Cerca en aquest bloc

18 de febrer de 2011

Presentació del Premi a la Solidaritat celebrat a la seu del Parlament de Catalunya.

El Director del Institut de Drets Humans de Catalunya presenta el premi a la solidaritat.


Un cop més, ens trobem reunits en la seu del Parlament de Catalunya per fer el lliurament del Premi Solidaritat i la menció especial als mitjans de comunicació. Un any més és motiu de gran satisfacció veure com diverses entitats de la societat civil desenvolupen un tasca silenciosa i, molts cops anònima, per tal que la garantia dels drets humans i la seva efectivitat no sigui només un eslògan polític que es repeteix de forma periòdica cada 10 de desembre. En aquest sentit, convé detenir-nos a reflexionar sobre alguns factors que qüestionen el principi que afirma que “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets”, ja que es configura com una afirmació abstracta per una gran majoria dels éssers humans.

Malgrat que d’un temps ençà els mitjans de comunicació semblen centrar tota la seva atenció en la crisi financera global que està enfonsant l’economia mundial, ens sembla més necessari que mai alertar sobre dues situacions que suposen greus violacions dels drets humans i que no estan tenint tant impacte mediàtic: la pobresa i la crisi alimentària. Sembla mentida que en un món globalitzat, el binomi pobresa-riquesa sigui en l’actualitat més extrem que mai. Això ens impulsa a buscar una solució més enllà de les mesures estrictament econòmiques, ja que la majoria de respostes han estat orientades a buscar remeis parcials a la pobresa i no a corregir els problemes estructurals. L’eradicació de la pobresa no ha de percebre’s com un gest de caritat sinó que és un acte de justícia: és la protecció d’un dret fonamental de l’ésser humà, el dret a la dignitat i a una vida decent.

La pobresa és, en últim terme, la negació de tots els drets fonamentals de la persona i, en conseqüència, una violació flagrant dels drets humans; potser és el procés més massiu de violació en el món contemporani. Com va dir Nelson Mandela a la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Social de Copenhaguen, “és la cara moderna de l’esclavatge”, i en aquest sentit és un deure de la societat moderna el fet d’abolir-lo i eradicar-lo. Entre les mesures urgents per pal·liar aquest llast és necessari invocar la plena efectivitat del dret humà a la alimentació, un dret reconegut de manera programàtica a l’article 25 de la DUDH i ja amb caràcter obligatori als Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics i de Drets Econòmics, Socials i Culturals, i al Dret Internacional Humanitari. Estem davant d’un dret que protegeix el dret de tots els éssers humans a viure amb dignitat i a no passar fam.

Malauradament, la fam ara té més boques i moltes persones d’aquí es troben en aquesta trista situació. Per aquest motiu, es fa totalment imprescindible el treball que realitza, des de fa molts anys, la Fundació Banc dels Aliments. Aquesta Fundació és una entitat benèfica sense ànim de lucre, independent de tota ideologia econòmica, política o religiosa, basada en el voluntariat, amb l’objectiu de recuperar els excedents alimentaris de les empreses i redistribuir-los gratuïtament entre les persones necessitades d’aquí, evitant tot malbaratament o mal ús dels aliments, per lluitar contra la pobresa alimentària i contribuir al desenvolupament sostenible per a un món més net. Per fer realitat aquesta utopia, el Banc dels Aliments es basa en diversos principis ètics:
- La primacia de la gratuïtat: els aliments són rebuts i distribuïts gratuïtament. El treball dels col·laboradors és voluntari, basat en el principi de la solidaritat.
- La seguretat d’una distribució justa: sempre a través d’entitats benèfiques reconegudes i homologades, que poden assegurar el destí correcte dels ajuts alimentaris.
- La contribució a la sostenibilitat i a la preservació del medi ambient, evitant la destrucció d’aliments als abocadors.
- I, la promoció de la solidaritat en vers les persones amb necessitats alimentàries.

En els darrers mesos, les bosses de pobresa i de col·lectius marginats creixen de forma exponencial i, en conseqüència, la demanda d’aliments que fan les entitats receptores que atenen en el darrer any quasi s’ha duplicat. En aquest sentit, la tasca del Banc dels Aliments ultrapassa la logística de rebre i lliurar aliments d’excedents agrícoles o de la producció del sector industrial alimentari. La lluita contra el malbaratament i la fam d’aquí va més enllà d’aquest treball: el Banc dels Aliments també es preocupa de conscienciar la societat i busca nous mitjans per involucrar-la en la seva lluita. Conscienciar sobre el fet, cada vegada més punyent, que la pobresa alimentaria no existeix només en països del tercer món sinó també en el quart món, al voltant de casa nostra. Sensibilitzar sobre les desigualtats socials i de la fam que es pateix al nostre entorn. Promoure la interiorització dels valors i aconseguir la implicació activa de tothom en les situacions de pobresa i fam que es pateixen en les nostres ciutats.

Conjuntament amb aquesta tasca de sensibilització i de conscienciació, es fa també necessari considerar que la justícia és absolutament essencial per a la satisfacció del dret a la alimentació, ja que en les relacions entre rics i pobres, la llibertat oprimeix i la llei allibera. Fer que el dret a la alimentació sigui exigible judicialment significa que la gent pot buscar reparació i exigir responsabilitats si el seu dret a l’alimentació ha estat violat. Així doncs, la lluita pels drets humans –entesa com un procés històric i continu, en permanent recerca del bé comú de la humanitat- que no ha fet més que començar, ha de seguir, però cal orientar els seus objectius cap a l’eliminació efectiva de la pobresa i de la crisi alimentaria.
És per tot això que l’Institut de Drets Humans de Catalunya va decidir atorgar el Premi Solidaritat de l’any 2010 a la Fundació Banc dels Aliments.
David Bondia
Director del Institut de Drets Humans de Catalunya

17 de febrer de 2011

El Banc dels Aliments un element clau del clúster agroalimentari


El Banc dels aliments
Fa 20 anys, es va constituir a Barcelona, el primer Banc dels Aliments del Estat espanyol. La iniciativa ha pres volada, i actualment hi ha un “Banc” a cada província, federats a nivell estatal i europeu, amb l’objectiu de ser interlocutors davant de les Administracions agràries i benestar social, i així eliminar puntualment els excedents, i paral·lelament participar en la lluita contra la pobresa. És un “Banc” molt especial, que no demana diners, sinó només aliments: el seu objectiu és el de recollir els excedents alimentaris, per tal de distribuir-los a entitats benèfiques reconegudes, que acullen els exclosos socials. En el món agrícola i en el món industrial i comercial és freqüent trobar-se amb excedents, que no només tenen un cost d’eliminació sinó que també incideixen a la baixa en els mercats. 
El dret a espigolar
La pràctica de permetre als pobres el recollir allò que sobra és molt antiga: va lligada a la nostra ètica i a la història de Catalunya... A la Bíblia ja es reconeixia el costum d’espigolar) propi d’una societat agrícola ja estabilitzada i permetria la integració d’una població en situació precària la única que encara es podia dedicar a una tasca tan penosa i poc fructífera. (Lv 19,9-10:23,22; Dt 24,19-21) “... No segaràs fins el límit extrem del teu camp ni recolliràs les espigues caigudes ... Les deixaràs per al pobre i l’estranger, per als orfes, per a les vídues ...”. En termes semblants es parla de la recol·lecció de l’oliva i del raïm.

