de la llet que es produeix a Catalunya.

- Grup Borges és un dels primers operadors de productes de la dieta mediterrània en el món, i s'ha convertit en un gran exportador dels seus valors, dels seus beneficis saludables, de l’excel·lent sabor i de les seves qualitats essencials. Borges compta amb plantacions pròpies que abracen més de 1.500 hectàrees a Espanya i Califòrnia; 10 plantes de producció i una estructura de distribució que li permet arribar a més de 100 països.

- Sorli Discau és una empresa familiar i catalana amb prop de 90 anys d’història que va néixer al Poblenou de Barcelona quan el fundador, Francesc Sorli, va obrir una botiga de queviures el 1923. Actualment, amb prop de 100 Supermercats a Catalunya i 2.000 empleats, ja és un dels referents quant a l'alimentació al nostre país.

Fundació Banc dels Aliments

La Fundació Banc dels Aliments és una entitat benèfica sense ànim de lucre, independent de tota ideologia econòmica, política o religiosa, basada en el voluntariat, amb l’objectiu de recuperar els excedents alimentaris de les empreses, evitant tot malbaratament o destrucció dels aliments, i alhora recaptar aliments procedents de donacions solidaries i redistribuint-los gratuïtament, a través d’entitats benèfiques, entre les persones necessitades de Catalunya per lluitar contra la pobresa alimentària i contribuir al desenvolupament sostenible per a un món més net.

La Fundació del Futbol Club Barcelona

Fundada el 1994, té l’objectiu de difondre i promoure la dimensió formativa, educativa, cultural i social del Futbol Club Barcelona a la societat en general, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol, i en l’àmbit internacional. En l'actualitat, els seus projectes, que utilitzen principalment l'esport com a eina d'inclusió social, arriben a més de 220.000 beneficiaris a tot el món.