Cerca en aquest bloc

29 de juny de 2012

La re fundació constant del Banc dels Aliments, li ha permès complir la seva funció social, i consolidant-se com una entitat de referència en la lluita contra la pobresa.


 Avui celebrem els 25 anys.
Avui celebrem els 25 anys de la fundació del Banc dels aliments. Els anys vuitanta foren els moments mes dinàmics de Catalunya, la democràcia se sentia a flor la pell. La gent, la societat, el poble com vulgueu dir-ho, era conscient que la democràcia no era només una exigència de llibertat: era una assumpció d’un compromís col·lectiu  per la millora del nostre país. Es tractava de definir un problema, de proposar un  nou model, construir-lo i finalment assumir responsabilitats per fer-lo funcionar. Es tractava d’ajudar als oblidats de la democràcia: els pobres.

 Un colla de ”bona gent”, de procedència diversa, però amb una voluntat col·lectiva de servir als demés i amb un esperit d’exploradors, d’aventurers, de militants per la causa i d’innovadors de nous models, van escollir treballar pels pobres, els membres més vulnerables del nostres país. Aquesta voluntat i aquest esperit de recerca de noves vies per millor servir l’altruisme, ens ha anat acompanyant al llarg d’aquests 25 anys i és per això que avui en realitat celebrem la seva re fundació constant del Banc dels Aliments. El “donar i compartir” els problemes de la pobresa, ens permet conèixer la realitat canviant, i això ens ha fet aprendre que davant cada nova problemàtica, cal donar una  resposta adequada.

Una proposta democràtica.
El Banc dels aliments es va constituir a finals dels anys vuitanta, tot just a la sortida de la primera crisi la del 1975 –1985 en l’arribada de la democràcia. En aquests anys, la pèrdua de llocs de treball va ser molt forta, i molt propera a l’actual. Van ser moments de canvis profunds i pors. El teixit econòmic i l’administratiu es va tenir que adaptar als nous sistemes de producció, eren els anys de la transició. A Catalunya, especialment a la vora de les grans ciutats, encara hi havia barraques i barris fortament degradats: al Carmel, a Montjuic, al Camp de la Bota, al barri xino ( abans es deia així, ara es diu Ciutat vella, però el nom no fa la cosa) a Sant Gregori a Girona, al Canyeret a Lleida. A Catalunya, país de treballadors, la pobresa era menystinguda. A l’Estació de França, recordeu-ho be, encara hi havia escrit: “Se prohibe la mendicidad i la palabra soez”. Dins aquest context va sorgir el Banc dels Aliments com a humil resposta d’aquesta primera crisi dins de la democràcia, i així es va trobar preparat per afrontar-ne d’altres. Des del primer dia vàrem tenir el recolzament de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona, que  ens varen escoltar i animar en la nostre tasca.
  
Com va començar el  Banc dels Aliments
Primera seu del Banc dels Aliments: Meridiana

El model i el concepte Banc dels Aliments el vàrem conèixer, per la difusió que en va fer la llavors recent constituïda  Federació Europea de Banc dels Aliments (FEBA) en el Saló Internacional de l’Alimentació de París de 1986. No fou una anècdota: era un proposta nova, diferent i original. En una Fira internacional de l’Alimentació, on les empreses alimentàries senyorejaven amb una diversitat de noves propostes alimentàries enlluernadores, hi havia un humil estand que llençava una proposta diferent. Entre mig de grans empreses i multinacionals, parlaven d’espigolar, recollir allò que sobrava de les restes del gran banquet. L’espigolar es una pràctica bíblica, però vigent encara avui, que permet als pobres recollir les espigues de blat caigudes, que ja no s’aprofiten. Avui, a Catalunya els Bancs dels Aliments espigolen en les industries i els supermercats, però els pobres també, entremig dels camps de vora la ciutat abandonats o en els containers de davant dels supermercats.

 Una carta fundacional única.
El model dels Bancs d’Aliments va ser definit en una única carta fundacional, per a tots els Bancs del Aliments d’Europa, que es resumia en cinc punts estrictes.
Lluitar contra el malbaratament alimentari i lluitar contra la pobresa i fam d’Aquí i Ara. Lluitar contra el malbaratament, ens fa sentir útils, però distribuir-ho entre els més necessitats ens fa sentir humans. L’escàndol, és que a Catalunya hi hagi 1,5 milions de pobres, i a la vegada es llencin anualment més de 250.000 tones de menjar. Fa 25 anys era una novetat parlar de la lluita contra el malbaratament d’aliments, i a més així participem en la millora el medi ambient, al reduir els residus orgànics. Fa 25 anys també  era una novetat parlar d’actes positius per la defensa del medi ambient.
Donar i compartir, fent-ho de forma participativa amb les entitats benèfiques, evitant la primacia del diner: nosaltres demanem aliments, es la nostra marca de qualitat. I finalment ens basem en el Voluntariat, una forma activa de ser ciutadans.