A l’Edat Mitjana la fam castigava periòdicament una població que estava formada en gran part per pagesos. Es així que els usos i costums, protegien els pagesos sense recursos, establint el dret a espigolar, que consistia “en què un cop la collita estava aixecada, els pobres tenien el dret a recollir els fruits caiguts a terra, no sols espigues, sinó també olives, raïm i aglans”. Com a antecedent històric es pot citar una regulació de 1585 atorgada a les Corts de Monsó pel Rei Felip II on s’establia que: “ ....Per disposició divina, es permès als pobres entrar als camps i propietats alienes per aprofitar-se de les espigues que han caigut a terra ...”.

No fa tants anys que a Catalunya, especialment en els anys difícils de la guerra i postguerra, era encara una pràctica habitual, que era ha retornat; fa pocs mesos vaig veure una parella de magrebins que collien les ametlles que no s’havien batut. El 2.002 Agnès Varda, fa fer un preciós documental sobre Les espigadores (Les glaneuses) i la vigència d’aquesta acció de retorn a aquells que pateixen fam. Recentment ha estat publicada una versió de DVD en castellà que distribuïa El País.

Amb el Banc dels aliments també reivindiquem el dret tradicional dels pobres a “espigolar”. L’objectiu és el d’actualitzar aquest dret de consumir els productes que es malbaraten; els anomenats excedents de la cadena alimentària. Als Estats Units on es fundà el moviment, la federació dels “Food Bank” s’anomena la “second Harvest” (espigolar en anglès). Els principis que van generar els Drets Humans es troben en constant aposta per a la seva modernització i és per això que els Bancs dels aliments lluiten per que “Tot ésser humà tingui dret a una alimentació suficient i saludable”. Avui, èticament, no podem acceptar que es destrueixin aliments mentre, ben a prop de casa, hi ha gent que pateix gana..

Per una PAC que tingui en compte els Bancs dels aliments
La climatologia, així com els mercats, varien d’any en any i són causa freqüent d’escassetat i abundancia. A més estem dins un mercat cada vegada més globalitzat que obliga a fer retirades periòdiques de productes; quan l’oferta supera el consum i provoca caigudes de preus. El cas recent del conill n’és un bon exemple.
En d’altres esglaons de la llarga cadena alimentària també és usual trobar aliments que “son consumibles, però no són comercialitzables”, per una multiplicitat de causes lligades a la demanda cada vegada més variable. Per exemple, al estiu no es mengen torrons, i al hivern, no es consumeixen les sopes fredes, que queden en el fons dels magatzems i no es poden guardar fins la temporada següent i sovint es llencen. El Banc dels Aliments, te com objectiu reciclar tots els aliments consumibles, estalviant diners a les indústries, plataformes logístiques i centres de distribució. Sovint és més car destruir, de forma mediambientalment correcte, que no pas elaborar un producte. A més les empreses o cooperatives gaudeixen de desgravacions fiscals. La Política Agrícola Comuna no es resumeix en repartir subvencions, sinó en fer viable un model d’agricultura al servei de la demanda. Un dels elements necessaris, davant una obertura de mercats en un món cada vegada més global, és el establir una xarxa de seguretat, pels preus de mercat. L’eliminació d’excedents de forma participada entre l’Administració i les interprofessionals organitzades sectorialment passa necessariament per l’ajuda alimentària, i especialment en el propi país, mentre substitueixin borses importants de pobresa, ja sigui de població arrelada o immigrada.

El Banc dels aliments, una peça clau de la cadena de distribució
La funció dels Bancs d’Aliments és la de seguir de prop els diferents esglaons de la cadena per captar els possibles desfases entre oferta i demanda tot evitant-ne la destrucció. Paral·lelament el Banc ha de detectar els nuclis d’exclusió i de pobresa, per definir necessitats i destí dels excedents alimentaris que s’han pogut recuperar.

Per aconseguir una millor eficàcia i seguir el mateix principi de lluita contra el malbaratament, els Bancs d’Aliments no distribueixen directament els aliments, sinó solament a través d’entitats benèfiques especialitzades en el mitjà en què actuen, en què l’aliment és solament un element més d’un treball a llarg termini per aconseguir l’eliminació de les bosses de pobresa i la reinserció dels exclosos.

Actualment, a Catalunya els Bancs dels Aliments distribueixen més de 11.000 tones d’aliments a entitats que lluiten per l’eradicació de la pobresa, consolidant-se com una eina valuosa dins de la Política Agrària Comuna.

Els agricultors han de conèixer i utilitzar aquesta eina, i les entitats benèfiques participar al seu reconeixement, com una eina més en l’esforç per la inclusió social.

Allò que ens ha d’escandalitzar és que hi hagi malbaratament, mentre hi ha gent que passa gana.

Jordi Peix

Els pobres i els exclosos socials s'arrelen


En les societats més desenvolupades la pobresa creix!
A França, i sobretot a Paris actua una Associació nomenada "els fill de Don Quichotte" (curiós), que han fet un forta campanya per denunciar els SDF, (els sense sostre) que viuen sota els Ponts de Paris ( hi han pocs caixers automàtics). Tenen una gran capacitat de mobilització i desprès poc més de dos anys de repartir tendes per passar l'hivern, s'han constituit en capdaventers de la lluita per la lluita contre l'exclusió social.



Tenen un nou llenguatge de pedagogia per l'acció
El darrer ha estat menjar un vídeo de Duració: 01:11:14 ,realizat el 13 febrero 2008, localitzat a :Paris, Île-de-France, Francia. En forma de documental inèdit i en exclusivitat per Dailymotion signat per "des Enfants de Don Quichotte. (Réalisation: JB et Augustin Legrand, Ronan Denecé)
Utilitzen els nous medis de comunicació per tal de senzibilitar els ciutadans, que com a votants tenen cada vegada més força de decisió.

S'obre el documental amb un "sense sostre" recitant un gran poeta Jacques Prévert, per demostrat que tothom pot caure en l'exclusió.
"Trois allumettes une à une allumées dans la nuit
La premiére pour voir ton visage tout entier
La seconde pour voir tes yeux
La dernière pour voir ta bouche
Et l'obscuritè tout entière pour me rappeler tout cela
En te serrant dans mes bras."


