Cerca en aquest bloc

14 de juny de 2014

Incentius reals de les donacions d'aliments /comparació amb la seva destrucció


Un dels temes objecte de plantejament polític és el de les desgravacions fiscals amb motiu de donacions. Actualment hi ha diverses propostes en camí.  La Llei 49/2002, de 23 de desembre, de Règim fiscal de les Entitats sense fi de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge preveu les deduccions següents:

1.- Persones físiques: deduccions sobre la base liquidable del IRPF

1.1.-Poden deduir, de la Quota Íntegra en el Impost sobre la Renda de les Persones Físiques,
El 25 % de les quantitats donades, amb el límit (junt a les altres deduccions establertes) del 10 % de la Base Liquidable (articles 19 de la Llei 49/2002 i 56 de la Llei 40/1998, de 9 de desembre, de l’ Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i altres Normes Tributàries),

1.2- Deduccions en la quota de l’IRPF per donacions a Fundacions que tinguin per finalitat el foment de la llengua catalana
L'art. 14 de la Llei 21/2005, de 29 de desembre, de mesures fiscals i administratives i a l'art. 34 de la Llei 16/2008, de 23 de desembre, de mesures fiscals i financeres estableix  deduccions en la quota de l'IRPF per donacions a determinades entitats. 
 En la part corresponent a la comunitat autònoma de la quota íntegra de l'impost sobre la renda de les persones físiques, es pot aplicar, juntament amb la reducció percentual que correspongui sobre l'import total de les deduccions de la quota establertes per la Llei de l'Estat reguladora de l'impost, una deducció per donatius a favor de l'Institut d'Estudis Catalans i de fundacions o associacions que tinguin per finalitat el foment de la llengua catalana i que figurin en el cens d'aquestes entitats que elabora el departament competent en matèria de política lingüística. L'import de la deducció es fixa en el 15% de les quantitats donades, amb el límit màxim del 10% de la quota íntegra autonòmica. 
1.3.- Càlcul de les deduccions.
La Fundació Banc dels Aliments està inscrita en el cens per el foment de la llengua catalana
   
Deduccions aplicables: 25%Llei 49/2002 i 15% Llei catalana 21/2005
Deducció total aplicable: 40%

2.- Les persones jurídiques (indústries alimentàries, plataformes logístiques, distribuïdores d’ aliments, i en general totes les empreses)

poden deduir, de la Quota Íntegra en el Impost sobre Societats, el 35 % del valor de les quantitats donades, amb el límit del 10 % de la Base Imposable, si bé les quantitats que superin aquest límit es poden aplicar en els períodes impositius que s’ acabin en els 10 anys immediats i successius (article 20 de la Llei 49/2002).

2.1.- Per saber el percentatge real de la deducció s’ha analitzat un cas concret.
La producció dels productes alimentaris tenen una estructura de costos molt diferent segons el tipus de producte, el sistema d’envasat i d’elaboració. És per això en primer lloc s’ha definit un cas real sobre el que sobre el que analitzarem els efectes de la desgravació fiscal aplicable al Estat Espanyol. Finalment és una aproximació que s’ha d’adaptar pe a cada cas.
El mateix cas l’utilitzarem posteriorment per argumentar una proposta d’adequació de les desgravacions, que a tot Europa són molt diverses. Com es pot observar la desgravació fiscal del 35%, aplicable a Espanya en realitat se situa en un migrat d’entre un 7% i un 8%.





2.2.- Aliments destinats a destrucció

En primer lloc, es valora  a nivell comptable per analitzar el supòsit en que les despeses poden ser utilitzades per disminuir els beneficis. S’ha de tenir en compte de que el percentatge impositiu  sobre el benefici net i el de la desgravació fiscal son els mateixos. La decisió final depèn del cost de la destrucció en el mercat (taxes incloses) que varien segons el tipus de producte i les seves possibilitats de reciclatge, convertint-se llavors en subproducte.

Els productes lliurats s’ han de valorar pel seu valor comptable en el moment de la transmissió. S’ha de calcular el valor del be a llur valor de cost (article 18 de la Llei 49/2002); si no es pogués determinar aquest valor comptable, cal seguir les normes de l’ Impost sobre el Patrimoni (Llei 19/1991, de 6 de juny), però, en qualsevol cas, té com a màxim el valor normal al mercat del bé (article 18 de la Llei 49/2002).


  
2.3- Aliments destinats als Bancs dels Aliments.

A partir del benefici net obtingut abans d’impostos és necessari aplicar-hi l’Impost de Societats i diverses taxes. A partir de llavors ja es pot aplicar la el 35% de desgravació fiscal sobre donacions.
En tot l’estudi em separat dos casos: el de les industries i el del comerç, que encara que tenen poques variacions s’han de diferenciar.

Finalment, la desgravació fiscal d’un 35% representa una avantatge que se situa entre un 7,5 i un 7,7%, aconseguint una certa rendibilitat per aquests aliments no comercialitzables.