Calia estar preparats davant les crisis.

En la del 1991/1994, la cara oculta dels Jocs Olímpics, es van amagar les darreres barraques de Barcelona, però paral·lelament va esclatar la segona crisi de la democràcia, amb una forta pujada del atur, relacionada amb la finalització de les obres, una caiguda del PIB i uns interessos dels prètecs del consum a més del 19%. Sortosament va ser puntual degut a la definitiva eliminació el mateix 1993, de les barreres duaneres amb la resta de la Unió Europea. Llavors ja havíem aconseguit distribuir un milió i mig de kg entre 40.000 persones i els locals del Banc ja estaven quedant petits. En la primera etapa acollíem sobretot la pobresa estructural constituïda per aturats de llarga durada, per vídues, que havien treballat a casa, i que amb la reversió reduïda de la pensió del marit no podien fer front a les despeses bàsiques i finalment pels “accidentats de la vida”. En la crisi del 1993, la novetat van ser els  immigrants, que havien treballat en els serveis i la construcció i s’hi van afegir només temporalment. Aquesta crisi va ser molt important pel Banc dels Aliments ja que ens va portar a definir un nou model de treball, per tal de cercar noves fonts de subministra.

Un model per tot l’Estat: la Unió fa la força
La creació i la posta en marxa del primer Banc dels Aliments del Estat va ser relativament fàcil. La necessitat marcava l’objectiu, i el voluntariat va ser la resposta col·lectiva i popular en la creació d’un nou model d’acció per resoldre els problemes no solucionats per les promeses del Estat del benestar. Des de Barcelona ens vàrem proposar promoure el model per tot l’Estat. Des del primer dia vàrem creure en la necessitat de donar a conèixer el model per tot Espanya, ja que necessitàvem una resposta unitària a proposar al sector industrial alimentari del mercat espanyol. Calia anar a exposar el nou model davant actituds molt diverses. Les respostes van ser variades segons el diferent nivell de maduració de les actituds participatives, en la profunda diversitat de les regions o autonomies del Estat. Lla feina va ser dura, però finalment el 1996 es va constituir la Federació Espanyola de Banc d’Aliments presidida per en Federico Riera-Marsà. Avui, els Bancs dels Aliments donen resposta a tots els recons del Estat. Agraeixo que el amic José Antonio Bustos President de la FESBAL ens hagi volgut acompanyar en aquest acte. “La Unió fa la Força”.

Volem substituir la feina del l’Estat pel Benestar?
Ens preguntaven, i ens pregunten encara, si volem substituir la feina de l’Administració per aconseguir un Estat del benestar?  No. Solament volem fer la nostra feina i ben minsament aconseguim una petita complementació.
De pobres n’hi ha hagut sempre, i potser sempre n’hi haurà i és per això que cal ajudar-los. El Banc dels Aliments fa allò que l’Administració no pot fer, “recollir els aliments consumibles però no comercialitzables" procedents dels agricultors, de les industries, del comerç i de la distribució. Som recicladors de mena i som solidaris amb una problemàtica global i permanent. La solidaritat és una acció que no pot ser individual, treballem per una xarxa solidària que estigui prop del problema, en el poble, en el barri si és possible, però també a nivell d’Estat amb la Federació Espanyola i a nivell d’Europa amb la Federació Europea. Volem evitar la fractura social, participem, aportant aliments en la integració de les persones, a ajudar-los a ser ciutadans, amb tots els seus deures, però també amb els seus drets humans: el dret a una alimentació digne i de qualitat, formem part d’un sol poble  i lluitem per una utopia.

Som els primers en detectar les crisis:
La crisi la varem notar immediatament seguint, el creixement de les noves demandes d'incorporació  La Marina Subirats, ha publicat recentment la seva tesi sobre Barcelona: ”De la necessitat a la llibertat”, en la que analitza el gran desenvolupament de Barcelona entre els anys 1985 i 2006. Aquesta llibertat ha durat poc. I el creixement també anava deixant a les cunetes els accidentats de la vida. És per això que ja el 2002 ens vàrem obligar a  buscar un nou local, per tal de complir amb la demanda creixent. Finalment el 2004, gràcies a l’ajuda de la Generalitat de Catalunya i el Consorci de la Zona Franca, vàrem disposar d’una esplèndida nova seu que ens ha permès fer front a l’actual crisi que ja es va manifestar fortament el 2007. La realitat és que les barraques han tornat a aparèixer, prop de les ciutats i sovint també al mig del bosc. La demanda d’aliments s’ha més que duplicat.