Tres mistos he encès, un a un, aquesta nit
El primer, per veure el teu visatge tot sencer
El segon, per veure els teus ulls
El darrer, per veure la teva boca
I la negra nit tota sencera, per recordar-ho
Abraçant-te estretament

El 21 de febrer, aquest dijous, convoquen una manifestació pel dret al habitatge

El vídeo explica senzillament l'història del moviment, durant uns mesos el Canal de Saint Metin fou l'expressió d'una nova forma de resistència passiva. El vídeo representa una convocatòria a participara aquesta lluita ciutadana i solidària, a la que s'han adherit el Secours Catholique (Càritas), La Fundació Abbé Pierre i ATD Quart Monde.
La reivindicació es molt clara " es demana una política pública , pel respecte del dret d'habitatgei per l'aplicació de les promesses electorals ".
Un bon exemple a tenir en compte.
Jordi Peix

El Banc dels aliments una multinacional alimentària.

La Federació Europea de Banc dels Aliments.
La Xarxa de Banc dels Aliments distribuïts entre 16 països Europeus disposa de 232 establiments que recullen prop de 350.000 Tones. Aquest model d’aprofitar “productes consumibles però no comercialitzables” va començar a França a mitjans anys vuitanta, a partir d’una iniciativa procedent d’Amèrica del Nord, i es va escampar a Bèlgica amb la que es va constituir la Federació Europea de Banc dels Aliments i a la que s’hi va adherir l’any següent Espanya (o millor dit Barcelona). El Banc del Aliments de Barcelona ha tingut una forta dinàmica en la implantació del model a tot Europa, ocupant càrrecs, en el Consell D'Administració de la Federació Europea, de la Federació Española, de la que a més fou precisament President d'Honor en Frederic Riera-Marsà. I en poc més de 20 anys hem passat a ser una multinacional de l’alimentació al servei de la pobresa i l’exclusió social. Els Bancs del Aliments del Estat espanyol se situen en tercera posició dins del rànquing de recollida i distribució d’aliments. Al Estat hi ha un banc a cada província.

Procedència dels aliments.
Les fonts de subministra són diverses, essent els excedents de la Unió Europea la primera font d’abasteixement. La indústria i la distribució alimentària es van consolidant com elements vitals pel creixement dels Bancs. Finalment diversos bancs realitzen una col·lecta anual que representa no només una alternativa de recollida d’aliments sinó sobretot una sensibilització dels ciutadans sobre la problemàtica de la pobresa. Al Banc de Barcelona la procedència és més o menys similar, ressaltant especialment les aportacions de les indústries i la recollida de MERCABARNA. El 2.006 la Federació Española de Bancs dels Aliments va rebre l’encàrrec de distribució dels aliments del “ Pla D’ajuda de la Unió Europea a les persones més necessitades”. 

Tipus d’aliments distribuïts
La logística de les entitats benèfiques dificulta la distribució de productes frescos i fins i tot congelats, és per això que aquests van directament a centre d’acollida i la resta es distribueix entre totes les entitats. El bancs dels Aliments distribueixen allò que reben. Els tres grans productes són els lleters, els cereals i pastisseria i la fruita procedent aquesta de la retirada o de Mercats de distribució regionals. És per això que es pensa impulsar la col·lecta per tal de disposar dels productes que manquen en una cuina, cada vegada més diferenciada. Cal tenir en compte les necessitats de cada col·lectiu ja siguin infants, avis o immigrants. En les assemblees anuals de la Federació europea, el tema que sempre està sobre la taula és el de la cerca de noves font d’abasteixement.

Funció social i estadístiques Entitats que reben aliments.
El primer objectiu del Banc dels aliments és la lluita contra la pobresa i l’exclusió social mitjançant la distribució gratuïta d’aliments a les entitats benèfiques que tenen els mateixos objectius. No va ser fins la Declaració de Barcelona de 7 de Març de 1992, proposada per un grup de treball en el si del Saló de l’Alimentació: Alimentària, en el que hi participava el Banc dels Aliments, que els drets alimentaris del home van ser inclosos per primera vegada com a un dels drets humans fonamentals.
“El dret a una alimentació suficient, sana i de qualitat adequada per cobrir les necessitats de tot ésser humà al llarg de la seva vida es, per raons obvies, un dels drets humans fonamentals”.
Els aliments distribuïts gratuïtament pels Banc dels Aliments europeus tenen un valor similar a les vendes de productes càrnics de la Corporació Alimentària de Guissona. Les funcions d’ambdues entitats es realitzen dins el mateix àmbit sectorial i l’he utilitzada merament a títol comparatiu per donar-li un ordre de valor. La seva carta de presentació són les 273.965 Tones distribuïdes, amb un valor de 521.489 Euros, mitjançant prop de 25.000 associacions que ho donen sempre gratuïtament a 4.271.865 beneficiaris.
A Barcelona, es distribueixen prop de 8.000 Tones per un valor de prop de 20 Milions de Euros mitjançant prop de 500 entitats benèfiques que actuen sobre unes 150.000 persones, de les que cobrim solament un 10% de les seves necessitats alimentàries. A la província de Barcelona es considera que hi ha 856.000 persones a sota el nivell de la pobresa (16% de la població: les normes estadístiques europees consideren als situats a sota del 60% de la media de rendes). El Banc dels Aliments actua especialment en l’anomenada, pobresa extrema (5% de la població) que avaluem en unes 265.000 persones en tota la província.
Cal consolidar l’ajuda alimentària com un element de la PAC.
Un part de països ( els nórdics) s’han oblidat d’incloure en les seves propostes d’adequació de les ajudes comunitàries  la participació en els programes sobre “Ajuda Alimentària”, oblidant que la retirada de productes fa mantenir els preus. Actualment la Federació Europea és interlocutora de la Comissió Europea, i és d’especial importància en aquest moments en que els excedents alimentaris es troben sota mínims. Caldrà participar juntament amb els sindicats agraris en una proposta que reguli xarxes de seguretat de preus i continuació de la campanya d’ajuda a les persones més necessitades. De lo primer no s’han oblidat, d’allò segon si). Una vegada més la seguretat alimentària es troba dins un mateix clúster en que tots hi participen agricultors, industrials i lluita contra la pobresa i tots ells en reben beneficis.
L’Any Europeu 2010 coincideix amb la conclusió de l’estratègia de deu anys que es va marcar la UE per promoure el creixement i l’ocupació. Les accions realitzades durant aquest Any Europeu refermen el compromís polític inicial de la UE al començament de l’estratègia de Lisboa, l’any 2000, de tenir “un impacte decisiu en l’eradicació de la pobresa” d’aquí al 2010.
A veure si entre tots ho fem possible.
Jordi Peix

Operació suc de prèssec

La “Operació suc de préssec” una forma nova i original per actuar en els mercats de la fruita i a la vegada lluitar contra la pobresa.

És el resultat d’una col·laboració que s’inicia fa dos anys.

El 9 de setembre de 2009 ,el Departament d’Agricultura Alimentació i Acció Rural i els Bancs dels Aliments van presentar conjuntament l’original operació “Suc de préssec”, que ha permès actuar en el mercat ja durant dos anys, evitant l’erosió dels preus de la fruita en origen i a la vegada generar un producte nou per lluitar contra la pobresa.

