Cerca en aquest bloc

31 d’agost de 2012

La pobresa ofega els nostres somnis quan encara no hem somniat el final.



Aprofito l’estiu per llegir encara més. 
Enguany m’han deixat un llibre curiós, editat ja fa anys - el 1987 - però de rabiosa actualitat, ja que ens dona a conèixer la manera de viure a Síria i concretament a Damasc.

UNA MÀ PLENA D’ESTELS. L’ESPARVER. Autors moderns. Edicions La Magrana Barcelona 1988. 

L’autor és en Rafik Schami que pertany a la minoria cristiana i és fill d’un flequer.  Va néixer el 1946, però el 1971 es va exiliar a Heidelberg, on ja s’hi va quedar, i ara publica en alemany. 

En "Una ma plena d'Estels" ens explica la vida quotidiana del seu món, en forma d'històries molt curtes, com és usual en el món àrab. I de forma progressiva entenem el perquè de tot plegat que potser són causa dels esdeveniments actuals.
Podreu trobar informació sobre l’autor a wikipedia http://en.wikipedia.org/wiki/Rafik_Schami

Descriu el Damasc de la seva joventut, cap a final dels anys seixanta, en forma de diari. Poc a  poc, anem coneixent com va creixent i vol complir la seva vocació, la de ser periodista en un sistema gairebé dictatorial. Entremig de tot un entrellat que val la pena seguir, descriu un dels problemes de la societat en que viu: la pobresa.

 N’he extret uns petits pensaments.

10-V..... En Mahmud (el seu amic musulmà) ha deixat l’escola. El seu pare també n’està cansat. No pot mantenir nou boques tot sol. 
“ Posen  criatures al món i desprès se’n planyen”, blasfemava en Mahmud a qui li agradava anar a l’escola tant com a mi. 
El que més li hauria agradat és ser pilot i viatjar per tot el món
La pobresa ofega els nostres somnis quan encara no hem somniat el final................

20- X..... Fa dies que només em preocupa una cosa.
¿ Com es deu fer per escriure un article sobre els captaires? 
He suggerit aquest tema com a exercici de redacció i en Habib (el seu amic periodista) hi ha estat d'acord.
El nou alcalde de Damasc fa sortir els policies a empaitar captaires. Damasc ha de quedar neta de captaires en l’interval de mig any. 
És el que va prometre en prendre possessió del càrrec. 
Diuen que els captaires donen als turistes una imatge negativa de la ciutat. He parlat amb alguns d’ells i amb l’oncle Salim, i he escrit tres folis. A en Habib no li agraden els articles llargs. He escrit que ,

el nou alcalde em sembla autènticament estúpid perquè permet que els pobres siguin perseguits en lloc de perseguir la pobresa...... 

Molts dels captaires eren menestrals o camperols que ho van perdre tot i van venir a damasc amb l’esperança de trobar-hi feina, però van fracassar.

Els captaires saben més coses dels homes i de les seves ànimes que molts mestres d’escola. Només els cal mirar-se algú per saber com l’hi ha de parlar.
En sap d’això, l’alcalde?.
Rafik Schami