13 de juny de 2014

Noves estadístiques de la pobresa

Noves estadístiques de la pobresa.

“Hi ha estadístiques petites, estadístiques grans i hi han mentides.
Tenia un professor que diverses vegades al any ens ho repetia. Les estadístiques ‘ha de burxar per trobar allò que volem demostrar i fer-les lo més properes a la nostra realitat.
En Carlos Baquero ha publicat en El País “los cálculos recientes que dibujan una radiografía diferente del fenómeno en España”. Retrata una Extremadura de rics y una Catalunya de pobres. El turisme es el Rei Mides que tot  ho salva. Dos aparents veritats que tenen en els tòpics un dels seus principals valedors. L‘impacte de la crisi, està fent que els investigadors se plantegin calcular noves formes de  dels nivells de pobresa en Espanya. El mapa de la pobresa s’està redibuixant al incloure nous índexs de matitzacions de la realitat.
“El crecimiento de las tasas de pobreza es más elevado cuando tenemos en cuenta la evolución del coste de vida en cada territorio”, explica la profesora Elena Lasarte, del Laboratorio de Análisis Económico Regional de la Universidad de Oviedo, REGIOlab.
En el seu treball s’inclou per primera vegada aquest factor de càlcul.. La diferencia en el mètode ofereix panorama més dur que el de las estadístiques oficials. “Las regions amb major renda, major especialització en el turisme y major grau de urbanizació son las que tenen costes de vida mes alts y això es tradueix en una major incidència de la pobresa de lo que habitualment s’estima.
1.- REGIOlab de Oviedo y del Institut Valencià d’ Investigacions Econòmiques.
Aquests centres de recerca han realitzat en primer lloc un estudi , a partir de la mitjana de la renda base 2012 de tot el Estat..  Així com ho fa l’INE. Una regió serà més pobre quan les seva renda sigui més baixa que la renda de les demès regions.
Sempre aplicant la pobresa d'acord amb les normes comunitàries. “Els pobres són els que disposen d’una Renta interior al 60% de la seva mediana”. La base de càlcul és la mitjana de la renda del Estat, no la regional.





Extremadura: 13, %
Catalunya:      21,6%
Espanya;        30,0%

2.- IDESCAT : 2012 
L’IDESCAT, fa lo mateix per Catalunya i ho publica, tenint en compte la mediana de la Renda només de Catalunya, la qual cosa no fa l’estudi Valencià-Cantàbric que aplica la mediana de tot l’Estat. El resultat és diferent. I no s’ha fet per la resta d’autonomies, excepte Aragó.


Catalunya:      20,1%
Espanya:         29,6%

3.- IDESCAT per àmbits comarcals. AROPE

IDESCAT, també ho calcula per àmbits però llavors ho valora per el risc de pobresa més l’exclusió social, AROPE (At Risc of Poverty Or Social Exclusion) apropant-se als mètodes proposats pel futur per la CE. Calcula l’exclusió social d’acord amb el sistemes de vida : alimentació, consum elèctric, transports......
.



Comarques centrals:         21,54%
Comarques perifèriques:  29,5%
Espanya:                            26,7%


4.- Noves aportacions dels Instituts d’Oviedo i València.
El càlcul de la pobresa perd el sentit quan no te en compte el Índex del cost de vida. Es diferències entre el nivell de vida i consum canvien el percentatge de llars pobres. El IVIE conclou que s’aprecien disminucions del percentatge de llars pobres en regions com Cantàbria o Extremadura, amb baixades de fins a 10 punts entre el 2006 i el 2011.
Pel que fa a Catalunya, aplicant el “Índex del Cost de Vida” la taxa de pobresa passa del 27% al 33% només en un any el 2011. A Madrid l’augment és de sis punts i a la Rioja disminueix. A Barcelona, un salari pot ser molt alt, però si el compares amb el cost de vida, la capacitat econòmica és similar a la que tens.


5.- Conclusions:
- L’estudi del REGIOlab de Oviedo y del Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques”, amb dades de 2011, situen a Canàries com la Comunitat amb més incidència de la pobresa, amb percentatges del 39,3% y 28,9% respectivament.

- Canàries, Catalunya, Balears, València y Múrcia son las autonomies amb més percentatge de pobresa, segons l’estudi de la Universitat de Oviedo. Segons el mètode emprat per la Universitat de València, el ordre es Canàries, Balears, València, Múrcia i Catalunya.
- A la cua, segons el primer estudi estan Castella -La Mancha, Cantabria, Astúries, Extremadura y País Vasco (el menys pobre). El Institut Valencià d’Investigacions  Econòmiques situa al País Vasco, Astúries, Castella- La Mancha, Extremadura i La Rioja (la menys pobre).
- El pro mig estatal de la incidència de la pobresa es del 18,9% segons el primer estudi y del 24,7%, segons el segon. El INE la va calcular  per el 2011 en el 21,8%.
Jordi Peix Massip