“La col·laboració entre els Bancs dels Aliments i el Departament d’Agricultura comença a donar els seus fruits”

Una proposta original per retirar excedents agraris.

Un dels problemes importants de l’agricultura és l’estacionalitat e irregularitat de les produccions que fa que a determinades èpoques del any s’acumulin les produccions fent caure els preus, malmetent collites que no troben sortida i finalment provocant la destrucció d’aquests productes de bona qualitat nutritiva, que per altra part són necessaris per la diversificació de la dieta alimentària dels més necessitats.

És per això que la Unió Europea disposa d’uns mecanismes de retirada de fruita per la seva distribució a entitats benèfiques, i així evitar l’erosió dels preus en origen. Aquesta línia d’actuació ha tingut poc èxit i representa només el 3% de les entrades als Bancs dels aliments de la Federació Europea de Bancs dels aliments.

“La proposta que avui presenten el Banc dels aliments i el DAR, aprovada per la Comissió Europea, ha estat un assaig èxit que cal promoure en la resta de països”.

Un model original per lluitar contra la pobresa.

El problema inicial en que es troben els Bancs dels aliments i les entitats benèfiques és la dificultat de distribució de la fruita d’estiu (préssecs i nectarines) que ha fet que la línia d’ajuts per la retirada de fruita a tot Europa tingui un sostre limitat. La fruita és un producte de baix preu, elevat volum, difícil maneig i baixa conservació que limita la capacitat de distribució d’aquests productes entre els més necessitats.

En canvi els préssecs i les nectarines transformades en sucs pasteuritzats, faciliten el seu maneig, permeten una bona conservació, tot mantenint les seves qualitats nutritives. Per realitzar aquesta operació ha calgut mobilitzar diversos actors: les cooperatives de comercialització de fruita de Lleida, una planta transformadora de sucs, una envasadora per tal de garantir un adequat tractament del producte i els quatre Banc d’Aliments de Catalunya per tal de facilitar-ne la seva distribució, aixoplugats pel Departament D’Agricultura que ha assegurat el seu finançament.

“La Federació Europea de Banc dels Aliments està seguint de prop aquesta acció per tal de proposar-la a nivell europeu.”

Una generació addicional de recursos en temps de crisi.

Actualment la crisi econòmica que està sofrint Europa ha portat a augmentar la demanda de les entitats benèfiques que lluiten contra la fam i l’exclusió social. A Barcelona l’augment d’ assistits per aquestes organitzacions se situa al voltant del 30%. Tots els Bancs d’Aliments estan fent un esforç per tal de cobrir aquesta demanda. El sistema senzill seria el de demanar diners a l’Administració. Els Bancs dels Aliments no solament lluiten contra la fam i l’exclusió social sinó que a més lluiten contra el malbaratament dels aliments. En aquests cas, s’ha definit un model pel que es generen 5 vegades més recursos, que els esmerçats. Avui en el valor d’aliemnts que rep el Banc dels aliments és de 1.006.500 €, amb un cost de finançament de 200.000€ per tal de distribuir-ho als més necessitats. El producte que es distribueix és un suc de préssec liquat d’alta qualitat (100% de préssec), que es valora en 2€/litre. (En el mercat només es troba nèctar de préssec: 40/45% de préssec a un preu de 1,7 €/litre).

Fitxa operació:

Finançament: 200.000 €

Producte: 687.663kgs préssec 503.250 litres de suc.

Rendiment del préssec 0,73 litres/ kg fruita

Cost operació: (transformació, envasat i transport) 0,4€/litre

Valor de mercat del producte distribuït 1.006.500 (2 €/litre)

Rendibilitat de l’operació: 500%

Cada litre equival a 8 peces de préssec

L’operació préssec equival a 4,125 milions de peces de fruita

Veure vídeo del procés http://www.youtube.com/watch?v=ygwNzRfOM-A

Una proposta de futur:

La campanya de fruita tot just comença amb els préssecs i nectarines, hi ha tot una varietat de fruita que durant tot l’any abasteix el mercat i pot sofrir de problemes estacionals d’excedents i que podria entrar dins d’aquests programa. El món pagès no s’acaba tampoc en la fruita: els excedents estacionals són freqüents, per problemes d’adaptació en un mercat alimentari cada vegada més obert.

A partir d’ara el sector agrari i les seves organitzacions hauran de tenir més en compte el Banc dels aliments per tal de reduir els excedents estacionals, evitant aquests espectables deplorables de pagesos que reivindiquen un preu just pels seus productes, i paral·lelament destrueixen aliments.

La Federació Eurepea de Bancs dels aliments lluitaràper que la Comissió Europea accepti que el cost de l'operació sigui assegurat pel propi producte entregat que es transforma, com ja en el seu dia va aprovar la pròpia Comissió: Reglament (CE) Nº 398/2000 de la comissió de 22 de febrer

Pagesos destruint fruita: intolerable.

Recentment hem vist reproduir una destrucció similar a Bélgica en que aboquen la producció de llet d'una jornada en camps de conreu

Pagesos creant un valor afegit: Jordi Dolcet President de Fruits de Ponent


A Catalunya hi ha un vell adagi que defineix un model de treball: “A Déu pregant... i la terra llaurant”. Avui el Banc dels Aliments ha iniciat una altra operació a les Terres del Ebre per tal de recuperar manderines, transformant-les en suc.

Jordi Peix


El primer cas de màrqueting social

El màrqueting social una altra forma de donar valor a la marca i valors a l’empresa i a la vegada lluitar contra la fam.

MONTSIÀ EN ACCIÓ. IMPLICAT! La Cámara Arrossera d’Amposta signa un conveni amb els Bancs dels aliments de Catalunya.


