Cerca en aquest bloc

1 de setembre de 2011

CANVIS EN EL CONSUM ALIMENTARI DE CATALUNYA


Una de les tasques del Banc dels Aliments es concentra en fer un seguiment de l’evolució del consum alimentari de Catalunya per tal de conèixer les necessitats actuals i així poder adaptar-se a la demanda de la població.
En el transcurs dels últims anys, els hàbits alimentaris en la població catalana han patit uns canvis destacables que poden ser considerats un viu reflex de la situació general de la comunitat catalana.
Tot i que actualment la informació que es difon en temes d’alimentació saludable és extensa, sembla ser que no és suficient o viable per canviar els hàbits nutricionals de les llars catalanes. Aquest fet comporta que en comptes de recuperar l’essència de la dieta mediterrània, la nostra alimentació cada vegada s’allunya més de les tradicions gastronòmiques dels territoris banyats pel mar mediterrani.
Els canvis esmentats anteriorment coincideixen amb les dades extretes d’IDESCAT sobre el consum per càpita d’aliments a Catalunya al llarg dels últims 6 anys (des del 2004 fins al 2010).
Consum alimentari per càpita (kg/l/u)
Producte
Any 2004
Any 2010
ous
9,52
7,99
carn
54,64
55,80
pesca
29,31
27,58
llet
85,55
68,06
altres llets
0,49
0,60
derivats làctics
32,63
35,92
pans
42,18
33,07
pastisseria
12,77
13,18
xocolates
2,86
3,00
cafès- infusions
1,83
1,67
arròs
5,08
4,24
pasta
5,84
5,33
sucre
4,02
3,52
llegums
4,76
3,84
olis
14,69
13,13
hortalisses
74,15
75,18
fruita fresca
111,39
113,29
oliva
4,51
3,26
fruits secs
3,65
3,29
fruita i horta transformades
15,83
14,19
plats preparats
13,96
15,34
salses
3,57
4,37
vins- begudes alcohòliques
15,16
13,29
sucs
13,14
13,84
aigua
85,14
71,50
begudes refrescants
43,57
44,48
condiments
4,30
1,47
Total alimentació
752,06
710,83



Disminució del seu consum en els 6 anys

Augment del seu consum en els 6 anys




A partir de la informació que revela l’estudi, s’observa una preocupant disminució referent al consum d’aliments “bàsics” com ara pa, pasta, arròs, llegums o sucre (la majoria d’ells típicament mediterranis). Per contra, la ingesta de pastisseria ha anat en augment, sobretot pel que fa referència a brioixeria i galetes.
D’altra banda, en quan a productes proteics hi ha hagut una davallada en el consum de peix, ous i llet i un augment en el consum de carn, sobretot carn porcina, de pollastre, i carns transformades.
L’oli i els fruits secs també s’afegeixen a la llista de productes els quals el seu consum s’ha vist disminuït al llarg dels últims 6 anys.
Però no tot són males noticies. Les llars catalanes segueixen comprant hortalisses i fruita fresca, i no tan sols això sinó que el seu consum ha anat a l’alça. El ritme de vida s’ha vist modificat, els preus són cada vegada més alts, i ens manca temps per a cuinar. Aquests canvis provoquen un augment del consum d’aliments de tercera i quarta gamma com són els sucs envasats, salses o plats preparats.  
Nombrosos estudis afirmen que el model alimentari de la dieta mediterrània és un dels més saludables. Aprofitem que són productes de les nostres terres i els tenim al nostre abast. Apostem per el producte local i la temporalitat dels aliments, ja que a banda de ser més sostenible per el medi ambient, també ho serà per la nostra economia.
El banc dels aliments té per objectiu solucionar la demanda alimentaria dels més necessitats, oferint diferents tipus de productes alimentaris que permetin cobrir una part dels requeriments nutricionals dels individus.
No obstant, la distribució dels productes més frescos és complexa i delicada. Per aquest motiu, el Banc dels Aliments disposa d’una Xarxa de Fred que pretén abraçar tota la demanda d’aquests tipus de productes, garantint-ne la seva seguretat alimentaria, des que el producte surt de les dependències del Banc fins que arriba a les entitats i beneficiaris.
Aina Suarez Soler
Departament Seguretat Alimentària