Aquesta crua realitat ens ha empès a cercar noves fonts de subministra, però també a generar un nou model: la xarxa solidària. El 2009 tancàvem la memòria amb una declaració de principis “En democràcia, la Societat Civil ha de vetllar per l’Estat d’excepció social en que vivim”. Es tracta de demanar als ciutadans que sàpiguen que el problema és de tots, sense deixar la feina només al Govern o a l’Administració. Cal que tothom es mobilitzi, com tradicionalment s’ha fet, actuant en la proximitat, entrecreuant lligams socials i integrant els nous vinguts a la societat. És per això que el mateix 2009 vàrem organitzar el primer “Gran recapte” ens ha donat a conèixer i a més ha permès participar a tots els ciutadans a l’acció  solidària del Bancs dels Aliments. Cada vegada rebem  “més bosses i més plenes” i a més s’han multiplicat les captes en els barris, les empreses, les escoles, complementades per iniciatives personals, o d’empreses impulsades per la seva Responsabilitat Social Corporativa cada vegada més imaginatives.

L’escàndol més visible, és el de les persones que remenen els “containers” davant dels temples de l’alimentació, cercant les restes aprofitables. El nostre repte és anar a recollir els excedents en més de mil punts de venda, i fer-ho per les entitats benèfiques de proximitat. Aquesta és la millor expressió de la xarxa solidària, en cada poble i en cada barri de la ciutat.

Una de les noves fonts d’aliments ha estat la dels pagesos, que amb la retirada de fruita, enguany ens aportaran prop de 3.000 tones de fruita i verdura, complement ideal de la dieta, de la nostra  dieta mediterrània. Això ho hem fet amb la valuosa i estratègica col·laboració del Departament d’Agricultura, que ens ha ajudat a rebre les retirades de fruita i verdura. Una novetat pel nostre moviment a tot Europa ha estat la de transformar els excedents de fruita de temporada, en uns excel·lents i nutritius sucs que es distribueixen tot l’any.

Però tenim moltes propostes a la cartera. L’any que ve és l’Any Europeu de lluita contra el Malbaratament alimentari i hi volem actuar en profunditat, posant sobre la taula un model de formació, en les escoles, en els centres cívics i en la societat en general. No puc deixar de dir que avui ja anem a més de 150 escoles parlant i fent participar als futurs emprenedors i en la seu del mateix banc, dels problemes del malbaratament i la pobresa.

D’aquesta crisi també ens en sortirem, i segurament més aviat d’allò que ens creiem. En Joan Oliver preveu que pel 2020 la taxa d’atur a Catalunya serà del 5,6%! Però els pobres seguiran existint i molts d’ells hauran caigut pel llarg camí de la recuperació.

Finalment vull recordar, que aquesta tasca ha estat realitzada gràcies a una colla de persones i institucions.

Ho hem fet amb uns presidents decidits i treballadors:
En Josep Miró: fou el primer president va assumir la sempre dificultosa tasca dels inicis.
En Josep Torné, que ens havia cedit el primer magatzem: ens va ensenyar la logística dels aliments.
En Frederic Riera-Marsà: després de moltes negociacions va  aconseguir fundar la Federació Espanyola de Banc dels Aliments. El nostre referent en l’Estat espanyol.
En Manel Raventós: fou l’home de la modernització i professionalització.
I l’Antoni Sansalvadó: és l’home de l’actualitat que ens ha fet integrar en la imatge popular.
Però també ho hem fet amb els seus directors: Jordi de Miquel, Josep Albarracín, Lluís Brugada, José Arce, Montse Gispert, Jordi Ruiz, Anna Sancho i Pere Pujadó. I voldria senyalar especialment, a en Xavier Maluquer secretari del Patronat de la Fundació durant molts anys i mà dreta d’una colla de presidents.
Ho hem fet també amb tots els generosos donants: pagesos,  indústria alimentària, distribució, restauració i una colla de bona gent que ens ha ajudat.
Ho hem fet amb l’Administració local, especialment amb el Ajuntament de Barcelona.
Ho hem fet amb la Generalitat de Catalunya, i concretament amb els Departaments d’Agricultura, de Benestar social, de l’Agència de Residus de Catalunya i de Justícia.
Ho hem fet sobretot amb les entitats benèfiques que es troben en la primera línia de foc, i han consolidat la xarxa solidària.
Ho hem fet amb voluntaris, permanents o puntuals,  que han donat allò més preciós, el seu temps. I que tenen la voluntat de servir i la "voluntat de ser solidaris"
Ho hem fet amb assalariats, que han estat més que treballadors. I finalment ho hem aconseguit amb els pobres, que han fet possible que comprenem la seva dura problemàtica.