La Cambra Arrossera del Montsià donarà 75 tones d'arròs als bancs d'aliments de Catalunya. La Cambra Arrossera d’Amposta (Montsià) ha signat el 23 de setembre de 2.009, un acord amb els Bancs dels Aliments de Catalunya per tal de fer una donació equivalent al 10% de les vendes d'arròs fetes durant els mesos d'octubre, novembre i desembre de 2.009. Aquesta quantitat es xifra en un mínim de 75.000 quilos d'arròs, l'equivalent a 750.000 racions de 100 grams, amb un valor de mercat de 75.000 €. La Cámara arrossera d’Amposta, planteja una operació solidaritat. És una cooperativa de 3000 socis, que creuen en els valors cooperatius, i en temps de crisi són solidaris i ho volen compartir.
L’Hn Conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, va presidir la signatura del conveni que ha estat signat per J. Miquel Fàbregas, president de la Cámara Arrossera D’Amposta (Montsià) i per Antoni Sansalvadó i Oriol de Ribot, presidents del Banc d'Aliments de Barcelona i Girona, respectivament, Pedro Ormazábal, vicepresident del Banc dels Aliments de Reus, i Joaquim Nogués, tresorer del Banc d'Aliments de Lleida
L’arròs, és un aliment bàsic, nutritiu, de fàcil conservació i molt útil per fer front a l'augment del nombre de persones que acudeixen a entitats socials per demanar menjar i que el President del Banc dels Aliments de Barcelona Antoni Sansalvadó ha xifrat en un 40% en l'últim any. La distribució entre els diferents Bancs d’Aliments es fa d’acord amb el percentatge de persones assistides. J. Miquel Fàbregas, president de la Cámara Arrossera d’Amposta, ha dit que esperen que aquesta iniciativa sigui el començament d’accions similars.
El màrqueting social o solidari, una eina per apropar-se als problemes de la societat.
El màrqueting social o “màrqueting per una causa” va ser definit per Philip Kotler el 1971, com l’aplicació de les tècniques i eines del màrqueting comercial en temes relacionats a problemàtiques socials, mediambientals o culturals. Un aspecte a destacar és la presa de consciencia de la societat civil i de les empreses davant de problemàtiques, que fins al moment corresponien al Estat. Es genera una nova situació on la lògica dels mercat i la competència, supera a la estricta actuació administrativa. S’inicia a partir d’un diagnòstic de la situació. El context avui és l’adequat: la crisi actual és un tema major. S’elabora una estratègia: donar a entitats caritatives part de la producció (el 10% en el cas del Arròs Montsià). Posteriorment s’avaluen els resultats per tal de seguir les actuacions proposades, per la causa que es defensa i per l’empresa que la patrocina. Les tècniques de màrqueting poden ser molt eficaces, i més quan hi ha d’entrada una acció inicial positiva de participació en la lluita contra la fam, entregant part de la producció pròpia als Bancs dels aliments. Evidentment hi ha una lògica de mercat i solament sobreviuen aquelles iniciatives que tenen una millor estratègia comercial. L’eslògan MONTSIÀ EN ACCIÓ IMPLICAT!, és prou significatiu.
Cal trobar noves fonts de subministra, perquè la població en situació de pobresa ha augmentat a partir de 2006.
Les dades del Banc dels Aliments reflecteixen un 40% de nous demandants d’ajut i això coincideix amb la realitat estadística. Fins el 2006, l’atur estructural (permanent fins i tot quan va tot be) es situava a prop del 9/10%. Actualment és del 15,9%. L’augment de població afectada per l’augment del atur és de 430.000 persones, però amb dret d’ajut per un temps limitat. D’aquests unes 215.000 persones (50%) es troben sense subsidi o amb un nivell d’ajut baix. De les prop de 500.000 persones en situació de “pobresa alta”, el 2006, hem passat a 715.000 persones. Les persones en situació de pobresa alta, són les que tenen una renda inferior al 40% de la mediana i que avui representa menys de 400€ al mes. Però a més cal pensar en el futur. Pel 2010 es preveu que l’atur arribi al 20%: És per això, que els Bancs dels Aliments de Catalunya han d’augmentar urgentment la cerca de nous productes per tal de fer front a les 915.000 persones, que el 2010 es trobaran en situació de pobresa alta.
La ètica, especialment avui, és també un valor comercial.
En el marc de crisi actual els Bancs dels Aliments estan potenciant la cadena solidària i és un bon moment per cridar a l’acció, demanant la implicació dels consumidors. Els Bancs del Aliments de Catalunya estan promovent una gran capta per tal de fer front al augment de la demanda per part de les entitats benèfiques que veuen un creixement important del nombre de persones assistides. El Dia Mundial per l’Alimentació i el Dia Mundial de Lluita contra la Pobresa, que es succeeixen (16 i 17 d’octubre) és el moment adequat per exigir una acció i demanar una resposta solidària de la societat.
Finalment, cal recordar que una acció de màrqueting social, permet a les indústries assignar un valor ètic addicional als seus productes de qualitat, sense oblidar que les donacions als Bancs del Aliments suposen participar d’interessants desgravacions fiscals.
Jordi Peix

Premi a la Solidaritat 2.010

El Premi a la Solidaritat pertoca no només al Banc dels Aliments, sinó a tota la cadena solidaria
El Premi a la Solidaritat 2.010 del Institut dels Drets Humans de Catalunya no és tan sols per nosaltres. Un dels principis fundacionals que defineixen el funcionament els Bancs dels Aliments és el de “Donar i compartir”, els problemes, l’acció i també els premis. El premi no ens pertoca només al Banc dels Aliments, sinó també a tots aquells que participen a construir la Cadena solidaria per la lluita contra la pobresa:
- les indústries alimentàries que ens subministren productes
- les entitats benéfiques que dia a dia distribueixen els aliments atenent als pobres
- els voluntaris i treballadors que de forma despresa s’esforcen per ajudar al proïsme
- els medis de comunicació que ens ha donat la veu i ens han permès divulgar el nostre projecte.

El nostre marc d’actuació és el de “Ara, Avui i Aquí”,
- Treballem aquí, a Catalunya, on hi ha una pobresa que sovint no es te en compte.
- Treballem ara, amb un model adaptat al nostre temps,
- Treballem avui per donar resposta al problemes del dia a dia,
I no demanem diners, demanem aliments que és allò que ens manca. El nostre objectiu és el de lluitar contra la pobresa; la pobresa estructural, la pobresa dels infants ( el 25% d’infants de Catalunya neixen en la pobresa), la pobresa dels adults, la pobresa dels malalts, la pobresa dels jubilats, i la pobresa ara generada pels prop dels 700.000 aturats de Catalunya, centrant-nos en la seva vessant alimentària.

El Banc dels Aliments, un nou model d’acció contra la pobresa
Aquesta crisi, malgrat tot, tindrà un aspecte positiu, comportarà un canvi a la societat, una visió nova. La societat civil, persones, empreses e institucions van prenent consciència de que han de contribuir a solucionar els problemes de la pròpia societat. Així la solidaritat també esdevindrà un motor econòmic. El 2010 varem distribuir a Catalunya, 11.000 Tones amb un valor aproximat de 25.Milions d’euros. El model del Banc dels Aliments ara ja és universal. Es va iniciar a Arizona, en un Estat pobre del Estats Units, es va estendre a Europa, desprès a Amèrica del Sud i actualment a la resta de continents. A Espanya es va iniciar el 1987, a Barcelona, per estendre’s a tot l’Estat

La consolidació d’una utopia

La pròpia FAO ja el promou en els països en via de desenvolupament com a model que integra a diferents actors de la societat civil en la construcció d’una utopia que esdevé realitat, mitjançant l’esforç conjunt de tota una xarxa solidària. Tenim un mètode diferent i és un model original; Lluitem també contra el malbaratament dels aliments i fem que sigui motivador per les empreses alimentàries, que eviten el cost de la destrucció i sobretot participen en una lluita per una causa justa, precisament amb allò que produeixen. Els costos son baixos, els resultats molt interessants: enguany tenim l’objectiu de distribuir més de 13.000 tones a tot Catalunya, i sobretot el model és sostenible a llarg termini.
Però aquesta utopia encara cal consolidar-la, hem aconseguit que tingui un alt contingut ètic, al fer participar al sector productiu, al evitar la destrucció d’aliments i així defensant el medi ambient, i finalment al considerar i situar l’alimentació com un dret humà fonamental. Ara ja li estem donant també un valor econòmic per les indústries, per les administracions i per tota la societat, que a vegades demanem que es mobilitzi en captes extraordinàries per tal de fer front a moments d’escassetat.

La millor incitació a la participació de tota la societat és la millora de la desgravació de les donacions.
Finalment voldria expressar que la nostra lluita no s’acaba Parlamentaris de tot l’Estat, perquè sigui reconegut aquest model de lluita contra la pobresa, augmentant el nivell de desgravació del migrat 35%, el més baix d’Europa, fins a un 50% o més. Ja hem aconseguit que el Senat ho expressi en dues mocions promogudes precisament per Senadors catalans l’any passat. És per això, que voldríem que finalment tots els parlamentaris del Congrés recolzessin aquesta proposta per tal de que allò que creiem que es ètic, esdevingui econòmic i per tant sostenible a llarg termini.  

Cloenda:
En nom dels Bancs dels Aliments de tot Catalunya us dono les gràcies a tots els actors, i especialment al voluntariat que creix, en una Catalunya que sap mobilitzar-se per lluitar per una causa justa i que dona allò que te de més preciós: el seu temps i el seu esforç. I sobretot moltes mercès, al Institut de Drets Humans per reconèixer la nostra tasca i animar-nos a seguir lluitant per defensar un món més just.
Antoni Sansalvado. President del Banc dels Aliments de Barcelona.

15 de febrer de 2011

A la recerca del solidari anònim.

Una resposta de Nestlé al esperit solidari.
La Responsabilitat Social Corporativa, és un concepte molt ampli que permet a les empreses relacionar-se amb la societat a la que serveix assumint responsabilitats col·lectives. L’empresa Nestlé ha convocat recentment la primera edició del “Premi Nestlè Caja Roja a la Solidaritat 2011. L’objectiu és el de reconèixer i difondre les actuacions solidaries de persones desconegudes i que a més no tenen el recolzament de cap associació o organització.

Una incitació a les persones, en la solució dels problemes que afecten a persones.
Aquest període de crisi que estem travessant durament ha colpejat durament la consciència de les persones, que s’han bolcat a socórrer els més necessitats, ja sigui personalment o col·lectivament. En el Banc dels Aliments hem pogut constatar un allau de persones que volen col·laborar ja sigui mitjançant donacions, presentar-se com a voluntaris permanents, com a voluntaris temporals o organitzant múltiples accions per participar en la lluita contra la pobresa. És important aquest canvi de mentalitat. Al iniciar-se la democràcia hi va haver-hi un cert oblit de la responsabilitat personal en la solució dels problemes, esperant que els governs ho resolguessin tot. Poc a poc, així ho hem viscut en el Banc dels Aliments, ha sorgit una multiplicitat d’associacions per la lluita contra la pobresa.

Un observatori de la resposta social individual
Paral·lelament, hi ha hagut un reforçament de les institucions tradicionals de la societats mediterrànies, com la família, els amics, els veïns, el clan, la tribu, el poble, el barri o el que sigui. Aquesta és la solidaritat més valuosa perquè és immediata, és propera, resolt els problemes a curt terme, amb eficàcia, amb afecte, i perquè no dir-ho amb amor al proïsme. Son herois, en el sentit que són diferents a la resta, i no ho saben. És una resposta innata de la persona, és la resposta humanística real, la més valuosa.

L’anonimat vol discreció.
El voluntari anònim no te cap voluntat de reconeixement de la tasca realitzada. És per això que caldrà fer comprendre a les persones escollides, que no es vol recompensar la tasca realitzada, sinó el de donar-li millors mitjans perquè la realitzi millor. Però també hi ha la necessitat de donar a conèixer la solidaritat anònima No perquè serveixi d’exemple, en la societat hi ha moltes conductes exemplars, sinó senzillament perquè s’ho mereixen i perquè cal tornar a donar sentit a una societat en que els escàndols financers són més noticia que la feina callada i reservada d’una multitud de persones que creuen que és el seu deure.

Personalment crec que és inconcebible que es tingui que premiar a aquells que es limiten a complir amb el seu deure....................... Però lamentablement és necessari.
Jordi Peix

8 de febrer de 2011

Gestió dels excedents alimentaris en els diferents esglaons de la cadena de distribució.

Un dels problemes freqüents de logística en que es troben confrontades les empreses que produeixen o comercialitzen aliments, es el de la necessitat de retirar aliments del mercat. Les causes són múltiples, moltes d’elles són de difícil control, i es poden trobar a qualsevol punt de la cadena, des de la producció a la distribució. Els excedents es poden trobar en la fabricació, el magatzematge, la logística, la distribució, però també pot haver senzills problemes comercials, o a la perillosa proximitat de la data de consum preferent.


Les opcions que prenen les empreses poden ser molt variables. És per això que volem iniciar un diàleg per tal de trobar les causes i conèixer quina proposta pot realitzat el model de Banc del Aliments a la solució del problema..

A.- Anàlisi d’un cas exemplar: Starlux

En els inicis de la constitució del Banc d’Aliments de Barcelona una de les primeres empreses que va aportar aliments fou Starlux Espanya. Totes les accions que realitza el Banc dels Aliments són confidencials, però en aquest cas citem aquesta experiència pel seu caràcter exemplar i degut a que actualment la empresa ja no existeix .
Els excedents, els retorns o els invenguts és normalment un dels mals de cap més freqüents pels directors de logística. Tota empresa desitja treballar “ just in time”, però periòdicament hi ha problemes no previstos que dificulten la bona marxa del processos. Les vagues ja sigui de subministre de matèries primeres o de distribució, ja siguin al interior de la empresa, del municipi del país o de fora del país distorsionen tot el comerç. Tots els Bancs dels Aliments recordem les famoses vagues de transport a França que varen dificultar el comerç europeu i ens van inundar d’aliments ja estaven prop de la data de consum.

1.- Starlux necessita eliminar els excedents.

El problema que es va plantejar Starlux és el de qualsevol empresa alimentària. L’objectiu era acabar amb els estocks d’invenguts que s’acumulaven al magatzem i representaven un cost creixent tot dificultat els processos normals de producció de l’empresa.

2.- Starlux assumeix el cost de destruir els aliments.


El Consell d’Administració volia solucionar definitivament el problema i es per això que es va prendre la decisió de destruir els aliments. La seva eliminació en un abocador va ser refusada rotundament, degut al impacte que podria tenir davant de la opinió pública la destrucció d’aliments. Però el problema anava creixent dia a dia. La situació era greu perquè el magatzem dels retorns era ple i anava creixent amb el conseqüent cost diari. El director de logística Sr. Costa estava cada vegada més preocupat.