En resum, ho hem fet conjuntament amb tota la “gent del banc”, que han cregut en la Utopia del Banc dels Aliments i han fet possible l’esser reconeguts com a entitat de referència en la lluita contra la pobresa.
 A tots ells els hi donem públicament el nostre agraïment.
Seu del Banc dels Aliments de Barcelona: Carrer Motors 122



“A Espanya es passa gana”



Publicat per Gloria Valdivia el 20 de juny del 2012.
Entrevistem a Jordi Peix, vicepresident del Banc dels Aliments de Barcelona, ​​una organització que acaba de complir 25 anys d’història i que es va fundar gràcies a la col·laboració de filantrops com Josep Torné, qui havia posat en marxa tres anys abans la Fundació Roger Torné. Aquesta especial vinculació ens fa sentir doblement agraïts de la tasca que ha desenvolupat el Banc dels Aliments durant tots aquests anys.
UNICEF ha publicat un informe que afirma que un de cada quatre nens i nenes del nostre país és pobre. Està relacionada a la nostra societat la pobresa amb la fam? Es passa gana a Espanya?
A Espanya, i especialment a les grans ciutats on les desigualtats socials s’accentuen, es passa gana. Es considera fam l’escassetat de aliments bàsics, que causa carestia i exclusió social. La manca d’aliments és un fenomen molt greu, ja que afecta especialment els nens en incidir en el seu desenvolupament, tant físic com cultural, incidint en la seva integració social de ciutadans de ple dret.
Hem vist al seu bloc un preciós poema de Bertolt Brecht que parla de la visibilitat com a primer pas per rebre ajuda. En aquest sentit, creu que en aquests últims anys d’estat de benestar ens hem oblidat de les persones que passen necessitats? Hem tancat els ulls?

La pobresa aquí. Foto: davco9200 (via Flickr)
L’oferta d’una societat del benestar que va oferir l’arribada de la democràcia va provocar el desinterès de part de la població respecte a la seva participació en el socors dels més necessitats, ja que suposaven que era una responsabilitat del govern. La crisi actual, que cal no oblidar que es va iniciar a finals del 2007 i es va aprofundir el 2008, ha provocat una forta reacció de la societat en la lluita contra la pobresa i la fam. Els ciutadans espanyols han reaccionat assumint directament responsabilitats. A tots els racons del nostre país s’estan constituint associacions per respondre a la crida de la pobresa, sense oblidar elrol fonamental de la família per protegir els seus membres afectats per la crisi. Els més afectats són els immigrants que no tenen aquest pilar fonamental de relació. Cal obrir els ulls davant els pobres que recorren el nostre mateix carrer a la recerca de material per reciclar, de persones la vida dels quals penja d’un fil: d’un fil de coure.
La seva organització treballa per garantir a totes les persones el seu dret a una alimentació no només suficient, sinó també saludable. És tan important la quantitat com la qualitat?
El Banc d’Aliments de Barcelona, ​​des del 1995, va elaborar una estratègia per poder aconseguir una dieta equilibrada. Per a això, va iniciar la recerca de noves fonts de subministrament, que finalment va culminar amb la col·lecta de certs aliments que no rebem, sol·licitant els productes que permeten equilibrar la dieta alimentària. En aquest sentit cal reconèixer la tasca de les múltiples donacions que es generen a les escoles, les empreses i en les enginyoses i variades accions espontànies que sorgeixen en una societat dinàmica que assumeix la seva responsabilitat envers els més necessitats.
En aquest número d’Inspira també es parla d’obesitat infantil, una patologia que, a priori, es relaciona amb persones a qui li sobren els aliments, però, està relacionada l’obesitat amb la pobresa?
La malnutrició pot sovint sorprendre, ja que visualment contrasta amb problemes d’obesitat, resultat de desequilibris alimentaris bàsics que tenen efectes perniciosos sobre la salut. No es tracta solament de distribuir aliments, sinó a més d’oferir una divulgació bàsica en la utilització dels aliments adequats per a cada edat, per als nens i també per a gent gran. És per això que s’ha obert una nova font de subministrament d’aliments bàsics, acudint a empreses de parafarmàcia per obtenir aliments de qualitat, especialment de complements vitamínics i proteïnes.
Com han canviat les necessitats de la societat des que es va fundar el Banc dels Aliments fa ara 25 anys?
El Banc dels Aliments, que ara compleix 25 anys, s’ha refundat diverses vegades. Amb els Jocs Olímpics van desaparèixer les barraques, just quan es va iniciar un període de forta recessió i augment de la pobresa i l’exclusió social. A finals dels noranta, el Banc dels Aliments va fer un gran esforç per adaptar-se a la major demanda d’aliments, i va iniciar una nova etapa generant una xarxa solidària, que partia de les indústries, plataformes logístiques i supermercats i finalitzava a les entitats benèfiques que actuen globalment sobre els problemes de les persones afectades, no només en relació a la demanda d’aliments, sinó també en el conjunt de les seves necessitats. A Barcelona el fenomen del barraquisme ha tornat a aparèixer, als vessants del Tibidabo, però també als barris com el de la moderna zona remodelada del 22@, on es concentren magatzems de ferralla i agrupacions d’immigrants que viuen en velles naus industrials abandonades. El Banc dels Aliments té com a missió actuar mitjançant el voluntariat, que ofereix allò que és més valuós: el seu temps i la seva entrega envers els necessitats. Actualment realitza la seva tasca bàsica amb 187 voluntaris permanents i acull més de 7.000 voluntaris que responen a la seva crida per a actuacions puntuals.