3.- Starlux constata que hi ha costos econòmics, mediambientals,
ètics i també administratius.
Finalment el Consell d’Administració per tal de solucionar definitivament el problema va prendre una decisió dràstica i definitiva: construir una planta incineradora. El Sr Costa es va posar a treballa i va encarregar el projecte que va ser immediatament aprovat pel Consell d’Administració. El seu cost va ser de 6 Milions d’Euros d’ara. L’objectiu era la de construir la planta de incineració dins el propi recinte de la indústria. Es van iniciar la sol•licitud d’autoritzacions, escomeses i permisos que van anar encarint exponencialment el projecte: calia eliminar adequadament les cendres, depurar be els fums, les aigües residuals procedents del filtratge de fums i més encara. Finalment l’Alcaldessa del Municipi va refusar la perillosa instal•lació d’un planta incineradora en la zona industrial del seu municipi.

4.- Starlux troba una solució: el Banc dels aliments li treu de sobre els excedents.

El cap de logística Senyor Costa, per casualitat va conèixer mitjançant en Jordi Peix de l’existència del Banc dels Aliments i va trobar la idea interessant. El seu problema cada vegada era més greu i va començar a realitzar tímides trameses al Banc dels Aliments. Al veure que funcionava va començar a buidar el seu magatzem. Les aportacions van ser importants i periòdiques i el Banc d’Aliments mensualment li trametia un certificat en el que es detallaven tots i cadascun dels productes rebuts. El Sr. Costa era feliç, respirava content: el seu problema era resolt.

5.- El Banc d’Aliments ofereix un servei addicional de control d’excedents.

De cop i volta Starlux va deixar de trametre aliments al Banc. Al cap d’un temps prudencial en Jordi Peix es va posar en contacte amb el Sr. Costa i va conèixer l’amplària del entrebanc. Des del primer moment, la empresa va observar que els certificats del Banc dels Aliments no coincidien amb les entrades al seu magatzem d’invenguts. Dels retorns normalment se’n fa un seguiment escàs. No són productes a vendre i normalment són poc controlats. Van concloure que era degut al escàs control dels retorns. Es va millorar el seguiment i les dades seguien sense coincidir. Varen venir al Banc dels Aliments de Barcelona i varen veure que el control del voluntaris del Banc era millor que el de la empresa. És per això que van millorar el seu control dels invenguts, fins que varen descobrir la causa del seu problema: un empleat infidel revenia els aliments a baix preu i a més fent competència a la pròpia empresa.

6.- demana si el servei es pot estendre a tot al país

La responsabilitat de defensar la qualitat de la marca és un objectiu indefugible. Per evitar problemes d’aparicions de retorns al mercat, tots els retorns eren repatriats a la seva seu central prop de Barcelona. Això representa un cost molt elevat especialment en el cas de les Illes. La creació de Banc d’Aliments per tot el territori representa la possibilitat de que els retorns siguin dirigits directament al Banc local, amb tot el gran estalvi que suposa.

7.- L’empresa Starlux vol consolidar el seu compromís solidari.

A partir d’aquests fets, el Sr. Costa va comentar al Consell d’Administració la solució definitiva del seu problema amb un estalvi i sobretot una eficàcia considerable. Molt poc més tard, el 1989, el president de Star internacional Danilo Fossati, conscient de la seva Responsabilitat Social Corporativa, va demanar al Banc dels Aliments de Barcelona, la seva col•laboració per repetir la mateixa experiència al seu país i a la seva ciutat. L’objectiu era el d’aprofitar els aliments, però l’objectiu era també assumir una responsabilitat de les indústries alimentàries davant aquells que pateixen fam.

8.- Starlux i els Bancs dels aliments dues multinacional complementàries

Des del Banc d’Aliments de Barcelona, es va prendre contacte amb un grup de voluntaris de Milà. Així el 1989, amb l’ajut econòmic, d’aportacions d’aliments i sobretot personal del Grup Star i el seu president, es va constituir el primer Banc dels Aliments d’Itàlia. Actualment els 19 Bancs dels Aliments d’Itàlia han constituït una Fundació i representen en volum d’aliments distribuïts la segona Federació de Bancs dels Aliments d’Europa.
L’empresa Starlux va també constituir una Fundació, i regularment segueix ajudant als Bancs del Aliments, d’allà on comercialitza els seus productes.

B.- Alternatives per eliminar els excedents de les indústries ali
mentàries.

1.- Destrucció.

Encara hi ha empreses que prenen com a primera opció la destrucció dels aliments, mitjançant sistemes convencionals. ( incineració o abocador). L’argument majorment exhibit és del de que el prestigi d’una marca mai pot ser posat en dubte. Cal recordar que els Bancs dels Aliments, així com les entitats benèfiques que els reben, es comprometen per escrit a no comercialitzar-los i controlar la seva distribució fins el consum final. Aquesta opció té per l’empresa un elevat cost econòmic, ètic i possiblement comercial.

És l’alternativa pitjor i més costosa.

2.- Reciclatge dins la pròpia indústria en productes de menys qualitat.
El reciclatge dels invenguts i no sortits de fàbrica, és una pràctica freqüent en petites i mitjanes empreses. Els productes no venuts es destrueixen i s’incorporen en productes de segona gamma de la pròpia empresa. És una pràctica corrent en pastisseria i embotits, de marques poc reconegudes.

Encara que s’utilitzin segones marques, es pot fer malbé la imatge de la marca principal, i en tot cas pot competir amb la mateixa.

3.- Ofertes a baix preu.
És una pràctica que s’observa massa freqüentment, especialment en les grans superfícies o cadenes de supermercats. La pràctica pot ser deguda a que les vendes es realitzen en ferm i són de “propietat” de la distribució. Provoca una competència deslleial als productes de la pròpia empresa, perjudica la imatge de marca i desorienta al consumidor.

És la pitjor pràctica, realment molt poc recomanable comercialment.

4.- Distribució en mercats secundaris.
Era un pràctica que era freqüent en els països del nord d’Europa, on hi havia botigues i empreses especialitzades que eliminen estocs a baix preu. A Espanya comença a despuntar en botigues de “todo a 100”. El producte és de difícil control per part de la pròpia empresa i pot conduir a problemes de traçabilitat. Es detecta en “xuxeries”, snacks i pastisseria.

És de difícil control; pot portar a problemes sanitaris.

5.- Restaurant de la pròpia empresa.
En casos molt aïllats en el que l’empresa disposa de cantina. Els productes són eliminats “in situ”.

En l’àmbit de les relacions laborals, no es considera adient. Als treballadors se’ls hi dona un salari, no caritat.


6.- Venda a baix cost entre els empleats.

En el passat era una pràctica molt estesa, es considerava un complement salarial. Pràcticament totes les empreses ho han eliminat, ja que sovint era un al•licient per augmentar els productes no comercialitzables i els costos de la no qualitat.

Encara hi ha empreses que encara ho practiquen.

7.- Subvenció de productes agrícoles per la seva distribució gratuïta
.
La Unió Europea disposa d’ajuts, gairebé exclusivament en els productes de fruita i horta, pels que es subvenciona la seva retirada en cas dels freqüents excedents estacionals. La Unió europea preveu la seva reducció als límits estrictament necessaris.

És un esquema que funciona regularment, però te uns costos de gestió i control elevats.

8.- La complexitat de la cadena porta al malbaratament dels aliments.
La complexitat de la cadena alimentària, porta a la dificultat de controlar els estocs dels invenguts en cada un dels diferents esglaons situats a localitzacions molt diverses. En el cas de no disposar d’un protocol adequat d’actuació, aquest és un dels maldecaps dels responsables de logística. La permanència d’invenguts en les plataformes o punts de distribució i la manca de resposta ràpida te un cost molt elevat. Cal tenir en compte que el recorregut sovint és molt llarg: a partir de la sortida del producte i el seu desplaçament al llarg dels diversos magatzems i plataformes de logística i distribució.

La tramesa immediata i automàtica al Banc dels Aliments és la solució més rendible i la que dona més garanties d’eliminació de la cadena.

9- Incloure els Banc d’Aliments en els protocols de logística i certificació.
Es considera necessari que cada empresa disposi d’un protocol de gestió dels aliments “consumibles i no comercialitzables”, que indiqui que aquest tipus de productes siguin tramesos a la major brevetat als Banc d’Aliments.

D’aquesta forma s’evita una devaluació del sistemes de qualitat de la pròpia empresa, significa un estalvi de costos i permet introduir elements ètics dins dels sistemes de producció cada vegada més valorats per els empleats, la distribució i la societat.

Es recomana incloure dins dels protocols de qualitat de gestió dels aliments, la seva tramesa als Bancs d’Aliments en cas dels invenguts i proximitat de finalitzar la data de consum preferent.


10.- Els Bancs d’Aliments certifiquen el destí dels excedents.
La gestió té un cost, la gestió i el control dels invenguts també i sovint el seu control és més elevat que el valor del producte. És per això que es proposa que les Empreses Alimentàries homologuin als Bancs del aliments per tal de certificar el destí dels excedents.

Els Bancs dels Aliments Es tan situats a la majoria de països d’Europa (18) i Amèrica i poden certificar la recepció d’excedents.

Jordi Peix i Massip.

En record d’en Federico Riera-Marsa: de President dels Industrials de l’Alimentació a President dels Bancs dels Aliments d’Espanya



En Federico va ser un home emprenedor

En primer lloc era un empresari i va començar ben jove, tot just complerts els vint anys, i en plena escomesa de la guerra civil - calia donar de menjar a una població afamada aprofitant la seva inventiva i en plena carestia d’ous, va comercialitzar la primera truita sense ou aprofitant substituts dels cereals. Llavors ja va demostrar la seva valia amb especials dots pel màrqueting,r Realment va ser genial, primer amb la marca Oxford i després amb una segona marca, que va denominar Cambridge. En el 1940 ja acabada la guerra, i amb el seu germà Nicolàs va crear l’empresa “Industrias Riera Marsá S.A.” que fabricava cremes d'arròs i la marca de llevat i flam Royal, que encara ara es comercialitza. Riera-Marsa es va convertir, en plena autarquia, en una de les primeres industries del Estat, on seguia creant nous productes. Als anys 60, es va associar amb la transnacional nord-americana Nabisco (avui absorbida per Kraft), i en el bon moment va diversificar les inversions per entrar en altres negocis.

En Federico fou un representant nat de la indústria alimentària.

En Federico va ésser una persona amb un alt sentit cívic i associatiu. Pel seu caràcter treballador, moderat, dialogant i pactista se’l va escollir vàries vegades per tal de dirigir associacions sectorials. És així, que als anys setanta col·laborà en la creació de la Federació d’Indústries d’Aliments i Begudes (FIAB) i en fou el seu primer president. Calia que el sector d’indústries alimentàries estigués agrupat per tal de fer front a la modernització del sector i fer front als reptes de la demanda creixent d’aliments i la sempre esperada homologació amb el Mercat Comú. El 1982 fou president d’Alimentària i entre 1984 i 1996, de l'Associació de Codificació Comercial (AECOC), promotora a Espanya amb un èxit rotund del modern sistema de codi de barres que permet la traçabilitat i facilita la gestió de tota la cadena alimentària.

La seva segona vida al servei del Banc dels aliments

En Federico Riera-Marsa fou President dels Bancs del Aliments de Barcelona durant els anys 1999 i 2000. Federico Riera-Marsa fou també el primer President de la Federació Espanyola de Bancs del Aliments,.del 1995 al 2002. Va començar la seva acció en el món dels Bancs dels Aliments de la mà de Josep Torner, el primer president del Banc dels aliments de Barcelona. El 1990, un cop jubilat als 73 anys, comença una nova vida activa. N’assumeix la vicepresidència i ràpidament aporta una nova visió empresarial al servei dels desafavorits. Juntament amb en Manel Raventós es planteja renovar el sistemes de treball i proposa estar al servei dels pobres amb criteris d’eficiència i modernitat. Per això cal que els Bancs també siguin forts a nivell de tot l’Estat i constitueix el 1995 la Federació Española de Banc d’Aliments (FESBAL) que amb grans esforços personals aconsegueix que estigui representada a totes les províncies del Catalunya i de tot Espanya. El 2002 n’és anomenat President d’Honor. A nivell europeu participa en la Federació Europea de Banc dels Aliments que actualment està representada a la majoria d’Estats d’Europa i participa en la primera multinacional europea dels pobres. Es va fer seva la frase de la Mare Teresa de Calcuta. “Allò que m’escandalitza no és que hi hagi rics i pobres, sinó el malbaratament”.

Un Home amb principis

Era un Home humil, treballador, predicava amb l’exemple i personalment no malbaratava. Era un home de valors arrelats. Les reunions dels Bancs dels Aliments tan espanyols com europeus eren frugals i austeres- El banc dels pobres, tenia que donar permanentment testimoni de la pobresa en les seves accions, complint, això si, totes les normes de seguretat e higiene alimentària. Els desafavorits tenien que ser els millor tractats. Per ell, recollir els aliments excedents de les industries, era una solució moral però també pràctica. Si volíem rebre aliments teníem que ser útils a les empreses alimentàries, i calia introduir-se dins els seus esquemes de logística. En aquest món de les indústries era un excel·lent relacions públiques, era un cavaller, un bon conversador, coneixia ben be la conjuntura econòmica i sabia convèncer. Però per sobre de tot tenia paciència i era caparrut, i a “fe de Déu” que diuen al meu poble, que va ser necessari per constituir la Federació Espanyola de Banc dels Aliments. Finalment voldria dir que s’estimava molt la seva família, i amb honor puc dir que el Banc dels Aliments també formava part de la seva família.

El tindrem permanentment en el nostre record.

Jordi Peix i Massip