Breument, si algú li pregunta què és el més important que pot fer per col·laborar amb el Banc dels Aliments, què li diria?
En una societat en que la pobresa augmenta, malbaratar és un escàndol. És per això que cal tenir una actitud valenta contra el malbaratament començant per la pròpia llar. El Banc dels Aliments està promocionant una xarxa solidària local al barri i a les seves escoles. Per col·laborar amb l’acció del Banc dels Aliments en la lluita contra la pobresa li diria que es dirigeixi cap a les entitats benèfiques que actuen a prop de casa perquè s’integri en la lluita quotidiana contra la pobresa de proximitat, on es viuen millor els problemes reals de l’exclusió social.

14 de juny de 2012

Petites accions de gran impacte per participar en la lluita contra la pobresa



Celebracions i solidaritat

Fa poc, un amic va assistir a un banquet de celebració, on hi havia uns convidats especials. El banquet no era especialment abundant: s’evitava el malbaratament, però era de molt  bona qualitat. La celebració s’ho mereixia, era una celebració d’una parella feliç, desprès de 50 anys de casament. Hi havia els fills, els nets, tots els parents i una colla d’amics. La parella que havia creat una gran família, es mereixia l'homenatge i calia celebrar-ho.  

L'organització
A la mateixa entrada del restaurant, en el plànol en que s’indicava la localització de cada taula i de cadascun dels convidat, hi havia una taula en que tots els convidats eren del Banc dels Aliments. Una vegada tots instal·lats, s’hi va dirigir i va veure que la taula situada en un lloc d’honor  va restar buida en tot el convit. Poc desprès els organitzadors ho varen aclarir públicament. El banquet era de celebració, de celebració d’un amor que havia durat durant més de 25 anys, cosa avui extraordinària. Però també era la ocasió per recordar que mentre que hi ha gent que és feliç, hi ha persones que pateixen gana.
Eren uns convidats de pedra, uns convidats invisibles que ens recordava una de les problemàtiques importants que ens envolten. Uns convidats a qui sovint no s'els hi dona la paraula, però que de forma cridanera ens fan donar compte que estem en un país on mentre unes persones són felices, d’altres pateixen l’exclusió social, la manca de feina. És per això que calia tenir-los també en compte, calia ser solidaris amb ells, formen part de la nostra societat. Potser aquesta solidaritat posició envers els mes necessitats,  és la que havia consolidat l’amor d’aquesta parella.

Una lliçó de solidaritat.
No es tracta de donar, sinó també de compartir   “Ara i Aquí” els problemes de prop de casa nostra, del barri, del poble de la ciutat. De la gent necessitada que viu i treballa a Catalunya.  S'havien posat d'acord amb l'empresa organitzadora de la celebració i els diners que corresponien a aquella taula van ser tramesos al Banc dels Aliments per tal de subvenir la creixent demanda d’aliments.

Proposició d’acció.
Es per això que el Banc dels Aliments, proposa a totes les empreses que s’han especialitat en la realització de banquets de noces, batejos, congressos, sopars d’empresa, reunions i celebracions d'incloure en el seu recull d'accions, aquest tipus d’acte solidari que consolida la responsabilitat social de totes les persones i de la pròpia empresa envers els més necessitats.

Avui tothom pot realitzar petites accions de gran impacte per participar en la lluita contra la pobresa
.
Carmen Clemente